Annex 4. Instruccions tècniques complementàries de la inspecció tècnica de vehicles

Annex IV. Instruccions tècniques complementàries de la inspecció tècnica de vehicles

Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa a la modificació de les característiques d’un vehicle per reforma (ITC-ITV número 1) Article 1. Objecte L’objecte d’aquesta ITC és regular el procediment per a la realització i tramitació de les reformes d’importància efectuades en vehicles després de la matriculació definitiva a Andorra, amb la finalitat de garantir que després de la reforma se segueixen complint els requisits tècnics exigits perquè circulin. Article 2. R eformes d’importància Com a norma general es considera reforma d’importància la modificació que comporta una alteració de les dades que figuren en la fitxa que el fabricant o el seu representant legal ha presentat a les autoritats i d’acord amb les quals s’ha atorgat l’homologació del vehicle, segons l’acord respecte a l’adopció de les prescripcions tècniques uniformes per a vehicles de rodes, equipaments i parts que poden ser muntades i/o utilitzades en vehicles de rodes i les condicions per al reconeixement recíproc de les aprovacions (homologacions) d’acord amb aquestes prescripcions, de la Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides, del 1958, i modificat l’octubre del 1995. En funció del punt anterior, tenen consideració de reformes d’importància les operacions següents, ja siguin efectuades abans o després de la matriculació del vehicle:

1. La substitució del motor per un altre de diferent marca i/o tipus.

2. La modificació del motor que produeixi una variació de les seves característiques mecàniques o termodinàmiques que doni lloc a ser considerat com d’un nou tipus.

3. El canvi d’emplaçament del motor.

4. La modificació del sistema d’alimentació de carburant que permeti substituir el que normalment s’utilitza en el vehicle per un altre de diferent.

5. El canvi del sistema de frenada.

6. La incorporació d’un retardador o alentidor o fre motor.

7. La substitució de la caixa de velocitats de comandament manual per una altra de tipus automàtic o semiautomàtic o a l’inrevés, o per una altra caixa de diferent número de relacions (marxes).

8. Les adaptacions per a la utilització per persones amb minusvalideses amb modificació de comandaments i/o elements que afectin la seguretat.

9. La modificació del sistema de suspensió.

10. La modificació del sistema de direcció.

11. El muntatge de separadors.

12. La substitució de pneumàtics, inclosos en l’homologació de tipus del vehicle, per altres que no compleixin els criteris d’equivalència següents: Índex de capacitat de càrrega igual o superior. Índex de categoria de velocitat igual o superior. Diàmetre exterior igual, amb una tolerància de més o menys 3%. Que el perfil de la llanda de muntatge sigui el corresponent al pneumàtic. Que, muntats en el vehicle, no hi hagi interferències amb altres parts.

13. El muntatge d’eixos supletoris o substitució d’eixos Tàndem per Trídem o viceversa.

14. La substitució total o parcial del bastidor o de l’estructura autoportant quan la part substituïda sigui la que porta gravat el número de bastidor.

15. La construcció en un xassís cabina d’una estructura o reforma del bastidor o de l’estructura autoportant, quan comporti modificacions en les seves dimensions o en les seves característiques mecàniques, o substitució total de la carrosseria.

16. Les modificacions de la distància entre eixos o del voladís.

17. L’augment del pes màxim admissible (PMA).

18. Una variació del nombre de seients no inclosa en l’homologació de tipus i, si escau, del nombre de places de peu dret.

19. La transformació d’un vehicle per al transport de persones en un vehicle per al transport de mercaderies o a l’inrevés.

20. La transformació d’un camió qualsevol en camió bolquet, camió cisterna, camió isotèrmic o frigorífic, camió grua, camió agrícola, camió formigonera o portavehicles.

21. La transformació en vehicle d’autoescola.

22. La transformació en vehicle blindat.

23. La modificació de les dimensions exteriors de la cabina d’un camió o la seva elevació o el seu emplaçament.

24. L’elevació del sostre.

25. Les transformacions que afectin la resistència de les carrosseries o el seu condicionament interior, com ara ambulàncies, vehicles funeraris o autocaravanes, o un sostre elevat en el cas de carrosseria autoportant.

26. La incorporació de dispositius per remolcar.

27. La incorporació d’elevadors hidràulics o elèctrics per a la càrrega de persones o mercaderies.

28. Les modificacions del sostre (sencer, convertible).

29. L’augment del nombre de projectors de llums de carretera i/o boira o modificacions del tipus d’enllumenat.

30. La substitució del volant original per un altre de més petit, quan la diferència entre els diàmetres d’ambdós sigui superior al 10 per cent i fins a un màxim del 15 per cent del diàmetre del primer.

31. L’ús de conjunts funcionals adaptables (kits) que impliquin una de les reformes esmentades.

32. El canvi d’alguna de les característiques assenyalades en el certificat de matriculació i no inclosa en els apartats anteriors.

33. La modificació o la instal·lació d’elements no previstos pel fabricant del vehicle que afectin la carrosseria o la seguretat.

34. La instal·lació d’elements homologats per al vehicle en qüestió, com ara defensa, retrovisors, para-xocs davanter o posterior, taloneres, estreps, alerons, tubs d’escapament, intermitents o manillar.

En el quadre següent es recullen els documents que s’han d’elaborar segons el tipus de reforma que es pretén sol·licitar: Número de reforma Projecte tècnic i certificat final del treball Informe del fabricant del vehicle o servei tècnic oficial Certificat de taller que efectua la reforma 1 No Sí Sí 2 Sí Sí Sí 3 Sí Sí Sí 4 Sí Sí Sí 5 Sí Sí Sí 6 No Sí Sí 7 No Sí Sí 8 No Sí Sí 9 Sí Sí Sí 10 Sí Sí Sí 11 No Sí Sí 12 No Sí Sí 13 Sí Sí Sí 14 No No Sí 15 Sí Sí Sí 16 Sí Sí Sí 17 Sí Sí No 18 No Sí Sí 19 Sí Sí Sí 20 Sí Sí Sí 21 No No Sí 22 Sí Sí Sí 23 Sí Sí Sí 24 Sí Sí Sí 25 Sí Sí Sí 26 No Sí Sí 27 Sí Sí Sí 28 Sí Sí Sí 29 No No Sí 30 No No Sí 31 Sí Sí Sí 32 Sí Sí Sí 33 Sí Sí Sí 34 No Sí Sí Article 3. Altres reformes La resta de reformes no tenen aquesta consideració, llevat que afectin de manera important la seguretat viària o el medi ambient.

Altrament, pel que fa a les reformes que solament necessiten la presentació del certificat del taller, el departament competent, quan observi que la reforma efectuada pot comportar perill per a les persones o per a la seguretat viària, pot exigir a la persona sol·licitant el projecte corresponent i/o, si escau, el dictamen o l’autorització del fabricant o del servei tècnic competent acreditat.

Article 4. Generalitats Les reformes d’importància poden ser efectuades pel fabricant del vehicle o per tallers legalment autoritzats en l’especialitat corresponent, d’acord amb el que està establert en el Reglament de tallers de reparació de vehicles automòbils vigent, que disposin dels mitjans adequats per al tipus de reforma sol·licitada.

Les reformes en cap cas no poden disminuir els coeficients de seguretat establerts pel fabricant.

Si la modificació d’un vehicle comporta simultàniament més d’una de les reformes considerades d’importància, la tramitació exigeix el compliment dels requisits fixats per a cada una d’aquestes reformes.

Article 5. Tramitació, documentació i requisits generals Quan es vulguin fer reformes d’importància en vehicles matriculats, d’acord amb el que està establert en el punt 2 d’aquesta ITC, abans d’iniciar-les s’ha de presentar el projecte tècnic i l’autorització del fabricant o l’informe favorable d’un servei tècnic oficial i el certificat de taller, d’acord amb el que està establert en el quadre de l’article 2 d’aquesta ITC.

El projecte tècnic l’ha de redactar un enginyer autoritzat i competent (d’ara endavant, “tècnic projectista”) i ha de contenir, com a mínim: Dades de la persona titular del vehicle.

Matrícula del vehicle.

Característiques tècniques originals del vehicle.

Motiu pel qual es demana la reforma.

