Article 36. Pla d’actuació 36.1. Estat legal

Article 36. Pla d’actuació 36.1. Estat legal

L’article III, apartat d/. de l’Ordinació del parc natural de la vall de Sorteny preveu que “el Pla rector té vigència fins a la finalització del mandat comunal, llevat que amb anterioritat a dita finalització es derogui”.

A cada canvi de legislatura s’aprova un nou Pla rector i es presenta un Pla d’actuació, en el present cas pel període 2020-2023 a l’Òrgan rector, prèvia consulta del Comitè Consultiu i posterior aprovació per la Junta de Govern del Comú.

Cal tenir en compte que les zones humides del parc natural integra la Llista de les zones humides d’importància internacional de RAMSAR i que el parc natural fa part de la Xarxa Maragda.

Per fi, el parc natural es defineix com a zona central de la candidatura de Reserva de biosfera Ordino, territori de biosfera.

En el marc del Parc Pirinenc de les Tres Nacions, s’estudiarà la viabilitat d’una Reserva de biosfera transfronterera, on el parc natural faria part del conjunt de les zones centrals de la mateixa.

A continuació es presenta un quadre resum de les actuacions de gestió de l’estat legal: Codi Descriptiu 2020 2021 2022 2023 1EL1 Aprovar el Pla rector per un període de 4 anys, prèvia consulta del Comitè Consultiu i presentació per aprovació de la proposta a l’Òrgan rector x 2EL2 Aprovar el Pla d’actuació per un període de 4 anys, prèvia consulta del Comitè Consultiu i actualitzar-lo en funció de l’estat d’avançament de les actuacions programades i de les problemàtiques que puguin sorgir x x x x 3EL3 Declarar si escau, el parc natural com a zona central de Reserva de Biosfera, Ordino, territori de biosfera tant bon punt el MAB de la UNESCO declari la parròquia d’Ordino com a Reserva de biosfera (x) x 4EL4 Declarar si escau, el parc natural com una de les zones centrals de la Reserva de biosfera transfronterera en el marc del projecte transfronterer de Parc Pirinenc de les Tres Nacions.

(x) x 5EL5 Aprovar el Pla de gestió específic per la conservació i protecció dels hàbitats i de les espècies d’interès comunitari, en el marc de la Xarxa Maragda (x) x 36.2. Planificació sectorial 36.2.1. Patrimoni natural Principis directors - inventariar, cartografiar, protegir i restaurar si escau, els hàbitats i en prioritat els hàbitats d’interès comunitari, els hàbitats rars, seguint l’enfocament integrador de l’ecologia del paisatge; - inventariar, cartografiar, protegir i monitorar les espècies florístiques i en prioritat les espècies de la llista vermella de la flora d’Andorra amb màxim estatus d’amenaça (CR,EN,VU); - editar a la web els resultats de la recerca; - ordenar i controlar l’ús del territori (usos tradicionals i ús públic) per tal de garantir la conservació del patrimoni natural i cultural; - millorar el funcionament ecològic dels ecosistemes (protecció, restauració,…), seguint en particular la dinàmica d’alguns hàbitats (boscos, landes, zones humides,…), sempre en el marc integrador de l’ecologia del paisatge; - col·laborar amb els departaments de Patrimoni Natural i el Cos de Banders al seguiment de les espècies faunístiques i altres temes de competència de Govern; - col·laborar en el marc del Parc Pirinenc de les Tres Nacions, de la xarxa GREEN i el projecte FLORALAB, amb els espais naturals protegits dels països veïns per al seguiment, protecció i conservació de les espècies; - difondre els valors naturals mitjançant les sortides acompanyades pel guia acompanyant de muntanya i l’educació ambiental.

La cartografia dels hàbitats és una eina imprescindible per la gestió del patrimoni natural.

Caldria seguint millorant la precisió de la cartografia existent (escala 1: 25.000) tant a nivell de la determinació de les diferents associacions vegetals (inventaris fito sociològics) com de la cartografia de les mateixes, sempre i quan els hàbitats considerats siguin d’interès o singulars (precisió del 1:5.000), El nivell de descripció dels hàbitats podrà arribar fins a la subassociació.

Cal continuar amb inventaris florístics i faunístics en tot el territori del Parc, en particular en zones poc prospectades com en algunes zones de les roques i les tarteres carbonatades, els hàbitats quionòfils, les landes, els prats alpins i subalpins, els boscos pioners en les sèries de vegetació subalpines i els boscos vells.

La inscripció de les zones humides del Parc en la llista de zones humides d’interès internacional de RAMSAR, és una raó suplementària per dur a terme una gestió acurada d’aquests ambients fràgils comportant hàbitats i espècies d’interès i jugant un paper funcional a nivell de l’aigua vessant, mitjançant llur monitoratge.

Val a dir que Sorteny podrà jugar un paper en el subministrament d’aigua pel consum amb la captació de la font de la Mata cosa que dona encara més força per la protecció dels aiguavessants.

