Estat: vigent · Text vigent a 21/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 5, any 2011 (26/01/2011) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
El Consell d’Europa ha reconegut sempre la importància decisiva de la democràcia en l’àmbit local i regional.
Aquesta és la raó per la qual es va comprometre a promoure una autonomia local que respongués a les necessitats dels ciutadans d’arreu d’Europa.
El 1957 es crea la Conferència dels poders locals del Consell d’Europa, que es converteix més tard, l’any 1974, en la Conferència permanent dels poders locals i regionals d’Europa, i finalment el 1994 en el Congrés dels poders locals i regionals d’Europa que reuneix els càrrecs electes de les col·lectivitats locals i regionals.
La Carta europea de l’autonomia local n’és l’obra principal.
Aquesta Carta es va obrir a la signatura dels estats membres del Consell d’Europa el 15 d’octubre de 1985 i va entrar en vigor el 9 de setembre de 1988. La Carta imposa als estats membres el desenvolupament de normes que garanteixin la independència política, administrativa i financera de les col·lectivitats locals.
Preveu que el principi de l’autonomia local s’ha de fonamentar en una base jurídica, en la Constitució si és possible.
Les col·lectivitats locals s’han d’escollir per sufragi universal.
En conseqüència, la Carta preveu que l’exercici de les responsabilitats públiques depengui, de manera general, de les autoritats més properes als ciutadans.
A aquest efecte, defineix els principis relatius a la protecció dels límits territorials de les col·lectivitats locals, de les estructures administratives i dels mitjans administratius que les col·lectivitats han de definir per dur a terme la seva funció, l’exercici de les responsabilitats en l’àmbit local, el control administratiu de les seves activitats, els recursos financers i la protecció legal de l’autonomia local.
La Carta conté, a més, diverses disposicions relatives a l’abast dels compromisos subscrits per les Parts.
Amb la finalitat de garantir un equilibri realista entre la protecció dels principis essencials i la flexibilitat necessària davant les particularitats jurídiques i institucionals de cada estat membre, la Carta autoritza les Parts a excloure algunes disposicions per les quals no es consideraran vinculades i a ampliar el seu compromís a mesura que es vagin eliminant els obstacles.
Cada part ha d’acceptar de vincular-se almenys a 20 disposicions de la primera part de la Carta, 10 de les quals han de pertànyer al nucli dur establert per l’article 12. En aquest sentit, el Principat d’Andorra està en estat d’acceptar actualment els articles i apartats següents: l’article 2; els apartats 1 i 2 de l’article 3; els apartats 1, 2, 3, 4, 5 i 6 de l’article 4; l’article 5; els apartats 1 i 2 de l’article 6; els apartats 1, 2 i 3 de l’article 7; els apartats 1, 2 i 3 de l’article 8, els apartats 1, 3, 4, 6 i 7 de l’article 9; els apartats 1, 2 i 3 de l’article 10 i l’article 11. Tenint en compte les consideracions anteriors i atès que Andorra va signar la Carta esmentada el 27 d’octubre del 2010 a Estrasburg; S’aprova: La ratificació de la Carta europea de l’autonomia local oberta a la signatura a Estrasburg el 15 d’octubre de 1985 i la declaració d’Andorra a la Carta esmentada.
El Ministeri d’Afers Exteriors i Relacions Institucionals donarà a conèixer la data de l’entrada en vigor de la Carta per a Andorra.
Casa de la Vall, 29 de desembre del 2010 Josep Dallerès Codina Síndic General Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell, n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i autoritzem que a partir d’aquell moment es pugui lliurar l’instrument de ratificació corresponent.
