Conveni europeu de cooperació judicial en matèria penal

Estat: vigent · Text vigent a 22/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 25, any 2005 (23/03/2005) · Pàgina completa (historial de versions)

Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.

Preàmbul

fet a Estrasburg el 20 d'abril de 1959 Preàmbul Els governs signataris, membres del Consell d'Europa, Considerant que l'objectiu del Consell d'Europa és aconseguir una unió més estreta entre els seus membres; Convençuts que l'adopció de normes comunes en l'àmbit de la cooperació judicial en matèria penal contribuirà a assolir aquest objectiu; Considerant que la cooperació judicial està estretament vinculada amb la qüestió de l'extradició, la qual ja ha estat l'objecte d'un Conveni signat el 13 de desembre de 1957, Han convingut el següent:

Nota: Text del BOPA tal com es va publicar; no s'hi integren protocols ni esmenes posteriors (vegeu les relacions del conveni).

Títol I. Disposicions generals

Article 1

1. Les parts contractants es comprometen a proporcionar-se mútuament, d'acord amb les disposicions d'aquest Conveni, la cooperació judicial més àmplia possible en qualsevol procediment relatiu a infraccions, el càstig de les quals és, en el moment de la demanda de cooperació, competència de les autoritats judicials de la part requeridora.

2. Aquest Conveni no s'aplica ni a les detencions, ni a l'execució de sentències, ni a les infraccions de caràcter militar que no constitueixen infraccions del dret penal comú.

Article 2

La cooperació judicial es pot denegar:

a) si la demanda es refereix a una infracció que la part requerida considera com una infracció política, una infracció vinculada a una infracció política o una infracció fiscal;

b) si la part requerida considera que l'execució de la demanda és susceptible d'atemptar contra la sobirania, la seguretat, l'ordre públic o altres interessos essencials del seu país.

Títol II. Comissions rogatòries

Article 3

1. La part requerida ha de fer executar, d'acord amb la seva legislació, qualsevol comissió rogatòria relacionada amb una causa penal, que li sigui adreçada per les autoritats judicials de la part requeridora amb la finalitat de realitzar actes d'instrucció, o de trametre proves, expedients o documents.

2. Si la part requeridora desitja que testimonis o perits declarin sota jurament, ho ha de demanar expressament i la part requerida ha de complir la demanda si la legislació del seu país no s'hi oposa.

3. La part requerida pot trametre només còpies o fotocòpies certificades dels expedients o documents demanats. Amb tot, si la part requeridora demana expressament la tramesa dels originals, la part requerida ha de fer tot el possible per complir aquesta demanda.

Article 4

A petició expressa de la part requeridora, la part requerida l'ha d'informar de la data i el lloc de l'execució de la comissió rogatòria. Poden assistir-hi les autoritats i les persones interessades si la part requerida ho consent.

Article 5

1. Mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d'Europa en el moment de signar aquest Conveni o de dipositar el seu instrument de ratificació o adhesió, qualsevol part contractant es pot reservar la facultat de sotmetre l'execució d'una comissió rogatòria que tingui com a finalitat la perquisició o l'embargament de béns a una o més de les condicions següents:

a) que la infracció que motiva la comissió rogatòria sigui punible tant per la legislació de la part requeridora com per la legislació de la part requerida;

b) que la infracció que motiva la comissió rogatòria sigui susceptible de donar lloc a l'extradició en el país requerit;

c) que l'execució de la comissió rogatòria sigui conforme a la legislació de la part requerida.

2. Si una part contractant fa una declaració d'acord amb l'apartat 1 d'aquest article, qualsevol altra part pot aplicar la regla de la reciprocitat.

Article 6

1. La part requerida pot ajornar el lliurament dels objectes, expedients o documents demanats si els necessita per a un procediment penal en curs.

2. Els objectes, així com els originals dels expedients i documents tramesos en l'execució d'una comissió rogatòria, s'han de retornar al més aviat possible per la part requeridora a la part requerida, llevat que aquesta hi renunciï.

Títol III. Notificació d'actes processals i resolucions judicials - Compareixença de testimonis, perits i persones demandades

Article 7

1. La part requerida ha de fer la notificació dels actes processals i de les resolucions judicials que li siguin trameses a aquest efecte per la part requeridora. Aquesta notificació es pot fer mitjançant simple tramesa al destinatari de l'acte o de la resolució. Si la part requeridora ho demana expressament, la part requerida ha de fer la notificació d'acord amb una de les formes previstes en la seva legislació per a la notificació de documents anàlegs o en una forma especial d'acord amb aquesta legislació.

2. La prova de la notificació s'ha de fer mitjançant un rebut datat i signat pel destinatari o mitjançant una declaració de la part requerida constatant el fet, la forma i la data de la notificació. L'un d'ambdós documents ha de trametre's immediatament a la part requeridora. Si aquesta ho demana, la part requerida ha de precisar si la notificació s'ha fet d'acord amb la seva legislació. Si la notificació no es pot fer, la part requerida n'ha de comunicar immediatament el motiu a la part requeridora.

3. Qualsevol part contractant pot demanar, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d'Europa en el moment de la signatura d'aquest Conveni o de dipositar el seu instrument de ratificació o adhesió, que la notificació de la citació de compareixença dirigida a una persona demandada que es trobi al seu territori sigui tramesa a les autoritats respectives amb un termini previ a la data fixada per a la compareixença. Aquest termini s'ha d'especificar en la declaració referida i no pot excedir de 50 dies. S'ha de tenir en compte aquest termini en el moment de determinar la data de compareixença i de trametre la citació.

Article 8

El testimoni o el perit que no s'hagi atès a una citació de compareixença, la notificació de la qual ha estat demanada, no pot ser sotmès a cap sanció o mesura coercitiva, encara que la citació contingui injuncions, llevat que amb posterioritat vagi voluntàriament al territori de la part requeridora i que allà, una altra vegada, hi sigui degudament citat.

Article 9

Les indemnitzacions que s'han de pagar i les despeses de desplaçament i d'estada que s'han de reemborsar a un testimoni o un perit per la part requeridora, s'han de calcular des del seu lloc de residència i per un import almenys igual a l'establert per les tarifes i reglaments en vigor al país on s'ha de fer l'interrogatori.

Article 10

1. Si la part requeridora considera especialment necessària la compareixença personal d'un testimoni o d'un perit davant de les seves autoritats judicials, ho ha de fer constar en la seva demanda de notificació de la citació i la part requerida ha d'instar aquest testimoni o perit a comparèixer. La part requerida ha d'informar la part requeridora de la resposta del testimoni o del perit.