D’altres hàbitats d’interès com el prat de dall del Pla de Sorteny estan sotmesos a canvis d’usos que poden afectar llur diversitat biològica, raó per la qual cal establir un monitoratge amb inventaris fito sociològics.

Cal seguir la dinàmica de la vegetació i en particular la landa de bàlec (Genista balansae subsp. europaea), els boscos madurs, el veladre (Veratrum album) i la bellerenca (Heracleum sphondylium subsp. pyrenaicum) mantenint la diversitat florística dels prats de dall, per un bon aprofitament pel bestiar i vetllar en controlar les espècies invasores com el seneci del Cap (Senecio inaequidens) en un radi mínim d’un km al voltant dels límits del parc natural.

Seguint els principis directors més amunt esmentats, el monitoratge de les poblacions d’espècies florístiques i faunístiques d’interès seguirà uns protocols unificats amb altres espais naturals protegits (SOCA, zones humides, amfibis i rèptils,…), amb el departament de Patrimoni Natural (comptatges, seguiment del trencalòs, de la perdiu blanca i perdiu xerra,…), amb el CENMA (BMSAnd).

S’adaptarà la programació del monitoratge als recursos humans i s’optimitzarà mitjançant uns convenis de col·laboració entre els parcs naturals.

Es buscarà la millor forma de sistematitzar les dades i s’actualitzaran les diferents capes del SIG MapInfo i en particular el mapa fito sociològic i el mapa hàbitat que es podran utilitzar de forma complementària i superposada segons la precisió d’escala requerida, el mapa de localització de les estacions de les espècies d’interès.

A continuació es dona un llistat d’espècies faunístiques (vertebrats i invertebrats) i florístiques prioritàries a nivell del monitoratge: Monitoratge de la fauna vertebrada d’interès: Mamífers L’almesquera (Galemys pyrenaicus) CR, la llúdriga (Lutra lutra) EN, el gat fer (Felis sylvestris) EN, la presència del qual és dubtosa, l’ermini (Mustela erminea) VU i tots els quiròpters (ratspenats).

Ocells El gall de bosc (Tetrao urogallus) VU, el mussol pirinenc (Aegolius funereus), el picot negre (Dryocopus matrius ), la perdiu blanca (Lagopus muta) VU, la perdiu xerra (Perdix perdix subsp. hispaniensis) EN, el pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis) EN, el trencalós (Gypaetus barbatus) EN, l’àliga daurada (Aquila chrysaetos) EN, l’àliga marcenca (Circaetus gallicus) NT, l’astor (Accipiter gentilis) VU, la gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) VU, el bitxac rogenc (Saxicola rubetra) VU, la merla d’aigua (Cinclus cinclus) VU, l’escorxador (Lanius collurio) VU.

Amfibis i rèptils La sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi) CR i el tritó pirinenc (Calotriton asper) VU; la sargantana vivípara (Zootoca vivipara), la salamandra (Salamandra salamandra).

Monitoratge de la fauna invertebrada d’interès: Ropalòcers (BMSAnd) i altres grups.

Pel que fa als ropalòcers, caldria fer en prioritat, en el marc del BMSAnd, el seguiment de les espècies catalogades amb estatus crític (CR), en perill (EN) i vulnerables(VU).

Cal considerar altres grups com els aràcnids, considerant les últimes descobertes (cova) que mostren que es troben espècies d’interès.

Fomentar la recerca per especialistes investigadors que podrien prospectar al par natural per tal d’ampliar els catàlegs del patrimoni natural del parc i del país.

Val a dir que molts invertebrats són bioindicadors cosa que justificaria certs esforços al respecte, de cara a la gestió conservatòria del parc natural.

Monitoratge de la flora d’interès: Pel que fa al monitoratge de la flora d’interès, es dona prioritat a les espècies de la llista vermella de la flora d’Andorra amb estatus CR (crític), EN (en perill), seguint el llistat de l’annex número 5 del Pla rector i pel que fa a les espècies classificades amb l’estatut VU (vulnerable), el monitoratge es centrarà, en el límit del temps disponible, en particular en: Artemisia umbelliformis, Cerastium alpinum subsp. squalidum, Cicerbita alpina, Corydalis solida, Dianthus barbatus subsp barbatus, Draba dubia subsp. laevipes, Draba tomentosa subsp. ciliigera, Draba nemorosa, (Draba siliquosa subsp. carinthiaca, not in LV), Epilobium obscurum, Galanthus nivalis, Gnaphalium norvegiacum, Juncus squarrosus, Laserpitium siler, Leucanthemum vulgare subsp. catalaunicum, Myrrhis odorata, Oxytropis amethystea, Ranunculus auricomus subsp carlittensis, Ranunculus montanus subsp. aduncus, Ribes uva-crispa, Saxifraga intricata, Saxifraga pubescens, Veronica verna.

La majoria de les actuacions de monitoratge s’han de realitzar de forma anual, a excepció del seguiment de la dinàmica de la vegetació que pot ser bianual o una vegada en el període de vigència del present Pla d’actuació.

