Annex 1. Contingut de l’estudi d’impacte ambiental de projectes (EIA)

Annex I. Contingut de l’estudi d’impacte ambiental de projectes (EIA)

A. L’estudi d’impacte ambiental ha de contenir els apartats següents:

1. Delimitació precisa dels terrenys afectats pel projecte, utilització actual del sòl i vocació de la zona segons el que descrigui el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial corresponent.

2. Estat inicial.

Descripció de l’estat inicial de la zona afectada pel projecte pel que fa als punts següents: 2.1. Factors climatològics (temperatures, precipitacions, innivació, vents, balanç hídric) que puguin afectar el projecte o que puguin contribuir a la dispersió o a l’agreujament dels impactes ambientals deguts al projecte. 2.2. Geologia i hidrogeologia de la zona i dels voltants, si hi ha relacions possibles amb el projecte.

Usos dels aqüífers associats. 2.3. Hidrologia: xarxa d’aigües superficials i, quan puguin ser afectades pel projecte, qualitat de les aigües.

Descripció dels usos i dels punts d’aigua en la zona d’apreciació dels impactes extensius. 2.4. Hàbitats presents a la zona S’han de descriure les característiques principals de les unitats de vegetació: grup fitosociològic (aliança, comunitat), maduresa de la comunitat, dimensions de la massa boscosa i cobertura de l’estrat arbori, arbustiu i herbaci.

S’ha d’avaluar el nivell d’interès, la raresa, la singularitat i l’estat de conservació de les comunitats presents; el grau de capacitat intrínseca de regeneració, el grau de protecció segons la normativa vigent i, com a mínim, el valor global amb índex d’amenaça (VGIA) dels hàbitats afectats segons el mapa d’hàbitats publicat. 2.5. Estudi de camp i bibliogràfic de la fauna i vocació de la zona per la fauna S’ha de detallar la composició faunística, el grau de presència i el grau de protecció segons la normativa vigent de les diferents espècies.

S’han de descriure les zones de fresa, reproducció, cria o nidificació i altres zones d’interès per a la fauna.

Cal tenir en compte també les possibles espècies invasores presents a la zona del projecte i identificar-les. 2.6. Estudi de camp i bibliogràfic de la flora: inventari florístic d’una superfície representativa de tots els hàbitats, incloent-hi els hàbitats aquàtics, presents en la zona afectada pel projecte.

Cal tenir en compte també les possibles espècies invasores presents a la zona del projecte i identificar-les.

L’estudi ha d’incloure la cartografia de la vegetació definida tant en la zona d’obres com en la zona d’afectació. 2.7. Paisatge i punts de visibilitat de la zona on s’ubica el projecte: identificació dels valors paisatgístics associats i els elements del patrimoni cultural, tenint en compte els objectius de qualitat paisatgística establerts a l’Estratègia nacional del paisatge d’Andorra vigent. 2.8. Infraestructures veïnes: identificació de les vies de comunicació, edificacions existents, habitatges i població afectada, captacions d’aigua potable i altres captacions. 2.9. Ambient sonor: identificació dels receptors potencials i avaluació del nivell sonor d’acord amb la normativa vigent.

Identificació de si el projecte està sotmès a l’Estudi preliminar d’impacte acústic (EPIA). 2.10. Qualitat atmosfèrica de l’àrea d’influència del projecte. 2.11. Qualitat lumínica de l’àrea d’influència del projecte.

Tots els apartats han de contenir la informació necessària sobre els elements que puguin estar afectats pel projecte i han de tenir en compte la normativa en matèria ambiental vigent i fer-hi referència.

Els estudis de la fauna, de la flora i del paisatge s’han de recolzar en bibliografia i inventaris de camp específics per a la zona afectada pel projecte avaluat i la seva zona d’influència.

Han de tenir en compte, a més a més, els plans de recuperació i els plans de seguiment sobre fauna o flora establerts pel ministeri responsable del medi ambient.

Els inventaris de camp s’han de dur a terme en les èpoques més propícies per detectar la majoria de les espècies de la fauna i de la flora.

3. Cartografia 3.1. Localització del projecte amb identificació dels habitatges, infraestructures i serveis existents. 3.2. Mapa en què es representen els elements identificats en l’apartat 2 (estat inicial). 3.3. Mapa dels elements principals del paisatge i dels punts de visibilitat. Cal adjuntar fotomuntatges o croquis en tres dimensions o altres il·lustracions que mostrin els efectes del projecte sobre el paisatge. L’estat inicial ha d’anar acompanyat com a mínim de la cartografia anterior, a una escala que s’ajusti a la dimensió del projecte descrit, i sempre que sigui possible en un format digital compatible amb un sistema d’informació geogràfica.