2. En el cas previst a l'apartat 1 d'aquest article, la demanda o la citació ha d'indicar l'import aproximat de les indemnitzacions que s'han de pagar, així com de les despeses de viatge i d'estada que s'han de reemborsar.

3. Si es formula una demanda amb aquesta finalitat, la part requerida pot concedir un pagament a la bestreta al testimoni o al perit. Aquest import ha de figurar en la citació i ha de ser reemborsat per la part requeridora.

Article 11

1. Qualsevol persona detinguda, la compareixença personal de la qual en qualitat de testimoni o a efectes d'acarament ha estat demanada per la part requeridora, ha de ser traslladada temporalment al territori on s'ha de fer l'interrogatori, amb la condició que sigui retornada en el termini fixat per la part requerida i sens perjudici de les disposicions de l'article 12 en la mesura en què aquestes siguin aplicables. El trasllat es pot denegar:

a) si la persona detinguda no ho consent,

b) si la seva presència és necessària en un procediment penal en curs al territori de la part requerida,

c) si el seu trasllat és susceptible de prolongar la seva detenció, o

d) si hi ha d'altres motius imperiosos que s'oposen al seu trasllat al territori de la part requeridora.

2. En el cas que preveu l'apartat precedent i sens perjudici de les disposicions de l'article 2, el trànsit de la persona detinguda a través del territori d'un estat tercer, part en aquest Conveni, s'ha de concedir si se'n fa la demanda, acompanyada de tots els documents necessaris, i adreçada pel ministeri de justícia de la part requeridora al ministeri de justícia de la part sol·licitada pel trànsit. Qualsevol part contractant pot denegar el permís per al trànsit dels seus nacionals.

3. La persona traslladada ha de romandre detinguda al territori de la part requeridora i, si escau, al territori de la part sol·licitada pel trànsit, llevat que la part requerida pel trasllat demani el seu alliberament.

Article 12

1. Cap testimoni o expert, independentment de la seva nacionalitat, que d'acord amb una citació comparegui davant de les autoritats judicials de la part requeridora, no pot ser demandat, detingut ni sotmès a cap altra restricció de la seva llibertat individual al territori d'aquesta part per fets o condemnes anteriors a la seva sortida del territori de la part requerida.

2. Cap persona, independentment de la seva nacionalitat, citada a comparèixer davant de les autoritats judicials de la part requeridora per tal de respondre de fets objecte d'un procediment instat contra ella, no pot ser demandada, detinguda, ni sotmesa a cap altra restricció de la seva llibertat individual per actes o condemnes anteriors a la seva sortida del territori de la part requerida i que no consten en la citació.

3. La immunitat prevista en aquest article ha de cessar quan el testimoni, el perit o la persona demandada, tot i haver tingut la possibilitat d'abandonar el territori de la part requeridora durant un període de quinze dies consecutius a partir de la data en què les autoritats judicials ja no requerien la seva presència, romangui a aquest territori o hi torni després d'haver-lo abandonat.

Títol IV. Antecedents penals

Article 13

1. La part requerida ha de comunicar els extractes o les informacions relatius al registre d'antecedents penals que les autoritats judicials d'una part contractant li hagin demanat i que siguin necessaris per a una causa penal, en la mesura en què les seves autoritats judicials els podrien obtenir en un cas semblant.

2. En qualsevol cas no previst a l'apartat 1 d'aquest article, s'ha de donar curs a la demanda de conformitat amb les condicions previstes per la legislació, els reglaments o la pràctica de la part requerida.

Títol V. Procediment

Article 14

1. Les demandes de cooperació han de precisar les indicacions següents:

a) l'autoritat de la qual emana la demanda,

b) l'objecte i el motiu de la demanda,

c) en la mesura del possible, la identitat i la nacionalitat de la persona en qüestió, i

d) si escau, el nom i l'adreça del destinatari.

2. A més, les comissions rogatòries previstes als articles 3, 4 i 5 han de precisar la inculpació i han d'incloure una exposició sumària dels fets.

Article 15

1. Les comissions rogatòries previstes als articles 3, 4 i 5, així com les demandes previstes a l'article 11, han de ser adreçades pel ministeri de justícia de la part requeridora al ministeri de justícia de la part requerida i retornades per la mateixa via.

2. En cas d'urgència, les comissions rogatòries esmentades poden ser adreçades directament per les autoritats judicials de la part requeridora a les autoritats judicials de la part requerida. S'han de retornar juntament amb els documents relatius a l'execució mitjançant la via prevista a l'apartat 1 d'aquest article.

3. Les demandes previstes a l'apartat 1 de l'article 13 poden ser adreçades directament per les autoritats judicials als serveis competents de la part requerida, els quals poden retornar directament les respostes. Les demandes previstes a l'apartat 2 de l'article 13 s'han d'adreçar pel ministeri de justícia de la part requeridora al ministeri de justícia de la part requerida.

4. Les demandes de cooperació judicial que no siguin les previstes als apartats 1 i 3 d'aquest article i, especialment, les demandes d'enquesta preliminar a un procés, poden ser objecte de comunicació directa entre autoritats judicials.

5. En els casos en què aquest Conveni admeti una tramesa directa, aquesta es pot dur a terme a través de l'Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol).

6. Qualsevol part contractant pot requerir, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d'Europa en el moment de la signatura d'aquest Conveni o del dipòsit del seu instrument de ratificació o adhesió, que algunes o totes les demandes de cooperació judicial li siguin trameses per altres vies que les establertes en aquest article, o pot sol·licitar que, en el cas previst a l'apartat 2 d'aquest article, es trameti simultàniament una còpia de la comissió rogatòria al seu ministeri de justícia.

7. Aquest article s'aplica sens perjudici de les disposicions dels acords o arranjaments bilaterals vigents entre les parts contractants que estableixin la tramesa directa de les demandes de cooperació judicial entre les seves autoritats respectives.

Article 16

1. Sens perjudici del que disposa l'apartat 2 d'aquest article, no es requereix la traducció de les demandes i dels documents annexos.

2. Qualsevol part contractant pot reservar-se, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d'Europa en el moment de la signatura d'aquest Conveni o del dipòsit el seu instrument de ratificació o adhesió, la facultat d'exigir que les demandes i els documents annexos li siguin adreçats acompanyats d'una traducció a la seva llengua o a qualsevol de les llengües oficials del Consell d'Europa o en una d'aquestes llengües que la part contractant especifiqui. Les altres parts contractants poden aplicar la regla de la reciprocitat.