A continuació es presenta un quadre resum de les actuacions de gestió i seguiment del patrimoni natural: Codi Descriptiu 2020 2021 2022 2023 6PN1 Inventari dels hàbitats i de la flora a les zones poc prospectades (hàbitats d’interès o rars i espècies de la llista vermella), implementant els catàlegs x x x x 7PN2 Inventari faunístic de les zones poc prospectades (mamífers, ocells, amfibis i rèptils, ropalòcers) i implementació dels catàlegs respectius x x x x 8PN3 Precisar el mapa hàbitat a escala 1: 5.000 pels hàbitats d’interès comunitari o rars x x x x 9PN4 Monitoratge de la flora d’interès (llista vermella i espècies definides en el Pla de gestió per la xarxa Maragda) x x x x 10PN5 Monitoratge de la fauna d’interès (en particular les espècies considerades per la xarxa Maragda) amb diferents col·laboracions (Patrimoni Natural, altres espais naturals) x x x x 11PN6 Monitoratge de les zones humides catalogades nivell 1 (i 2) que presentin impactes reals o potencials amb l’aplicació del protocol de seguiment de l’estat de conservació de les zones humides per les zones de més interès (GREEN). x x x x 12PN7 Monitoratge dels hàbitats d’interès i rars o dels hàbitats presentant espècies d’interès x x x x 13PN8 Implementació de les bases de dades x x x x 14PN9 Precisar la cartografia dels hàbitats en particular els hàbitats d’interès i rars amb el SIG MapInfo x x x x 15PN10 Seguiment de la dinàmica de les landes de bàlec (Genista balansae subsp. europaea), dels boscos madurs, del veladre (Veratrum album) i altres espècies x x x x 16PN11 Col·laboració amb el CENMA: BMSAnd i seguiment de la flora catalogada x x x x 17PN12 Eliminar el seneci del Cap (Senecio inaequidens) en una zona tampó de 1 km de radi al voltant dels límits del parc natural (fins al poble de El Serrat) x x x x 36.2.2. Patrimoni cultural Principis directors Els principis directors d’una política de conservació i preservació del patrimoni cultural al Parc són: - inventariar el patrimoni arqueològic agropastoral, també el que estigui vinculat a l’explotació de les mines de Ransol (infraestructures com els camins empedrats, els edificis) o les carboneres, així com el patrimoni natural amb caire més cultural com són els arbres singulars; - estudiar les zones arqueològiques en col·laboració amb el departament de Cultura de Govern i els centres d’investigació (Universitats, CNRS o altres), planificar-ne si escau, la recuperació i la restauració, potenciant el voluntariat, per una millor interpretació, tot i garantint-ne la conservació; - valoritzar aquest patrimoni mitjançant la creació de rutes d’interpretació i integrant-lo a l’educació ambiental - editar els resultats de la recerca (web) Els paisatges del parc natural deriven en part de la interacció de l’home amb la natura.

Des de fa segles i fins a mitjans del segle XX, l’home explotava els recursos naturals per la seva supervivència (pastures obertes sobre el bosc – pastura extensiva o prats de dall, fusta - fusta d’obra, llenya, carbó -, mineral, collita de plantes comestibles pel bestiar i per l’home -fruits del bosc, bolets, plantes comestibles o medicinals,…).

La planificació de les rutines del bestiar plasmades sobre un document anomenat La Taba constitueix la base d’una gestió sostenible del territori del parc, és l’un dels pocs documents escrits de finals de segle XIX que s’hagin guardat al Comú.

En el Manual Digest d’Antoni Fiter i Rossell del 1748, es pot llegir ”…Las Montañas de les Valls.produeixen aïxi mateix abundancia de herbas, bons âtot bestiar gros, y menut,de ellas las mes Celebradas per altas son las seguents: La Montaña dels meners,o minerals, de ferro, la Montaña de Casamaña, la de Seturia,.”(p.151, edició del Consell General del Principat d’andorra, 2000).

Es podria interpretar que es parla en primer lloc de la vall de Sorteny - l’explotació dels meners transita per aquesta per proveir les fargues implantades a Ordino: més en davant en el mateix text es pot llegir…”se treballa en ellas bonissim ferro, en 5 fargas, que abasta de Mena la Montaña dels Meners, y de carbo sos boscos;…”).

Aquestes activitats tradicionals han generat la implantació d’unes infraestructures adaptades a les necessitats de gestió (orris, cabanes, pletes, aixoplucs, camins empedrats, parets de pedra seca de les feixes,…).

Cal inventariar, interpretar, conservar i protegir aquest patrimoni agropastoral i industrial.

S’ha tramés tota una tradició oral com per exemple respecte a l’ús tradicional de les plantes, recordem que es venia a Sorteny per recollir plantes medicinals fins i tot des de Catalunya.