Nicolas Sarkozy Joan Enric Vives Sicília President de la Bisbe d’Urgell República Francesa Carta europea de l’autonomia local Estrasburg, 15 d’octubre de 1985 Preàmbul Els estats membres del Consell d’Europa, signataris d’aquesta Carta, Considerant que l’objectiu del Consell d’Europa és establir una unió més estreta entre els seus membres amb la finalitat de salvaguardar i promoure els ideals i els principis que són el seu patrimoni comú; Considerant que un dels mitjans pels quals s’aconseguirà aquest objectiu és la conclusió d’acords en l’àmbit administratiu; Considerant que les col·lectivitats locals són un dels fonaments principals de qualsevol règim democràtic; Considerant que el dret dels ciutadans de participar en la gestió dels afers públics forma part dels principis democràtics comuns a tots els estats membres del Consell d’Europa; Convençuts que la manera més directa d’exercir aquest dret és en l’àmbit local; Convençuts que l’existència de col·lectivitats locals amb responsabilitats efectives permet una administració eficaç i a la vegada propera al ciutadà; Conscients del fet que la defensa i el reforçament de l’autonomia local en els diversos països d’Europa representen una contribució important a la construcció d’una Europa fonamentada en els principis de la democràcia i la descentralització del poder; Afirmant que això suposa que hi hagi col·lectivitats locals dotades d’òrgans de decisió democràticament constituïts i que gaudeixen d’un ampli grau d’autonomia pel que fa a les competències, a les modalitats d’exercici d’aquestes competències i als mitjans necessaris per acomplir la seva missió; Convenen el següent:
Nota: Text del BOPA tal com es va publicar; no s'hi integren protocols ni esmenes posteriors (vegeu les relacions del conveni).
Les Parts es comprometen a vincular-se d’acord amb els articles següents, de la manera i en la mesura que estableix l’article 12 d’aquesta Carta.
Fonament constitucional i legal de l’autonomia local El principi de l’autonomia local ha de ser reconegut en la legislació interna i, si és possible, en la Constitució.
Concepte d’autonomia local
1. Per autonomia local s’entén el dret i la capacitat efectiva que tenen les col·lectivitats locals de regular i de gestionar, en el marc de la llei, sota la seva pròpia responsabilitat i en interès de la població, una part important dels afers públics.
2. Aquest dret l’exerceixen els consells o les assemblees, els membres dels quals s’han elegit per sufragi lliure, secret, igualitari, directe i universal i que poden disposar d’òrgans executius responsables davant d’ells. Aquesta disposició no afecta el recurs a les assemblees de ciutadans, als referèndums o a qualsevol altra forma de participació directa dels ciutadans allà on la llei ho permeti.
Abast de l’autonomia local
1. Les competències de base de les col·lectivitats locals s’estableixen per la Constitució o bé per llei. De tota manera, aquesta disposició no impedeix que s’atribueixin competències amb finalitats específiques a les col·lectivitats locals, de conformitat amb la llei.
2. Les col·lectivitats locals tenen, en el marc previst per la llei, llibertat total per exercir la seva iniciativa en qualsevol qüestió inclosa dins la seva competència o que no sigui atribuïda a una altra autoritat.
3. L’exercici de les responsabilitats públiques ha de correspondre de manera general, preferentment, a les autoritats més properes als ciutadans. L’atribució d’una responsabilitat a una altra autoritat ha de tenir en compte l’abast i la naturalesa de la tasca i les exigències d’eficàcia i d’estalvi.
4. Les competències atorgades a les col·lectivitats locals han de ser normalment plenes i exclusives. Una altra autoritat, central o regional, només pot qüestionar o limitar aquestes competències en el marc establert per la llei.
5. En cas de delegació de poders per part d’una autoritat central o regional, les col·lectivitats locals han de gaudir, tant com sigui possible, de llibertat per adaptar l’exercici d’aquests poders a les condicions locals.
6. S’han de consultar les col·lectivitats locals, tant com sigui possible, en temps oportú i de manera apropiada, en els processos de planificació i de decisió de tots els temes que les afecten directament.
Protecció dels límits territorials de les col·lectivitats locals Per a qualsevol modificació dels límits territorials locals, les col·lectivitats locals afectades s’han de consultar prèviament, eventualment per via de referèndum quan la llei ho permeti.