4. Justificació del projecte 4.1. Raó per la qual es duu a terme el projecte i justificació socioeconòmica. 4.2. Raó per la qual s’ha escollit la tecnologia que s’emprarà (si escau). 4.3. Raó per la qual s’ha escollit la ubicació i les millores que aportarà.

5. Estudi d’alternatives 5.1. Descripció i valoració de les alternatives que s’han estudiat, inclosa l’opció zero (cap actuació). 5.2. Raó per la qual s’ha escollit l’alternativa que és objecte de l’avaluació d’impacte ambiental. Anàlisi dels factors ambientals i socioeconòmics; ambdós tenen una ponderació equivalent en els impactes.

6. Descripció de les obres necessàries per a l’execució del projecte 6.1. Durada i calendari de les diferents fases d’obra. 6.2. Superfície afectada. 6.3. Tipus de maquinària prevista que s’emprarà i nivells de soroll i emissions a l’aire que produeix. 6.4. Descripció dels fluxos humans i de transports que es generaran a la zona. 6.5. Localització dels punts de captació d’aigües, volums i cabals necessaris, si escau. 6.6. Previsió dels residus produïts i la seva gestió. 6.7. Cartografia de les zones afectades: zona d’apilament de materials, accessos provisionals, zones d’estacionament i manteniment de maquinària, punts d’abocament provisionals.

7. Descripció del projecte en fase d’explotació i de la seva vocació 7.1. Objecte i descripció del projecte. 7.2. Superfície afectada. 7.3. Previsió dels residus produïts. 7.4. Previsió de les emissions sonores i contaminants a l’aire. 7.5. Descripció dels fluxos humans i de transports que es generaran a la zona. 7.6. Localització dels punts de captació d’aigües, volums i cabals necessaris, si escau. 7.7. Localització de la connexió al col·lector d’aigües residuals o previsió de sistemes de sanejament autònoms, si escau, i descripció de les càrregues contaminants. 7.8. Descripció del sistema de producció d’energia emprat al projecte, si escau.

8. Descripció del projecte en fase de desmantellament, si escau 8.1. Descripció de les actuacions per retornar el medi al seu estat natural. 8.2. Previsió dels residus produïts i la seva gestió. 8.3. Restauracions previstes. 8.4. Descripció de les possibles mesures preventives, correctores i compensatòries que s’han d’aplicar, si escau.

9. Estudi dels impactes sobre l’entorn 9.1. Identificació, descripció i quantificació dels impactes previstos directes, indirectes, acumulatius o sinèrgics, a curt, mitjà i llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius, tant de la fase d’execució com del projecte acabat i en fase d’explotació, que el projecte pot tenir sobre els factors ambientals descrits en l’apartat 2 (estat inicial) d’aquest annex. També cal identificar, descriure, quantificar i finalment qualificar com a compatibles, moderats, severs i crítics (d’acord amb la definició de l’article 2 d’aquest Reglament) els impactes identificats amb l’aplicació de les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes descrites en l’apartat 10 d’aquest annex i sense l’aplicació d’aquestes. Aquest apartat ha de tenir en compte l’àrea d’influència dels impactes definits i les possibles afectacions als estats veïns, si escau. 9.2. Cartografia de localització dels impactes identificats i descrits.

10. Descripció de les mesures preventives, correctores i compensatòries que s’han d’aplicar: 10.1. Descripció de les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes i necessàries per fer disminuir, eliminar o compensar els impactes, siguin permanents o temporals, tant en fase d’execució com en fase d’explotació, i en fase de desmantellament, si escau. 10.2. Cartografia de localització de les mesures preventives, correctores i compensatòries descrites als apartats anteriors. 10.3. Pressupost estimatiu i calendari programàtic de totes les mesures preventives, correctores i compensatòries descrites als apartats anteriors.

11. Taula resum dels impactes 11.1. S’ha de fer una taula resum de la valoració dels impactes previsibles del projecte sobre el medi amb l’aplicació i sense de mesures preventives, correctores i compensatòries, en fase de construcció i en fase d’explotació, i en fase de desmantellament, si escau. 11.2. Cal fer la valoració dels impactes utilitzant, en la mesura que sigui possible, els paràmetres de qualitat del medi, que es compararan amb valors d’objectius o amb els valors guia que estiguin establerts a Andorra. 11.3. S’han de detallar les metodologies i els processos de càlcul utilitzats per a l’avaluació dels diferents impactes, així com el fonament científic de l’estudi.

12. Breu exposició de les dificultats tècniques o altres que ha trobat el redactor de l’estudi d’impacte ambiental. Cal especificar l’origen i la causa de les dificultats esmentades.