Característiques tècniques del vehicle reformat amb detall dels òrgans i les peces afectats per la reforma.

Descripció detallada de la reforma.

Certificats d’homologació UE de peces o parts incloses en la reforma.

Descripció dels procediments que s’han d’emprar per efectuar la reforma.

Materials que s’han d’utilitzar i característiques tècniques.

Annex de càlcul amb les dades següents, com a mínim de: Pesos suportats per cada eix tenint en compte la càrrega màxima admissible del vehicle.

Càlcul del màxim pendent que pot suportar el vehicle en les condicions més desfavorables.

Càlcul de les condicions de bolc.

Pes màxim de suport en els pneumàtics, si canvien de característiques.

Esforç màxim a què es veuen sotmesos els elements de suspensió en les condicions més desfavorables, si en resulten afectats.

En cas de subbastidors, càlcul dels moments flectors, les tensions i els esforços tallants dels perfils i suports.

Càlcul de la cadena cinemàtica, si resulta afectada, i altres càlculs necessaris en funció de la reforma que se sol·licita.

Declaració expressa del tècnic projectista conforme la reforma compleix la legislació vigent i que no comporta cap perill per a la seguretat viària.

Signatura autògrafa del tècnic projectista i, si és estranger, visat del seu col·legi professional, o, altrament, certificat fet per un organisme acreditat.

El tècnic projectista ha de prendre les mesures necessàries per garantir uns coeficients de seguretat com a mínim iguals que els del fabricant del vehicle i que en cap cas no han de ser inferiors a tres.

Una vegada obtinguda l’autorització de reforma, es poden iniciar els treballs d’adequació, per part d’un taller autoritzat i que disposi dels mitjans necessaris per portar a bon fi la reforma, sota la direcció tècnica del tècnic projectista.

Una vegada finalitzada la reforma, el tècnic projectista del treball ha de facilitar el certificat final del treball corresponent, i el taller, el certificat de taller.

El propietari del vehicle ha de presentar el vehicle reformat a les instal·lacions de la ITV, juntament amb els certificats esmentats en el paràgraf anterior, per al control.

En el supòsit que sigui favorable, el servei competent ha d’emetre el certificat d’inspecció per a la modificació del permís de circulació.

Si el vehicle està sotmès a reglamentació específica d’ADR o ATP, s’ha de presentar també el certificat d’acompliment corresponent.

Article 6. Qualificació dels defectes Element Mètode Causes de refús Avaluació dels defectes Lleu Greu Molt greu

1. Tipus de modificació o reforma Inspecció visual

a) No regularitzar una o més reformes d’importància (de la número 1 a la número 34) en la carta groga X

b) Utilitzar peces, elements o conjunts d’elements de seguretat usats3 X

c) Efectuar una reparació estructural utilitzant peces, conjunts o elements de seguretat que siguin usats 3 X

d) No presentar l’informe d’homologació individual X Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa a la identificació del vehicle (ITC-ITV número 2) Article 1. Objecte L’objecte d’aquesta instrucció tècnica és definir la documentació obligatòria en els vehicles, així com les plaques de matriculació que s’han d’utilitzar.

Article 2. Mètode d’inspecció Per a la verificació i el control d’aquesta instrucció tècnica s’han d’utilitzar mitjans tècnics visuals.

Article 3. Procediment de control 3.1. Documentació S’ha de fer la comprovació de les dades que figuren en el certificat de matriculació i la seva correspondència amb les característiques del vehicle, així com els terminis de validesa, si escau. 3.2. Assegurança Tot vehicle matriculat a Andorra ha de portar el justificant de l’assegurança o el rebut en què consti la vigència.

Es considera vàlida la carta verda en vigor.

El període de la vigència mínima ha de ser d’un any.

Excepcionalment, la pòlissa d’assegurança dels vehicles amb matrícula turística pot tenir la mateixa vigència que la de la matrícula.

L’assegurança ha d’estar contractada en una empresa asseguradora degudament autoritzada al Principat d’Andorra 3.3. Plaques de matrícula S’ha de comprovar l’estat i la fixació de les plaques de matrícula, així com el distintiu de nacionalitat corresponent.

Les plaques de matrícula que s’instal·lin en els vehicles s’han de correspondre amb els tipus definits en el Reglament regulador de la fabricació i la instal·lació de les plaques de matrícula en vehicles i ginys mecànics vigent.

Article 4. Número de xassís (o número de bastidor) El número de xassís en un vehicle és el que defineix el seu ordre de fabricació, la marca del fabricant i el model del vehicle.

Article 5. Qualificació dels defectes Element M è tode Causes de refús Qualificació dels defectes Lleu Greu Molt greu 2.1 Plaques de matrícula (si ho demanen els requisits 1 ) Inspecció visual

a) No existent(s) o subjecta(es) tan deficientment que é s probable que caigui (n) X

b) Inscripció inexistent o i l·l egible X

c) No conforme a la carta groga X

d) Característiques o empla çament no reglamentaris X e ) Ocultació X 2.2 Número de xassís Inspecció visual

a) Inexistent o no es pot trobar X

b) Incomplet, i l·l egible o clarament falsificat X

c) No es correspon amb la carta groga X

d) Regravar un número de xassís sense autorització 3 X 2.3. Documentació Inspecció visual

a) Carta groga deteriorada X

b) No actualitzar les dades de la carta groga X

c) No presentar el certificat ATP / ADR quan sigui obligatori X

d) No presentar el certificat del taller quan sigui exigible X

e) Absència d’autorització del departament competent per a la reparació del vehicle quan sigui exigible X

f) Absència del distintiu d’identificació de país “AND” quan sigui obligatori o distintiu no reglamentari X

g) No presentar el certificat d’assegurança o el certificat d’assegurança no està en vigor X Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa als diferents dispositius de frenada dels vehicles (ITC-ITV número 3) Article 1. Objecte L’objecte d’aquesta instrucció tècnica és definir els procediments d’inspecció i la qualificació dels defectes observats relatius als dispositius de frenada dels vehicles.

Article 2. Mètode d’inspecció Amb la finalitat de comprovar l’eficàcia de frenada d’un vehicle, així com el possible desequilibri entre rodes, d’un mateix eix, s’ha d’utilitzar el mitjà d’inspecció mecanitzat, és a dir, un frenòmetre.

Per a la comprovació del circuit hidràulic de fre, així com de tots els seus components s’ha d’utilitzar el mitjà visual.

Article 3. Procediment de control S’ha de col·locar el vehicle en els rodets del frenòmetre i seguidament s’inicia una pressió constant sobre el pedal de fre i una progressió en la frenada fins assolir una eficàcia mínima exigible en la frenada.

Llavors s’han de fer les lectures dels valors de la mesura i s’ha de calcular el tant per cent del desequilibri.

Pel que fa a la resta d’eixos, s’ha de procedir de la mateixa manera, i una vegada es finalitza s’ha de calcular l’eficàcia de frenada aplicant com a referència el que s’ha descrit anteriorment. 3.1. Fre de servei o principal És l’òrgan encarregat d’alentir la velocitat del vehicle en més o menys grau mitjançant sistemes pneumàtics, oleohidràulics o mixtos, i ha de disposar obligatòriament de doble circuit. 3.1.1. Comprovació de l’eficàcia de la frenada S’entén per eficàcia el valor “E” de la fórmula següent: E = (100 x ∑F) / (MMA x

g) En què: E és el valor de l’eficàcia, en percentatge (%). ∑F és la suma de totes forces de frenada, en newtons (N).

MMA és la massa màxima autoritzada del vehicle, en quilograms (kg). g és l’acceleració de la gravetat (9,8 m/s 2 ).