Adequació de les estructures i dels mitjans administratius a les missions de les col·lectivitats locals
1. Sense perjudici de les disposicions més generals determinades per la llei, les col·lectivitats locals han de poder definir elles mateixes les estructures administratives internes de què es volen dotar, amb vista a adaptar-les a les seves necessitats específiques i a fi de permetre una gestió eficaç.
2. L’estatut del personal de les col·lectivitats locals ha de permetre una contractació de qualitat, basada en els principis del mèrit i de la competència; amb aquesta finalitat, la contractació ha de reunir condicions adequades de formació, de remuneració i de perspectiva de carrera.
Condicions de l’exercici de les responsabilitats en l’àmbit local
1. L’estatut dels càrrecs locals electes ha d’assegurar el lliure exercici de les seves funcions durant el mandat.
2. L’estatut dels càrrecs locals electes ha de permetre la compensació econòmica adequada de les despeses que ocasioni l’exercici de les seves funcions i, si escau, la compensació econòmica per ingressos perduts o una remuneració pel treball efectuat, amb la cobertura social corresponent.
3. Les funcions i les activitats incompatibles amb el càrrec electe local només es poden fixar per la llei o per principis jurídics fonamentals.
Control administratiu de les actuacions de les col·lectivitats locals
1. Qualsevol control administratiu sobre les col·lectivitats locals només es pot exercir segons les formes i en els casos previstos per la Constitució o per la llei.
2. Qualsevol control administratiu de les actuacions de les col·lectivitats locals ha de tenir normalment com a únic objectiu assegurar el respecte de la legalitat i dels principis constitucionals. El control administratiu pot, així mateix, incloure un control de l’oportunitat exercit per autoritats de nivell superior pel que fa a les tasques, l’execució de les quals està delegada a les col·lectivitats locals.
3. El control administratiu de les col·lectivitats locals s’ha d’exercir respectant una proporcionalitat entre l’abast de la intervenció de l’autoritat de control i la importància dels interessos que aquesta autoritat entén preservar.
Recursos econòmics de les col·lectivitats locals
1. Les col·lectivitats locals tenen dret, en el marc de la política econòmica nacional, a recursos propis suficients dels quals poden disposar lliurement en l’exercici de les seves competències.
2. Els recursos econòmics de les col·lectivitats locals han de ser proporcionals a les competències previstes per la Constitució o la llei.
3. Com a mínim una part dels recursos econòmics de les col·lectivitats locals ha de provenir de taxes i impostos locals dels quals tenen el poder d’establir-ne l’import dins els límits establerts per la llei.
4. Els sistemes financers en els quals es basen els recursos de què disposen les col·lectivitats locals han de ser de naturalesa suficientment diversificada i evolutiva perquè puguin fer el seguiment, tant com sigui possible en la pràctica, de l’evolució real dels costos de l’exercici de les seves competències.
5. La protecció de les col·lectivitats locals econòmicament més febles requereix l’establiment de procediments de perequació financera o de mesures equivalents destinades a corregir els efectes del repartiment desigual dels recursos potencials de finançament i també de les càrregues financeres que han de suportar. Aquests procediments o aquestes mesures no han de reduir la llibertat d’opció de les col·lectivitats locals en el seu àmbit de responsabilitat.
6. S’han de consultar les col·lectivitats locals, de manera adequada, sobre les modalitats d’atribució dels recursos redistribuïts.
7. En la mesura que sigui possible, les subvencions atorgades a les col·lectivitats locals no s’han de destinar al finançament de projectes específics. L’atorgament de subvencions no ha d’atemptar contra la llibertat fonamental de la política de les col·lectivitats locals en el seu àmbit de competència.
8. Per finançar les despeses d’inversió, les col·lectivitats locals han de tenir accés, de conformitat amb la llei, al mercat nacional de capitals.