13. Resum no tècnic de l’estudi d’impacte ambiental de manera didàctica i comprensible per al públic.

14. Pla de restauració ambiental d’acord amb l’annex II d’aquest Reglament.

15. Pla de vigilància ambiental d’acord amb l’annex III d’aquest Reglament.

16. Referència al projecte general al qual va lligat l’EIA, i referència al tècnic o l’equip tècnic autor de l’estudi ambiental. El contingut dels apartats s’ha d’adaptar a la magnitud i al context ambiental del projecte. En cas que algun apartat no es consideri necessari per no afectació, s’ha de precisar i justificar. El ministeri responsable del medi ambient pot demanar informació complementària sobre els aspectes de l’estudi d’impacte ambiental, amb la justificació prèvia basada en la importància del projecte o la sensibilitat del medi afectat. B. Contingut complementari de l’estudi d’impacte ambiental per a projectes que afecten el medi aquàtic Per als projectes que afectin el medi aquàtic, descrits a l’annex I de la Llei 4/2023 , l’estudi d’impacte ambiental, a banda de contenir el que s’ha descrit en l’apartat A de l’Annex I, ha de contenir a més a més la informació següent:

1. Descripció del curs o la massa d’aigua, el topònim conegut de la zona, l’altitud, els usos actuals del sòl adjacent i altres dades d’interès.

2. Estudi exhaustiu de la hidrologia superficial: cabal, pendent, qualitat de l’aigua, biòtops, vegetació aquàtica i higròfila, fauna aquàtica i ripícola, usos de l’aigua aigües amunt i avall. La zona d’estudi aigües amunt de l’obra ha de tenir una longitud mínima de 50 metres. La zona d’estudi aigües avall de l’obra ha de tenir una longitud mínima de 150 metres.

3. Hidrologia superficial 3.1. Inventari i cartografia, a una escala que s’ajusti a la dimensió del projecte descrit, de les diferents formes d’aigua superficial, temporal o permanent, de la zona d’estudi aigües amunt i avall.

S’han de cartografiar les conques vessants i se n’ha de calcular la superfície. 3.2. Descripció del règim hidrològic i del càlcul dels cabals màxim, mínim i mitjà mensuals i anuals, del cabal mitjà interanual i del cabal ecològic mínim. 3.3. En el cas d’obres de preses, s’han de caracteritzar i cartografiar tots els cursos o masses d’aigua que desemboquen a l’embassament. 3.4. Descripció de la llera afectada: amplada i fondària mitjanes, màxima i mínima del llit menor i major, pendent i diferents tipus de substrats en la zona de l’obra i en la zona d’apreciació dels impactes extensius aigües amunt i avall.

Cal presentar els talls transversals de trams homogenis, els croquis i les fotografies representatives de la zona afectada. 3.5. En el cas d’obres que puguin afectar llacs o embassaments: s’ha de determinar i localitzar en un plànol, a una escala que s’ajusti a la dimensió del projecte descrit, la superfície de la làmina d’aigua, l’oscil·lació temporal del perímetre mullat, les fondàries mitjana i màxima, l’estratificació de l’aigua (temps i fondària de formació de la termoclina, característiques físiques i químiques de l’epilímnion i l’hipolímnion) i els perfils transversals. 3.6. Descripció, a una escala que s’ajusti a la dimensió del projecte descrit,, dels trams amb aigües sotmeses a règim especial segons la Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic vigent per a l’any de realització de l’estudi d’impacte ambiental en la zona del projecte i en la zona d’apreciació dels impactes extensius. 3.7. Caracterització de la qualitat fisicoquímica i biòtica de l’aigua, com a mínim dels valors dels paràmetres següents: temperatura (t, expressada en ºC), sòlids en suspensió (ss, expressats en mg/l), terbolesa (expressada en unitats de terbolesa), pH, demanda biològica d’oxigen (DBO5, expressada en mg/l O2), demanda química d’oxigen (DQO, expressada en mg/l O2), conductivitat (expressada en microsiemens/cm), fosfats (PO43-, expressats en mg/l), nitrats (NO3, expressats en mg/l), nitrits (NO2, expressats en mg/l), amoni (NH4+, expressat en mg/l) i índexs biòtics (IBGDCE/I2M2 i IMMi-T).

Es poden utilitzar les dades de la Xarxa de Control de Qualitat de l’Aigua si tenen com a màxim un any d’antiguitat respecte a la data de l’estudi d’impacte ambiental, si es tracta del mateix curs o massa d’aigua i si entre la zona d’obres i el punt de la xarxa no existeix cap abocament, captació, derivació o altre projecte que modifiqui els paràmetres físics, químics o biològics de l’aigua.