El resultat de l’eficàcia s’ha de donar en tant per cent i és un valor indicatiu de l’estat actual del sistema de fre. 3.1.2. Desequilibri S’entén per desequilibri la diferència d’esforços de frenada entre rodes d’un mateix eix; així doncs, la mesura del desequilibri s’ha de comparar per separat en cada un dels eixos, i s’ha de considerar el valor màxim en la roda que marqui més intensitat de frenada. 3.2. Frens de remolc i semiremolc 3.2.1. Comprovació dels frens La primera prova que s’ha d’efectuar és la desconnexió dels frens del remolc respecte del vehicle tractor, amb la finalitat de comprovar-ne el funcionament correcte (bloqueig del remolc o semiremolc). 3.2.2. Comprovació de l’eficàcia i l’equilibratge de la frenada S’han d’introduir les rodes de l’eix davanter i els eixos successius en els rodets del frenòmetre i, amb una progressió de frenada, s’han de tenir en compte les mesures explicitades en el punt 3.1. 3.3. Fre d’estacionament Una vegada col·locat el vehicle en els rodets del frenòmetre, s’ha d’accionar el fre de mà de forma progressiva i lenta (per punts) i se n’ha de comprovar la intensitat.

En el cas de frens elèctrics, en els que no és possible accionar el fre de forma progressiva, es comprovarà que el dispositiu bloqueja cadascuna de les rodes en les que actua el detector de folgances. 3.4. Frens auxiliars (fre elèctric) i d’emergència Amb el vehicle parat s’han de fer les comprovacions següents: 3.4.1. Estat dels suports 3.4.2. Cablejat de la instal·lació elèctrica 3.4.3. Control de la comanda d’acció 3.4.4. Sistema de control de funcionament Cal verificar el fre d’emergència en els vehicles en què sigui obligatori aplicant el criteri descrit anteriorment, en l’apartat. 3.3. 3.5. Circuits de frens Comprovació visual de tots els elements que componen el sistema de fre.

1. Verificació de la qualitat del líquid de fre per conductivitat.

2. Verificació i control del dipòsit hidràulic (subjecció, estanquitat i nivell).

3. Comprovació de la fixació correcta dels cilindres de fre i del servofrè.

4. Verificació i control dels tubs del sistema hidràulic i de les seves derivacions.

5. Comprovació del joc del pedal de fre i del recorregut de la comanda del fre de mà.

6. Verificació de possibles pèrdues d’aire en les vàlvules, els dipòsits (calderins) i els compressors i control del bon funcionament dels manòmetres existents en el quadre de comandaments.

7. Comprovació de l’estanquitat de les canalitzacions d’aire comprimit.

8. Verificació de la fixació dels pulmons de fre, i del seu estat exterior. 3.6. Verificació dels òrgans de fre Cal efectuar la verificació i el control dels òrgans del sistema de fre següents:

1. Ovalitat dels tambors de fre (contrastat amb el moviment de fricció)

2. Gruix dels discs de fre (s’ha de comprovar el desgast i s’ha de comparar amb l’exterior del disc)

3. Superfície dels discs de fre.

Aquestes comprovacions s’han de fer per mitjà del frenòmetre i s’han de completar amb un examen visual. 3.7. Dispositiu d’antiblocatge del fre Els vehicles de la categoria M3 i els de la categoria N3, autoritzats a remolcar vehicles de la categoria O4 matriculats a partir de l’1 de gener de 1993, han d’estar equipats amb dispositius antiblocatge.

Els vehicles de les altres categories que incorporin aquests dispositius han de complir les prescripcions d’aquest apartat.

S’entén per dispositiu d’antiblocatge del fre el dispositiu de frenada que regula automàticament el grau de lliscament en el sentit de la rotació de les rodes durant la frenada del vehicle.

El conductor ha de ser advertit de qualsevol anomalia que es produeixi en el sistema, mitjançant un senyal òptic, el qual s’il·lumina en el tauler de comandaments.

En alguns vehicles equipats amb aquests dispositius es pot encendre el testimoni d’avaria quan el vehicle sigui damunt dels rodets del frenòmetre.

Per corregir-ho, una vegada el vehicle estigui retirat del rodet, s’ha de parar el motor i tot seguit s’ha de torna a posar en funcionament perquè el testimoni s’apagui.

En altres vehicles cal efectuar un recorregut petit per tal que el testimoni s’apagui.

No estan autoritzats els dispositius manuals que desconnectin o modifiquin el sistema antiblocatge, excepte en els vehicles de la categoria G offroad (tot terreny) o si vene equipats de sèrie pel fabricant.

Mitjançant una inspecció visual s’ha de comprovar: L’existència del dispositiu antiblocatge en els vehicles obligats a portar-lo.

L’encesa del senyal òptic d’avís d’anomalia del sistema que indica una anomalia en el sistema.

Article 4. Qualificació dels defectes Element Mè tode Causes de refús Qualificació dels defectes Lleu Greu Molt greu 3.1 Estat mecànic i funcionament: 3.1.1 Tija del pedal / de la palanca de mà del fre de servei Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada Nota: els vehicles amb dispositius de frenada assistida s’han d’inspeccionar amb el motor apagat

a) Tija massa ajustada 4 X

b) Desgast / joc excessiu 4 X 3.1.2 Estat i carrera del pedal / maneta de mà del dispositiu de frenada Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada Nota: els vehicles amb dispositius de frenada assistida s’han d’inspeccionar amb el motor apagat

a) Carrera de reserva excessiva o insuficient 4 X

b) Retorn del fre inadequat Si afecta la seva funció 4 X X

c) Revestiment antilliscant del pedal de fre absent, lliure o gastat X

d) Desperfectes que no permetin la seva funció X 3.1.3 Bomba de buit o compressor i dipòsits Inspecció visual dels components a una pressió operativa normal. Comprovació del temps necessari perquè la pressió buit/aire arribi a un valor operatiu segur; funcionament del dispositiu d’avís, de la vàlvula de protecció multicircuit i de la v à lvula limitadora de pressió

a) Insuficient pressió/buit per permetre al menys quatre frenades consecutives una vegada que es posa en marxa el dispositiu d’avís 4 (o que el manòmetre assenyala un valor perillós) Almenys dos frenades consecutives una vegada que es posa en marxa el dispositiu d’avís 4 (o que el manòmetre assenyala un valor perillós) X X

b) Temps necessari perquè s’arribi a un valor operatiu segur de pressió o buit massa llarg segons els requisits 1) 4) . X

c) La vàlvula de protecció multicircuit o la vàlvula limitadora de pressió no funciona 4 X

d) Pèrdua d’aire que provoca un descens apreciable de la pressió o pèrdues d’aire audibles 4 X

e) Dany extern o desperfecte que pot afectar el funcionament dels dispositius de frenada 4 Rendiment insuficient del sistema de frens secundari 4 X X 3.1.4 Indicador de baixa pressi ó o manòmetre Comprovació funcional Funcionament defectuós del manòmetre o indicador Baixa pressió no identificable 4 X X 3.1.5 V à lvula de regulaci ó del fre de mà Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada

a) Comandament de la vàlvula trencat, danyat o excessivament desgastat 4 X

b) Comandament de la vàlvula o vàlvula en sí insegurs 4 X

c) Connexions fluixes o fuites 4 X

d) Funcionament insatisfactori 4 X 3.1.6 Fre d’estacionament, regulació de la palanca , trinquet del fre d’ estacionament, fre electr ò nic d’estacionament Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada

a) Subjecció incorrecta del cadell 4 X

b) Desgast de l’eix de la palanca o del mecanisme del cadell Desgast excessiu 4 X X

c) Recorregut excessiu de la palanca, indici d’un ajust incorrecte 4 X

d) L’accionador falta, està espatllat o inactiu 4 X

e) Funcionament incorrecte, l’indicador d’avís assenyala una anomalia 4 X 3.1.7 V à lvules de frenada (v à lvules de retenció, v à lvules d’escapament r à pid, reguladors) Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada

a) Vàlvula malmesa o pèrdua d’aire excessiva 4 Si afecta la seva funció 4 X X

b) Descàrrega excessiva d’oli del compressor X

c) Vàlvula insegura o muntada incorrectament 4 X

d) Desc àrrega o pèrdua de líquid hidràulic 4 Si afecta la seva funció 4 X X 3.1.8 Acoblament dels frens de remolc (el è ctrics i pneumàtics ) Desconnexió i reconnexió de tots els acoblaments entre vehicle tractor i remolc

a) Và lvula de pas o vàlvula de tancament automàtica defectuosa Si afecta la seva funció 4 X X