Avui, s’està perdent el coneixement d’aquesta tradició, molt poques persones conserven en llur memòria l’ús tradicional de les plantes de muntanya, i poca gent puja a Sorteny per recollir comí, salsafraja, gençana. cal poder trametre aquesta tradició mitjançant suports didàctics com pot ser el jardí botànic, part del qual es pot dedicar a aquesta temàtica, així com altres centres de difusió (Casa de la Muntanya, Caseta d’informació del parc,…).

A continuació es presenta un quadre resum de les actuacions de gestió i seguiment del patrimoni cultural: Codi Descriptiu 2020 2021 2022 2023 18PC1 Inventari del patrimoni agropastoral, aprofitant les prospeccions d’hàbitats, de flora i de fauna. x x x x 19PC2 Inventari dels arbres singulars x x 20PC3 Mantenir en el jardí botànic, unes zones temàtiques sobre l’ús tradicional de les plantes (en particular plantes medicinals) x x x x 21PC4 Potenciar unes rutes de descoberta del patrimoni cultural (incloent els arbres singulars) agropastoral i industrial, mirant alternatives a nivell de la col·laboració transfronterera (Parc Pirinenc de les Tres Nacions) x x x x 22PC5 Ampliació de l’oferta d’educació ambiental a la descoberta del patrimoni cultural (agropastoral, ús tradicional de les plantes) a la Casa de la Muntanya i a la sortida de camp x x x x 23PC6 Recuperar alguna cabana, orri o paret de pedra seca seguint l’informe preceptiu del Ministeri de Cultura, potenciant el voluntariat X x x 36.2.3. Aprofitaments Els ecosistemes ofereixen uns serveis ambientals a la societat, sigui a nivell del subministrament (ramaderia, apicultura, collita, caça, aprofitaments hídrics) com el de la regulació (per exemple, qualitat de l’aigua (zones humides com a filtres naturals), la qualitat de l’aire amb els boscos,…) o fins i tot de serveis culturals (estètic, educatiu, espiritual, …).

Els aprofitaments estaran supeditats a la integritat funcional dels ecosistemes per tal de garantir aquests serveis ambientals.

Els principis directors de la gestió dels aprofitaments al parc natural són: Principis directors - establir una comunicació clara amb cada sector - analitzar les incidències ecològiques de cada aprofitament per tal de determinar la seva compatibilitat amb els objectius del parc natural i els altres usos existents; - definir els criteris de gestió i de maneig així com els indicadors que permetin prevenir els impactes ambientals; - aplicar el principi de precaució; - planificar tot aprofitament en coherència amb la identitat natural i sociocultural del territori, tot i tenint en compte la història de l’ús del territori i la seva incidència sobre l’estat de conservació; - compatibilitzar els aprofitaments amb les actuacions de conservació tot i privilegiant els de menor impacte en l’espai i en el temps; - col·laborar amb Govern, pel que fa al seguiment dels projectes d’aprofitaments segons les competències.

Cal que els aprofitaments siguin unes activitats regulades, com és el cas de la ramaderia que segueix unes regles ancestrals establertes en la Taba d’Ordino.

Tot i que s’hagi de potenciar la ramaderia al parc natural per tal de mantenir els equilibris i la funcionalitat dels sistemes naturals oberts.

Per tal de garantir la integritat funcional de les zones humides, es controlarà la dinàmica forestal en algunes zones humides del Pla de Sorteny.

També cal tenir un control de la bona gestió de les pastures de forma extensiva i prevenir els impactes possibles del bestiar sobre els ambients fràgils que són les molleres, evitant una massificació en l’espai i en el temps, i en particular els trepitjaments excessius i l’eutrofització.

Cal seguir també l’evolució del prat de dall tancant si escau algunes zones al moment del control sanitari del bestiar (evitant una regressió cap a prats nitròfils).

Cal mantenir les tanques del bestiar en particular a l’estret de l’Estanyó, al planell del Quer, al Pas de la Serrera.

La caça i la pesca són de competència de Govern, i per tant, només es proposa una col·laboració amb el Departament de Patrimoni Natural.

Cal continuar amb la col·laboració dels recomptes de fauna caçable (isards) i fer el seguiment dels danys provocats pel porc senglar i declarar-los, si escau.

A continuació es presenta un quadre resum de les actuacions de gestió dels aprofitaments: Codi Descriptiu 2020 2021 2022 2023 25AP1 Controlar la dinàmica forestal en les zones humides del Pla de Sorteny x x 26AP2 Controlar les rutines del bestiar en particular en les zones humides aplicant protocols de valoració de l’estat de conservació de les mateixes x x x x 27AP3 Controlar l’estat sanitari del bosc de la solana (Pleta del Racó) així com dels boscos madurs i els boscos vells x x x x 28AP4 Controlar l’estat de conservació de les tanques del bestiar i restaurar el tancat de l’Estret de l’Estanyó x x x x 29AP5 Controlar la dinàmica del prat de dall (tancar alguna part si escau) amb inventaris fitosociològics periòdics x x x x 30AP6 Fer el seguiment dels possibles impactes ambientals de la captació d’aigua de la font de la Mata (tot i assegurant la protecció de la mateixa), en particular en base a l’estat de conservació dels hàbitats de les zones humides x x x x 31AP7 Col·laborar amb Patrimoni Natural als recomptes d’isards i altres inventaris faunístics si escau x x x x 32AP8 Fer el seguiment dels impactes del porc senglar i declarar els danys si escau per tal d’organitzar alguna batuda (Comitè Tècnic del Vedat de caça) x x x x 33AP9 Erradicar el barb roig de l’estany de l’Estanyó en col·laboració amb Patrimoni Natural x x x x 36.3.

