Article 28

Article 28

El personal designat als articles 24 i 26 que cau en poder de la part adversa només pot ser retingut en la mesura que ho requereixi la situació sanitària, les necessitats espirituals i el nombre de presoners de guerra. El personal retingut per aquest motiu no es considera presoner de guerra. No obstant això, es beneficia de totes les disposicions del Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra, del 12 d'agost de 1949. En el marc de les lleis i els reglaments militars de la potència detentora i sota l'autoritat del seu servei competent, ha de continuar exercint, de conformitat amb la seva ètica professional, les seves funcions mèdiques o espirituals a favor dels presoners de guerra, preferentment als de les forces armades a les quals pertanyen. A més, es beneficia, en l'exercici de les seves funcions mèdiques o espirituals, de les facilitats següents:

a) Està autoritzat a visitar periòdicament els presoners de guerra a les unitats de treball o als hospitals situats fora del campament. La potència detentora ha de posar a la seva disposició els mitjans de transport necessaris.

b) A cada campament, el metge militar de més antiguitat i de graduació superior és el responsable davant les autoritats militars del campament pel que fa a l'activitat del personal sanitari retingut. Amb aquesta finalitat, les parts en el conflicte han de posar-se d'acord, des del començament de les hostilitats, sobre l'equivalència de graduacions del seu personal sanitari, incloent-hi el que pertany a les societats designades a l'article 26. Per a totes les qüestions relatives a les seves funcions, aquest oficial metge, com també els capellans castrenses, tenen accés directe a les autoritats competents del campament, les quals els han de donar les facilitats oportunes per a la correspondència referent a aquestes qüestions.

c) Tot i que el personal retingut ha d'estar subjecte a la disciplina interna del campament, no se'l pot obligar a dur a terme cap tasca aliena a les seves funcions mèdiques o religioses. Durant les hostilitats, les parts en el conflicte han de posar-se d'acord respecte del relleu eventual del personal retingut, i han de fixar el procediment d'aquest relleu. Cap de les disposicions anteriors no eximeix la potència detentora de les obligacions que li incumbeixen pel que fa als presoners de guerra en els àmbits sanitari i espiritual.