Estat: vigent · Text vigent a 22/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 51, any 2022 (27/04/2022) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Preàmbul Els estats membres del Consell d’Europa, signataris d’aquest Conveni, Considerant que la finalitat del Consell d’Europa és assolir una unió més estreta entre els seus membres; Reconeixent que l’home té l’obligació moral de respectar totes les criatures vives i de tenir en compte els vincles especials que existeixen entre l’home i els animals de companyia; Considerant la importància dels animals de companyia per la seva contribució a la qualitat de vida i, per tant, la seva vàlua per a la societat; Considerant les dificultats que sorgeixen de la gran varietat d’animals posseït per l’home; Considerant els riscos inherents a la sobrepoblació animal per a la higiene, la salut i la seguretat dels éssers humans i dels altres animals; Considerant que no s’ha de fomentar la possessió d’espècies de fauna salvatge com a animals de companyia; Conscients de les diverses condicions que regulen l’adquisició, la possessió, la cria a títol comercial o no, la cessió i el comerç d’animals de companyia; Conscients que les condicions de tinença dels animals de companyia no sempre permeten promoure’n la salut i el benestar; Constatant que les actituds envers els animals de companyia varien considerablement, de vegades per manca de coneixement o de consciència; Considerant que una actitud i una pràctica fonamentals comunes que condueixin a una conducta responsable dels propietaris d’animals de companyia no només són un objectiu desitjable, sinó també realista; Han convingut el que segueix:
Nota: Text del BOPA tal com es va publicar; no s'hi integren protocols ni esmenes posteriors (vegeu les relacions del conveni).
1. S’entén per animal de companyia qualsevol animal que es posseeixi o estigui destinat a estar en possessió d’un ésser humà, principalment a la llar, per al seu plaer i com a acompanyant.
2. S’entén per comerç d’animals de companyia el conjunt de transaccions que es realitzen regularment en quantitats importants i amb afany de lucre que suposen el traspàs de la propietat d’aquests animals.
3. S’entén per cria i guarda d’animals de companyia a títol comercial la cria i la guarda que es realitzen principalment amb afany de lucre i en quantitats importants.
4. S’entén per refugi per a animals un establiment sense afany de lucre on es poden tenir animals de companyia en un nombre considerable. Quan la legislació nacional i/o les mesures administratives ho permetin, aquest tipus d’establiment pot acollir animals errants.
5. S’entén per animal errant qualsevol animal de companyia que no tingui llar o que es trobi fora dels límits de la llar del seu propietari o cuidador i que no estigui sota el control o la supervisió directa de cap altra persona propietària o cuidadora.
6. S’entén per autoritat competent l’autoritat designada per l’Estat membre.
1. Cada part es compromet a prendre les mesures necessàries per aplicar les disposicions d’aquest Conveni pel que fa a:
a) els animals de companyia posseïts per una persona física o jurídica en qualsevol llar, en qualsevol establiment dedicat al comerç o la cria i la guarda a títol comercial d’aquests animals, així com en qualsevol refugi d’animals;
b) si escau, els animals errants.
2. Cap disposició d’aquest Conveni no afecta la implementació d’altres instruments per a la protecció dels animals o per a la conservació d’espècies salvatges amenaçades.
3. Cap disposició d’aquest Conveni no afecta la capacitat de les parts d’adoptar normes més estrictes per assegurar la protecció dels animals de companyia o d’aplicar les disposicions següents a categories d’animals que no s’hagin esmentat específicament en aquest instrument.
1. Ningú no ha de causar innecessàriament dolor, patiment o estats d’angoixa a un animal de companyia.
2. Ningú no ha d’abandonar un animal de companyia.
1. La persona que posseeixi un animal de companyia o que hagi acceptat tenir-ne cura ha de ser responsable de la seva salut i del seu benestar.
2. La persona propietària o que té cura d’un animal de companyia ha de proporcionar-li instal·lacions, cures i atenció que tinguin en compte les seves necessitats etològiques, d’acord amb la seva espècie i la seva raça, i en particular:
a) proporcionar-li el menjar i l’aigua en les quantitats suficients que li calguin;
b) oferir-li oportunitats d’exercici adequades;
c) prendre totes les mesures raonables per evitar que s’escapi.