3. Aquest article no perjudica les disposicions relatives a la traducció de les demandes i dels documents annexos que figurin en els acords o arranjaments vigents o que es puguin concertar entre dos o més parts contractants.

Article 17

Les proves o els documents tramesos en compliment d'aquest Conveni resten exempts de qualsevol formalitat de legalització.

Article 18

Quan l'autoritat que rep una demanda de cooperació no té competència per cursar-la, l'ha de trametre d'ofici a l'autoritat competent del seu país i n'ha d'informar la part requeridora per la via directa si la demanda ha estat tramesa per aquesta via.

Article 19

Tota denegació de cooperació judicial ha de ser motivada.

Article 20

Sens perjudici del que disposa l'apartat 3 de l'article 10, l'execució de demandes de cooperació no ha de representar el reemborsament de despeses que no siguin les ocasionades per la intervenció de perits al territori de la part requerida o pel trasllat de persones detingudes realitzat en virtut de l'article 11.

Títol VI. Denúncia amb la finalitat de processament

Article 21

1. Qualsevol denúncia presentada per una part contractant amb la finalitat de processament davant els tribunals d'una altra part ha de ser motiu de comunicació entre els ministeris de justícia. Tanmateix, les parts contractants poden fer ús de la facultat prevista a l'apartat 6 de l'article 15.

2. La part requerida ha de donar a conèixer el curs donat a aquesta denúncia i trametre, si escau, còpia de la decisió recaiguda.

3. Les disposicions de l'article 16 s'han d'aplicar a les denúncies previstes a l'apartat 1 d'aquest article.

Títol VII. Intercanvi d'informació relativa a la condemna

Article 22

Cadascuna de les parts contractants ha d'informar la part interessada de les sentències penals i de les mesures posteriors que afecten els nacionals i que han estat objecte d'inscripció al registre d'antecedents penals. Els ministeris de justícia s'han de comunicar aquesta informació almenys un cop l'any. Quan la persona en qüestió sigui considerada nacional de dues o més parts contractants, la informació s'ha de comunicar a cadascuna de les parts interessades, llevat que la persona sigui nacional de la part en el territori de la qual ha estat condemnada.

Títol VIII. Disposicions finals

Article 23

1. Qualsevol part contractant podrà formular, en el moment de la signatura d'aquest Conveni o del dipòsit del seu instrument de ratificació o adhesió, una reserva respecte d'una o més disposicions del Conveni.

2. Qualsevol part contractant que hagi formulat una reserva l'ha de retirar tan bon punt les circumstàncies ho permetin. La retirada de reserves s'ha de fer mitjançant una notificació adreçada al secretari general del Consell d'Europa.

3. Una part contractant que hagi formulat una reserva respecte d'una disposició del Conveni, només pot pretendre que una altra part apliqui aquesta disposició en la mesura en què ella mateixa l'hagi acceptada.

Article 24

Qualsevol part contractant podrà definir, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d'Europa en el moment de la signatura d'aquest Conveni o del dipòsit del seu instrument de ratificació o adhesió, quines autoritats considera com a autoritats judicials a efectes d'aquest Conveni.

Article 25

1. Aquest Conveni s'aplica als territoris metropolitans de les parts contractants.

2. Aquest Conveni també s'aplica, pel que fa a França, a Algèria i als departaments d'ultramar i, amb relació a Itàlia, al territori de Somàlia sota administració italiana.

3. La República Federal d'Alemanya pot estendre l'aplicació d'aquest Conveni al land de Berlín mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d'Europa.

4. Pel que fa al Regne dels Països Baixos, aquest Conveni s'aplica al seu territori europeu. Els Països Baixos poden estendre l'aplicació del Conveni a les Antilles Holandeses, Surinam i Nova Guinea Holandesa mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d'Europa.

5. Mitjançant un acord directe entre dues o més parts contractants, l'aplicació del Conveni es pot fer extensiva, segons les condicions establertes en aquest acord, a qualsevol altre territori d'una d'aquestes parts no esmentat als apartats 1, 2, 3 i 4 d'aquest article, si una de les parts n'assumeix les relacions internacionals.

Article 26

1. Sens perjudici del que disposa l'apartat 7 de l'article 15, i l'apartat 3 de l'article 16, aquest Conveni revoca, en relació amb els territoris als quals s'apliqui, les disposicions de qualsevol tractat, conveni o acord bilateral que reguli la cooperació judicial en matèria penal entre dues parts contractants.

2. No obstant això, aquest Conveni no afecta les obligacions previstes en les disposicions de qualsevol altre conveni internacional de caràcter bilateral o multilateral, les clàusules del qual regulin o hagin de regular en un àmbit concret, aspectes específics de cooperació judicial.

3. Les parts contractants només poden concloure entre elles acords bilaterals o multilaterals relatius a la cooperació judicial en matèria penal per tal de completar les disposicions d'aquest Conveni o de facilitar l'aplicació dels principis prevists en aquest Conveni.

4. Quan, entre dues o més parts contractants, la cooperació judicial en matèria penal es fa sobre la base d'una legislació uniforme o d'un règim específic que prevegi l'aplicació recíproca de mesures de cooperació judicial als seus territoris respectius, aquestes parts, tot i les disposicions d'aquest Conveni, poden fer ús de la facultat de regular les seves relacions mútues en aquest àmbit d'acord amb aquests sistemes exclusivament. Les parts contractants que, d'acord amb aquest apartat, excloguin o hagin d'excloure entre si l'aplicació d'aquest Conveni, han d'adreçar en aquest sentit una notificació al secretari general del Consell d'Europa.

Article 27

1. Aquest Conveni s'obre a la signatura dels membres del Consell d'Europa. Serà ratificat i els instruments de ratificació es dipositaran prop del secretari general del Consell.

2. El Conveni entrarà en vigor 90 dies després de la data del dipòsit del tercer instrument de ratificació.

3. Tanmateix, entrarà en vigor 90 dies després de la data del dipòsit del seu instrument de ratificació per a qualsevol signatari que el ratifiqui posteriorment.

Article 28

1. El Comitè de Ministres del Consell d'Europa pot invitar qualsevol estat no membre del Consell a adherir-se a aquest Conveni. La resolució relativa a aquesta invitació ha d'obtenir l'acord unànime dels membres del Consell que hagin ratificat el Conveni.

2. L'adhesió s'ha de fer mitjançant el dipòsit prop del secretari general del Consell d'un instrument d'adhesió que esdevindrà efectiu 90 dies després de la data del seu dipòsit.

