Article 6

Article 6

1) Les condicions per al dipòsit i el registre de les marques són determinades en cada país de la Unió per la seva legislació nacional. 2) Tanmateix, una sol·licitud de registre d'una marca dipositada per un nacional d'un país de la Unió en qualsevol país de la Unió no pot ser refusada, ni un registre no pot ser invalidat perquè el dipòsit, el registre o la renovació no s'hagi dut a terme al país d'origen. 3) Una marca degudament registrada en un país de la Unió es considera independent de les marques registrades en els altres països de la Unió, inclòs el país d'origen.

Article 6 bis 1) Els països de la Unió es comprometen, sigui d'ofici si la seva legislació ho permet, sigui a petició d'una part interessada, a refusar o a invalidar el registre i a prohibir la utilització d'una marca que constitueix una reproducció, una imitació o una traducció, susceptibles de crear confusió, d'una marca que l'autoritat competent del país de registre o utilització estima que és molt coneguda en aquest país com a marca d'una persona que té dret als beneficis d'aquest Conveni i que s'utilitza per a productes idèntics o similars.

Aquestes disposicions també s'han d'aplicar quan la part essencial de la marca constitueix una reproducció d'una marca notòriament coneguda o una imitació susceptible de crear confusió amb aquesta. 2) S'ha de concedir un termini mínim de cinc anys, a comptar de la data del registrament, per demanar la cancel·lació d'una marca d'aquest tipus.

Els països de la Unió poden establir un termini dins el qual s'ha de demanar la prohibició d'utilització. 3) No es fixa cap termini per demanar la cancel·lació o la prohibició d'utilització de marques registrades o utilitzades de mala fe.

Article 6 ter 1)

a) Els països de la Unió acorden de refusar o d'invalidar el registre i de prohibir, amb les mesures adequades, la utilització, sense l'autorització de les autoritats competents, sigui com a marca de fàbrica o de comerç o com a elements d'aquestes marques, dels escuts heràldics, les banderes i altres emblemes d'Estat dels països de la Unió, els signes i els segells oficials de control i de garantia que hagin adoptat i qualsevol imitació des del punt de vista heràldic.

b) Les disposicions que figuren a la lletra

a) anterior s'apliquen igualment als escuts heràldics, les banderes i altres emblemes, a les sigles i a les denominacions de les organitzacions internacionals intergovernamentals, de les quals són membres un o diversos països de la Unió, amb l'excepció dels escuts heràldics, les banderes i altres emblemes, les sigles o les denominacions que ja han estat objecte d'acords internacionals en vigor destinats a vetllar per la seva protecció.

c) No es pot demanar a cap país de la Unió que apliqui les disposicions que figuren a la lletra

b) anterior en detriment dels titulars de drets adquirits de bona fe abans de l'entrada en vigor, en aquest país, d'aquest Conveni. No es pot demanar als països de la Unió que apliquin aquestes disposicions quan la utilització o el registrament als quals fa referència la lletra

a) anterior no pugui suggerir al públic l'existència d'una relació entre l'organització en qüestió i els escuts, les banderes, els emblemes, les sigles i les denominacions, o bé si aquesta utilització o registre no és probable que confongui el públic sobre l'existència d'una relació entre l'usuari i l'organització. 2) La prohibició d'utilització dels signes i segells oficials de control i garantia s'ha d'aplicar únicament en els casos en què les marques en les quals estan incorporats estan destinades a ser utilitzades en productes del mateix tipus o d'un tipus semblant. 3)

a) Per a l'aplicació d'aquestes disposicions, els països de la Unió acorden notificar-se recíprocament, a través de l'Oficina Internacional, la llista dels emblemes d'Estat i dels signes i segells oficials de control i garantia que desitgen o que desitjaran posar més endavant, de manera absoluta o amb certes limitacions, sota la protecció d'aquest article, com també totes les esmenes que posteriorment aportin a aquesta llista. Cada país de la Unió posa a la disposició del públic, al seu temps, les llistes que s'han notificat. Tanmateix, aquesta comunicació no és obligatòria pel que fa a les banderes dels estats.

b) Les disposicions que figuren a la lletra

b) de l'apartat 1) d'aquest article només són d'aplicació a aquells escuts heràldics, a les banderes i altres emblemes, a les sigles i a les denominacions de les organitzacions internacionals intergovernamentals que aquestes hagin comunicat als països de la Unió a través de l'Oficina Internacional. 4) Tot país de la Unió pot, en un termini de dotze mesos a comptar de la recepció de la notificació, trametre les seves eventuals objeccions, a través de l'Oficina Internacional, al país o a l'organització internacional intergovernamental en qüestió. 5) En el cas de les banderes de l'Estat, les mesures establertes en l'apartat 1) anterior només s'han d'aplicar a les marques registrades després del 6 de novembre de 1925. 6) Pel que fa als emblemes d'Estat altres que les banderes, i als signes i segells oficials dels països de la Unió i en el cas dels escuts heràldics, les banderes i altres emblemes, les sigles i les denominacions de les organitzacions internacionals intergovernamentals, aquestes disposicions només s'han d'aplicar a les marques registrades més de dos mesos després de la recepció de la notificació que estableix l'apartat 3) anterior. 7) En casos de mala fe, els països tenen el dret de cancel·lar fins i tot les marques registrades abans del 6 de novembre de 1925 que portin incorporats emblemes, signes i segells d'Estat. 8) Els nacionals de cada país que estan autoritzats a utilitzar els emblemes, els signes i els segells d'Estat del seu país poden utilitzar-los fins i tot si són similars als d'un altre país. 9) Els països de la Unió es comprometen a prohibir la utilització no autoritzada, en el comerç, dels escuts heràldics d'Estat dels altres països de la Unió, quan aquesta utilització sigui de tal manera que pugui induir a l'error pel que fa a l'origen dels productes. 10) Les disposicions anteriors no impedeixen que els països exerceixin el dret que estableix l'apartat 3) de la lletra B de l'article 6 quinquies, de refusar o invalidar el registre de marques que incorporin, sense autorització, els escuts heràldics, les banderes i altres emblemes d'Estat, o els signes i els segells adoptats per un país de la Unió i els signes distintius de les organitzacions internacionals intergovernamentals referits a l'apartat 1) anterior.