b) Vàlvula de pas o và lvula insegura o muntada incorrectament 4 X

c) Pèrdues excessives 4 Si afecta la seva funció 4 X X

d) Funcionament incorrecte 4 Afecta el funcionament dels frens 4 X X 3.1.9 Acumulador o dip ò sit de pressió Inspecció visual

a) Dipòsit lleugerament malmès o lleugerament amb corrosió Dipòsit molt malmès amb corrosió o amb pèrdues 4 X X

b) Funcionament del dispositiu de buidat afectat 4 X

c) Dipòsit insegur o muntat incorrectament 4 X 3.1.10 Assist è ncia de frenada, cilindre de comandament (sistemes hidràulics ) Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada, si és possible

a) Sistema d’assistència de frenada defectuós o inefica Si no funciona 4 X X

b) Cilindre de comandament defectuós, però el fre continua funcionant 4 Cilindre de comandament defectuós o amb pèrdues 4 X X

c) Cilindre de comandament insegur, però el fre continua funcionant 4 Cilindre de comandament insegur 4 X X

d) Líquid de frens insuficient just per sota de la marca “ MIN” (nivell mínim) Líquid de frens considerablement per sota de la marca “MIN” 4 (nivell mínim) Nivell del líquid de frens no visible 4 X X X

e) Absència de la tapa del dipòsit del cilindre de comandament X

f) Llum d’avís del líquid de frens encès o defectuós X

g) Funcionament incorrecte del dispositiu d’avís del nivell del líquid de frens X 3.1.11 Tubs rígids dels frens Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada, si és possible

a) Risc imminent de funcionament defectuós o trencament 4 X

b) Tubs/connexions amb pèrdues (frens pneumàtics) 4 Tubs/connexions amb pèrdues (frens hidràulics) 4 X X

c) Tubs malmesos o excessivament amb corrosió 4 Afecta el funcionament dels frens per bloqueig o risc imminent de pèrdues 4 X X

d) Tubs en posició incorrecta o amb fixació incorrecta Risc de danys 4 X X 3.1.12 Tubs flexibles dels frens Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada, si és possible

a) Risc imminent de funcionament defectuós o trencament 4 X

b) Tubs flexibles malmesos, fregats, doblegats o massa curts 4 X

c) Tubs flexibles o connexions amb pèrdues (frens pneumàtics) 4 Tubs flexibles o connexions amb pèrdues (frens hidràulics) 4 X X

d) Tubs flexibles deformats per la pressió 4 Tubs malmesos 4 X X

e) Tubs flexibles porosos 4 X

f) Fixació incorrecta Amb risc de trencament o despreniment 4 X X 3.1.13 Fundes per a frens Inspecció visual

a) Funda desgastada 4 (s’arriba a la marca mínima) Funda desgastada 4 (no és visible la marca mínima) X X

b) Funda tacada 4 (oli, greix, etc.) Afecta el rendiment de la frenada 4 X X

c) Absència de la funda o col·locació incorrecta 4 X 3.1.14 Tambors i discs dels frens Inspecció visual

a) Tambor o disc desgastat 4 Tambor o disc excessivament desgastat o ratllat, esquerdat, insegur o fracturat 4 X X

b) Tambor o disc tacat (oli, greix, etc.) que afecta el rendiment de la frenada 4 X

c) Absència del tambor o disc 4 X

d) Placa d’ancoratge insegura 4 Afecta el rendiment de la frenada 4 X X 3.1.15 Cables dels frens, varetes, palanques, connexions Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada, si és possible

a) Cables malmesos, enredats 4 Afecta el rendiment de la frenada 4 X X

b) Components excessivament desgastats o corroïts 4 Afecta el rendiment de la frenada 4 X X

c) Cables, varetes o juntes insegures 4 X

d) Guia de cable defectuosa 4 X

e) Restriccions del funcionament lliure del sistema de frens 4 X

f) Moviments anormals de les palanques o connexions que indiquen un desajust o un desgast excessiu 4 X 3.1.16 Accionadors de ls frens (inclosos els frens de ressort o els cilindres hidr à ulics de frenada ) Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada, si és possible

a) Accionadors esquerdats o espatllats 4 Afecta el rendiment de la frenada 4 X X

b) Accionadors amb pèrdues 4 Afecta el rendiment de la frenada X

c) Accionadors insegurs o muntats incorrectament 4 Afecta el rendiment de la frenada 4 X X

d) Corrosió excessiva de l’accionador 4 Amb risc que es produeixin esquerdes 4 X X

e) Recorregut insuficient o excessiu de l’èmbol motor o mecanisme de diafragma 4 Afecta el rendiment de la frenada 4 (reserva insuficient per al moviment) X X

f) Guardapols malmès Absència del guardapols o danys excessius al guardapols 4 X X 3.1.17 V à lvula del sensor de càrrega Inspecció visual dels components mentre s’acciona el dispositiu de frenada, si és possible

a) Connexió defectuosa 4 X

b) Connexió ajustada incorrectament 4 X

c) Vàlvula engarrotada o inoperant 4 (l’ABS funciona). Vàlvula engarrotada o inoperant 4 X X

d) Absència de vàlvula (quan sigui obligatòria) X

e) Absència de la placa de dades X

f) Dades il·legibles o que no s’ajusten als requisits 1 X 3.1.18 Ajustadors de tensió autom à tics i indicadors Inspecció visual

a) Ajustador malmès, engarrotat o amb moviment anormal, desgast excessiu o ajust incorrecte 4 X

b) Ajustador defectuós 4 X

c) Ajustador instal·lat o substituït incorrectament 4 X 3.1.19 Sistema de desacceleració (si est à insta l·l at o s’exigeix ) Inspecció visual

a) Connexions o muntatge insegurs Si afecta a la seva funció 4 X X

b) Sistema absent o clarament defectuós. Si afecta a la seva funció 4 X 3.1.20 Funcionament automàtic dels frens de remolc Desconnexió de l’acoblament entre el vehicle tractor i el remolc El fre del remolc no s’acciona automà ticament en desconnectar l’acoblament 4 X 3.1.21 Sistema complet de frenada Inspecció visual

a) Altres elements del sistema (per exemple, bomba d’anticongelant, assecador d’aire, etc.) malmesos exteriorment o excessivament corroïts, fet que afecta el sistema de frenada 4 Afecta el rendiment de la frenada 4 X X

b) Pèrdua excessiva d’aire o anticongelant Afecta a la funció del sistema 4 X X

c) Components insegurs o muntats incorrectament 4 X

d) Modificacions perilloses 2) 3) de qualsevol component 4 Afecta el rendiment de la frenada 4 X X 3.1.22 Connexions per al control (si estan insta l·l ades o s’exigeixen) Inspecció visual

a) Manquen X

b) Espatllades Inservibles o amb pèrdues 4 X X 3.1.23 Fre d’ inèrcia Inspecció visual i funcionament Eficàcia insuficient 4 X 3.2 Rendiment i eficàcia del fre de servei: 3.2.1 Rendiment Prova amb frenòmetre de rodets o, si fos impossible, durant una prova en carretera; accionament progressiu dels frens fins al màxim esforç

a) Esforç de frenada inadequat d’una o més rodes 4 Sense esforç de frenada en una o més rodes 4 X X

b) L’esforç de frenada d’una roda és inferior al 70% de l’esforç màxim registrat de l’altra roda al mateix eix o, en el cas de la prova en carretera, el vehicle es desvia excessivament de la línia recta 4 L’esforç de frenada d’una roda és inferior al 50% de l’esforç màxim registrat de l’altra roda en el mateix eix en cas d’eixos directors 4 X X

c) L’esforç de frenada no és progressiu 4 / bloqueig 4 X X

d) Endarreriment anormal en el funcionament dels frens en qualsevol de les rodes 4 X

e) Fluctuació de la força dels frens durant una volta completa de la roda 4 X 3.2.2 Eficàcia Prova amb frenòmetre de rodets o, si no pot utilitzar-se per raons tècniques, amb una prova en carretera amb un desceleròmetre per a establir la relació de frenada respecte a la massa màxima autoritzada o, si es tracta de semiremolcs, a la suma de les càrregues d’eix autoritzades. S’han d’inspeccionar els vehicles o remolcs de massa màxima autoritzada superior a 3,5 t., d’acord amb les normes donades per l’ISO 21069 o mètodes equivalents

a) No s’obtenen, almenys, els valors mínims següents 4 :