Article 29

Qualsevol part contractant pot denunciar aquest Conveni, en allò que l'afecti, mitjançant una notificació adreçada al secretari general del Consell d'Europa. Aquesta denúncia esdevindrà efectiva sis mesos després de la data de recepció de la notificació per part del secretari general del Consell.

Article 30

El secretari general del Consell d'Europa ha de notificar als membres del Consell i al govern de qualsevol estat que s'hagi adherit a aquest Conveni:

a) els noms dels signataris i el dipòsit de qualsevol instrument de ratificació o adhesió;

b) la data d'entrada en vigor;

c) qualsevol notificació rebuda d'acord amb les disposicions de l'apartat 1 de l'article 5, l'apartat 3 de l'article 7, l'apartat 6 de l'article 15, l'apartat 2 de l'article 16, l'article 24, els apartats 3 i 4 de l'article 25, i l'apartat 4 de l'article 26;

d) qualsevol reserva formulada d'acord amb les disposicions de l'apartat 1 de l'article 23;

e) la retirada de qualsevol reserva efectuada d'acord amb les disposicions de l'apartat 1 de l'article 23;

f) qualsevol notificació de denúncia rebuda d'acord amb les disposicions de l'article 29 i la data en què aquesta ha d'esdevenir efectiva.

Fórmula de signatura

En fe de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte, han signat aquest Conveni.

Adoptat a Estrasburg, el 20 d'abril de 1959, en francès i en anglès, ambdós textos igualment fefaents, en un únic exemplar que es dipositarà als arxius del Consell d'Europa.

El secretari general del Consell d'Europa n'ha de trametre còpia certificada conforme als governs signataris i adherents.

Situació de les signatures i ratificacions del Conveni europeu de cooperació judicial en matèria penal Entrada en vigor: el 12 de juny de 1962 Estatus: el 4 de maig del 2004, 43 estats part Estat Data de signatura Data d'adhesió o ratificació: Albània 19 maig 1998 4 abril 2000 Alemanya 20 abril 1959 2 octubre 1976 Antiga República Iugoslava de Macedònia 28 juliol 1999 28 juliol 1999 Armènia 11 maig 2001 25 gener 2002 Àustria 20 abril 1959 2 octubre 1968 Azerbaitjan 7 novembre 2001 4 juliol 2003 Bèlgica 20 abril 1959 13 agost 1975 Bòsnia Hercegovina 30 abril 2004 Bulgària 30 setembre 1993 17 juny 1994 Croàcia 7 maig 1999 7 maig 1999 Dinamarca 20 abril 1959 13 setembre 1962 Eslovàquia 13 febrer 1992 15 abril 1992 Eslovènia 26 febrer 1999 19 juliol 2001 Espanya 24 juliol 1979 18 agost 1982 Estònia 4 novembre 1993 28 abril 1997 Finlàndia 29 gener 1981 França 28 abril 1961 23 maig 1967 Geòrgia 27 abril 1999 13 octubre 1999 Grècia 20 abril 1959 23 febrer 1962 Hongria 19 novembre 1991 13 juliol 1993 Irlanda 15 octubre 1996 28 novembre 1996 Islàndia 27 setembre 1982 20 juny 1984 Israel 27 setembre 1967 Itàlia 20 abril 1959 23 agost 1961 Letònia 30 octubre 1996 2 juny 1997 Liechtenstein 28 octubre 1969 Lituània 9 novembre 1994 17 abril 1997 Luxemburg 20 abril 1959 18 novembre 1976 Malta 6 setembre 1993 3 març 1994 Moldàvia 2 maig 1996 4 febrer 1998 Noruega 21 abril 1961 14 març 1962 Països Baixos 21 gener 1965 14 febrer 1969 Polònia 9 maig 1994 19 març 1996 Portugal 10 maig 1979 27 setembre 1994 Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord 21 juny 1991 29 agost 1991 República Txeca 13 febrer 1992 15 abril 1992 Romania 30 juny 1995 17 març 1999 Rússia 7 novembre 1996 10 desembre 1999 San Marino 29 setembre 2000 Sèrbia i Montenegro 30 setembre 2002 Suècia 20 abril 1959 1 febrer 1968 Suïssa 29 novembre 1965 20 desembre 1966 Turquia 23 octubre 1959 24 juny 1969 Ucraïna 29 maig 1997 11 març 1998 Xipre 27 març 1996 24 febrer 2000 Reserves i declaracions Albània Declaració consignada en l'instrument de ratificació dipositat el 4 d'abril del 2000 - Or. angl.

L'execució de les comissions rogatòries que tinguin com a finalitat la perquisició o l'embargament de béns està sotmesa a les condicions establertes en les lletres

a) i

c) de l'apartat 1 de l'article 5. Amb efecte des de: 03/07/00

a) i

c) de l'apartat 1 de l'article 5 del Conveni europeu de cooperació judicial en matèria penal. Amb efecte des de: 01/01/77

a) Si la infracció respecte de la qual es requereix la cooperació judicial no està qualificada com a delicte major i la legislació d'Armènia no la condemna;

b) Si s'inicia un procés a la República d'Armènia per la infracció penal en virtut de la qual se sol·licita la cooperació judicial; i

c) Si una sentència amb força de cosa jutjada o una altra resolució definitiva ha estat dictada respecte de la infracció penal per la qual s'ha sol·licitat la cooperació judicial. Amb efecte des de: 25/04/02

c) de l'apartat 1 de l'article 5 del Conveni. Amb efecte des de: 25/04/02

Protocol

Protocol addicional del Conveni europeu de cooperació judicial en matèria penal no sigui aplicable, la República d'Àustria aplicarà la lletra

a) de l'article 2 del Conveni europeu de cooperació judicial en matèria penal de conformitat amb la legislació nacional aplicable (Llei federal de 4 de desembre de 1979 relativa a l'extradició i la cooperació judicial en matèria penal, BGB1o 529/1979). Segons l'apartat 1 de l'article 51 de la Llei esmentada, es descarta l'atorgament de la cooperació en tots els casos en què l'extradició sigui impossible en virtut dels articles 14 i 15 de la Llei. Aquestes disposicions diuen així: Article 14. L'extradició no s'admet 1. per a les infraccions polítiques; 2. per a les altres infraccions amb un mòbil o objectiu polític, llevat que, considerant totes les circumstàncies de l'assumpte i, en particular, la manera en què s'ha comès la infracció, els mitjans que s'hagin utilitzat o que s'hagi amenaçat d'utilitzar, la gravetat de les conseqüències patides o encorregudes, el caràcter criminal de la infracció suplanti el seu caràcter polític. Article 15. L'extradició no s'admet per a les infraccions que, segons el dret austríac 1. són exclusivament de caràcter militar, o 2. consisteixen exclusivament en una violació de les normatives relatives als drets, els monopolis, les duanes o els intercanvis, o relatives a les normes de racionament de les mercaderies o les del comerç exterior. Amb efecte des de: 02/05/83