Article 6 quater 1) Quan, de conformitat amb la legislació d'un país de la Unió, la cessió d'una marca només és vàlida si té lloc en el mateix moment que el traspàs del negoci o del fons de comerç al qual pertany la marca, n'hi ha prou per al reconeixement d'aquesta validesa que la part del negoci o del fons de comerç situat en aquest país es traspassi al cessionari juntament amb el dret exclusiu de fabricar-hi o de vendre-hi els productes que porten la marca cedida. 2) La disposició anterior no imposa als països de la Unió cap obligació de considerar com a vàlida la cessió de qualsevol marca la utilització de la qual per part del cessionari pugui induir el públic a l'error, especialment pel que fa a l'origen, a la naturalesa o a les qualitats essencials dels productes als quals s'aplica la marca.

Article 6 quinquies A.1) Tota marca degudament registrada en el país d'origen ha de ser acceptada per al dipòsit i la protecció, tal com és, en els altres països de la Unió, amb subjecció a les reserves indicades en aquest article.

Aquests països poden, abans de procedir al registre definitiu, exigir la presentació d'un certificat de registre en el país d'origen lliurat per l'autoritat competent.

No s'exigeix que aquest certificat sigui autenticat. 2) Es considera com a país d'origen el país de la Unió on el dipositant té l'establiment industrial o comercial, real i efectiu, o bé, si no té aquest establiment dins de la Unió, el país de la Unió on té el domicili, o bé, si no té cap domicili dins de la Unió però és un nacional d'un país de la Unió, el país de la seva nacionalitat.

B. No es pot refusar registrar les marques a les quals fa referència aquest article ni es poden invalidar llevat dels supòsits següents:

1. Quan poden lesionar els drets adquirits per tercers en el país on es demana la protecció.

2. Quan estan mancades de tot caràcter distintiu o consisteixen, exclusivament, en signes o senyals que poden servir, en el comerç, per designar el tipus, la qualitat, la quantitat, la destinació, el valor, el lloc d'origen dels productes, o bé l'època de producció, o que han esdevingut usuals en el llenguatge corrent o en els costums fidels i constants del comerç del país on es demana la protecció.

3. Quan són contràries a la moralitat o a l'ordre públic i, especialment, quan poden enganyar el públic.

S'entén que una marca no pot ésser considerada contrària a l'ordre públic per l'única raó que no és conforme a alguna disposició de la legislació sobre marques, llevat que aquesta disposició sigui relativa a l'ordre públic.

Aquesta disposició està subjecta, no obstant això, a l'aplicació de l'article 10 bis.

C.1) Per determinar si una marca és susceptible de protecció, s'han de tenir en compte totes les circumstàncies de fet, especialment el temps durant el qual ha estat utilitzada. 2) No es pot refusar cap marca, en els altres països de la Unió, per l'únic motiu que només difereix de la marca protegida en el país d'origen en elements que no alteren el seu caràcter distintiu i que no afecten la seva identitat en la forma en què ha estat registrada en el seu país d'origen.

D. Ningú no es pot beneficiar de les disposicions d'aquest article si la marca per a la qual es reivindica la protecció no ha estat registrada en el país d'origen.

E. No obstant això, en cap cas la renovació del registre de la marca en el país d'origen no comporta l'obligació de renovar el registre en els altres països de la Unió on la marca ha estat registrada.

F. El benefici de la prioritat roman adquirit per a les sol·licituds de registre de marques dipositades dins el termini fixat per l'article 4, fins i tot si el registre en el país d'origen té lloc després de l'expiració d'aquest termini.

Article 6 sexties Els països de la Unió es comprometen a protegir les marques de servei.

No estan obligats a preveure el registrament d'aquestes marques.

Article 6 septies 1) Si l'agent o el representant de la persona titular d'una marca en un dels països de la Unió sol·licita, sense l'autorització del titular, el registre d'una marca al seu propi nom, en un o diversos països de la Unió, el titular té dret a oposar-se al registre sol·licitat o a reclamar la seva cancel·lació o, si la llei del país ho permet, el traspàs al seu favor del registre esmentat, llevat que aquell agent o representant justifiqui la seva actuació. 2) El titular de la marca té dret, amb subjecció a les disposicions de l'apartat 1) anterior, a oposar-se a la utilització de la seva marca per part del seu agent o representant, si no ha autoritzat aquesta utilització. 3) Les legislacions nacionals poden establir un termini equitable dins el qual el titular d'una marca ha de fer valer els drets que estableix aquest article.