Article 13

Article 13 1) Cada país de la Unió pot imposar-se per a ell mateix unes reserves i condicions pel que fa al dret exclusiu concedit a l'autor d'una obra musical i a l'autor d'una lletra, l'enregistrament de la qual, conjuntament amb l'obra musical, ja hagi estat autoritzat per aquest últim, per autoritzar l'enregistrament sonor d'aquesta obra musical, conjuntament amb la seva lletra, si s'escau; totes aquestes reserves i condicions, però, només són d'aplicació en els països que les hagin imposat i, en cap cas, no perjudiquen els drets d'aquests autors a obtenir una remuneració equitativa que, a falta d'acord, fixa l'autoritat competent. 2) Els enregistraments d'obres musicals que hagin estat fets en un país de la Unió de conformitat amb l'article 13.3) dels convenis signats a Roma el 2 de juny de 1928 i a Brussel·les el 26 de juny de 1948, poden ser objecte de reproducció en aquest país sense el consentiment de l'autor de l'obra musical, fins a l'expiració d'un període de dos anys a partir de la data en què aquest país queda obligat per aquesta acta. 3) Els enregistraments fets en virtut dels apartats 1) i 2) d'aquest article i importats, sense l'autorització de les parts interessades, a un país on aquests enregistraments no siguin lícits, hi poden ser objecte de comís.