Article 11. Sacrifici

Article 11. Sacrifici

1. Només un veterinari o una altra persona competent ha de sacrificar un animal de companyia, excepte en cas d’urgència, per acabar amb el patiment d’un animal i quan l’assistència d’un veterinari o d’una altra persona competent no es pot obtenir ràpidament, o en qualsevol altre cas d’urgència previst per la legislació nacional. Qualsevol sacrifici s’ha de fer amb el mínim patiment físic i psíquic possible, tenint en compte les circumstàncies. El mètode escollit, excepte en cas d’urgència, ha de:

a) Bé provocar una pèrdua immediata de consciència i després la mort,

b) Bé començar per administrar una anestèsia general profunda seguida d’un procediment que causi la mort certa. La persona responsable del sacrifici ha d’assegurar-se que l’animal està mort abans que se n’elimini el cadàver.

2. Cal prohibir els mètodes de sacrifici següents:

a) L’ofegament i altres mètodes d’asfíxia, si no produeixen els efectes esmentats en la lletra b de l’apartat 1 d’aquest article;

b) l’ús de qualsevol verí o medicament la dosi i l’aplicació del qual no es pugui controlar per aconseguir els efectes esmentats en l’apartat 1 d’aquest article;

c) l’electrocució, llevat que vagi precedida de la pèrdua immediata de la consciència.