• Gestió de l’ús públic La gestió de l’ús públic des de l’any 2016 es fonamenta en el Pla d’ús públic del parc natural, basant-se sobre els preceptes següents: Principis directors - compatibilitzar la planificació de l’ús públic amb el primer objectiu de conservació i protecció dels valors naturals i culturals; - segons la zonificació, limitar les infraestructures d’ús públic i la massificació d’usuaris en base a les capacitats d’acolliment i la capacitat de càrrega; - adequar les infraestructures i la informació per garantir la seguretat del visitant; - mantenir les instal·lacions i les infraestructures; - gestionar les activitats permeses o autoritzades amb el seguiment dels impactes reals o potencials derivats, cabdal per una planificació de la gestió conservatòria (autoritzacions, activitat, tipologia, distribució, afluència, freqüència, impactes reals o potencials, vigilància, règim sancionador, restauració, monitoratge, informació i comunicació); - difondre una informació de qualitat (missatges senzills, comprensibles i atractius); - buscar un alt grau de satisfacció del visitant amb uns serveis de qualitat; - comunicar amb el sector turístic per un turisme sostenible; - consensuar les solucions per evitar els conflictes entre usuaris; - potenciar la missió educativa del parc natural mitjançant la interpretació i els programes d’educació ambiental amb un enfocament local, nacional i global; - comunicar el parc natural tot i controlant l’ús de la imatge i de la informació pels professionals del sector; - definir una línia clara i constant per a l’aplicació de la normativa tot i adequant aquesta a les noves activitats d’ús públic. Per a qualsevol activitat permesa o autoritzada sempre cal tenir present els principis directors precedents prioritzant sistemàticament el primer objectiu de conservació i protecció del patrimoni natural i cultural, tot i tenint en compte la correcta informació i la seguretat del visitant. Pel que fa a les activitats autoritzables es requereix la presentació d’una sol·licitud que l’òrgan de gestió del Parc informarà; es gestionarà un històric de les sol·licituds i permisos. En el marc d’una gestió conservatòria del patrimoni natural i cultural, cal realitzar la diagnosi següent: identificació de la tipologia del públic segons l’activitat plantejada, freqüència de l’activitat, distribució espacial, afluència previsible en el temps, capacitat d’acolliment, els impactes potencials i la planificació d’un pla senzill de vigilància amb el monitoratge dels hàbitats, de les espècies o dels elements patrimonials amenaçats i si escau, un pla senzill de restauració ambiental. Pel que fa a les activitats permeses o autoritzades, és imprescindible el seguiment de la freqüentació i dels impactes derivats sobre la gea, la flora i els hàbitats, la fauna i el patrimoni cultural i adoptar si escau, les mesures conservatòries adients com la creació d’itineraris interpretatius alternatius, la senyalització dels camins per tal de canalitzar el visitant en zones de menor risc d’impacte, la informació i la sensibilització del públic als valors patrimonials, fins a limitar de forma temporal l’accés a alguna zona en cas d’impacte ambiental o en base a la capacitat de càrrega i planificant les mesures de restauració pertinents que caldrà aplicar amb la màxima celeritat. Es continua aplicant el Sistema de Qualitat Ambiental i Turística amb un sistema d’avaluació i de control del mateix (Comitè de Qualitat i autocontrols). Aquest sistema integra el Pla d’ús públic. Es duran a terme enquestes de satisfacció amb la col·laboració del refugi guardat. La caseta d’informació situada a l’aparcament de la Canya de la Rabassa és un punt neurològic de la gestió de l’ús públic. La Casa de la Muntanya i el refugi guardat completen aquesta funció. La comunicació sobre qualsevol activitat ha de preveure la sensibilització del públic a la conservació patrimonial mitjançant una informació clara des de la caseta d’informació, els guardes del Parc, el refugi guardat, els professionals del sector turístic en el marc d’una política de turisme sostenible, promovent en prioritat l’ecoturisme. Es potenciaran les sortides guiades que permetin controlar i canalitzar el visitant tot i donant un servei de qualitat, la formació dels guies titulats sent cabdal al respecte i es fomentarà l‘acreditació de guies privats. En el cas d’una limitació de l’accés, sempre caldrà reservar la prioritat als visitants acompanyats per guies acreditats, inclòs el cas particular de les zones d’ús restringit quan s’hagi de sortir dels camins marcats per a la interpretació del patrimoni