3. No s’ha de posseir un animal com a animal de companyia si:
a) no es compleixen les condicions a què es refereix l’apartat 2 d’aquest article o si,
b) encara que es compleixin aquestes condicions, l’animal no pot adaptar-se a la captivitat.
La persona que seleccioni un animal de companyia per a la reproducció està obligada a considerar les característiques anatòmiques, fisiològiques i comportamentals que puguin comprometre la salut i el benestar de la descendència o de la femella.
No es poden vendre animals de companyia a persones menors de setze anys sense el consentiment exprés dels seus pares o d’altres persones que n’exerceixin la responsabilitat parental.
seu benestar, principalment forçant-lo a superar les seves capacitats o la seva força naturals o utilitzant mitjans artificials que li causin lesions o dolor, patiment o estats d’ansietat innecessaris.
1. La persona que, en el moment en què entri en vigor el Conveni, participa en el comerç o, a títol comercial, en la cria o la guarda d’animals de companyia o que gestiona un refugi per a animals ha de declarar-ho a l’autoritat competent, en el termini adequat que determini cada part. La persona que vulgui realitzar alguna d’aquestes activitats ho ha de declarar a l’autoritat competent.
2. Aquesta declaració ha d’indicar:
a) les espècies d’animals de companyia que són o seran concernides;
b) la persona responsable i els seus coneixements;
c) una descripció de les instal·lacions i dels equips que s’utilitzen o que s’utilitzaran.
3. Les activitats esmentades anteriorment només es poden exercir:
a) si la persona responsable té els coneixements i la capacitat necessaris per exercir aquesta activitat, ja sigui per una formació professional o per una experiència suficient amb animals de companyia, i
b) si les instal·lacions i els equips utilitzats per a l’activitat compleixen els requisits previstos a l’article 4.
4. Sobre la base de la declaració feta de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, l’autoritat competent ha de determinar si es compleixen o no les condicions esmentades en l’apartat 3. En cas que no es compleixin de manera satisfactòria, l’autoritat competent ha de recomanar mesures i, si cal per protegir els animals, prohibir l’inici o la continuació de l’activitat.
5. L’autoritat competent ha de controlar si es compleixen o no les condicions esmentades anteriorment, d’acord amb la legislació nacional.
1. Els animals de companyia no es poden utilitzar en publicitat, espectacles, exposicions, competicions o esdeveniments similars llevat que:
a) L’organitzador hagi creat les condicions necessàries perquè aquests animals siguin tractats d’acord amb els requisits de l’apartat 2 de l’article 4, i que
b) la seva salut i el seu benestar no es posin en perill.
2. No s’ha d’administrar cap substància a un animal de companyia, ni aplicar-li cap tractament, ni utilitzar cap mètode per augmentar o disminuir el nivell natural del seu rendiment:
a) durant competicions o
b) en qualsevol altre moment, si això pot suposar un risc per a la salut i el benestar d’aquest animal.
1. Estan prohibides les intervencions quirúrgiques destinades a modificar l’aparença d’un animal de companyia o per a altres finalitats no curatives i, en particular:
a) tallar-li la cua;
b) tallar-li les orelles;
c) seccionar-li les cordes vocals;
d) extirpar-li les urpes i les dents.
2. Només es permeten excepcions a aquesta prohibició:
a) si un veterinari considera necessària una intervenció no curativa, ja sigui per raons de medicina veterinària o per a l’interès d’un animal en particular;
b) per anul·lar-ne la capacitat reproductiva. 3.
a) Aquelles intervencions en què l’animal pateix o hi ha risc que pateixi dolor sever només s’han de realitzar sota anestèsia i per un veterinari o sota la seva supervisió.
b) Aquelles intervencions que no requereixen anestèsia poden ser realitzades per una persona competent, d’acord amb la legislació nacional.
