Conveni europeu sobre el reconeixement i l'execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i el restabliment de la custòdia de menors

Estat: vigent · Text vigent a 21/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 4, any 2011 (19/01/2011) · Pàgina completa (historial de versions)

Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.

Preàmbul

, fet a Luxemburg el 20 de maig de 1980 Els estats membres del Consell d’Europa, signataris d’aquest Conveni, Reconeixent que, als estats membres del Consell d’Europa, el benestar del menor és d’una importància decisiva en la presa de decisions sobre la seva custòdia; Considerant que la institució de mesures destinades a facilitar el reconeixement i l’execució de decisions referents a la custòdia d’un menor ha de permetre garantir una protecció millor de l’interès dels menors; Considerant desitjable ressaltar, amb aquesta finalitat, que el dret de visita dels pares és la conseqüència normal del dret de custòdia; Constatant el nombre creixent de casos en què els menors han estat desplaçats indegudament a través d’una frontera internacional, i les dificultats existents per resoldre d’una manera adequada els problemes causats per aquests casos; Desitjant establir les disposicions adequades que permetin restablir la custòdia de menors quan ha estat arbitràriament interrompuda; Convençuts de la necessitat de prendre, a aquest efecte, mesures adaptades a les diverses necessitats i a les diverses circumstàncies; Desitjant establir relacions de cooperació judicial entre les seves autoritats, Han convingut el següent:

Nota: Text del BOPA tal com es va publicar; no s'hi integren protocols ni esmenes posteriors (vegeu les relacions del conveni).

Article 1

Als efectes d’aquest Conveni s’entén per: (a) menor: una persona de qualsevol nacionalitat, mentre sigui menor de 16 anys i no tingui el dret de determinar ella mateixa el seu lloc de residència segons la llei de la seva residència habitual o de la seva nacionalitat, o segons la llei interna de l’estat requerit; (b) autoritat: qualsevol autoritat judicial o administrativa; (c) decisió relativa a la custòdia: qualsevol decisió d’una autoritat, sempre que resolgui sobre la cura de la persona del menor, incloent-hi el dret a determinar el seu lloc de residència, així com el dret de visita. (d) desplaçament il·lícit: el desplaçament d’un menor a través d’una frontera internacional, infringint una decisió relativa a la seva custòdia que hagi estat adoptada en un estat contractant i que sigui executòria en aquest estat; també es considera com a desplaçament il·lícit: (i) el no retorn d’un menor a través d’una frontera internacional expirat el període d’exercici d’un dret de visita relatiu a aquest menor o expirada qualsevol altra estada temporal en un territori que no sigui aquell on s’exerceix la custòdia; (ii) un desplaçament que posteriorment es declari il·lícit en el sentit de l’article 12.

Títol I. Autoritats centrals

Article 2

1. Cada estat contractant designa una autoritat central que exerceix les funcions previstes en aquest Conveni.

2. Els estats federals i els estats amb més d’un sistema legal poden designar més d’una autoritat central i han de determinar l’abast de les seves competències.

3. Qualsevol designació feta en aplicació d’aquest article ha de ser notificada al secretari general del Consell d’Europa.

Article 3

1. Les autoritats centrals dels estats contractants han de cooperar entre si i han de promoure la cooperació entre les autoritats competents dels seus països respectius. Han d’actuar amb tota la diligència necessària.

2. Per tal de facilitar l’aplicació d’aquest Conveni, les autoritats centrals dels estats contractants: (a) garanteixen la tramesa de les demandes d’informació procedents de les autoritats competents i relacionades amb qüestions de dret o de fet relatives a procediments en curs; (b) es comuniquen recíprocament, a petició seva, informacions referents al seu dret relatiu a la custòdia de menors i a la seva evolució; (c) es mantenen mútuament informades sobre qualsevol dificultat que pugui sorgir en l’aplicació del Conveni i, sempre que sigui possible, s’esmercen per eliminar els obstacles en la seva aplicació.

Article 4

1. Qualsevol persona que ha obtingut en un estat contractant una decisió relativa a la custòdia d’un menor i que desitja que aquesta decisió sigui reconeguda o executada en un altre estat contractant, pot, a aquest efecte, adreçar-se mitjançant una demanda a l’autoritat central de qualsevol estat contractant.

