Annex 7. Fertilització dels cultius de trumfa

Annex VII. Fertilització dels cultius de trumfa

Planta de trumfa Nitrogen (N) Fòsfor (P) Potassi (K) 1 1 2 El nitrogen és el factor determ inant del rendiment.

L’excés de N afavoreix el desenvolupament del fullatge en detriment dels tubercles; la maduració s’alenteix, la tinença de matèria seca disminueix i la quantitat de nitrats als tubercles augmenta, així com la sensibilitat als cops i als riscos d’ennegriment intern.

El nitrogen ha d’estar disponible en el moment de l’engrossiment del tubercle.

El nombre d’unitats fertilitzants ha de ser determinat a partir del mètode de balanços.

La fertilització nitrogenada se situa al voltant de 130 kg/ha a 160kg/ha.

En sòl arenós s’aconsella el fraccionament de la fertilització mineral nitrogenada: 50% en plantació, 25% després del calçament (acció de cobrir les arrels i la base de la tija amb terra) i 25% al cap de 15 dies després del calçament.

La trumfa és una planta exigent en fòsfor i potassi.

L’àcid fosfòric és un factor de precocitat, afavoreix el desenvolupament radicular i la tuberització.

El potassi millora la qualitat del tubercle i redueix la sensibilitat als danys i a l’ennegriment intern.

La fertilització fòsforo-potàssica pot ser aportada en una sola vegada a la tardor o bé a la primavera amb el nitrogen en forma d’adob compostat.

De totes maneres, en aquesta època de l’any, l’àcid fosfòric ha de ser aplicat preferentment en la forma de superf osfat, i la potassa, en forma de sulfat.

Element Fertilització en kg/ha per a un objectiu de rendiment 30 kg/ha 40 kg/ha P205 24 a 51 32 a 68 K20 123 a 255 164 a 340