b) i

c) de l'apartat 1 de l'article 11 no s'autoritza el trasllat d'una persona detinguda en qualitat de testimoni o amb la finalitat d'acarament. Amb efecte des de: 31/12/68

a) i

c) de l'apartat 1 de l'article 5 del Conveni. Amb efecte des de: 02/10/03

a) si existeixen motius fonamentats per creure que es refereix a una investigació instituïda amb vista a encausar, castigar o atènyer d'alguna manera una persona a causa de les seves conviccions polítiques o religioses, de la seva nacionalitat, raça o del grup de població al qual pertany;

b) en la mesura que es tracti d'un encausat o d'un procediment incompatible amb el principi non bis in idem;

c) en la mesura que es tracti d'una investigació dels fets pels quals la persona és encausada a Bèlgica. Amb efecte des de: 11/11/75

a) i

c) de l'article esmentat. Amb efecte des de: 15/09/94

b) i

c) de l'apartat 1 de l'article 5. Amb efecte des de: 05/08/99

a) i

c) de l'apartat 1 de l'article 5 no es compleixen. Amb efecte des de: 12/12/62

a) la infracció que motivi la comissió rogatòria ha de ser punible segons la legislació de la part requeridora i la legislació de la República d'Eslovènia;

b) l'execució de la comissió rogatòria ha de ser conforme a la legislació de la República d'Eslovènia. Amb efecte des del 17/10/01

a) la infracció que motivi la comissió rogatòria ha de ser punible per la legislació espanyola;

b) la infracció que motivi la comissió rogatòria ha de ser susceptible de donar lloc a l'extradició segons la legislació espanyola;

c) l'execució de la comissió rogatòria ha de ser conforme a la legislació espanyola. Amb efecte des del 16/11/82

a) els jutges i tribunals de dret comú;

b) els membres del Ministeri Fiscal;

c) les autoritats judicials militars. Amb efecte des del 16/11/82

a) i

c) de l'apartat 1 de l'article 5. Amb efecte des de: 27/07/97

a) si la infracció és objecte d'una instrucció oberta a Finlàndia o en un estat tercer;

b) si la persona inculpada a l'estat requeridor ha estat citada a comparèixer davant un tribunal o ha estat definitivament condemnada o absolta, ja sigui a Finlàndia, ja sigui en un estat tercer;

c) si les autoritats competents de Finlàndia o d'un estat tercer han decidit posar fi a la instrucció o a les accions o no obrir cap instrucció ni emprendre accions per la infracció;

d) si les accions o l'execució de la pena han prescrit segons el dret finlandès. Amb efecte des de: 10/03/94

a) i

c) de l'article esmentat. Amb efecte des de: 10/03/94

a) si s'han emprès accions penals a Geòrgia per les quals es requereix la cooperació judicial;

b) si la infracció per la qual es requereix la cooperació judicial ja ha estat jutjada per un tribunal i la sentència ja ha esdevingut ferma. Amb efecte des de: 11/01/00

b) i

c) de l'article 5, apartat 1. Amb efecte des de: 11/01/00

a) que la infracció que motiva la comissió rogatòria sigui punible segons la legislació de la part requeridora i la legislació irlandesa; i

b) que l'execució de la comissió rogatòria sigui compatible amb la legislació irlandesa. Amb efecte des de: 26/02/97

a) si les autoritats judicials d'Islàndia o d'un estat tercer han emprès actuacions judicials contra l'inculpat per la infracció que ha motivat l'encausament a l'estat requeridor; o

b) si l'inculpat ha estat condemnat o absolt per una resolució judicial definitiva de les autoritats judicials d'Islàndia o d'un estat tercer per la infracció que hagi motivat l'encausament a l'estat requeridor; o

c) si les autoritats judicials d'Islàndia o d'un estat tercer han decidit posar fi a les actuacions judicials o no emprendre-les pel que fa a la infracció que hagués motivat l'encausament a l'estat requeridor. Amb efecte des de: 18/09/84

b) i

c) de l'apartat 1 de l'article 5. Amb efecte des de: 18/09/84

a) de l'apartat 1 de l'article 5 del Conveni. Amb efecte des de: 26/01/70

a) una infracció que no estigui qualificada de "delicte major" i punible com a tal per la legislació lituana;

b) una infracció respecte de la qual s'hagi iniciat un procediment penal a la República de Lituània o en un estat tercer;

c) una infracció respecte de la qual les autoritats judicials de la República de Lituània o bé han refusat d'intervenir-hi o bé han suspès el procediment penal. Amb efecte des de: 16/07/97

b) i

c) de la disposició esmentada. Amb efecte des de: 16/07/97

a) en la mesura que es tracti d'una acció o d'un procediment incompatible amb el principi non bis in idem;

b) en la mesura que es tracti d'una demanda sobre fets pels quals la persona és encausada al Gran Ducat de Luxemburg; Aquesta reserva es modifica de conformitat amb l'article 13 de la Llei luxemburguesa del 8 d'agost del 2000 que va entrar en vigor l'1 d'octubre del 2000. [Nota de la Secretaria: Les reserves formulades en el moment del dipòsit de l'instrument de ratificació, el 18 de novembre de 1976, foren redactades de la manera següent: El Govern del Gran Ducat de Luxemburg es reserva la facultat de denegar una demanda de cooperació judicial:

a) si existeixen motius fonamentats per creure que fa referència a una investigació empresa amb la finalitat d'encausar, castigar o atènyer d'una altra manera una persona per raó de les seves conviccions polítiques o religioses, la seva nacionalitat, raça o pel grup de població al qual pertany;

b) en la mesura que faci referència a un encausament o un procediment incompatibles amb el principi non bis in idem;

c) en la mesura que faci referència a una investigació sobre fets pels quals la persona és encausada al Gran Ducat de Luxemburg.] Amb efecte des de: 16/02/77

a) la infracció que motiva la comissió rogatòria no és punible d'acord amb la legislació de la part requeridora i la legislació de Malta, o

b) l'execució de la comissió rogatòria no és compatible amb la legislació de Malta. Amb efecte des de: 01/06/94