natural o cultural. Es potenciarà una ruta sobre el patrimoni agroramader a la zona de l’Estanyó, l’accés de la qual serà reservat als visitants acompanyats per un guia o un acompanyant en muntanya acreditat pel Parc. Amb el refugi guardat, s’incrementa el potencial per a la informació del visitant (informació complementària a la caseta), la divulgació del patrimoni natural i cultural, la qualitat del servei (àpats, informació, activitats…), la seguretat amb l’ampliació de la capacitat del refugi i la instal·lació d’una línia telefònica, d’un desfibril·lador i la vigilància. Caldrà establir una bona coordinació entre el personal tècnic del Parc i el concessionari del refugi. D’altra banda però, caldrà seguir la freqüentació dels senders i controlar-ne l’erosió, així com vetllar al respecte de la normativa pel que fa al senderisme en particular l’accés als hàbitats d’interès. La senyalització és cabdal de cara a l’orientació del públic, el servei d’autoguiatge i la interpretació així com la seguretat del visitant. Caldrà mantenir-la seguint una planificació anyal. Es manté la limitació de la senyalització vertical que s’actualitzarà seguint la normativa vigent, tot i mantenint i completant si escau la horitzontal, limitant però, els impactes visuals de cara al paisatge. El manteniment de la mateixa així com de totes les instal·lacions i infraestructures és cabdal de cara a la imatge Parc (i la corporativa) i l’optimització del pressupost. Es potenciarà l’edició de documentació tècnica com monogràfics, tríptics i mapes d’interpretació per a la descoberta dels valors patrimonials en col·laboració amb els altres espais naturals protegits del país (conveni) o a nivell transfronterer en el marc del projecte de Parc Pirinenc de Tres Nacions. Aquests documents es basaran sobre els resultats de la recerca i dels inventaris dels valors de l’espai. Es publicaran quan sigui possible a la web del Parc: www.sorteny.ad . Es potenciarà el jardí botànic com a eina educativa (formació dels guies i educació ambiental) i lúdica. Es durà a terme un manteniment acurat del mateix. S’informaran els visitants quan hi hagi una freqüentació mínima (8 a 10 persones) per tal de presentar els elements rellevants del jardí i sensibilitzar el públic a la conservació del patrimoni natural. Es potenciarà un marxandatge com a suport per a la sensibilització a la conservació patrimonial i per a l’educació ambiental. Caldrà però, que els productes presentats siguin coherents amb la imatge parc i segueixin les línies d’una gestió sostenible (tipologia producció, materials). Es completarà la llibreria de la caseta amb publicacions dedicades a la descoberta del medi natural i cultural dels Pirineus. Codi Descriptiu 2020 2021 2022 2023 34UP1 Redacció del Pla d’ús públic i presentació a l’Òrgan Rector i a la Junta de Govern per aprovació x 35UP2 Seguir amb el Sistema de Qualitat Ambiental i Turística. x x x x 36UP3 Diagnosi de les activitats autoritzables amb gestió i històric de les sol·licituds i permisos x x x x 37UP4 Seguiment de les activitats autoritzables (impactes reals o potencials) – avaluació de la capacitat de carrega x x x x 38UP5 Formació del personal tècnic de cara a la informació del visitant (caseta, casa de la muntanya, guia, tècnics) x x x x 39UP6 Formació específica del guia del Parc a nous productes turístics desenvolupats en el Parc, com la salut i el medi natural x x x x 40UP7 Formació i acreditació dels guies i acompanyants de muntanya (EFPEM) x x x x 41UP8 Difusió de la informació del Parc als professionals del sector turístic x x x x 42UP9 Control i manteniment de l’ecocomptador al cap dels Graus i tractament de dades de freqüentació x 43UP10 Control de l’accés motoritzat, acampada,./ normativa i gestió dels expedients sancionadors x x x x 44UP11 Informació del visitant sobre la climatologia a la caseta (i el refugi) – estiu - hivern x x x x 45UP12 Manteniment i millores al jardí botànic per un alt nivell de qualitat. Promoure el jardí botànic pel públic amb diversitat funcional x x x x 46UP13 Conferències adhoc1 i programades al jardí botànic 1segons la freqüentació (>15 persones) i disponibilitat del personal tècnic x x x x 47UP14 Edició de documentació per a la interpretació per tot públic x x x x 48UP15 Completar el servei d’interpretació que s’implanta a la Casa de la Muntanya, en el marc del projecte de col·laboració del Parc Pirinenc de les Tres Nacions. x x 49UP16 Potenciar els miradors del Parc per la interpretació del paisatge i la fauna millorant l’experiència del visitant i difonent millor el valor del patrimoni natural x x x x 50UP17 Enquestes de