Dret d’associació de les col·lectivitats locals
1. Les col·lectivitats locals tenen el dret de cooperar, en l’exercici de les seves competències, i, en el marc de la llei, d’associar-se amb altres col·lectivitats locals per dur a terme tasques d’interès comú.
2. El dret de les col·lectivitats locals a formar part d’una associació per a la protecció i la promoció dels seus interessos comuns i a pertànyer a una associació internacional de col·lectivitats locals ha de ser reconegut per cada estat.
3. Les col·lectivitats locals poden, en les condicions eventualment previstes per la llei, cooperar amb les col·lectivitats locals d’altres estats.
Protecció legal de l’autonomia local Les col·lectivitats locals han de disposar d’un dret de recurs jurisdiccional que els asseguri el lliure exercici de les competències i el respecte dels principis d’autonomia local establerts per la Constitució o la legislació interna.
Compromisos
1. Les Parts es comprometen a vincular-se almenys per vint dels apartats de la part I de la Carta, deu dels quals com a mínim s’han d’escollir entre els apartats següents: - article 2; - article 3, apartats 1 i 2; - article 4, apartats 1, 2 i 4; - article 5; - article 7, apartat 1; - article 8, apartat 2; - article 9, apartats 1, 2 i 3; - article 10, apartat 1; - article 11.
2. Cada estat contractant, en dipositar l’instrument de ratificació, d’acceptació o d’aprovació, notifica al secretari general del Consell d’Europa els apartats escollits de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1 d’aquest article.
3. Qualsevol Part pot, en qualsevol moment posterior, notificar al secretari general que es considera vinculada per qualsevol altre apartat d’aquesta Carta, que encara no havia acceptat de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1 d’aquest article. Aquests compromisos posteriors es consideraran part integrant de la ratificació, l’acceptació o l’aprovació de la Part que efectua la notificació i tindran els mateixos efectes des del primer dia del mes següent en què expiri el termini de tres mesos després de la data de recepció de la notificació per part del secretari general.
Col·lectivitats a les quals s’aplica la Carta Els principis d’autonomia local continguts en aquesta Carta s’apliquen a totes les categories de col·lectivitats locals que hi ha al territori de la Part. Així mateix, cada Part pot, en el moment de dipositar l’instrument de ratificació, d’acceptació o d’aprovació, designar les categories de col·lectivitats locals o regionals per a les quals entén limitar o bé excloure del camp d’aplicació d’aquesta Carta. Cada Part també pot incloure altres categories de col·lectivitats locals o regionals en el camp d’aplicació de la Carta mitjançant una notificació posterior adreçada al secretari general del Consell d’Europa.
Comunicació d’informació Cada Part tramet al secretari general del Consell d’Europa qualsevol informació pertinent relativa a les disposicions legislatives i altres mesures adoptades amb l’objectiu de complir amb els termes d’aquesta Carta.
Signatura, ratificació, entrada en vigor
1. Aquesta Carta és oberta a la signatura dels estats membres del Consell d’Europa. Se sotmetrà a ratificació, acceptació o aprovació. Els instruments de ratificació, d’acceptació o d’aprovació es dipositaran prop del secretari general del Consell d’Europa.
2. Aquesta Carta entrarà en vigor el primer dia del mes següent en què expiri el termini de tres mesos posteriors a la data en què quatre estats membres del Consell d’Europa hagin expressat el seu consentiment a ser vinculats per la Carta, de conformitat amb les disposicions de l’apartat anterior.
3. Per cada estat membre que expressi posteriorment el seu consentiment a ser vinculat per la Carta, la Carta entrarà en vigor el primer dia del mes següent en què expiri el període de tres mesos després de la data en què es dipositi l’instrument de ratificació, d’acceptació o d’aprovació.
Clàusula territorial
1. Qualsevol estat pot, en el moment de signar o de dipositar el seu instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió, designar el territori o els territoris on aplicarà aquesta Carta.