b) i

c) de l'apartat 1 de l'article 5 del Conveni. Amb efecte des de: 05/05/98

a) si l'acusat és objecte d'accions empreses pel Ministeri Fiscal noruec o per les autoritats judicials d'un estat tercer, per la infracció o les infraccions que hagin motivat l'encausament en l'estat requeridor; o

b) si l'acusat ha estat condemnat o absolt per una resolució judicial definitiva pronunciada per un tribunal noruec o per les autoritats judicials d'un estat tercer, per la infracció o les infraccions que hagin motivat l'encausament en l'estat requeridor, o si el Ministeri Fiscal noruec o les autoritats judicials d'un estat tercer han decidit no emprendre accions o posar fi a les accions relatives a la infracció o a les infraccions esmentades. Amb efecte des de: 12/06/62

b) i

c) de l'apartat 1 de l'article 5. Amb efecte des de: 12/06/62

a) si existeixen motius fonamentats per creure que fa referència a una investigació empresa amb la finalitat d'encausar, castigar o atènyer d'una altra manera una persona per raó de les seves conviccions polítiques o religioses, la seva nacionalitat, raça o pel grup de població al qual pertany;

b) en la mesura que faci referència a un encausament o un procediment incompatibles amb el principi non bis in idem;

c) en la mesura que faci referència a una investigació sobre fets pels quals la persona és encausada als Països Baixos. Amb efecte des de: 15/05/69

30. Conveni europeu de cooperació judicial en matèria penal (1959) Atès que els canvis que es produiran l'1 de gener de 1986 només impliquen una modificació en les relacions constitucionals internes dins del Regne dels Països Baixos, i atès que el Regne com a tal roman el subjecte de dret internacional amb el qual es conclouen els tractats, els canvis esmentats no tindran conseqüències en dret internacional en relació amb els tractats conclosos pel Regne i que ja s'apliquin a les Antilles Holandeses, inclosa Aruba.

Aquests tractats seguiran vigents per a Aruba en la seva nova capacitat de país dins del Regne.

Així doncs, pel que fa al Regne dels Països Baixos, aquests tractats s'aplicaran a partir de l'1 de gener de 1986 a les Antilles Holandeses (sense Aruba) i a Aruba.

Per tant, en relació amb el Regne dels Països Baixos, els tractats enumerats en l'annex en els quals el Regne dels Països Baixos és part i que s'apliquen a les Antilles Holandeses, s'apliquen a partir de l'1 de gener de 1986 a les Antilles Holandeses i a Aruba. [Nota de la Secretaria: L'Illa d'Aruba, que actualment encara forma part de les Antilles Holandeses, obtindrà la seva autonomia interna com a país dins del Regne dels Països Baixos a partir de l'1 de gener de 1986. Per tant, a partir d'aquesta data, el Regne ja no estarà constituït de dos països, és a dir, els Països Baixos (Regne a Europa) i les Antilles Holandeses (situades en la regió del Carib), sinó de tres països, els dos abans esmentats i Aruba.] Amb efecte des de: 01/01/86

b) i

c) de l'apartat 1 de l'article 5 del Conveni. Amb efecte des de: 17/06/96

a) i

c) de l'article 5. Amb efecte des de: 04/04/97

1. El 14 de juliol de 1994 han estat publicades en el Butlletí Oficial de la República Portuguesa la resolució de l'Assemblea de la República núm. 39 i el decret del president de la República núm. 56, que han aprovat i decretat, respectivament, la ratificació del Conveni esmentat, del qual s'adjunta una còpia.

2. El 27 de setembre de 1994, l'instrument de ratificació, del qual també els envio una còpia, ha estat dipositat prop del secretari general del Consell d'Europa, i el Conveni entra en vigor per a Portugal el 26 de desembre de 1994.

3. Com ho poden constatar, el decret presidencial i la resolució parlamentària, tal com s'han publicat, estableixen reserves i declaracions al text del Conveni que fan referència a les disposicions de les lletres

a) i

c) de l'article 5, de l'apartat 3 de l'article 7, i de l'article 24. Tanmateix, de ben segur per error, l'instrument de ratificació no preveia aquestes reserves i declaracions, motiu pel qual aquesta indicació no ha estat notificada a les parts del Conveni i no figura, doncs, en l'"estat de les signatures i ratificacions". Tenint en compte el que precedeix, les autoritats portugueses desitgen que es notifiqui a les parts del Conveni les reserves i declaracions esmentades tan aviat com sigui possible. D'altra banda, això implicaria que les properes demandes d'ajuda i de cooperació judicial adreçades a les autoritats judicials portugueses competents tinguessin en compte aquestes reserves i declaracions. Amb efecte des de: 04/04/97

a) la infracció que ha motivat la comissió rogatòria ha de ser punible segons la legislació de la part requeridora i del Regne Unit;

b) l'execució de la comissió rogatòria ha de ser compatible amb la legislació del Regne Unit. Amb efecte des del 27/11/91

a) i

c) de l'apartat 1 de l'article 5, l'execució de les comissions rogatòries que tinguin com a finalitat la perquisició o l'embargament de béns està subordinada a les condicions que la infracció que hagi motivat la comissió rogatòria sigui punible a la vegada segons la legislació de la part requeridora i segons la legislació de la República Txeca i que l'execució de la comissió rogatòria sigui compatible amb la legislació de la República Txeca. Amb efecte des de: 01/01/93

30. La redacció imperfecta de l'article 4 de la Llei núm. 236/1998 que ratifica el Conveni STE núm. 30 ha donat la impressió que les meves autoritats han formulat una reserva d'acord amb l'article 23 i relativa a l'article 20 d'aquest tractat. Aquesta interpretació ha estat compartida per la Secretaria del Consell d'Europa, que consegüentment l'1 d'abril de 1999 ha notificat el dipòsit de l'instrument de ratificació per part del meu país a totes les parts contractants, fent constar una reserva relativa a les despeses ocasionades per les demandes de cooperació judicial. La "reserva" esmentada, tal com s'ha notificat a les parts contractants, és de fet una norma de caràcter intern, adoptada pel Parlament (art. 4 de la Llei núm. 236/1998) per establir les precisions necessàries pel que fa a la modalitat de compartir, en l'àmbit intern, entre les diferents institucions romaneses competents, les despeses ocasionades per l'aplicació (sense reserva) del Conveni STE núm.