2. La demanda ha d’anar acompanyada dels documents que s’esmenten a l’article 13.

3. L’autoritat central que rep la demanda, si no és l’autoritat central de l’estat requerit, ha de trametre-li els documents directament i sense demora.

4. L’autoritat central que rep la demanda pot denegar la seva intervenció si resulta manifest que no es compleixen les condicions establertes per aquest Conveni.

5. L’autoritat central que rep la demanda informa sense demora el demandant del seguiment de la seva demanda.

Article 5

1. L’autoritat central de l’estat requerit ha d’adoptar o fer adoptar sense demora totes les disposicions que consideri adequades i adreçar-se, si escau, a les seves autoritats competents, per tal de: (a) descobrir el lloc on es troba el menor; (b) evitar de perjudicar els interessos del menor o del demandant, especialment mitjançant les mesures provisionals que siguin necessàries; (c) garantir el reconeixement o l’execució de la decisió; (d) assegurar el lliurament del menor al demandant quan s’acordi l’execució de la decisió; (e) informar l’autoritat requeridora de les mesures adoptades i dels seus resultats.

2. Quan l’autoritat central de l’estat requerit té motius per creure que el menor es troba en el territori d’un altre estat contractant, ha de trametre els documents directament i sense demora a l’autoritat central d’aquest estat.

3. Llevat de les despeses de repatriació, cada estat contractant es compromet a no reclamar cap pagament al demandant relatiu a les mesures preses per compte seu per part de l’autoritat central d’aquest estat, en virtut de l’apartat 1 d’aquest article, incloent-hi les despeses i les costes judicials i, si escau, les despeses ocasionades per l’assistència d’un advocat.

4. Si es denega el reconeixement o l’execució i si l’autoritat central de l’estat requerit considera que ha de tramitar la demanda del demandant, en el sentit d’iniciar accions legals en aquest estat sobre qüestions de fons, ha de fer tot allò que sigui necessari per garantir la representació del demandant en aquest procediment en condicions no menys favorables que les que té a l’abast una persona que és resident i nacional d’aquest estat i, a aquest efecte, pot adreçar-se especialment a les seves autoritats competents.

Article 6

1. Amb reserva dels acords particulars conclosos entre les autoritats centrals interessades i de les disposicions de l’apartat 3 d’aquest article: (a) les comunicacions adreçades a l’autoritat central de l’estat requerit s’han de redactar en la llengua oficial o en una de les llengües oficials d’aquest estat, o han d’anar acompanyades d’una traducció a aquesta llengua; (b) tanmateix, l’autoritat central de l’estat requerit ha d’acceptar les comunicacions redactades en anglès o francès o que estiguin acompanyades d’una traducció a una d’aquestes llengües.

2. Les comunicacions procedents de l’autoritat central de l’estat requerit, incloent-hi els resultats de les investigacions realitzades, poden redactar-se en la llengua oficial o en una de les llengües oficials d’aquest estat, o en anglès o francès.

3. Qualsevol estat contractant pot excloure l’aplicació, totalment o en part, de les disposicions de la lletra b de l’apartat 1 d’aquest article. Quan un estat contractant ha formulat aquesta reserva, qualsevol altre estat contractant també pot aplicar aquesta reserva respecte d’aquell estat.

Títol II. Reconeixement i execució de les decisions i restabliment de la custòdia de menors

Article 7

Les decisions relatives a la custòdia adoptades en un estat contractant han de ser reconegudes i, si són executòries a l’estat d’origen, han de ser executades en qualsevol altre estat contractant.

Article 8

1. En cas de desplaçament il·lícit, l’autoritat central de l’estat requerit ha de prendre les mesures que condueixin a la restitució de la custòdia del menor: (a) quan en el moment d’iniciar el procediment a l’estat on es va adoptar la decisió o en el moment del desplaçament il·lícit -si aquest desplaçament va tenir lloc abans- el menor i els seus pares tenien com a única nacionalitat la d’aquest estat, i el menor tenia la seva residència habitual en el territori d’aquest estat, i (b) que es va presentar una demanda de restitució a l’autoritat central en un termini de sis mesos a partir de la data del desplaçament il·lícit.

2. Si, de conformitat amb la llei de l’estat requerit, no es poden complir els requisits de l’apartat 1 d’aquest article sense la intervenció d’una autoritat judicial, cap dels motius de denegació previstos en aquest Conveni no poden ser aplicats en el marc del procediment judicial.

