Article 23. Nomenaments

Article 23. Nomenaments

1. Finalitzat el procés selectiu d’ingrés o el procés selectiu per accedir a una escala o un nivell de classificació superior, el Comitè Tècnic de Selecció ha de proposar al ministre competent en matèria de justícia el candidat o els candidats que, havent superat el procés de selecció, han obtingut la millor qualificació global, d’acord amb les bases de la convocatòria, perquè siguin nomenats pel Govern com a membres en l’escala i el grau o l’ocupació professional que corresponguin, en període de formació.

2. Pel que fa a altres promocions internes i/o especialitats, finalitzat el procés selectiu, el Comitè Tècnic de Selecció proposa al ministre competent en matèria de justícia el candidat o els candidats que, havent superat el procés de selecció, han obtingut la millor qualificació global, d’acord amb les bases de la convocatòria, perquè els nomeni en període de formació.

3. El nombre de candidats proposats no pot superar en cap cas el de les places vacants o de nova creació que s’han de cobrir.

4. Un cop cobertes totes les places vacants, els candidats següents que han superat el procés de selecció queden en situació de reserva, d’acord amb el que estableixen aquest Reglament i, si escau, les bases de la convocatòria.

5. En el supòsit que es produeixin una o més vacants durant els períodes previstos a l’article 22 d’aquest Reglament, els candidats amb millor qualificació que hagin superat el procés selectiu però no hagin obtingut plaça poden aspirar a la mateixa plaça del mateix lloc de treball i nivell de classificació professional, sempre que continuïn complint els requisits de la convocatòria.

6. El nomenament com a membre del Cos en període de formació o en període de prova s’ha d’inscriure en el Registre de membres del Cos i s’ha de notificar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

7. El nomenament definitiu com a membre del Cos Penitenciari es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i comporta jurar o prometre acatament i fidelitat a la Constitució, com a norma suprema de l’ordenament jurídic, i l’adquisició consegüent de la condició d’agent de l’autoritat.