1. Vehicles matriculats per primera vegada després de l’1/1/2012:

• Categoria M 1 : 58 %
• Categories M 2 i M 3 : 50 %
• Categoria N 1 : 50 %
• Categories N 2 i N 3 : 50 %
• Categories O 2 , O 3 i O 4 : · per a semiremolcs: 45 % · per a remolcs amb barra de tracció: 50 % X

2. Vehicles matriculats per primera vegada abans de l’1/1/2012:

• Categories M 1 , M 2 i M 3 : 50 %
• Categoria N 1 : 45 %
• Categories N 2 i N 3 : 43 %
• Categories O 2 , O 3 i O 4 : 40 % X

3. Altres categories: Categories L (ambdós frens junts):

• Categoria L1e: 42 %
• Categories L2e, L6e: 40 %
• Categoria L3e: 50 %
• Categoria L4e: 46 %
• Categories L5e, L7e: 44 % Categoria L (fre de roda posterior): Totes les categories: 25 % de la massa total del vehicle S’assoleix menys del 50 % dels valors anteriors 4 X X

b) Existeixen forces de frenada en absència d’acció sobre el comandament X 3.3 Rendiment i eficàcia del fre secundari (de socors) (si es tracta d’un dispositiu independent): 3.3.1 Rendiment Si el sistema de frens secundari és independent del fre de servei, cal utilitzar el mètode especificat al punt 3.2.1

a) Esforç de frenada inadequat d’una o més rodes 4 Sense esforç de frenada en una o més rodes 4 X X

b) L’esforç de frenada d’una roda és inferior al 70 % de l’esforç màxim registrat d’una altra roda del mateix eix o, en el cas de la prova en carretera, el vehicle es desvia excessivament de la línia recta 4 L’esforç de frenada d’una roda és inferior al 50% de l’esforç màxim registrat de l’altra roda al mateix eix en el cas d’eixos directrius 4 X X

c) L’esforç de frenada no és progressiu (bloqueig). X 3.3.2 Eficàcia Si el sistema de frens secundari és independent del fre de servei, cal utilitzar el mètode especificat al punt 3.2.2 L’esforç de frenada és inferior al 50 % del rendiment del fre de servei exigit i indicat al punt 3.2.2 respecte a la massa màxima autoritzada 4 S’assoleix menys del 50% dels anteriors valors d’esforç de frenada 4 X X 3.4 Rendiment i eficàcia del fre d’estacionament: 3.4.1 Rendiment Prova amb frenò metre de rodets Frenada inoperant o, en el cas de la prova en carretera, vehicle que es desvia excessivament de la línia recta 4 S’assoleix menys del 50% dels valors d’esforç de frenada indicats al punt 3.4.2, respecte de la massa del vehicle durant les proves 4 X X 3.4.2 Efic àcia Prova amb frenòmetre de rodets. Si no és possible, llavors mitjançant una prova en carretera utilitzant un desceleròmetre amb indicació o registre del resultat o amb el vehicle en una rampa de pendent coneguda No s’obté en tots els vehicles una relació de frenada de com a mínim un 16% respecte a la massa màxima autoritzada o, en el cas dels vehicles de motor, del 12% respecte a la massa combinada autoritzada màxima del vehicle4 (de les dos xifres, la que sigui superior). S’assoleix menys del 50% dels anteriors valors d’esforç de frenada 4 X X 3.5 Rendiment del sistema de desacceleració Inspecció visual i, quan sigui possible, comprovació del funcionament del sistema

a) Progressió no gradual del rendiment 4 (no s’aplica a dispositius de fre motor) X

b) El sistema no funciona o no existeix 4 X 3.6 Sistema antibloqueig de frens (ABS) Inspecció visual i inspecció del dispositiu d’avís o utilització de la interfície electrònica del vehicle

a) Funcionament defectuós del dispositiu d’avís 4 X

b) El dispositiu d’avís mostra el funcionament defectuós del sistema 4 X

c) Sensors de velocitat de roda inexistents o malmesos 4 X

d) Connexions malmeses 4 X

e) Altres components inexistents o malmesos 4 X

f) El sistema indica una anomalia a través de la interfície electrònica del vehicle 4 X 3.7 Sistema de frenada electrònic (EBS) Inspecció visual i inspecció del dispositiu d’avís o utilització de la interfície electrònica del vehicle

a) Funcionament defectuós del dispositiu d’avís 4 X

b) El dispositiu d’avís mostra un funcionament defectuós del sistema 4 X

c) El sistema indica una anomalia a través de la interfície electrònica del vehicle 4 X 3.8 Líquid de frens Inspecció visual

a) Líquid de frens insuficient o contaminat 4 Risc imminent de funcionament defectuós 4 X X

b) Qualitat del líquid de fre 4 (presència d’aigua >3%) X

c) Qualitat del líquid de fre (presència d’aigua >1% i <3%) X Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa al sistema de direcció dels vehicles (ITC-ITV número 4) Article 1. Objecte L’objecte d’aquesta instrucció tècnica és definir els procediments d’inspecció i la qualificació dels defectes observats relatius al sistema de direcció dels vehicles.

Article 2. Direcció 2.1. Mètode d’inspecció Amb la finalitat de controlar l’estat de la direcció i dels eixos, o elements equivalents, s’ha de col·locar el vehicle en els fossats.

S’ha d’utilitzar, com a element principal de control, el detector de jocs hidràulics amb acció manual, per comprovar així el joc i el desgast dels elements que formen la direcció de l’automòbil, inclosos els eixos o elements equivalents. 2.2. Caixa de direcció i suports 2.2.1. Comprovació de la caixa de direcció al xassís (fixació i suports) S’ha de moure el volant de dreta a esquerra de manera ràpida i contínua amb la finalitat d’observar que no hi hagi cap moviment en els suports de fixació de la caixa de direcció. 2.2.2. Comprovació del funcionament de la caixa o cremallera de direcció S’ha de comprovar: Els finals de carrera de la direcció, així com el joc mort de la direcció.

L’estat de la caixa o de la cremallera de direcció (fissures, pèrdues d’oli, estat general de les juntes, etc.). 2.3. Timoneria de direcció S’ha de comprovar: Que les bieles de direcció no tinguin fissures, deformacions o soldadures, o mostrin indicis d’escalfament.

Les ròtules no poden tenir jocs longitudinal o transversal i els protectors (guardapols) han d’estar en bon estat, sense fissures ni trencaments.

Els retorns de direcció no poden tenir jocs de cap tipus i han d’estar correctament fixats. 2.4. Servodirecció S’ha de comprovar: Que el sistema hidràulic sigui estanc, amb la finalitat de detectar fuites en les conduccions.

El funcionament correcte de la bomba hidràulica i la verificació de l’estanquitat.

Amb el motor en funcionament s’ha de comprovar l’eficàcia del sistema de direcció contrastant la duresa de l’acció amb l’augment de la velocitat de gir (rpm) del motor. 2.5. Esmorteïdor de direcció S’han de comprovar les fixacions i els suports, així com l’estanquitat de l’esmorteïdor.

Article 3. Qualificació dels defectes Element Mètode Causes de refús Qualificació dels defectes Lleu Greu Molt greu 4.1 Estat mecànic: 4.1.1 Estat del mecanisme de direcció Amb el vehicle col·locat sobre el fossat o en una plataforma elevada i amb les rodes separades de terra o sobre plaques giratòries, s’ha de girar el volant de topall a topall.