3. Quan hi hagi un acord, aprovat de manera oficial per part d’una autoritat competent, entre la persona que té la custòdia del menor i una altra persona a la qual se li atorga un dret de visita, i el menor, que ha estat desplaçat a l’estranger, no ha estat restituït un cop expirat el període acordat a la persona que en té la custòdia; la custòdia del menor s’ha de restablir de conformitat amb la lletra b de l’apartat 1 i amb l’apartat 2 d’aquest article. S’ha d’aplicar el mateix en cas d’una decisió de l’autoritat competent que atorgui aquest mateix dret a una persona que no té la custòdia del menor.

Article 9

1. En casos de desplaçaments il·lícits, diferents dels que es preveuen a l’article 8, respecte dels quals s’ha presentat una demanda a l’autoritat central dins el termini de sis mesos a partir de la data del desplaçament, només es pot denegar el reconeixement i l’execució: (a) en el cas d’una decisió adoptada en absència del demandat o del seu representant legal, si al demandat no li ha estat degudament lliurat, amb temps suficient, el document que informa de l’inici del procediment o altre document equivalent. Aquesta manca de notificació però, no pot esdevenir un motiu de denegació del reconeixement o de l’execució quan la comunicació o la notificació no s’ha dut a terme perquè el demandat ha amagat el lloc on es troba a la persona que ha instat el procediment a l’estat d’origen; (b) en el cas d’una decisió adoptada en absència del demandat o del seu representant legal, si la competència de l’autoritat que l’ha adoptat no es fonamenta: (i) en la residència habitual del demandat, o (ii) en la darrera residència habitual comuna dels pares del menor, sempre que almenys un dels pares encara hi resideixi de forma habitual, o (iii) en la residència habitual del menor; (c) quan la decisió és incompatible amb una decisió relativa a la custòdia que ha esdevingut executòria a l’estat requerit abans del desplaçament del menor, llevat que el menor hagi tingut la seva residència habitual al territori de l’estat requeridor durant l’any anterior al seu desplaçament.

2. Si no s’ha presentat una demanda a cap autoritat central, les disposicions de l’apartat 1 d’aquest article també s’apliquen si el reconeixement i l’execució se sol·liciten en el termini de sis mesos a partir de la data del desplaçament il·lícit.

3. En cap cas, la decisió no pot ser objecte d’una revisió relativa a qüestions de fons.

Article 10

1. En altres casos que no siguin els esmentats als articles 8 i 9, es pot denegar el reconeixement i l’execució no tan sols per als motius previstos a l’article 9, sinó, d’altra banda, per algun dels motius següents: (a) si es constata que els efectes de la decisió són manifestament incompatibles amb els principis fonamentals del dret que regeix la família i els menors a l’estat requerit; (b) si es constata que amb motiu de canvis en les circumstàncies, incloent-hi el transcurs del temps, però excloent-ne únicament el canvi de residència del menor arran del desplaçament il·lícit, els efectes de la decisió original ja no són manifestament conformes a l’interès del menor; (c) si en el moment de l’inici del procediment a l’estat d’origen: (i) el menor era nacional de l’estat requerit o era resident habitual d’aquest estat, i alhora no existia cap d’aquests lligams d’unió amb l’estat d’origen; (ii) el menor era nacional tant de l’estat d’origen com de l’estat requerit i era resident habitual de l’estat requerit; (d) si la decisió és incompatible amb una decisió adoptada a l’estat requerit o amb una decisió executòria a l’estat requerit però adoptada en un tercer estat, en virtut d’un procediment iniciat abans de la presentació de la demanda de reconeixement o d’execució, i si la denegació és conforme a l’interès del menor.

2. En els mateixos casos, el procediment per al reconeixement, com també el procediment per a l’execució, poden ser suspesos per un dels motius següents: (a) si s’ha presentat un recurs ordinari contra la decisió d’origen; (b) si un procediment relatiu a la custòdia del menor, iniciat abans que s’incoés el procediment a l’estat d’origen, es troba pendent a l’estat requerit; (c) si una altra decisió relativa a la custòdia del menor és objecte d’un procediment d’execució o de qualsevol altre procediment relatiu al reconeixement d’aquesta decisió.

