Conveni de París per a la protecció de la propietat industrial · bopa.mca.ad
Conveni internacionalArticle 4
Article 4
A.1) Tota persona que ha dipositat degudament una sol·licitud per a una patent, o per al registre d'un model d'utilitat, d'un disseny industrial o d'una marca, en un dels països de la Unió, o el seu drethavent, té, per efectuar el dipòsit en els altres països, un dret de prioritat durant els terminis que s'estableixen més endavant. 2) Tot dipòsit que té el valor d'un dipòsit nacional regular, en virtut de la legislació nacional de qualsevol país de la Unió o en virtut dels tractats bilaterals o multilaterals conclosos entre països de la Unió, es reconeix com a generador d'un dret de prioritat. 3) S'entén per dipòsit nacional regular tot dipòsit que permet d'establir la data en què es va dipositar la sol·licitud en el país en qüestió, sigui quin sigui el destí posterior de la sol·licitud.
B. Consegüentment, tot dipòsit posterior en qualsevol dels altres països de la Unió abans de l'expiració dels terminis esmentats no pot ser invalidat per fets ocorreguts en l'interval, especialment, per un altre dipòsit, per la publicació o l'explotació de la invenció, per la posada a la venda d'exemplars del disseny o per la utilització de la marca, i aquests fets no poden generar cap dret de tercers ni cap dret de possessió personal.
Els drets adquirits per tercers abans de la data de la primera sol·licitud que serveix de fonament per al dret de prioritat, estan reservats d'acord amb la legislació interna de cada país de la Unió.
C.1) Els terminis de prioritat més amunt esmentats són de dotze mesos per a les patents i els models d'utilitat, i de sis mesos per als dissenys industrials i les marques. 2) Aquests terminis comencen a comptar des de la data del dipòsit de la primera sol·licitud; el dia de la sol·licitud no es troba inclòs en el termini. 3) Si el darrer dia del termini és un dia festiu legal o un dia en què l'oficina no és oberta per al dipòsit de sol·licituds en el país on es reivindica la protecció, el termini es prorroga fins al primer dia laborable següent. 4) Una sol·licitud posterior amb el mateix objecte que una primera sol·licitud anterior, en el sentit de l'apartat 2) anterior, dipositada en el mateix país de la Unió, es considera com a primera sol·licitud, la data de dipòsit de la qual correspon a l'inici del termini de prioritat, si en el moment de dipositar la sol·licitud posterior, l'esmentada sol·licitud anterior ha estat retirada, abandonada o refusada sense haver estat sotmesa a la inspecció pública i sense deixar subsistir cap dret, i encara no ha servit de fonament per a la reivindicació d'un dret de prioritat.
La sol·licitud anterior ja no podrà servir de fonament per reivindicar un dret de prioritat.
D.1) Tota persona que desitgi fer prevaler la prioritat d'un dipòsit anterior està obligada a fer una declaració que indiqui la data d'aquell dipòsit i el país on es va dur a terme.
Cada país determina la data en què, com a molt tard, s'ha de fer aquesta declaració. 2) Aquestes indicacions s'han de mencionar a les publicacions que edita l'Administració competent i, especialment, a les patents i a les descripcions corresponents. 3) Els països de la Unió poden exigir a tota persona que fa una declaració de prioritat que presenti una còpia de la sol·licitud (descripció, dibuixos, etc.) dipositada anteriorment.
La còpia, la conformitat de la qual és certificada per l'administració que ha rebut la sol·licitud, no requereix cap autenticació i en tot cas pot ser dipositada, exempta de taxes, en qualsevol moment dins el termini de tres mesos a comptar del dipòsit de la sol·licitud posterior.
Es pot exigir que s'acompanyi amb un certificat de la data de dipòsit lliurat per la mateixa administració i amb una traducció. 4) No es pot exigir cap més altra formalitat per a la declaració de prioritat en el moment del dipòsit de la sol·licitud.
Cada país de la Unió determina les conseqüències de la manca de compliment de les formalitats establertes en aquest article, tot i que aquestes conseqüències no poden, en cap cas, anar més enllà de la pèrdua del dret de prioritat. 5) Posteriorment, es poden demanar altres justificacions.
Tota persona que es valgui de la prioritat d'un dipòsit anterior està obligada a indicar el número d'aquest dipòsit; aquest número s'ha de publicar d'acord amb l'apartat 2) anterior.