1. Només un veterinari o una altra persona competent ha de sacrificar un animal de companyia, excepte en cas d’urgència, per acabar amb el patiment d’un animal i quan l’assistència d’un veterinari o d’una altra persona competent no es pot obtenir ràpidament, o en qualsevol altre cas d’urgència previst per la legislació nacional. Qualsevol sacrifici s’ha de fer amb el mínim patiment físic i psíquic possible, tenint en compte les circumstàncies. El mètode escollit, excepte en cas d’urgència, ha de:
a) Bé provocar una pèrdua immediata de consciència i després la mort,
b) Bé començar per administrar una anestèsia general profunda seguida d’un procediment que causi la mort certa. La persona responsable del sacrifici ha d’assegurar-se que l’animal està mort abans que se n’elimini el cadàver.
2. Cal prohibir els mètodes de sacrifici següents:
a) L’ofegament i altres mètodes d’asfíxia, si no produeixen els efectes esmentats en la lletra b de l’apartat 1 d’aquest article;
b) l’ús de qualsevol verí o medicament la dosi i l’aplicació del qual no es pugui controlar per aconseguir els efectes esmentats en l’apartat 1 d’aquest article;
c) l’electrocució, llevat que vagi precedida de la pèrdua immediata de la consciència.
Quan una part considera que el nombre d’animals errants esdevé un problema, ha de prendre les mesures legislatives i/o administratives necessàries per reduir-ne el nombre mitjançant mètodes que no causin dolor, patiment o estats d’ansietat que es puguin evitar.
a) Aquestes mesures han d’implicar que: i. si s’han de capturar aquests animals, això es faci amb el mínim patiment físic i psíquic, tenint en compte la naturalesa de l’animal; ii. si els animals capturats es guarden o se sacrifiquen, això es faci de conformitat amb els principis establerts en aquest Conveni.
b) Les parts es comprometen a considerar: i. la identificació permanent de gossos i gats per mitjans apropiats que només causin dolor, patiment o estats d’ansietat lleugers o passatgers, com ara el tatuatge acompanyat del registre del número i del nom i adreça de les persones propietàries; ii. reduir la reproducció no planificada de gossos i gats fomentant-ne l’esterilització; iii. encoratjar la persona que ha trobat un gos o gat errant a notificar-ho a l’autoritat competent.
Les excepcions als principis establerts en aquest Conveni sobre la captura, la possessió i el sacrifici d’animals errants només s’admeten quan siguin inevitables en el marc de programes governamentals de control de malalties.
Les parts es comprometen a fomentar el desenvolupament de programes d’informació i d’educació per promoure, entre les organitzacions i les persones concernides per la possessió, la cria, l’ensinistrament, el comerç i la guarda d’animals de companyia, la conscienciació i el coneixement de les disposicions i dels principis d’aquest Conveni. En aquests programes, s’haurà de fixar l’atenció especialment sobre els punts següents:
a) l’ensinistrament d’animals de companyia per a finalitats comercials o de competicions, que ha de ser realitzat per persones que tinguin els coneixements i les competències adequats;
b) la necessitat de dissuadir: i. de fer donació d’animals de companyia a persones menors de setze anys sense el consentiment exprés dels seus pares o d’altres persones que n’exerceixin la responsabilitat parental; ii. de fer donació d’animals de companyia com a premi, recompensa o gratificació; iii. la procreació no planificada d’animals de companyia;
c) les possibles conseqüències negatives per a la salut i el benestar dels animals salvatges d’adquirir-los o introduir-los com a animals de companyia; els riscos derivats de l’adquisició irresponsable d’animals de companyia que condueix a un augment del nombre d’animals no desitjats i abandonats.
1. Les parts, en un termini de cinc anys a partir de l’entrada en vigor del Conveni i, posteriorment, cada cinc anys, i en qualsevol cas, quan la majoria dels representants de les parts ho sol·licitin, duen a terme consultes multilaterals al si del Consell d’Europa, amb la finalitat d’examinar l’aplicació del Conveni, així com l’oportunitat de revisar-lo o d’ampliar-ne algunes de les disposicions. Aquestes consultes es duen a terme durant les reunions convocades pel secretari general del Consell d’Europa.
2. Qualsevol part té el dret de designar un representant per participar en aquestes consultes. Qualsevol Estat membre del Consell d’Europa que no sigui part del Conveni té dret a fer-se representar en aquestes consultes per un observador.
3. Després de cada consulta, les parts presenten al Comitè de Ministres del Consell d’Europa un informe sobre la consulta i el funcionament del Conveni, i hi inclouen, si ho consideren necessari, propostes d’esmena dels articles 15 a 23 del Conveni.