En cas contrari s’han de fer anàlisis específiques.

4. Hidrologia subterrània Per a les obres que inclouen captacions d’aigua sobre cursos o masses d’aigua superficials o subterrànies o en altres projectes que poden afectar els aqüífers directament, cal incorporar la informació següent: 4.1. La descripció de la unitat o les unitats aqüíferes i el seu funcionament: extensió, profunditat, inventari de punts d’aigua (pous, mines, fonts), nivells piezomètrics, paràmetres hidrogeològics (permeabilitat, transmissibilitat), zones de càrrega i descàrrega, fluxos de les aigües subterrànies, demandes i usos de l’aigua, hidrogeoquímica i vulnerabilitat de l’aqüífer. 4.2. La cartografia d’extensió de l’aqüífer, la ubicació dels punts d’aigua i la piezometria amb les direccions de circulació del flux.

5. Descripció de l’obra S’ha d’afegir en la descripció detallada de les característiques de l’obra en fase d’explotació la informació següent: 5.1. Dades base sobre els cabals, els volums, l’evolució horària, diària, mensual i anual, les obres complementàries, les qualitats de les aigües, etc., segons el tipus d’obra següent: 5.1.1. Per a les obres de captacions han de constar com a mínim les dades següents: 5.1.1.1. El cabal captat. 5.1.1.2. El volum diari, mensual i anual mitjà captat. 5.1.1.3. L’evolució horària, diària, mensual i anual de la captació. 5.1.1.4. La localització i la cota del sobreeixidor. 5.1.1.5. La cota de captació (mínima i màxima). 5.1.1.6. El sistema de captació, indicant si és passiu (per gravetat) o actiu (mitjançant bombeig). 5.1.1.7. La descripció de les obres complementàries a la captació: arquetes o canals de derivació, etc. 5.1.1.8. L’ús posterior de l’aigua. 5.1.1.9. Altres dades d’interès. 5.1.2. Per a les obres de transvasament o derivació han de constar com a mínim les dades següents: 5.1.2.1. El cabal transvasat/derivat. 5.1.2.2. El volum diari, mensual i anual mitjà transvasat/derivat. 5.1.2.3. L’evolució horària, diària, mensual i anual del transvasament/derivació. 5.1.2.4. La conca del curs o massa d’aigua de captació. 5.1.2.5. La conca del curs o massa d’aigua receptora. 5.1.2.6. La localització del punt i la cota de captació. 5.1.2.7. La localització del punt i la cota de recepció. 5.1.2.8. La descripció de les obres de transvasament/derivació, i el tipus de canalització, secció, desnivell i xarxa de repartiment. 5.1.2.9. L’ús posterior de l’aigua. 5.1.2.10. Altres dades d’interès. 5.1.3. Per a les obres de preses han de constar com a mínim les dades següents: 5.1.3.1. La superfície de la làmina d’aigua. 5.1.3.2. L’oscil·lació del perímetre mullat, les cotes mínima, màxima i mitjana previstes de la làmina d’aigua. 5.1.3.3. El volum màxim emmagatzemat. 5.1.3.4. El volum d’epilímniom. 5.1.3.5. El volum d’hipolímniom. 5.1.3.6. La profunditat i els mesos de formació de la termoclina. 5.1.3.7. Les cotes mínima i màxima del desguàs. 5.1.3.8. El cabal ecològic al llarg dels cursos d’aigua afectats.

Els volums diari, mensual i anual.

Les evolucions horària, diària, mensual i anual. 5.1.3.9. L’índex d’eutrofització. 5.1.3.10. La taxa de renovació. 5.1.3.11. La taxa de sedimentació. 5.1.3.12. Les operacions de manteniment. 5.1.3.13. Altres dades d’interès. 5.2. Com a mesura preventiva, la direcció ambiental de l’obra ha de sol·licitar una pesca elèctrica anterior a l’execució de les obres al ministeri responsable del medi ambient, amb un mínim de tres setmanes d’antelació respecte a la data de començament de qualsevol activitat lligada a l’obra.

6. Estudi dels efectes de l’obra sobre el cabal ecològic La descripció i l’avaluació dels impactes ha d’incloure la justificació que el cabal ecològic mínim és suficient per garantir l’evolució biològica natural de les poblacions de la flora i la fauna aquàtiques. En cas que a partir de les dades obtingudes i de l’estudi dels efectes de l’obra sobre el medi aquàtic el cabal ecològic mínim sigui insuficient, s’ha de proposar i justificar el cabal ecològic necessari que garanteixi l’evolució biològica natural de les poblacions de la flora i la fauna aquàtiques. El càlcul del cabal s’ha de fer d’acord amb l’annex VII del Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics vigent,