2. Qualsevol estat pot, en algun moment posterior i mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d’Europa, estendre l’aplicació d’aquesta Carta a qualsevol altre territori esmentat en la declaració. La Carta entrarà en vigor respecte a aquest territori el primer dia del mes posterior en què expiri un període de tres mesos després de la data de recepció de la declaració pel secretari general.
3. Qualsevol declaració efectuada en virtut dels dos apartats precedents es podrà retirar, en relació amb qualsevol territori designat en aquesta declaració, mitjançant una notificació adreçada al secretari general. La retirada esdevindrà efectiva el primer dia del mes posterior a l’expiració d’un període de sis mesos després de la data de recepció de la notificació per part del secretari general.
Denúncia
1. La Carta no pot ser denunciada per cap Part abans que expiri un període de cinc anys després de la data en què la Carta hagi entrat en vigor per a aquesta Part. Es notificarà un preavís de sis mesos al secretari general del Consell d’Europa. Aquesta denúncia no afecta la validesa de la Carta pel que fa a les altres Parts, sempre que el nombre no sigui mai inferior a quatre.
2. Qualsevol Part pot, de conformitat amb les disposicions enunciades a l’apartat precedent, denunciar qualsevol apartat de la part I de la Carta que ha acceptat, sempre que el nombre i la categoria dels apartats a què aquesta Part està obligada es mantinguin conformes a les disposicions de l’apartat 1 de l’article 12. Qualsevol Part que, després de la denúncia d’un apartat, deixi de conformar-se a les disposicions de l’apartat 1 de l’article 12 serà considerada com si hagués denunciat també la Carta mateixa.
Notificacions El Secretari general del Consell d’Europa notifica als estats membres del Consell: a. qualsevol signatura; b. el dipòsit de qualsevol instrument de ratificació, d’acceptació o d’aprovació; c. qualsevol data d’entrada en vigor d’aquesta Carta, de conformitat amb l’article 15; d. qualsevol notificació rebuda en aplicació de les disposicions dels apartats 2 i 3 de l’article 12; e. qualsevol notificació rebuda en aplicació de les disposicions de l’article 13; f. qualsevol altre acte, notificació o comunicació referit a aquesta Carta.
En testimoni de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte, han signat aquesta Carta.
Estrasburg, 15 d’octubre de 1985, feta en francès i en anglès, ambdós textos igualment fefaents, en un únic exemplar, que es diposita als arxius del Consell d’Europa.
El secretari general del Consell d’Europa en lliura una còpia certificada conforme a cadascun dels estats membres del Consell d’Europa.
Situació de la Carta europea de l’autonomia local, oberta a la signatura a Estrasburg el 15 d’octubre de 1985 Entrada en vigor: 1 de setembre de 1988 Situació el 28 de juliol del 2010: 44 ratificacions Estats membres del Consell d’Europa Estat Signatura Ratificació Entrada en vigor R D A T C O Albània 27/5/1998 4/4/2000 1/8/2000 Alemanya 15/10/1985 17/5/1988 1/9/1988 X X Andorra Armènia 11/5/2001 25/1/2002 1/5/2002 X Àustria 15/10/1985 23/9/1987 1/9/1988 X Azerbaidjan 21/12/2001 15/4/2002 1/8/2002 X Bèlgica 15/10/1985 25/8/2004 1/12/2004 X Bòsnia i Hercegovina 12/7/2002 12/7/2002 1/11/2002 Bulgària 3/10/1994 10/5/1995 1/9/1995 X Croàcia 11/10/1997 11/10/1997 1/2/1998 X Dinamarca 15/10/1985 3/2/1988 1/9/1988 X X Eslovàquia 23/2/1999 1/2/2000 