Inspecció visual del funcionament de la caixa de la direcció

a) Duresa en el funcionament del mecanisme 4 Afecta la seva funció 4 X X

b) Mecanismes torçats o estries desgastades 4 Afecta la seva funció 4 X X

c) Desgast excessiu d’algun mecanisme 4 Afecta la seva funció 4 X X

d) Folgança excessiva de l’eix de direcció 4 Afecta la seva funció 4 X X

e) Fuites Fuites amb degoteig 4 X X 4.1.2 Fixació de la caixa de direcció Amb el vehicle col·locat sobre el fossat o en una plataforma elevada i amb el pes del vehicle aplicat sobre les rodes a terra, s’ha de girar el volant o la barra de direcció a un costat i a un altre o s’ha d’utilitzar un detector de jocs de les rodes especialment adaptat. Inspecció visual de la fixació al xassís de la caixa de direcció

a) La fixació de la caixa de direcció no és segura 4 Fixacions perillosament fluixes o folgances relatives visibles respecte al xassís/carrosseria 4 X X

b) Orificis de subjecció al xassís ovalats 4 Afecta greument les fixacions 4 X X

c) Perns de subjecció absents o trencats 4 Afecta greument les fixacions 4 X X

d) Ruptura de la caixa de direcció 4 Afecta l’estabilitat o la fixació de la caixa 4 X X 4.1.3 Estat de l’articulació del mecanisme de direcció Amb el vehicle col·locat sobre el fossat o en una plataforma elevada i amb les rodes a terra, s’ha de girar el volant a un costat i a un altre o s’ha d’utilitzar un detector de jocs de les rodes especialment adaptat. Inspecció visual dels components de la direcció per avaluar desgast, trencaments i subjecció

a) Folgança relativa entre components que haurien d’estar fixos 4 Folgança excessiva o probabilitat de desconnexió 4 X X

b) Desgast excessiu a les juntes 4 Risc molt greu de desconnexió 4 X X

c) Trencaments o deformació de qualsevol component 4 Afecta la seva funció 4 X X

d) Absència de dispositius d’immobilització 4 X

e) Manca d’alineació de components (per exemple biela d’arrossegament o barra d’acoblament). X

f) Modificació perillosa 2) 4) Afecta la seva funció 4 X X

g) Guardapols danyat o deteriorat. Sense guardapols o guardapols molt deteriorat 4 X X

h) Fixació de components defectuosa 4 X

i) El mecanisme del dispositiu de immobilització no compleix la seva funció. Bloqueig no intencionat del vehicle 4 X X 4.1.4 Funcionament del mecanisme de la direcció Amb el vehicle col·locat sobre el fossat o en una plataforma elevada i amb les rodes a terra, s’ha de girar el volant a un costat i a un altre o s’ha d’utilitzar un detector de jocs de les rodes especialment adaptat. Inspecció visual dels components de la direcció per avaluar desgast, trencaments i subjecció

a) El moviment de l’articulació interfereix amb alguna part fixa del xassís 4 X

b) Els topalls de la direcció no actuen o no existeixen 4 X

c) Defectes d’estat dels topalls de la direcció 4 X 4.1.5 Direcció assistida S’ha de comprovar l‘existència de fuites i el nivell del dipòsit de líquid hidràulic (si està a la vista) del sistema de direcció. Amb les rodes a terra i amb el motor en marxa, s’ha de comprovar que el sistema de direcció assistida funciona

a) Fuites de líquid o afecta les seves funcions 4 X

b) Líquid insuficient (per sota de la marca MIN). Dipòsit insuficient 4 X X

c) El mecanisme no funciona 4 Afecta la direcció 4 X X

d) El mecanisme est à trencat o no està subjecte 4 Afecta la direcció 4 X X

e) Components no alineats o que topen entre ells 4 Afecta la direcció 4 X X

f) Modificació perillosa 2) 4) Afecta la direcció 4 X X

g) Cables/maneguets malmesos, excessivament corroïts 4 Afecta la direcció 4 X X

h) Corretja destensada X 4.2 Volant, columna i manillar: 4.2.1 Estat del volant i del manillar Amb el vehicle col·locat sobre el fossat o en una plataforma elevada i amb el pes de el vehicle aplicat sobre el sòl, s’ha d’empènyer el volant i estirar-lo en la direcció de la columna i empènyer el volant/manillar en diverses direccions perpendicularment a la columna / les forquilles. Inspecció visual de les folgances i de l’estat de les unions flexibles o de les juntes universals

a) Folgança relativa entre el volant i la columna que indica falta de fermesa 4 Risc molt greu de desconnexió 4 X X

b) Absència d’element de retenció al rodet del volant 4 Risc molt greu de desconnexió 4 X X

c) Trencament o falta de fixació de la boixa, el cèrcol (anell exterior) o els radis del volant 4 Risc molt greu de desconnexió 4 X X 4.2.2 Columna / forquilles de la direcció Amb el vehicle col·locat sobre un fossat o en una plataforma elevada i amb el pes del vehicle aplicat sobre el sòl, s’ha d’empènyer el volant i estirar-lo en la direcció de la columna i empènyer el volant / manillar en diverses direccions perpendicularment a la columna / les forquilles. Inspecció visual de les folgances i de l’estat de les unions flexibles o de les juntes universals

a) Folgança excessiva de la fixació del volant cap amunt o cap avall 4 X

b) Folgança excessiva de la part superior de la columna en sentit radial des de l’eix de la columna 4 X

c) Unió flexible o juntes universals deteriorades 4 X

d) Fixació defectuosa 4 Risc molt greu de desconnexió 4 X X

e) Modificació perillosa 2) 4) X 4.3 Folgances de la direcció Amb el vehicle col·locat sobre el fossat o en una plataforma elevada i amb el pes del vehicle aplicat sobre les rodes, el motor, si és possible, funcionant per a vehicles amb direcció assistida i amb les rodes de direcció en posició recta, s’ha de girar lleugerament el volant a banda i banda tant com es pugui sense arribar a moure les rodes. Inspecció visual del moviment lliure Folgança excessiva de la direcció (per exemple, un punt de l’anella del volant es mou més d’una cinquena part el diàmetre del volant) o no conforme a les especificacions 1) 4) Afecta la seguretat de la direcció 4 X X 4.4 Alineació de les rodes S’ha de comprovar l’alineació de les rodes directrius amb l’equip adequat Alineació no conforme a les dades o les especificacions del fabricant del vehicle 1) 4) Afecta la conducció en línia recta; altera l’estabilitat de la direcció 4 X X 4.5 Plat giratori de l’eix del remolc Inspecció visual o utilització d’un detector especialment adaptat de folgances de roda

a) Component lleugerament malmès 4 Component molt malmès o esquerdat 4 X X

b) Folgança excessiva 4 Afecta la conducció en línia recta; altera l’estabilitat de la direcció 4 X X

c) Fixació defectuosa 4 Afecta greument la fixació 4 X X 4.6 Direcció assistida electrònica (EPS) Inspecció visual i comprovació de la coherència entre l’angle del volant i el de les rodes quan s’encén o s’atura el motor, o utilització de la interfície electrònica del vehicle

a) L’indicador d’anomalies (MIL) de l’EPS indica anomalies en el sistema 4 X

b) Incoherència entre l’angle del volant i l’angle de les rodes 4 Afecta la direcció 4 X X

c) La direcció assistida no funciona 4 X

d) El sistema indica una anomalia a través de la interfície electrònica del vehicle 4 X Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa a la visibilitat dels vehicles (ITC-ITV número 5) Article 1. Objecte L’objecte d’aquesta instrucció tècnica és definir els procediments d’inspecció i la qualificació dels defectes observats relatius a la visibilitat en els vehicles automòbils.

Article 2. Mètode d’inspecció El procediment de control s’ha de fer per mitjans visuals, així com de funcionament.

Article 3. Procediment de control 3.1. Miralls exteriors Els miralls retrovisors han de complir tot el que està previst en l’article 14 d’aquest Reglament.

Els miralls retrovisors exteriors han d’oferir una visió retrospectiva mínima a 50 m de distància, sense que les imatges presentin deformacions.

Tots els miralls retrovisors exteriors han d’estar correctament fixats i no poden presentar fissures que modifiquin l’angle de visió ni de distorsió en la projecció d’imatges.

Cal comprovar que els retrovisors exteriors siguin d’actuació retràctil i no es poden admetre cap dels que estiguin instal·lats de forma fixa o el mecanisme d’articulació dels quals estigui en mal estat. 3.2. Vidres parabrisa Cal comprovar tot el que està previst en els punts 13 i 14 de l’article 9 d’aquest Reglament.

Cal comprovar visualment que les juntes elàstiques dels vidres a l’estructura siguin aparentment estanques.

També s’ha de comprovar el funcionament correcte dels mecanismes d’obertura dels vidres.

