Article 9

Article 9

1. En casos de desplaçaments il·lícits, diferents dels que es preveuen a l’article 8, respecte dels quals s’ha presentat una demanda a l’autoritat central dins el termini de sis mesos a partir de la data del desplaçament, només es pot denegar el reconeixement i l’execució: (a) en el cas d’una decisió adoptada en absència del demandat o del seu representant legal, si al demandat no li ha estat degudament lliurat, amb temps suficient, el document que informa de l’inici del procediment o altre document equivalent. Aquesta manca de notificació però, no pot esdevenir un motiu de denegació del reconeixement o de l’execució quan la comunicació o la notificació no s’ha dut a terme perquè el demandat ha amagat el lloc on es troba a la persona que ha instat el procediment a l’estat d’origen; (b) en el cas d’una decisió adoptada en absència del demandat o del seu representant legal, si la competència de l’autoritat que l’ha adoptat no es fonamenta: (i) en la residència habitual del demandat, o (ii) en la darrera residència habitual comuna dels pares del menor, sempre que almenys un dels pares encara hi resideixi de forma habitual, o (iii) en la residència habitual del menor; (c) quan la decisió és incompatible amb una decisió relativa a la custòdia que ha esdevingut executòria a l’estat requerit abans del desplaçament del menor, llevat que el menor hagi tingut la seva residència habitual al territori de l’estat requeridor durant l’any anterior al seu desplaçament.

2. Si no s’ha presentat una demanda a cap autoritat central, les disposicions de l’apartat 1 d’aquest article també s’apliquen si el reconeixement i l’execució se sol·liciten en el termini de sis mesos a partir de la data del desplaçament il·lícit.

3. En cap cas, la decisió no pot ser objecte d’una revisió relativa a qüestions de fons.