Article 11

1. Les decisions sobre el dret de visita i les disposicions de les decisions relatives a la custòdia que fan referència al dret de visita es reconeixen i s’executen en les mateixes condicions que altres decisions relatives a la custòdia.

2. Això no obstant, l’autoritat competent de l’estat requerit pot determinar les condicions per a l’aplicació i l’exercici del dret de visita tenint en compte, especialment, els compromisos adoptats per les parts en aquesta qüestió.

3. Quan no s’ha adoptat cap decisió sobre el dret de visita o quan es denega el reconeixement o l’execució de la decisió relativa a la custòdia, l’autoritat central de l’estat requerit pot sol·licitar a les seves autoritats competents que resolguin sobre el dret de visita, si així ho demana la persona que invoca aquest dret.

Article 12

Quan, en el moment del desplaçament d’un menor a través d’una frontera internacional, no existeix cap decisió executòria adoptada en un estat contractant sobre la seva custòdia, les disposicions d’aquest Conveni s’apliquen a qualsevol decisió posterior relativa a la custòdia d’aquest menor que declari el desplaçament com a il·lícit i que sigui adoptada en un estat contractant, a petició de qualsevol persona interessada.

Títol III. Procediment

Article 13

1. La demanda que sol·licita el reconeixement o l’execució d’una decisió relativa a la custòdia en un altre estat contractant ha d’anar acompanyada de: (a) un document que autoritzi l’autoritat central de l’estat requerit a actuar en nom del requeridor o a designar un altre representant a aquest efecte; (b) una còpia de la decisió que reuneixi les condicions necessàries d’autenticitat; (c) quan es tracta d’una decisió adoptada en absència del demandat o del seu representant legal, qualsevol document que estableixi que al demandat li va ser degudament comunicada o notificada la demanda o el document equivalent; (d) si escau, qualsevol document que estableixi que, de conformitat amb la legislació de l’estat d’origen, la decisió és executòria; (e) si és possible, una exposició que indiqui el lloc on es podria trobar el menor a l’estat requerit; (f) propostes sobre les modalitats de restabliment de la custòdia del menor.

2. Els documents més amunt esmentats han d’anar acompanyats, si escau, d’una traducció segons les disposicions establertes a l’article 6.

Article 14

Qualsevol estat contractant aplica al reconeixement i a l’execució d’una decisió relativa a la custòdia, un procediment simple i expeditiu. Amb aquesta finalitat vetlla perquè la sol·licitud d’exequàtur es pugui presentar com un simple requeriment.

Article 15

1. Abans de resoldre sobre l’aplicació de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 10, l’autoritat competent de l’estat requerit: (a) ha de prendre coneixement del punt de vista del menor, llevat que això no sigui practicable, tenint en compte especialment la seva edat i la seva capacitat de discerniment; i (b) pot demanar que es duguin a terme les investigacions pertinents.

2. Les despeses de les investigacions realitzades en un estat contractant són a càrrec de l’estat on s’han dut a terme.

3. Les demandes d’investigació i els seus resultats poden ser tramesos a l’autoritat concernida per mitjà de les autoritats centrals.

Article 16

Als efectes d’aquest Conveni, no es pot exigir cap legalització ni cap formalitat anàloga.

Títol IV. Reserves

Article 17

1. Qualsevol estat contractant pot formular una reserva segons la qual, en els casos previstos als articles 8 i 9 o en un d’aquests articles, el reconeixement i l’execució de les decisions relatives a la custòdia poden ser denegats per algun dels motius que preveu l’article 10, que s’han d’indicar en la reserva.

2. El reconeixement i l’execució de les decisions adoptades en un estat contractant que ha fet la reserva prevista a l’apartat 1 d’aquest article, poden ser denegats en qualsevol altre estat contractant per algun dels motius addicionals indicats en aquesta reserva.

Article 18

Qualsevol estat contractant pot formular la reserva segons la qual no està vinculat per les disposicions de l’article 12. Les disposicions d’aquest Conveni no s’apliquen a les decisions esmentades a l’article 12, que han estat adoptades en un estat contractant que ha formulat aquesta reserva.

Títol V. Altres instruments

Article 19

Aquest Conveni no exclou que un altre instrument internacional que vinculi l’estat d’origen i l’estat requerit o que una altra llei de l’estat requerit que no sigui un acord internacional, siguin invocats per obtenir el reconeixement o l’execució d’una decisió.