4. Sota reserva de les disposicions d’aquest Conveni, les parts estableixen el reglament intern sobre les consultes.
1. Qualsevol esmena dels articles 1 a 14, proposada per una part o pel Comitè de Ministres, és comunicada al secretari general del Consell d’Europa qui la transmet als estats membres del Consell d’Europa, a qualsevol part i a qualsevol Estat convidat a adherir-se al Conveni de conformitat amb les disposicions de l’article 19.
2. Qualsevol esmena proposada de conformitat amb l’apartat anterior s’examina, almenys dos mesos després que el secretari general l’hagi transmès, en una consulta multilateral en què la majoria dels dos terços de les parts puguin adoptar aquesta esmena. El text adoptat es comunica a les parts.
3. A l’expiració d’un termini de dotze mesos a partir de la seva adopció en una consulta multilateral, qualsevol esmena entrarà en vigor a menys que una de les parts hi hagi notificat objeccions.
Aquest Conveni està obert a la signatura dels estats membres del Consell d’Europa. Se sotmet a ratificació, acceptació o aprovació. Els instruments de ratificació, d’acceptació o d’aprovació es dipositen prop del secretari general del Consell d’Europa.
1. Aquest Conveni entra en vigor el primer dia del mes següent a la finalització d’un termini de sis mesos a partir de la data en què quatre estats membres del Consell d’Europa hagin manifestat el seu consentiment a vincular-se pel Conveni de conformitat amb les disposicions de l’article 17.
2. Per a qualsevol Estat membre que manifesti posteriorment el seu consentiment a vincular-se pel Conveni, el Conveni entra en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un termini de sis mesos a partir de la data de dipòsit de l’instrument de ratificació, d’acceptació o d’aprovació.
1. A partir de l’entrada en vigor d’aquest Conveni, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa pot convidar qualsevol Estat no membre del Consell d’Europa a adherir-se a aquest Conveni, mitjançant una decisió presa per la majoria prevista en l’article 20.d de l’Estatut del Consell d’Europa i per unanimitat dels representants dels estats contractants amb dret a formar part del Comitè de Ministres.
2. Per a qualsevol Estat que s’hi adhereixi, el Conveni entra en vigor el primer dia del mes següent a la finalització d’un termini de sis mesos a partir de la data de dipòsit de l’instrument d’adhesió prop del secretari general del Consell d’Europa.
1. Qualsevol Estat, en el moment de la signatura o en dipositar el seu instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió, pot designar el territori o els territoris als quals aplicarà aquest Conveni.
2. Qualsevol part pot, en qualsevol data posterior, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d’Europa, estendre l’aplicació d’aquest Conveni a qualsevol altre territori designat en la declaració. El Conveni entra en vigor pel que fa a aquest territori el primer dia del mes següent a la finalització d’un termini de sis mesos a partir de la data en què el secretari general rep la declaració.
3. Qualsevol declaració realitzada en virtut dels dos apartats anteriors es pot retirar, pel que fa a qualsevol territori designat en aquesta declaració, mitjançant notificació adreçada al secretari general. La retirada pren efecte el primer dia del mes següent a l’expiració d’un termini de sis mesos a partir de la data en què el secretari general rep la notificació.
1. Qualsevol Estat, en el moment de la signatura o en el moment de dipositar el seu instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió, pot declarar que formula una o més reserves respecte de l’article 6 i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 10. No es pot formular cap altra reserva.
2. Qualsevol part que hagi formulat una reserva en virtut de l’apartat anterior pot retirar-la totalment o parcialment notificant-ho al secretari general del Consell d’Europa. La retirada pren efecte a la data en què el secretari general rep la notificació.
3. La part que hagi formulat una reserva relativa a una disposició d’aquest Conveni no pot exigir que qualsevol altra part apliqui aquesta disposició; no obstant això, si la reserva és parcial o condicional, pot sol·licitar l’aplicació d’aquesta disposició en la mesura en què ella l’hagi acceptat.
1. Qualsevol part pot, en qualsevol moment, denunciar aquest Conveni notificant-ho al secretari general del Consell d’Europa.
