Article 16. La classificació en grups

Article 16. La classificació en grups

1. La classificació conjunta en els subgrups d’obres anomenats bàsics permet a les empreses classificar-se en el grup sencer. Aquests subgrups bàsics són els següents:

a) Per al grup A, els subgrups A1 i A2.

b) Per al grup B, els subgrups B1 i B2.

c) Per al grup C, els subgrups C3 i C4.

d) Per al grup D, els subgrups D3 i D5 i D7 o D8 o la combinació D4 i D5 i D7 o D8.

e) Per al grup E, els subgrups E4 i E5 i E6 i E7.

f) Per al grup F, els subgrups F3 i F4.

g) Per al grup G, els subgrups G1 i G4.

h) Per al grup H, els subgrups H2 i H3 i H4 i H6 i H7.

i) Per al grup I, els subgrups I1 i I2 i I3 i I5 i I6 i I8 i I9 i I10 i I11.

2. La categoria d’un grup resulta de les categories obtingudes en els subgrups bàsics d’aquesta categoria, de la forma següent:

a) Si el nombre de subgrups bàsics d’un grup no és superior a dos, la categoria del grup és la mínima obtinguda en aquests subgrups.

b) Si el nombre de subgrups bàsics d’un grup és superior a dos, la categoria del grup és la mínima de les obtingudes en els dos subgrups en què hagi assolit les més altes. La categoria obtinguda en un grup dona lloc a la classificació amb la mateixa categoria en tots els subgrups del mateix grup, llevat que li n’hagués correspost directament alguna altra de més elevada en algun subgrup; en aquest cas, aquestes es mantenen.

3. En el cas dels contractistes de subministraments, per a la classificació en un grup cal que es reuneixin les condicions establertes per classificar-se en tots els subgrups d’aquest grup.