Article 10. L’interès legítim

Article 10. L’interès legítim

1. Perquè l’interès pugui considerar-se legítim, cal que sigui:

a) Lícit, és a dir, de conformitat amb la legislació andorrana.

b) Articulat amb la claredat suficient per permetre que la prova per examinar-lo o ponderar-lo es dugui a terme en contraposició als interessos i els drets fonamentals de l’interessat, és a dir, prou específic.

c) No especulatiu, és a dir, ha de representar un interès real i actual.

2. Poden emmarcar-se en l’interès legítim, amb caràcter enunciatiu, les situacions següents:

a) L’exercici del dret de llibertat d’expressió o informació, incloses les situacions en què s’exerceixi aquest dret als mitjans de comunicació i en les arts.

b) La prospecció convencional i altres formes de comercialització o publicitat.

c) Els missatges no comercials que no hagin estat sol·licitats, inclosos els pertanyents a campanyes polítiques o de recaptació de fons per a organitzacions caritatives.

d) L’execució de drets reconeguts en procediments judicials, inclòs el cobrament de deutes mitjançant procediments extrajudicials.

e) La prevenció del frau, de l’ús indegut de serveis o del blanqueig de diners.

f) La supervisió dels empleats amb finalitat de seguretat o de gestió.

g) Els règims interns de denúncia d’irregularitats.

h) La seguretat física, la tecnologia de la informació i la seguretat a la xarxa.

i) El tractament amb finalitats històriques, científiques o estadístiques.

j) El tractament amb finalitats de recerca (inclosa la investigació de mercat).

3. L’interès és legítim quan el tractament es duu a terme en el marc de la relació amb un client, quan es tracten les dades personals per a finalitats de màrqueting directe, per prevenir el frau o per garantir la seguretat de la xarxa i la informació dels seus sistemes informàtics.

4. L’interès legítim no és una base jurídica idònia per a un tractament relacionat amb les categories especials de dades establertes a la Llei qualificada de protecció de dades personals.