Article 20

1. Aquest Conveni no afecta els compromisos que un estat contractant pugui tenir envers un altre estat no contractant en virtut d’un instrument internacional relatiu a les matèries regulades per aquest Conveni.

2. Quan dos o més estats contractants han establert una legislació uniforme en l’àmbit de la custòdia de menors o han creat un sistema especial de reconeixement o d’execució de decisions en aquest àmbit, o ho facin en el futur, tenen la facultat d’aplicar entre si aquesta legislació o aquest sistema, en lloc d’aquest Conveni o de qualsevol part d’aquest Conveni. Per poder fer prevaler aquesta disposició, aquests estats han de notificar la seva decisió al secretari general del Consell d’Europa. Qualsevol modificació o revocació d’aquesta decisió ha de ser igualment notificada.

Títol VI. Disposicions finals

Article 21

Aquest Conveni s’obre a la signatura dels estats membres del Consell d’Europa. Se sotmet a ratificació, acceptació o aprovació. Els instruments de ratificació, acceptació o aprovació s’han de dipositar prop del secretari general del Consell d’Europa.

Article 22

1. Aquest Conveni entra en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data en què tres estats membres del Consell d’Europa hagin expressat el seu consentiment a estar vinculats pel Conveni de conformitat amb les disposicions de l’article 21.

2. Respecte de tot estat membre que expressi posteriorment el seu consentiment a vincular-se, el Conveni entrarà en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació, acceptació o aprovació.

Article 23

1. Després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa pot convidar qualsevol estat que no sigui membre del Consell a adherir-se a aquest Conveni, mitjançant una decisió adoptada per la majoria que estableix la lletra d de l’article 20 de l’estatut i per decisió unànime dels representants dels estats contractants que tenen dret a formar part del Comitè.

2. Respecte de tot estat que s’hi adhereixi, el Conveni entra en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument d’adhesió prop del secretari general del Consell d’Europa.

Article 24

1. En el moment de la signatura o en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, qualsevol estat pot especificar el territori o els territoris on aquest Conveni s’ha d’aplicar.

2. En qualsevol altre moment posterior, qualsevol estat pot fer extensiva, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d’Europa, l’aplicació d’aquest Conveni a qualsevol altre territori que especifiqui en la declaració. Respecte d’aquest territori, el Conveni entra en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data de recepció de la declaració pel secretari general.

3. Qualsevol declaració formulada en virtut dels dos apartats precedents pot ser retirada, respecte de qualsevol territori especificat en aquesta declaració, mitjançant una notificació adreçada al secretari general. La retirada esdevé efectiva el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de sis mesos després de la data de recepció de la notificació pel secretari general.

Article 25

1. Un estat que inclou dues o més unitats territorials que disposen d’ordenaments jurídics diferents en matèria de custòdia de menors i de reconeixement i execució de decisions relatives a la custòdia, en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, pot declarar que aquest Conveni s’aplica a totes aquestes unitats territorials o a una o més unitats.

2. En qualsevol moment posterior, aquest estat pot fer extensiva, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d’Europa, l’aplicació d’aquest Conveni a qualsevol altra unitat territorial especificada en la declaració. Respecte d’aquesta unitat territorial, el Conveni entra en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data de recepció de la declaració pel secretari general.

3. Qualsevol declaració formulada en virtut dels dos apartats anteriors pot ser retirada, respecte de qualsevol unitat territorial especificada en aquesta declaració, mitjançant una notificació adreçada al secretari general. La retirada esdevé efectiva el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de sis mesos després de la data de recepció de la notificació pel secretari general.

Article 26

1. En relació amb un estat que, en matèria de custòdia de menors, disposi de dos o més ordenaments jurídics d’aplicació territorial: (a) la referència a la llei de la residència habitual o a la llei de la nacionalitat d’una persona s’ha d’entendre com la referència a l’ordenament jurídic determinat per les normes vigents en aquest estat o, si no existeixen aquestes normes, a l’ordenament jurídic amb el qual la persona concernida tingui els lligams més estrets; (b) la referència a l’estat d’origen o a l’estat requerit s’ha d’entendre, segons el cas, com la referència a la unitat territorial on es va adoptar la decisió o a la unitat territorial on es demana el reconeixement o l’execució de la decisió o el restabliment de la custòdia.