satisfacció (caseta i refugi guardat i altres llocs com hotels, aparthotels etc…) x x x x 51UP18 Difusió dels valors florístics en el marc del projecte transfronterer FLORALB en col·laboració amb el CENMA x x x x 52UP19 Sensibilització del públic per a la conservació de les zones humides (RAMSAR) x x x x 53UP20 Dinamització de la Casa de la Muntanya amb els departaments de Medi Ambient, Cultura i Agricultura x x x x 54UP21 Adaptar el programa d’educació ambiental a la nova escenarització de la Casa de la Muntanya i col·laborar amb els altres centres educatius per difondre uns programes complementaris x x x x 55UP22 Elegir un marxandatge seguint les línies principals de gestió sostenible, conservació patrimonial, sensibilització i educació ambiental segons uns enfocaments locals, nacionals i globals. x x x x 56UP23 Control de l’erosió dels camins i treballs de restauració i manteniment derivats x x x x 57UP24 Control de l’accés al medi natural (senderisme i activitats esportives) en particular als hàbitats d’interès i rars x x x x 58UP25 Millorar i mantenir la senyalització així com les infraestructures i equipaments del parc natural x x x x 59UP26 Determinar la capacitat de carrega turística dels seguint una metodologia unificada entre espais naturals protegits del país x x 36.4. Administració i planificació de la gestió Principis directors Per tal de dur a terme una gestió eficient, omplint els objectius del Parc tot i optimitzant els recursos humans i econòmics, es planteja seguir els preceptes següents: - una bona gestió pressupostària; - uns processos administratius àgils; - col·laborar amb d’altres departaments i organismes per tal d’optimitzar la gestió; - definir un alt nivell de qualitat dels serveis seguint un Sistema de Qualitat Ambiental i Turística, però també pels treballs tècnics i de recerca per a la protecció i conservació del patrimoni natural i cultural; - dur a terme una gestió sostenible integrada en col·laboració amb els diferents sectors, buscant llur implicació (ramaderia, turisme, esport, caça, pesca, societat civil, educació, recerca); - seleccionar els projectes amb costos d’oportunitat mínims; - tenir una comunicació clara en el sí de l’organització i de cara a tercers; - formar els tècnics del Parc per l’eficiència i la qualitat dels serveis; - desenvolupar les relacions exteriors en projectes transfronterers (GREEN, camí del retrobament, Parc Pirinenc de les Tres Nacions, Reserva de Biosfera transfronterera); - avaluar la gestió en base al seguiment d’indicadors i aplicar si escau, les mesures correctores adients. Per tal de dur a terme una bona gestió de l’espai natural protegit, cal implicar tots els actors socioeconòmics per qualsevulla actuació que s’hagi de dur a terme en l’espai protegit per tal de complir els objectius generals de conservació. Cal mantenir el diàleg, una comunicació constant i clara, de forma directa, mitjançant la web o en el sí de les diferents taules de treball (Taula d’Agricultura i Taula de Turisme), fomentant les col·laboracions mitjançant la formació del personal en contacte directe amb el client i la difusió de documentació (tríptics). Es busca una optimització dels recursos humans amb la col·laboració amb els parcs naturals comunals i altres espais naturals protegits - conveni amb el parc natural comunal de les valls del Comapedrosa i de la vall del Madriu-Perafita-Claror o el conveni pel projecte transfronterer Parc Pirinenc de les Tres Nacions – o en el marc de la xarxa d’espais natural protegits GREEN també amb centres de recerca com el CENMA o el CECRV. Aquestes col·laboracions faciliten els intercanvis tècnics, la formació dels tècnics, treballar seguint uns mateixos protocols per al monitoratge dels hàbitats i de les espècies, promoure els espais naturals protegits i millorar la difusió de la informació per a la sensibilització del públic a la conservació de la biodiversitat. Es publicarà una memòria anual pel que fa al balanç de la gestió. Per tal d‘avaluar i millorar la gestió, es fa el seguiment de 61 indicadors de gestió (per memòria, al Pla de gestió 2016-2019 es contemplaven 48 indicadors); es precisen a continuació (s’indica entre parèntesis la periodicitat d’avaluació de cada indicador): Indicadors del medi natural i cultural (20) • S espai i % S (ZUR) - zones de reserva (4)
• A1 • Índex de circularitat (4πA/P2 on A: àrea,P: perímetre) (4)
• A2 • Canvis en usos i cobertes de sol (4)
• A3 • Canvis en la connectivitat ecològica (fragmentació), en el parc però també amb les zones pròximes al Parc i en particular la connectivitat ecològica amb els espais naturals protegits propers (corredors biològics) (4)