1/6/2000 X Eslovènia 11/10/1994 15/11/1996 1/3/1997 X Estònia 4/11/1993 16/12/1994 1/4/1995 X Finlàndia 14/6/1990 3/6/1991 1/10/1991 França 15/10/1985 17/1/2007 1/5/2007 X Geòrgia 29/5/2002 8/12/2004 1/4/2005 X Grècia 15/10/1985 6/9/1989 1/1/1990 X Hongria 6/4/1992 21/3/1994 1/7/1994 X Irlanda 7/10/1997 14/5/2002 1/9/2002 X Islàndia 20/11/1985 25/3/1991 1/7/1991 Itàlia 15/10/1985 11/5/1990 1/9/1990 X Letònia 5/12/1996 5/12/1996 1/4/1997 X Liechtenstein 15/10/1985 11/5/1988 1/9/1988 X Lituània 27/11/1996 22/6/1999 1/10/1999 Luxemburg 15/10/1985 15/5/1987 1/9/1988 Malta 13/7/1993 6/9/1993 1/1/1994 X Moldàvia 2/5/1996 2/10/1997 1/2/1998 Mònaco Montenegro1 24/6/2005 12/9/2008 1/1/2009 Noruega 26/5/1989 26/5/1989 1/9/1989 Països Baixos 7/1/1988 20/3/1991 1/7/1991 X X Polònia 19/2/1993 22/11/1993 1/3/1994 Portugal 15/10/1985 18/12/1990 1/4/1991 Regne Unit 3/6/1997 24/4/1998 1/8/1998 X República de Macedònia 14/6/1996 6/6/1997 1/10/1997 República Txeca 28/5/1998 7/5/1999 1/9/1999 X Romania 4/10/1994 28/1/1998 1/5/1998 X Rússia 28/2/1996 5/5/1998 1/9/1998 San Marino Sèrbia1 24/6/2005 6/9/2007 1/1/2008 X Suècia 4/10/1988 29/8/1989 1/12/1989 X Suïssa 21/1/2004 17/2/2005 1/6/2005 X Turquia 21/11/1988 9/12/1992 1/4/1993 X Ucraïna 6/11/1996 11/9/1997 1/1/1998 Xipre 8/10/1986 16/5/1988 1/9/1988 X
1. Data de la signatura de la unió d’estat de Sèrbia i Montenegro. a.: adhesió; s.: signatura sense reserva de ratificació; su.: successió; r.: signatura ad referendum. R: reserves; D: declaracions; A: autoritats; T: aplicació territorial; C: comunicació; O: objecció. Reserves i declaracions Alemanya Declaració consignada en una carta del representant permanent de la República Federal d’Alemanya, el 17 de maig de 1988, lliurada al secretari general adjunt en dipositar l’instrument de ratificació, el 17 de maig de 1988
3. Període d’efecte: 1/9/1988 La declaració anterior és relativa a l’article 12. Azerbaidjan Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 15 d’abril del 2002
16. Eslovàquia Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat l’1 de febrer del 2000
3. Període d’efecte: 1/9/2007 La declaració anterior és relativa a l’article 12. Eslovènia Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 15 de novembre de 1996
3. Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 17 de gener del 2007
8. Període d’efecte: 1/4/2005 La declaració anterior és relativa a l’article 12. Grècia Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 6 de setembre de 1989
3. Període d’efecte: 1/1/1994 La declaració anterior és relativa a l’article 12. Països baixos Declaració consignada en l’instrument d’acceptació dipositat el 20 de març de 1991
6. Període d’efecte: 1/9/1999 La declaració anterior és relativa a l’article 12. Romania Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 28 de gener de 1998
5. Declaració del Principat d’Andorra de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 12 de la Carta europea de l’autonomia local “De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 12 de la Carta europea de l’autonomia local, el Principat d’Andorra declara que s’hi vincula pels articles i pels apartats següents: Article 2; Article 3: apartats 1 i 2; Article 4: apartats 1, 2, 3, 4, 5 i 6; Article 5; Article 6: apartats 1 i 2; Article 7: apartats 1, 2 i 3; Article 8: apartats 1, 2 i 3; Article 9: apartats 1, 3, 4, 6 i 7; Article 10: apartats 1, 2 i 3; Article 11.”.