30. Malauradament, la redacció del text ha pogut donar lloc a interpretacions contràries a la finalitat del legislador.

Per tal d'aclarir aquestes qüestions, el meu Govern ha adoptat el 10 de juny de 1999 un decret legislatiu d'urgència per modificar l'article 4 de la Llei núm. 236/1998. Aquest document, del qual s'adjunta una còpia en romanès i en francès, determina el procediment d'aplicació de l'article 20 del Conveni STE núm. 30 des del punt de vista del repartiment de les despeses entre les autoritats romaneses concernides, és a dir, el Ministeri de Justícia, el Ministeri Fiscal i el Ministeri d'Interior, d'acord amb les seves competències específiques." Annex: Govern de Romania Decret Legislatiu d'Urgència Per a la modificació de l'article 4 de la Llei núm. 236/1998 relativa a la ratificació del Conveni europeu de cooperació judicial en matèria penal (STE núm. 30) adoptat a Estrasburg el 20 d'abril de 1959 i del Protocol addicional del Conveni europeu de cooperació judicial en matèria penal (STE núm. 99) adoptat a Estrasburg el 17 de març de 1978. De conformitat amb l'apartat 4 de l'article 114 de la Constitució de Romania, El Govern de Romania aprova el decret legislatiu d'urgència següent: Article únic: L'article 4 de la Llei núm. 236/1998 relativa a la ratificació del Conveni europeu de cooperació judicial en matèria penal, adoptat a Estrasburg el 20 d'abril de 1959, i del Protocol addicional del Conveni Europeu de cooperació judicial en matèria penal, adoptat a Estrasburg el 17 de març de 1978, publicat en el Butlletí Oficial de Romania, primera part, núm. 492, del 21 de desembre de 1998, queda modificat amb el contingut següent: "Article 4: En aplicació de les disposicions de l'article 20 del Conveni, les despeses ocasionades per l'acompliment de les demandes de cooperació judicial quan Romania és l'estat requerit, com també les despeses que van a càrrec de la part romanesa quan Romania és l'estat requeridor, seran sufragades, segons el cas, pel Ministeri de Justícia, el Ministeri Fiscal o el Ministeri d'Interior." Declaració anterior relativa a l'article 20 Rússia Reserva consignada en l'instrument de ratificació dipositat el 10 de desembre de 1999 - Or. angl./rus.

De conformitat amb l'apartat 1 de l'article 23 del Conveni, la Federació de Rússia declara que, llevat del cas previst a l'article 2 del Conveni, la cooperació pot ser denegada en els casos següents:

a) si la persona sospitosa o acusada d'una infracció en l'estat requeridor està en fase de judici o ha estat condemnada o absolta per aquesta infracció a la Federació de Rússia o en un altre estat, o quan una resolució judicial dictada per la Federació de Rússia o un altre estat ha ordenat posar fi a l'acció o l'arxiu de la causa per la qual la demanda de cooperació ha estat formulada;

b) si les accions penals o l'execució d'una pena són impossibles per l'expiració del termini de prescripció fixat per les lleis de la Federació de Rússia. Amb efecte des del 09/03/00

b) i

c) de l'apartat 1 de l'article esmentat. Amb efecte des del 09/03/00

a) la identitat precisa de la persona i, si és possible, el seu lloc de detenció;

b) una descripció breu de la infracció, així com el lloc i la data en què ha estat comesa;

c) les circumstàncies que cal aclarir durant l'interrogatori o l'acarament;

d) el període durant el qual se sol·licita la presència d'aquesta persona a l'estat requeridor. De conformitat amb l'apartat 2 de l'article 11 del Conveni, la Federació de Rússia declara que les demandes de trànsit de persones detingudes s'han d'enviar al fiscal general de la Federació de Rússia. Amb efecte des del 09/03/00

a) els crims contra la humanitat en el sentit dels articles II i III del Conveni sobre la prevenció i la repressió del crim de genocidi (1948), els articles II i III del Conveni relatiu a l'eliminació i la repressió del crim d'apartheid (1973) i els articles 1 i 4 del Conveni contra la tortura i altres penes o tractaments cruels, inhumans o degradants (1948);

b) els delictes establerts en l'article 50 del Conveni de Ginebra per a la millora del destí dels ferits i dels malalts de les forces armades en campanya (1949); l'article 51 del Conveni de Ginebra per a la millora del destí dels ferits, dels malalts i dels nàufrags de les forces armades a la mar (1949); l'article 130 del Conveni de Ginebra relatiu al tractament dels presoners de guerra (1949); l'article 147 del Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra (1949); l'article 85 del primer Protocol addicional als convenis de Ginebra del 12 d'agost de 1949, relatiu a la protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals (1977), i els articles 1 i 4 del segon Protocol addicional als convenis de Ginebra del 12 d'agost de 1949, relatiu a la protecció de les víctimes dels conflictes armats no internacionals (1977);

c) els delictes establerts en el Conveni per a la repressió de l'apoderament il·lícit d'aeronaus (1970), així com en el Conveni per a la repressió d'actes il·lícits contra la seguretat de l'aviació civil (1971) i en el Protocol complementari a aquest Conveni i relatiu a la repressió d'actes il·lícits de violència en els aeroports que prestin servei a l'aviació civil internacional;

d) els delictes establerts en el Conveni sobre la prevenció i el càstig de delictes contra persones objecte de protecció internacional, inclosos els agents diplomàtics (1973);

e) els delictes establerts pel Conveni internacional contra la presa d'ostatges (1979);

f) els delictes establerts en el Conveni sobre la protecció física de les matèries nuclears (1980);

g) els delictes establerts en el Conveni de les Nacions Unides contra el tràfic il·lícit d'estupefaents i de substàncies psicòtropes (1988);

h) les altres infraccions similars establertes pels acords internacionals multilaterals en els quals la Federació de Rússia pren part. Amb efecte des del 09/03/00

a) i

c) de l'apartat 1. Amb efecte des del 24/11/00

b) i afegint una nova lletra c). Per tant, la reserva suïssa queda redactada de la manera següent: "article 2:

a) Suïssa també es reserva el dret de denegar la cooperació judicial quan l'acte que motiva la demanda és objecte, a Suïssa, d'un procediment penal dirigit contra la mateixa persona o quan una decisió penal hi ha estat pronunciada, sobre el fons, en relació amb aquest acte i amb la culpabilitat de la persona interessada;

b) Suïssa es reserva a més el dret d'acordar la cooperació judicial en virtut del Conveni amb la condició expressa que els resultats de les investigacions dutes a terme a Suïssa i les informacions contingudes en els documents o expedients tramesos s'utilitzin exclusivament per instruir i jutjar les infraccions per a les quals es proporciona la cooperació;

c) L'estat requeridor pot utilitzar els resultats de les investigacions dutes a terme a Suïssa i les informacions contingudes en els documents o expedients tramesos malgrat la condició esmentada en la lletra b), quan els fets que han originat la demanda constitueixen una altra infracció per la qual la cooperació és susceptible de ser acordada per Suïssa o quan el procediment penal de l'estat requeridor va dirigit contra altres persones que hagin participat en la comissió de la infracció." Amb efecte des del 13/12/96

a) de l'apartat 1 de l'article 5 del Conveni l'execució de qualsevol comissió rogatòria que exigeixi l'aplicació d'una mesura coercitiva qualsevol. Amb efecte des del 20/03/67

