Article 36

Article 36

Disposicions penals 1.

a) A reserva del que preveu la seva Constitució, cadascuna de les parts s'obliga a adoptar les mesures necessàries perquè el cultiu i la producció, la fabricació, l'extracció, la preparació, la possessió, les ofertes, la posada en venda, la distribució, la compra, la venda, el despatx de qualsevol concepte, el corretatge, l'enviament, l'expedició en trànsit, el transport, la importació i l'exportació d'estupefaents, no conformes a les disposicions d'aquesta Convenció o qualsevol altre acte que, en opinió de la part, pugui efectuar-se en infracció de les disposicions d'aquesta Convenció, es considerin com a delictes si es cometen intencionalment i que els delictes greus siguin castigats de forma adequada, especialment amb penes de presó o altres penes de privació de llibertat.

b) Malgrat el que preveu la lletra anterior, quan les persones que facin ús indegut d'estupefaents hagin comès aquests delictes, les parts poden en lloc de declarar-les culpables o de sancionar-les penalment, o a més de declarar-les culpables o de sancionar-les, sotmetre-les a mesures de tractament, educació, postractament, rehabilitació i readaptació social, de conformitat amb el que preveu l'apartat 1 de l'article 38.

2. A reserva del que preveu la Constitució, el règim jurídic i la legislació nacional de cada part:

a)

i) Cadascun dels delictes enumerats a l'apartat 1, si es comet en diferents països, s'ha de considerar com a un delicte diferent. ii) La participació deliberada o la confabulació per cometre qualsevol d'aquests delictes, alhora que l'intent de cometre'ls, els actes preparatoris i les operacions financeres duts a terme de manera intencionada, relatius als delictes de què tracti aquest article, s'han de considerar com a delictes que poden ser castigats amb penes, tal i com disposa l'apartat 1. iii) Les condemnes pronunciades a l'estranger per aquests delictes han de ser computades per determinar la reincidència. iv) Els delictes greus referits comesos a l'estranger, tant per nacionals com per estrangers, han de ser jutjats per la part en el territori de la qual s'hagi comès el delicte, o per la part en el territori de la qual es trobi el delinqüent, si no procedeix l'extradició de conformitat amb la llei de la part a la qual se la sol·licita, i si dit delinqüent no ha estat ja processat i sentenciat.

b)

i) Cadascun dels delictes enumerats a l'apartat 1 i al punt ii de la lletra a de l'apartat 2 d'aquest article es considera inclòs en els delictes que donin lloc a extradició en qualsevol tractat d'extradició celebrat entre les parts. Les parts es comprometen a incloure aquests delictes com a casos d'extradició en qualsevol tractat d'extradició que celebrin entre si en el futur. ii) Si una part, que subordini l'extradició a l'existència d'un tractat, rep de l'altra part, amb qui no té tractat, una sol·licitud d'extracció, pot discrecionalment considerar aquesta Convenció com a base jurídica necessària per a l'extradició referent als delictes enumerats a l'apartat 1 i al punt ii de la lletra a de l'apartat 2 d'aquest article. L'extradició estarà subjecta a la resta de condicions exigides pel dret de la part requerida. iii) Les parts que no subordinin l'extradició a l'existència d'un tractat reconeixen els delictes enumerats a l'apartat 1 i al punt ii de la lletra a de l'apartat 2 d'aquest article com a casos d'extradició entre elles, subjecte a les condicions exigides pel dret de la part requerida. iv) L'extradició es concedeix de conformitat amb la legislació de la part a qui s'hagi demanat i, malgrat el que preveuen els punts i, ii, i iii de la lletra b de l'apartat 2 d'aquest apartat, aquesta part té dret a negar-se a concedir l'extradició si les seves autoritats competents consideren que el delicte no és prou greu.

3. Les disposicions d'aquest article estan limitades per les disposicions del dret penal de la part interessada, en matèria de jurisdicció.

4. Les disposicions d'aquest article estan limitades per la legislació penal de cada part en matèria de competència.