Es consideren defectes greus les estelles i les esquerdes de més d’un (1) cm situades en la zona de visió del conductor.

Són reparables sempre que es mantingui la transparència de la imatge i aquesta imatge no sofreixi una distorsió com a conseqüència de la reparació.

Una vegada efectuada la reparació, s’ha de presentar el certificat de reparació corresponent.

S’entén per camp de visió mínima del conductor del parabrisa davanter la superfície delimitada per una amplada aproximada de 60 cm de longitud i limitada en la part més alta per l’extrem superior de l’escombra de l’eixugaparabrises, i en la part baixa per la tangent horitzontal al cantell superior del volant de direcció. 3.3. Eixugaparabrises S’ha de fer una inspecció visual, amb la finalitat de constatar-ne l’existència, així com l’estat de funcionament.

Tot vehicle automòbil el conductor del qual tingui tota la visió per conduir-lo a través d’un parabrisa, ha d’estar proveït obligatòriament d’un equip d’eixugaparabrises.

Article 4. Qualificació dels defectes Element Mètode Causes de refús Qualificació dels defectes Lleu Greu Molt greu 5.1 Camp de visió Inspecció visual des del seient del conductor Obstrucció del camp visual del conductor que afecta apreciablement la seva visibilitat cap al front o cap als costats (fora de la superfície netejada per l’eixugaparabrises) Afecta l’interior de la superfície netejada per l’eixugaparabrises o impedeix la visió de retrovisors exteriors X X 5.2 Estat de les superfícies de vidre Inspecció visual

a) Vidres o panell transparent (si està permès) esquerdats o descolorits (fora de la superfície netejada per l’eixugaparabrises) Afecta l’interior de la superfície netejada per l’eixugaparabrises o impedeix la visió de retrovisors exteriors X X

b) Vidres o panell transparent (incloent-hi recobriment reflector o tintat) no conforme a les especificacions 1 (fora de la superfície netejada per l’eixugaparabrises) Afecta l’interior de la superfície netejada per l’eixugaparabrises o impedeix la visió dels retrovisors exteriors X X

c) Vidres o panell transparent en estat inacceptable Afecta de manera significativa la visibilitat dins de la superfície netejada per l’eixugaparabrises X X

d) Vidres o panell transparent inexistent X 5.3 Miralls o dispositius retrovisors Inspecció visual

a) Mirall o dispositiu inexistent o no conforme als requisits 1 (com a mínim dos dispositius de retrovisió disponibles) X

b) Mirall o dispositiu lleugerament malmès o fluix Mirall o dispositiu fora de servei, molt malmès, fluix o sense fixar X X

c) No abasta el camp de visió necessari X

d) Ubicació no reglamentària X 5.4 Eixugaparabrises Inspecció visual i funcionament

a) L’eixugaparabrises no funciona o no hi és present, o no és conforme als requisits 1 X

b) Goma de l’escombreta defectuosa Goma de l’escombreta inexistent o clarament defectuosa X X 5.5 Rentaparabrises Inspecció visual i funcionament Els rentaparabrises no funcionen adequadament (falta el líquid de neteja però funciona la bomba o no estan ben orientats els rajos d’aigua) Els rentaparabrises no funcionen X X 5.6 Sistema antibaf Inspecció visual i funcionament

a) El sistema no funciona o ho fa de forma clarament defectuosa X

b) Sistema antibaf inexistent X Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa a l’enllumenat i la senyalització dels vehicles (ITC-ITV número 6) Article 1. Objecte L’objecte d’aquesta instrucció tècnica és definir els procediments d’inspecció i la qualificació dels defectes observats relatius a l’enllumenat i a la senyalització dels vehicles. Article 2. Definició dels tipus d’enllumenat Els tipus d’enllumenat són els següents:

a) Enllumenat de carretera.

b) Enllumenat d’encreuament.

c) Enllumenat ordinari.

d) Enllumenat diürn.

e) Enllumenat de boira.

f) Enllumenat d’interior.

g) Enllumenat de la placa posterior de la matrícula.

h) Altres. Article 3. Definició dels tipus de senyalització Els tipus de senyalitzaci ó són els següents:

a) Senyalització de posició.

b) Senyalització de gàlib.

c) Senyalització de maniobra i indicadors de direcció.

d) Senyalització d’emergència.

e) Senyalització de frenada.

f) Senyalització de servei d’urgè ncia i especials. Article 4. Mètode d’inspecció El procediment de control s’ha de fer per mitjans visuals, així com de funcionament. Article 5. Qualificació dels defectes Element Mètode Causes de refús Qualificació dels defectes Lleu Greu Molt greu 6.1 Fars: 6.1.1 Estat i funcionament Inspecció visual i funcionament

a) Llum o font lluminosa defectuosa o inexistent (Llums / fonts lluminoses múltiples; en cas de LED, no funcionen fins a un terç) Llum / font lluminosa única; en cas de LED, afecta greument la visibilitat X X

b) Sistema de projecció lleugerament defectuós (reflector i lent) Sistema de projecció molt defectuós o inexistent (reflector i lent) X X

c) Far no ben subjectat X 6.1.2 Alineació Determinar l’orientació horitzontal de cada far a la posició de llum d’encreuament utilitzant un dispositiu de determinació de l’orientació o usant la interfície electrònica del vehicle

a) Feix lluminós orientat fora dels límits establerts en els requisits 1 X

b) El sistema indica una anomalia a través de la interfície electrònica del vehicle X 6.1.3 Commutació Inspecció visual i funcionament o usant la interfície electrònica del vehicle

a) La commutació no funciona d’acord amb els requisits 1 (nombre de fars encesos al mateix temps) Se sobrepassa la intensitat màxima de l’enllumenat davanter X X

b) Funcionament anòmal del dispositiu de commutació X

c) El sistema indica una anomalia a través de la interfície electrònica del vehicle X 6.1.4 Compliment dels requisits 1 Inspecció visual i funcionament

a) Llum, color d’emissió, posició, intensitat o marcatge no conformes als requisits 1 X

b) Elements a la lent o a la font lluminosa que redueixen clarament la intensitat de llum o modifiquen el color emès X

c) Font lluminosa i far no compatibles X

d) Nombre de llums no reglamentari X 6.1.5 Dispositius anivelladors (quan siguin obligatoris) Inspecció visual i mitjançant funcionament si és possible, o utilitzant la interfície electrònica del vehicle

a) Dispositiu inoperant X

b) El dispositiu manual no es pot accionar des del seient del conductor X

c) El sistema indica una anomalia a través de la interfície electrònica del vehicle X 6.1.6 Dispositius netejafars (quan siguin obligatoris) Inspecció visual i mitjançant funcionament si és possible Dispositiu inoperant o inexistent En cas de llums de descàrrega X X 6.2 Llums de posició davanters i posteriors, llums laterals, llums de gàlib i llums de circulació diürna: 6.2.1 Estat i funcionament Inspecció visual i funcionament

a) Font lluminosa defectuosa X

b) Lent defectuosa X

c) Far no ben subjectat Risc molt greu de despreniment X X 6.2.2 Commutació Inspecció visual i funcionament

a) La commutació no funciona d’acord amb els requisits 1 Els llums de posició posteriors i els llums laterals poden apagar-se quan els fars davanters estan encesos X

b) Funcionament anòmal del dispositiu de commutació X 6.2.3 Compliment dels requisits 1 Inspecció visual i funcionament

a) Llum, color d’emissió, posició, intensitat o marcatge no conformes als requisits 1 Llum vermella al davant o llum blanca al darrere; intensitat de llum molt reduïda X X

b) Elements en la lent o en la font lluminosa que redueixen la lluminositat o la intensitat de llum o modifiquen el color emès Llum vermella al davant o llum blanca al darrere; intensitat de llum molt reduïda X X

c) Nombre de llums no reglamentari X 6.3 Llums de fre: 6.3.1 Estat i funcionament Inspecció visual i funcionament

a) Font lluminosa defectuosa (font lluminosa múltiple en cas de LED, no funcionen fins a un terç) Font lluminosa única; en cas de LED, en funcionen menys de dos terços Cap font lluminosa no funciona X X X

b) Lent lleugerament defectuosa (no influeix en la llum emesa) Lent molt defectuosa (afecta la llum emesa) X X