E.1) Quan un disseny industrial es diposita en un país en virtut d'un dret de prioritat basat en el dipòsit d'un model d'utilitat, el termini de prioritat és el mateix que s'ha fixat per als dissenys industrials. 2) A més, es permet de dipositar un model d'utilitat en un país, en virtut d'un dret de prioritat basat en el dipòsit d'una sol·licitud de patent i inversament.
F. Cap país de la Unió no pot refusar una prioritat o una sol·licitud de patent pel motiu que el dipositant reivindica prioritats múltiples, fins i tot si provenen de països diferents, ni perquè una sol·licitud que reivindica una o diverses prioritats conté un o diversos elements que no es trobaven compresos en la sol·licitud o les sol·licituds de les quals es reivindica la prioritat, a condició que, en ambdós casos, hi hagi unitat d'invenció en el sentit de la llei del país.
Pel que fa als elements no compresos en la sol·licitud o les sol·licituds de les quals es reivindica la prioritat, el dipòsit de la sol·licitud posterior genera un dret de prioritat en les condicions normals.
G.1) Si l'examen revela que una sol·licitud per a una patent conté més d'una invenció, el dipositant pot dividir la sol·licitud en un cert nombre de sol·licituds divisionàries i conservar com a data de cadascuna la data de la sol·licitud inicial i, si escau, el benefici del dret de prioritat. 2) El dipositant també pot, per iniciativa pròpia, dividir una sol·licitud de patent i conservar com a data de cada sol·licitud divisionària la data de la sol·licitud inicial i, si escau, el benefici del dret de prioritat.
Cada país de la Unió té el dret de determinar les condicions en les quals s'autoritzarà aquesta divisió.
H. No es pot refusar la prioritat perquè certs elements de la invenció per a la qual es reivindica la prioritat no apareixen entre les reivindicacions formulades en la sol·licitud en el país d'origen, a condició que el conjunt dels documents de la sol·licitud reveli de manera precisa aquests elements.
I.1) Les sol·licituds de certificats d'inventor dipositades en un país en el qual els dipositants tenen dret a sol·licitar, a la seva elecció, sigui una patent sigui un certificat d'inventor, generen el dret de prioritat instituït per aquest article, en les mateixes condicions i amb els mateixos efectes que les sol·licituds de patents. 2) En un país on els dipositants tenen el dret de sol·licitar, a la seva elecció, sigui una patent sigui un certificat d'inventor, el sol·licitant d'un certificat d'inventor té, de conformitat amb les disposicions d'aquest article relatives a les sol·licituds de patents, un dret de prioritat fonamentat en una sol·licitud d'una patent, d'un model d'utilitat o d'un certificat d'inventor.
Article 4 bis 1) Les patents sol·licitades en els diferents països de la Unió per nacionals de països de la Unió són independents de les patents obtingudes per a la mateixa invenció en altres països, siguin o no membres de la Unió. 2) La disposició anterior s'ha d'entendre en un sentit absolut, especialment en el sentit que les patents sol·licitades durant el termini de prioritat són independents, tant pel que fa als motius de nul·litat i caducitat com a la seva durada normal. 3) La disposició s'aplica a totes les patents existents en el moment de la seva entrada en vigor. 4) De la mateixa manera, s'aplica, en el cas d'adhesió de nous països, a les patents existents en una part i en l'altra en el moment de l'adhesió. 5) Les patents obtingudes amb el benefici de la prioritat tenen, en els diversos països de la Unió, una durada igual a la que haurien tingut si s'haguessin sol·licitat o concedit sense el benefici de la prioritat.
Article 4 ter L'inventor té el dret de ser mencionat com a tal en la patent.
Article 4 quater La concessió d'una patent no pot ser refusada, i una patent no pot ser invalidada amb el motiu que la venda del producte patentat o d'un producte obtingut mitjançant un procés patentat està subjecta a restriccions o limitacions que resulten de la legislació nacional.
Art. 4 de la Conveni de París per a la protecció de la propietat industrial, en la redacció vigent a 21/10/2026.
Enllaç permanent: https://bopa.mca.ad/conveni/1883-03-20/paris-1883/art-4
Cita de treball generada a partir del text consolidat (no oficial): per a un escrit, contrasteu-la amb el BOPA.