2. La lletra a de l’apartat 1 d’aquest article s’aplica igualment mutatis mutandis als estats que, en matèria de custòdia de menors, disposen de dos o més sistemes jurídics d’aplicació personal.

Article 27

1. En el moment de la signatura o en el moment de dipositar el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, qualsevol estat pot formular una declaració fent ús d’una o diverses de les reserves que es recullen a l’apartat 3 de l’article 6, a l’article 17 i a l’article 18 d’aquest Conveni. No s’admet cap altra reserva.

2. Qualsevol estat contractant que ha formulat una reserva en virtut de l’apartat anterior pot retirar-la totalment o en part mitjançant una notificació adreçada al secretari general del Consell d’Europa. La retirada esdevé efectiva en la data de recepció de la notificació pel secretari general.

Article 28

Al final del tercer any després de la data d’entrada en vigor d’aquest Conveni i, per iniciativa pròpia, en qualsevol altre moment després d’aquesta data, el secretari general del Consell d’Europa convida els representants de les autoritats centrals designades pels estats contractants a reunir-se per tal d’analitzar i facilitar el funcionament del Conveni. Qualsevol estat membre del Consell d’Europa que no sigui part del Conveni pot ser representat per un observador. A partir del treball de cadascuna d’aquestes reunions s’elabora un informe que es tramet al Comitè de Ministres del Consell d’Europa per a la seva informació.

Article 29

1. Qualsevol part pot denunciar en qualsevol moment aquest Conveni mitjançant una notificació adreçada al secretari general del Consell d’Europa.

2. Aquesta denúncia esdevé efectiva el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de sis mesos després de la data de recepció de la notificació pel secretari general.

Article 30

El Secretari general del Consell d’Europa ha de notificar als estats membres del Consell i a qualsevol estat que s’hagi adherit a aquest Conveni: (a) qualsevol signatura; (b) el dipòsit de qualsevol instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió; (c) qualsevol data d’entrada en vigor d’aquest Conveni de conformitat amb els articles 22, 23, 24 i 25; (d) qualsevol altre acte, notificació o comunicació relatius a aquest Conveni.

Fórmula de signatura

En fe de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte, han signat aquest Conveni.

Fet a Luxemburg, el dia 20 de maig de 1980, en francès i en anglès, ambdós textos igualment fefaents, en un únic exemplar que s’ha de dipositar als arxius del Consell d’Europa.

El secretari general del Consell d’Europa n’ha de trametre còpia certificada conforme a cada estat membre del Consell d’Europa i a qualsevol estat convidat a adherir-se a aquest Conveni.

Situació del Conveni europeu sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i el restabliment de la custòdia de menors Conveni obert a signatura dels estats membres del Consell d’Europa i dels estats no membres el 20 de maig de 1980 a Luxemburg Entrada en vigor l’1 de setembre de 1983 Situació el 4.11.10 Estats Signatura Ratificació Entrada en vigor R. D. A. T. Alemanya 20 de maig de 1980 5 d’octubre de 1990 1 de febrer de 1991 X X Andorra 14 d’abril del 2008 Antiga Rep.