2. La denúncia entra en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un termini de sis mesos a partir de la data en què el secretari general rep la notificació.
El Secretari General del Consell d’Europa notifica als estats membres del Consell i a qualsevol Estat que s’hagi adherit a aquest Conveni o a qui s’hagi convidat a fer-ho:
a) cada signatura;
b) el dipòsit de qualsevol instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió;
c) qualsevol data d’entrada en vigor d’aquest Conveni de conformitat amb els articles 18, 19, 20;
d) qualsevol altre acte, notificació o comunicació que faci referència a aquest Conveni.
En fe de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte, signen aquest Conveni.
Fet a Estrasburg, el 13 de novembre de 1987, en francès i en anglès.
Ambdós textos són igualment fefaents, fet en un únic exemplar que es diposita als arxius del Consell d’Europa.
El secretari general del Consell d’Europa en tramet còpia certificada a cada Estat membre del Consell d’Europa i a qualsevol Estat convidat a adherir-se a aquest Conveni.
Situació del Conveni europeu per a la protecció dels animals de companyia Entrada en vigor: 1 de maig de 1992 Situació a data de 19 de desembre del 2021: 1 estat signatari i 24 estats part Estat membre del Consell d’Europa Signatura Ratificació Entrada en vigor R. D. A. T. C. O. Albània Alemanya 21/06/1988 27/05/1991 01/05/1992 R Andorra Armènia Àustria 02/10/1997 10/08/1999 01/03/2000 Azerbaidjan 22/10/2003 19/10/2007 01/05/2008 R Bèlgica 13/11/1987 20/12/1991 01/07/1992 R Bòsnia i Hercegovina Bulgària 21/05/2003 20/07/2004 01/02/2005 Croàcia Dinamarca 13/11/1987 20/10/1992 01/05/1993 R T Eslovènia Espanya 09/10/2015 19/08/2017 01/02/2018 D Estònia Federació de Rússia Finlàndia 02/12/1991 02/12/1991 01/07/1992 R França 18/12/1996 03/10/2003 01/05/2004 R T Geòrgia Grècia 13/11/1987 29/04/1992 01/11/1992 Hongria Irlanda Islàndia Itàlia 13/11/1987 19/04/2011 01/11/2011 Letònia 01/03/2010 22/10/2010 01/05/2011 R Liechtenstein Lituània 11/09/2003 19/05/2004 01/12/2004 Luxemburg 13/11/1987 25/10/1991 01/05/1992 R Macedònia del Nord Malta Mònaco Montenegro Noruega 13/11/1987 03/02/1988 01/05/1992 Països Baixos 13/11/1987 Polònia Portugal 13/11/1987 28/06/1993 01/01/1994 R Regne Unit República de Moldàvia República Eslovaca República Txeca 24/06/1998 23/09/1998 01/04/1999 R Romania 23/06/2003 06/08/2004 01/03/2005 San Marino Sèrbia 02/12/2010 02/12/2010 01/07/2011 Suècia 14/03/1989 14/03/1989 01/05/1992 Suïssa 13/11/1990 03/11/1993 01/06/1994 Turquia 18/11/1999 28/11/2003 01/06/2004 Ucraïna 05/07/2011 09/01/2014 01/08/2014 Xipre 09/12/1993 09/12/1993 01/07/1994 R.: Reserves D.: Declaracions, denúncies, derogacions A.: Autoritats T.: Aplicació territorial C.: Comunicació O.: Objecció Reserves i declaracions Alemanya Reserva consignada en una carta del representant permanent, de data 27 de maig de 1991, lliurada al secretari general en dipositar l’instrument de ratificació.
Or. angl./fr./al. En aplicació de l’apartat 1 de l’article 21 del Conveni europeu per a la protecció dels animals de companyia, la República Federal d’Alemanya declara que les relacions contractuals entre ella i les altres parts del Conveni no s’estenen ni a l’article 6 (límit d’edat per a l’adquisició d’animals de companyia) ni a la lletra a de l’apartat 1 de l’article 10 (prohibició de tallar la cua) d’aquest Conveni.
Període cobert: 01/05/1992 Articles concernits: 10, 21, 6 Azerbaidjan Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 19 d’octubre del 2007 - Or. angl.