• A4 • Hàbitats d’interès (integritat / N impactes ambientals ) (1)
• A5 • N zones humides impactades (Ramsar) (1)
• A6 • Integritat del bosc de ribera com a connector biològic (4)
• A7 • Monitoratge de les espècies d’interès - fauna/flora (veure apartat Patrimoni Natural) (1)
• A8 • N bioindicadors (amfibis(A9.1) i rèptils(A9.2), papallones(A9.3), ocells (1): A9.41(soca); A9.42 (anellament) i A9.43 (gall de bosc/perdiu blanca) • N inventaris - prospecció i monitoratge (hàbitats (A10.1) / espècies( A10.2)) (1) • Estat ecològic del riu de Sorteny (QBR/FBILL ECOSTRIMED) (2)
• A11 • Estat ecològic de l’estany (2)
• A12 • N inventaris arqueològics (2)
• A13 • Estat de conservació del patrimoni agroramader i industrial (N impactes) (2)
• A14 Indicadors dels aprofitaments (7) • N ramaders, N caps de bestiar (1)
• B1 • N ruscs instal·lats (1)
• B2 • Seguiment del prat de dall (mostrejos fito sociològics - 3 punts fixes) (2)
• B3 • Estat sanitari forestal (2)
• B4 • Estat de les pastures
• B5.1 (N taxons prat de dall) i espècies “invasores” B5.2 (2) • N senglars caçats (i altres espècies caçables) (1)
• B6 Indicadors de l’ús públic (23) • N infraestructures (senyalitzacions, etc) (2)
• C1 • N plafons informatius (2)
• C2 • N itineraris interpretatius (2)
• C3 • N persones dedicades al servei del visitant (1)
• C4 • Freqüentació (ecocomptador, caseta) (1)
• C5 (total)
• C5.1 (hivern) i C5.2 (primavera estiu tardor) • Sortides guiades (guia parc i guies privats acreditats) (1)
• C6.1 i C6.2 • N sortides educació ambiental i nombre de nens (1)
• C7 • Nivell d’erosió dels camins marcats (1)
• C8 • Impactes vinculats a l’ús públic fora dels camins marcats (1)
• C9 • Vendes marxandatge - part llibreria (1)
• C10.1 (total) i 10.2 (llibreria) • N activitats promogudes pel parc (educació ambiental exclosa) (1)
• C11 • Hores manteniment de camins, etc (excepte inventaris i monitoratge) per categoria (1)
• C12 • N incidències (expedients) (1)
• C13 • Activitat econòmica induïda (guies, sector turístic proper (hotelers…), productes elaborats,…) (2)
• C14 • Ús de l’imatge parc (1)
• C15.1(And.Tur.)
• (OEV:15.2 posts; 15.3 reaccions) • N accidents (seguretat) (1)
• C16 • Ocupació refugi guardat (1)
• C17 Indicadors de l’administració i planificació de la gestió (11) • Nivell d’execució del programa d’actuacions (1)
• D1 • Pressupost (Parc + Centre de natura de la Cortinada) (1)
• D2 • N llocs de treball (1)
• D3 • Participació al Comitè Consultiu (2)
• D4 • Col·laboracions (N trobades, N intercanvis tècnics - espècies/hàbitats, altres) (1)
• D5 • Difusió de la informació (publicacions científiques i divulgatives) (2)
• D6 • Recerca (projectes de recerca aplicada a la gestió) (2)
• D7 • Voluntariat (N participants) (2)
• D8 • Memòria anual (1)
• D9 • N sol·licituds i informes preceptius (2)
• D10 • N denúncies i contenciós (2)
• D11 La periodicitat teòrica de seguiment de cada indicador és anual. Alguns d’ells necessiten la intervenció d’un biòleg (per exemple l’estat ecològic dels rius i de l’estany); els tècnics del parc s’aniran formant en particular en el marc de les diferents col·laboracions per tal de poder dur a terme de forma interna l’avaluació de cada indicador. Les metodologies emprades pels indicadors, en particular els de l’estat natural, han de ser comparables a les dels altres espais naturals protegits per tal de poder avaluar les desviacions. Alguns dels indicadors definits més amunt també faran part dels indicadors de gestió del Sistema de Qualitat Ambiental i Turística; s’en podran definir d’altres en complement. A continuació es presenta un quadre resum de les actuacions d’administració i planificació de la gestió del parc natural: Codi Descriptiu 2020 2021 2022 2023 60PG1 Optimització del pressupost x x x x 61PG2 Comunicació constant amb els actors del parc natural (Taula d’Agricultura, Taula de Turisme, caçadors, Taula de Dinamització) x x x x 62PG3 Fomentar la col·laboració transfronterera amb els projectes GREEN (POCTEFA) de xarxa pirinenca d’espais naturals protegits, el Parc Pirinenc de les Tres Nacions, el camí de Retrobament, etc x x x x 63PG4 Programa de seguiment d’indicadors, avaluació i mesures correctores x x x x 64PG5 Definició i seguiment dels indicadors del Sistema de Qualitat Ambiental i Turística x x x x 65PG6 Programa de millores derivades del seguiment dels indicadors del Sistema de Qualitat Ambiental i Turística x x x x 66PG7 Publicació de la memòria anual x x x x 67PG8 Fomentar el voluntariat, en particular en el marc de la candidatura de Reserva de biosfera, Ordino, territori de biosfera x x x Annex.pdf