1. L'Oficina Federal de Justícia del Departament Federal de Justícia i Policia de Berna, per rebre o trametre totes les demandes de cooperació judicial que emanen respectivament de l'estranger o de Suïssa, i que el Conveni estableix en l'article 15 que ha de trametre el Ministeri de Justícia de la part requeridora al de la part requerida;

2. L'Oficina Federal de Justícia de Berna, per presentar i rebre les demandes relatives al lliurament d'extractes d'antecedents penals segons la primera frase de l'apartat 3 de l'article 15. Amb efecte des del 20/03/67

b) de la reserva que Suïssa havia formulat el 1966 no s'ha d'interpretar com una extensió d'aquesta reserva, sinó ben al contrari. Efectivament, d'una banda, des de l'entrada en vigor de la Llei federal relativa a la cooperació internacional en matèria penal, del 20 de març de 1981, els termes anteriorment esmentats havien esdevingut superflus. D'altra banda, el principi general de l'especialitat, que la lletra

b) de la reserva recorda, a partir d'ara, s'aplicarà de forma més restringida per part de Suïssa, com també resulta de la nova lletra

c) afegida a la reserva suïssa. Amb efecte des del 27/03/97

b) i

c) de l'apartat 1. Amb efecte des del 22/09/69

a) existeixen motius fonamentats per creure que la seva finalitat és encausar, condemnar o castigar una persona per raó de raça, color de pell, conviccions polítiques, religioses o altres, sexe, ètnia i origen social, estatus social, lloc de residència, llengua i altres indicacions;

b) l'execució de la demanda és incompatible amb el principi non bis in idem ("no pot haver-hi dues penes per un mateix delicte");

c) la demanda es refereix a una infracció objecte d'una investigació i d'un examen jurisdiccional a Ucraïna. Amb efecte des del 09/06/98

c) de l'apartat 1 de l'article 5. Amb efecte des del 09/06/98

a) i

c) de l'apartat 1 de l'article 5. Amb efecte des de: 24/05/00

a) Si les infraccions penals sobre les quals es fonamenta una comissió rogatòria no estan penalment castigades per la Llei andorrana.

b) Si la persona objecte de la demanda ha estat condemnada per sentència ferma al Principat d'Andorra i ha complert la pena o si ha estat absolta a Andorra pels mateixos fets. Declaració. Article 5 del Conveni. El Principat d'Andorra es reserva la facultat de sotmetre l'execució de les comissions rogatòries destinades a aconseguir una perquisició o el comís d'objectes a les condicions previstes a les lletres

a) i

c) de l'apartat 1 de l'article 5 del present Conveni.

Declaració.

Article 7 del Conveni.

Als efectes d'aplicació de l'apartat 3 de l'article 7, el Principat d'Andorra declara que les citacions a comparèixer destinades a una persona encausada en un procediment penal que es trobi en el seu territori, han de ser enviades a les autoritats andorranes almenys 30 dies abans de la data prevista per a la compareixença d'aquesta persona.

El Principat d'Andorra també declara que quan l'objecte d'una comissió rogatòria comporti una citació a judici en qualitat d'inculpat, de perjudicat, de perit o de testimoni, la citació es pot fer per carta certificada si la legislació de l'estat demandant ho permet.

Reserva.

Article 13 del Conveni.

El Principat d'Andorra es reserva la facultat de sotmetre el lliurament dels certificats d'antecedents penals d'una persona que resideixi al Principat d'Andorra a la condició que hagi estat processada o convocada a judici en qualitat d'inculpada.

Declaració.

Article 15 del Conveni.

Atenent les disposicions de l'apartat 6 de l'article 15, el Principat d'Andorra declara el següent: Una còpia de les comissions rogatòries previstes a l'apartat 2 de l'article 15 i de les demandes d'enquesta preliminar a una persecució previstes a l'apartat 4 de l'article 15, s'ha de trametre al Ministeri de Justícia i Interior del Govern d'Andorra.

En cas d'urgència, les autoritats judicials andorranes retornen les comissions rogatòries executades o no segons el cas, a les autoritats previstes a l'article 15, sense perjudici que de forma simultània es puguin trametre mitjançant Interpol o bé que siguin lliurades en mà a les autoritats de l'estat demandant que hagin estat expressament facultades a aquest efecte.

Declaració.

Article 16 del Conveni.

El Principat d'Andorra declara que, de conformitat amb l'apartat 2 de l'article 16, les demandes i els documents annexes, s'han d'enviar a les autoritats andorranes acompanyats d'una traducció al català, a l'espanyol o al francès.

Declaració.

Article 21 del Conveni.

El Principat d'Andorra declara que, en cas d'urgència, les denúncies previstes a l'article 21 es poden enviar simultàniament al Ministeri de Justícia i al Ministeri Fiscal del Principat d'Andorra acompanyades dels elements útils per al procediment a incoar.

Reserva.

Article 22 del Conveni.

El Principat d'Andorra declara que, ateses les modalitats d'organització interna i de funcionament del registre d'antecedents penals del Principat d'Andorra, les autoritats encarregades del registre d'antecedents penals no estan en disposició d'assegurar un intercanvi d'informació sistemàtica sobre les resolucions condemnatòries que figuren a aquest registre.

Tanmateix, aquestes mateixes autoritats lliuraran els certificats d'antecedents penals dels estrangers que no resideixen al Principat d'Andorra i dels residents que hagin estat processats o convocats a judici en qualitat d'inculpat, prèvia demanda de l'autoritat judicial estrangera competent en un procediment penal concret.

Declaració.

Article 24 del Conveni.

El Principat d'Andorra declara que considera com autoritats judicials del Principat d'Andorra als efectes del present Conveni, les autoritats següents: El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra.

El Tribunal de Corts.

El President del Tribunal de Corts.

El Tribunal de Batlles.

El Batlle.

El Fiscal General.

El Fiscal Adjunt.