De conformitat amb l’apartat 1 de l’article 21 del Conveni, la República de l’Azerbaidjan declara que la lletra a de l’apartat 1 de l’article 10 no s’aplica a la República de l’Azerbaidjan.
Període cobert: 01/05/2007 Articles concernits: 21 Dinamarca Declaració efectuada en signar, el 13 de novembre de 1987 –or. angl.–, i confirmada en l’instrument de ratificació, dipositat el 20 d’octubre de 1992 –or. fr.
De conformitat amb l’article 20 del Conveni, el Govern del Regne de Dinamarca declara que el Conveni no s’aplica a les illes Fèroe ni a Groenlàndia.
Període cobert: 01/05/1993 Articles concernits: 20 Reserva consignada en l’instrument de ratificació, dipositat el 20 d’octubre de 1992 –or. fr.
Dinamarca formula una reserva referida a la lletra a de l’apartat 1 de l’article 10, relatiu al tall de la cua.
Període cobert: 01/05/1993 Articles concernits: 10, 21 Espanya Declaració consignada en una nota verbal de la Representació Permanent d’Espanya lliurada al secretari general adjunt del Consell d’Europa en signar l’instrument, el 9 d’octubre del 2015 –or. fr. –, i confirmada en l’instrument de ratificació dipositat el 19 de juliol del 2017 –or. fr./esp.
La Representació Permanent del Regne d’Espanya al Consell d’Europa té l’honor de comunicar que, en cas que el Conveni europeu per a la protecció dels animals de companyia sigui ratificat pel Regne Unit i estès al territori de Gibraltar, Espanya vol fer la declaració següent.
1. Gibraltar és un territori no autònom, les relacions exteriors del qual resten sota la responsabilitat del Regne Unit i que és objecte d’un procés de descolonització d’acord amb les decisions i resolucions pertinents de l’Assemblea General de les Nacions Unides.
2. Les autoritats de Gibraltar tenen un caràcter local i exerceixen exclusivament competències internes, originades i basades en la distribució i assignació de competències realitzades pel Regne Unit, de conformitat amb les disposicions de la legislació interna en la seva qualitat d’Estat sobirà del qual depèn aquest territori no autònom.
3. En conseqüència, es considera que la possible participació de les autoritats de Gibraltar en l’aplicació d’aquest Conveni té lloc exclusivament en el marc de les competències internes de Gibraltar i no es pot considerar que modifiqui de cap manera les disposicions dels dos apartats precedents.
4. El procediment previst en els acords referents a les autoritats de Gibraltar en el context de certs tractats internacionals adoptats per Espanya i el Regne Unit el 19 de desembre del 2007 (així com en els “acords sobre les autoritats de Gibraltar en el context dels instruments de la UE i de la CE, i dels tractats relacionats” de 19 d’abril del 2000) s’aplica a aquest Conveni europeu per a la protecció dels animals de companyia.
5. L’aplicació d’aquest Conveni a Gibraltar no s’interpretarà com un reconeixement de cap dret o de cap posició quant als espais no esmentats en l’article X del Tractat d’Utrecht, del 13 de juliol de 1713, conclòs entre les corones d’Espanya i de la Gran Bretanya. Període cobert: 01/02/2018 Articles concernits: França Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 3 d’octubre del 2003 –or. fr. En aplicació de l’apartat 1 de l’article 21 del Conveni, el Govern de la República Francesa declara no estar vinculat per la lletra a de l’apartat 1 de l’article 10. Període cobert: 01/05/2004 Articles concernits: 21 Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 3 d’octubre del 2003 –or. fr. En aplicació de l’apartat 1 de l’article 20 del Conveni, el Govern de la República Francesa declara que el Conveni s’aplica al territori de la República Francesa, a excepció de Nova Caledònia, la Polinèsia Francesa i les terres australs i antàrtiques franceses. Període cobert: 01/05/2004 Articles concernits: 20 Letònia Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 22 d’octubre del 2010 –or. angl. De conformitat amb l’apartat 1 de l’article 21 del Conveni, la República de Letònia declara que la prohibició continguda en la lletra a de l’apartat 1 de l’article 10 del Conveni no s’aplica als gossos següents: