Article 20. Pagaments a compte en transmissions d’immobles o drets reals

Article 20. Pagaments a compte en transmissions d’immobles o drets reals

1. D’acord amb el que disposa l’apartat 5 de l’article 51 bis de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en el cas de transmissions formalitzades en contracte privat o davant de fedatari públic, l’obligat tributari ha d’autoliquidar el pagament a compte de l’impost presentant l’autoliquidació corresponent, d’acord amb el model previst a aquest efecte, i ingressar-ne l’import que en resulti.

2. En el cas de transmissions formalitzades per contracte privat, el termini màxim per fer aquest pagament a compte és de trenta dies a comptar de la data del contracte privat, i en el cas de transmissions formalitzades davant d’un fedatari públic, l’obligat tributari ha d’autoliquidar el pagament a compte de l’impost, simultàniament a l’atorgament de l’escriptura pública o a la formalització de la subhasta pública, presentar l’autoliquidació corresponent, d’acord amb el model previst a aquest efecte, i ingressar-ne l’import derivat al fedatari públic.

3. En el cas de transmissions formalitzades per contracte privat, juntament amb l’autoliquidació del pagament a compte de l’impost s’ha d’aportar el document original del contracte privat i una còpia del mateix document.

4. Si concorre alguna de les exempcions previstes en la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques, s’han d’adjuntar a l’autoliquidació del pagament a compte de l’impost els documents justificatius corresponents. Una vegada presentada aquesta documentació a l’Administració tributària, aquesta última visa l’original del contracte i hi adjunta una còpia de l’autoliquidació del pagament a compte.

5. A l’efecte de justificar el pagament a compte de l’impost, per elevar a públic un contracte privat és necessari presentar el document original del contracte visat per l’Administració tributària, una còpia de l’autoliquidació del pagament a compte, la justificació del pagament i els documents de l’aplicació de l’exempció, si és el cas.

6. En els casos en què es vulguin acreditar inversions i millores fetes en el bé objecte de la transmissió, l’obligat tributari ha de presentar un certificat acreditatiu del valor d’adquisició actualitzat tant davant l’Administració tributària, si la transmissió es fa per contracte privat, com davant del fedatari públic, en el moment de formalitzar la transmissió.

7. Quan els obligats tributaris obtinguin guanys de capital derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra abans d’haver transcorregut, des de la data d’adquisició del bé o dret, el període mínim d’anys perquè deixin de tenir la consideració de guanys especulatius, l’import del guany està sotmès al recàrrec especial en els termes de la Llei de l’impost. Els obligats tributaris han de liquidar el recàrrec especial en el mateix moment que es liquida el pagament a compte de la transmissió, ja sigui davant de l’Administració tributària o davant del fedatari públic.