Iugoslava de Macedònia 3 d’abril del 2001 29 de novembre del 2002 1 de març del 2003 X X X Àustria 20 de maig de 1980 12 d’abril de 1985 1 d’agost de 1985 X X Bèlgica 20 de maig de 1980 1 d’octubre de 1985 1 de febrer de 1986 X Bulgària 18 de setembre del 2002 5 de juny del 2003 1 d’octubre del 2003 X X X Dinamarca 11 d’abril del 1991 11 d’abril de 1991 1 d’agost de 1991 X X X X Eslovàquia 2 de març del 2000 7 de maig del 2001 1 de setembre del 2001 X X Espanya 20 de maig de 1980 30 de maig de 1984 1 de setembre de 1984 X X Estònia 9 de juny del 2000 17 de maig del 2001 1 de setembre del 2001 X X Finlàndia 28 d’abril de 1994 28 d’abril de 1994 1 d’agost de 1994 X X X França 20 de maig de 1980 4 d’agost de 1982 1 de setembre de 1983 X Grècia 20 de maig de 1980 8 de març de 1993 1 de juliol de 1993 X X Hongria 14 de novembre del 2002 4 de febrer del 2004 1 de juny del 2004 X X Irlanda 20 de maig de 1980 28 de juny de 1991 1 d’octubre de 1991 X Islàndia 22 de juliol de 1996 22 de juliol de 1996 1 de novembre de 1996 X X Itàlia 20 de maig de 1980 27 de febrer de 1995 1 de juny de 1995 X X Letònia 22 d’octubre de 1999 15 d’abril del 2002 1 d’agost del 2002 X X Liechtenstein 20 de maig de 1980 17 d’abril de 1997 1 d’agost de 1997 X X Lituània 5 de setembre del 2002 24 de gener del 2003 1 de maig del 2003 X X Luxemburg 20 de maig de 1980 25 de maig de 1983 1 de setembre de 1983 X Malta 24 de novembre de 1994 18 d’octubre de 1999 1 de febrer del 2000 X X Moldàvia 4 de maig de 1998 14 de gener del 2004 1 de maig de 2004 X Montenegro1 18 de gener del 2002 a 6 de juny del 2006 Noruega 17 de gener de 1989 17 de gener de 1989 1 de maig de 1989 X X X Països Baixos 20 de maig de 1980 23 de maig de 1990 1 de setembre de 1990 X X X Polònia 8 de juny de 1995 13 de novembre de 1995 1 de març de 1996 X X Portugal 20 de maig de 1980 18 de març de 1983 1 de setembre de 1983 X Regne Unit 20 de maig de 1980 21 d’abril de 1986 1 d’agost de 1986 X X X X República Txeca 16 d’abril de 1999 22 de març del 2000 1 de juliol del 2000 X X X Romania 12 de maig del 2004 12 de maig del 2004 1 de setembre del 2004 X X Sèrbia1 18 de gener del 2002 a 1 de maig del 2002 Suècia 28 de març de 1989 28 de març de 1989 1 de juliol de 1989 X X Suïssa 20 de maig de 1980 27 de setembre de 1983 1 de gener de 1984 X X Turquia 20 d’octubre de 1997 8 de febrer del 2000 1 de juny del 2000 X Ucraïna 24 de gener del 2006 30 de juliol del 2008 1 de novembre del 2008 X X X Xipre 20 de maig de 1980 13 de juny de 1986 1 d’octubre de 1986 X Llegendes: a: adhesió; s: signatura sense reserva de ratificació; su: successió; r: signatura ad referendum; R: reserves; D: declaracions; A: autoritats; T: aplicació territorial.

Notes:

1. Data d’adhesió de la Unió d’Estats de Sèrbia i Montenegro. Reserves i declaracions Alemanya Reserva consignada en una carta del representant permanent lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació el 5 d’octubre de 1990 - Original en anglès, francès i alemany De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 6, la República Federal d’Alemanya declara excloure l’aplicació de l’apartat 1.

b) de l’article 6, fins i tot en els casos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 13: l’autoritat central pot refusar d’actuar si les comunicacions o els documents adjuntats no estan redactats en llengua alemanya o no van acompanyats d’una traducció a aquesta llengua. Període d’efecte: 1/2/1991 Declaració precedent relativa a l’article: 6 Reserva consignada en una carta del representant permanent lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació el 5 d’octubre de 1990 – Original en anglès, francès i alemany De conformitat amb l’apartat 1 de l’article 17, la República Federal d’Alemanya declara que, en els casos establerts als articles 8 i 9, el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia s’exclouen pels motius establerts a l’apartat 1

a) o 1

b) de l’article 10. Període d’efecte: 1/2/1991 Declaració precedent relativa a l’article: 17 Declaració consignada en una nota verbal de la Representació Permanent d’Alemanya, del 20 de juny del 2002, enregistrada a la Secretaria General el 21 de juny del 2002

63. Període d’efecte: 1/8/1985 Declaració precedent relativa a l’article: 2 Bèlgica Declaració efectuada en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, l’1 d’octubre de 1985

a) del Conveni, la República de Bulgària declara que “residència habitual” significa “l’adreça actual” del menor, és a dir, l’adreça en la qual la persona ha residit durant els últims sis mesos. Període d’efecte: 1/10/2003 Declaració precedent relativa a l’article: 1 Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 5 de juny del 2003

b) pel que fa a les dues llengües oficials del Consell d’Europa. Període d’efecte: 1/10/2003 Declaració precedent relativa a l’article: 6 Dinamarca Declaració consignada en una carta del representant permanent del 10 d’abril de 1991, lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació l’11 d’abril de 1991

b) d’aquest article. Període d’efecte: 1/9/2001 Declaració precedent relativa a l’article: 6 Declaració consignada en una carta de la representant permanent d’Eslovàquia del 12 de juliol del 2001, enregistrada a la Secretaria General el 16 de juliol del 2001

b) i refusa les comunicacions redactades en francès o en anglès o acompanyades d’una traducció a una d’aquestes llengües. Període d’efecte: 1/9/1984 Declaració precedent relativa a l’article: 6 Declaració consignada en una carta del representant permanent d’Espanya del 25 de gener de 1999, enregistrada a la Secretaria General el 26 de gener de 1999

1. Gibraltar és un territori no autònom del qual el Regne Unit és responsable de les relacions exteriors i que està sotmès a un procés de descolonització d’acord amb les decisions i resolucions corresponents de l’Assemblea General de les Nacions Unides.

2. Les autoritats de Gibraltar tenen un caràcter local i exerceixen competències exclusivament internes que s’originen i es fonamenten en la distribució i l’atribució de les competències per part del Regne Unit, de conformitat amb la seva legislació interna, en la seva condició d’estat sobirà del qual depèn el territori no autònom esmentat.

3. Conseqüentment, la participació eventual de les autoritats gibraltarenyes en l’aplicació d’aquest Conveni, s’entén exclusivament en el marc de les competències internes de Gibraltar, i no es podrà considerar que dóna lloc a cap modificació en relació amb allò que estableixen els dos apartats anteriors. Període d’efecte: 5/3/2008 Declaració precedent relativa a l’article: 24 Estònia Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 17 de maig del 2001

b) i d), no aplica en els casos continguts als articles 8 i 9, el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors. Període d’efecte: 1/8/1997 Declaració precedent relativa a l’article: 17 Declaració consignada en una nota verbal de la Representació Permanent de Liechtenstein, del 24 de juny de 1997, enregistrada a la Secretaria General el 25 de juny de 1997

c) i d). Període d’efecte: 1/2/2000 Declaració precedent relativa a l’article: 17 Declaració consignada en una nota verbal del Ministeri d’Afers Estrangers de Malta, del 18 de novembre de 1994, lliurada al secretari general en el moment de la signatura el 24 de novembre de 1994

a) Llengua anglesa: Ministry of Justice Department of International Law and Treaties Unit of judicial cooperation in civil and commercial matters Strada Apollodor 17 Sector 5 Bucuresti, Cod 050741 Tel.: +40.37204.1077; +40.37204.1078 (Director’s Office) Tel.: +40.37204.1083; +40.37204.1217; +40.37204.1218 Fax: +40.37204.1079 Internet: www.just.ro; Email: [email protected] Persona de contacte: Viviana ONACA Ph.d, Director, RO, EN and FR

b) Llengua francesa: Ministère de la Justice Direction du Droit International et des Traités Strada Apollodor 17 Sector 5 Bucuresti, Cod 050741 Tél.: +40.37204.1077; +40.37204.1078 (Bureau du Directeur) Tél.: +40.37204.1083; +40.37204.1217; +40.37204.1218 Fax: +40.37204.1079 Internet: www.just.ro; Email: [email protected] Agent de liaison: Dr. Viviana ONACA, Directeur, RO, EN et FR

c) Llengua romanesa: Ministerul Justitiei Directia Drept international si Tratate Serviciul Cooperare judiciara internationala în materie civila Strada Apollodor 17 Sector 5 Bucuresti, Cod 050741 Tel.: +40.37204.1077; +40.37204.1078 (Cabinet Director) Tel.: +40.37204.1083; +40.37204.1217; +40.37204.1218 Fax: +40.37204.1079 Internet: www.just.ro; Email: [email protected] Persoana de contact: Dr. Viviana ONACA, Director, RO, EN si FR Període d’efecte: 11/03/2009 Declaració precedent relativa a l’article: 2 Regne Unit Reserva consignada en l’instrument de ratificació, dipositat el 21 d’abril de 1986

90. Període d’efecte: 1/6/2000 Declaració precedent relativa a l’article: 2 Ucraïna Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 30 de juliol del 2008