c) Far no ben subjectat Risc molt greu de despreniment X X 6.3.2 Commutació Inspecció visual i funcionament o utilitzant la interfície electrònica del vehicle

a) La commutació no funciona d’acord amb els requisits 1 Funcionament diferit No funciona en absolut X X X

b) Funcionament anòmal del dispositiu de commutació X

c) El sistema indica una anomalia a través de la interfície electrònica del vehicle X

d) El llum de fre d’emergència no funciona o no funciona correctament X 6.3.3 Compliment dels requisits 1 Inspecció visual i funcionament

a) Far, color d’emissió, posició, intensitat o marcatge no conformes als requisits 1 Llum de fre blanca o intensitat de llum molt reduïda X X

b) Nombre de llums no reglamentari X 6.4 Llums indicadors de direcció i indicadors de perill: 6.4.1 Estat i funcionament Inspecció visual i funcionament

a) Font lluminosa defectuosa (font lluminosa múltiple en cas de LED, no funcionen fins a un terç) Font lluminosa única; en cas de LED, en funcionen menys de dos terços X X

b) Lent lleugerament defectuosa (no influeix en la llum emesa) Lent molt defectuosa (afecta la llum emesa) X X

c) Llum no ben subjecte Risc molt greu de despreniment X X

d) Sistema de senyalització d’emergència inexistent X 6.4.2 Commutació Inspecció visual i funcionament La commutació no funciona d’acord amb els requisits 1 No funciona X X 6.4.3 Compliment dels requisits 1 Inspecció visual i funcionament

a) Far, color d’emissió, posició, intensitat o marcatge no conformes als requisits 1 X

b) Nombre de llums no reglamentari X 6.4.4 Cadència de les pulsacions Inspecció visual i funcionament Freqüència d’intermitència que no compleix els requisits 1 diferència amb la freqüència de més del 25%) X X 6.5 Llums antiboira davanteres i posteriors : 6.5.1 Estat i funcionament Inspecció visual i funcionament

a) Font lluminosa defectuosa (font lluminosa múltiple en cas de LED, no funcionen fins a un terç) Font lluminosa única; en cas de LED, en funcionen menys de dos terços X X

b) Lent lleugerament defectuosa (no influeix en la llum emesa) Lent molt defectuosa (afecta la llum emesa) X X

c) Llum no ben subjecta Risc molt greu que es desprengui o enlluerni X X

d) No funciona algun llum davanter No funciona el llum del darrere esquerre, o, si s’escau, central X X 6.5.2 Orientació Inspecció del funcionament utilitzant un regloscopi Orientació horitzontal del far antiboira fora de límits quan el seu diagrama lluminós presenta una línia de tall (línia de tall massa baixa). Línia de tall més alta que la línia de tall dels fars davanters X X 6.5.3 Commutació Inspecció visual i funcionament La commutació no funciona d’acord amb els requisits 1 No funciona X X 6.5.4 Compliment dels requisits 1 . Inspecció visual i funcionament

a) Far, color d’emissió, posició, intensitat o marcatge no conformes als requisits 1 X

b) El sistema no funciona d’acord amb els requisits 1 X

c) Nombre de llums no reglamentari X 6.6 Llum de marxa enrere: 6.6.1 Estat i funcionament Inspecció visual i funcionament

a) Font lluminosa defectuosa X

b) Lent defectuosa X

c) Far no ben subjectat Risc molt greu de despreniment X X

d) No funciona cap llum Si és opcional X X 6.6.2 Compliment dels requisits 1 Inspecció visual i funcionament

a) Far, color d’emissió, posició, intensitat o marcatge no conformes als requisits 1 X

b) El sistema no funciona d’acord amb els requisits 1 X

c) Nombre de llums no reglamentari X 6.6.3 Commutació Inspecció visual i funcionament La commutació no funciona d’acord amb els requisits 1 El llum de marxa enrere pot encendre’s sense que la palanca estigui a la posició de marxa enrere X X 6.7 Il·luminació de la placa posterior de matrícula: 6.7.1 Estat i funcionament Inspecció visual i funcionament

a) El far projecta llum directa o llum blanca cap enrere X

b) Font lluminosa defectuosa; font lluminosa múltiple Font lluminosa defectuosa; font lluminosa única X X

c) Far no ben subjectat Risc molt greu de despreniment X X

d) Dispositiu d’il·luminació de la placa posterior de la matrícula inexsitent X 6.7.2 Compliment dels requisits 1 Inspecció visual i funcionament El sistema no funciona d’acord amb els requisits 1 No conforme als requisits 1 X X 6.8 Catadiòptrics, marques de visibilitat (reflectores) i plaques reflectores posteriors: 6.8.1 Estat Inspecció visual

a) Equipament reflector defectuós o malmès Afecta la reflexió X X

b) Reflector mal subjectat Caiguda probable X X 6.8.2 Compliment dels requisits 1 Inspecció visual Dispositiu, color reflectit, forma o posició no conforme als requisits 1 Falta o reflex vermell cap al davant o blanc cap enrere. Existència de senyalització lluminosa específica a vehicles no autoritzats a portar-la X X 6.9 Llums indicadors (testimonis) obligatoris de l’equip d’il·luminació: 6.9.1 Estat i funcionament Inspecció visual i funcionament No funcionen No funcionen per als llums de llarg abast o per als llums antiboira posteriors X X 6.9.2 Compliment dels requisits 1 Inspecció visual i funcionament No conforme als requisits 1 X 6.10 Connexions elèctriques entre el vehicle tractor i el remolc o semiremolc Inspecció visual: si és possible, s’ha d’examinar la continuïtat elèctrica de la connexió

a) Components fixos no ben subjectes Connector no subjecte X X

b) Aïllament malmès o deteriorat Pot provocar-se un curt-circuit X X

c) Les connexions elèctriques del vehicle tractor o del remolc no funcionen correctament No funcionen en absolut els llums de fre del remolc X X

d) Connexió elèctrica inexistent X 6.11 Cablejat elèctric Inspecció visual amb el vehicle sobre fossat o sobre plataforma elevada, incloent en determinats casos l’interior del compartiment del motor

a) Cables lliures o no ben subjectes Fixacions fluixes, contacte amb arestes vives, probabilitat de desconnexió Probabilitat que el cablejat toqui elements calents, elements giratoris o el sòl i que les connexions (elements necessaris per als frens o la direcció) es desconnectin X X X

b) Cables lleugerament deteriorats Cables molt deteriorats Cables deteriorats a l’extrem (elements necessaris per als frens, la direcció) X X X

c) Aïllament danyat o deteriorat Pot provocar un curtcircuit Risc imminent d’incendi, formació d’espurnes X X X 6.12 Fars i catadiòptrics no obligatoris Inspecció visual i funcionament

a) Llum / catadiòptric col·locat no d’acord amb els requisits 1 Emet / reflecteix llum vermella al davant o llum blanca al darrere X X

b) Funcionament de les llums no conforme amb els requisits 1 El nombre de llums en funcionament simultani supera la intensitat de llum permesa. Emet llum vermella per davant o llum blanca per darrere X X

c) Far / catadiòptric no ben subjecte Risc molt greu de despreniment X X 6.13 Bateria(es) Inspecció visual

a) No ben subjecta(es) Pot provocar-se un curt-circuit X X

b) Fuites Pèrdua de substàncies perilloses X X

c) Interruptor defectuós (si és procedent) X

d) Fusibles defectuosos (si és procedent) X

e) Ventilació inadequada (si és procedent) X 6.14 Senyalització de serveis d’urgència i especials Inspecció visual i funcionament

a) Portar senyalització d’urgència en un vehicle no autoritzat 3 X

b) Portar senyalització de servei especial en un vehicle no autoritzat 3 X

c) Situació no reglamentària 3 X

d) Estat del comandament defectuós X

e) Senyalització amb risc de despreniment X

f) Color i/o forma no reglamentaris per al tipus de vehicle 3 X Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa als eixos, les rodes, els pneumàtics i la suspensió dels vehicles (ITC-ITV número 7) Article 1. Objecte L’objecte d’aquesta instrucció tècnica és definir els procediments d’inspecció i la qualificació dels defectes observats relatius als eixos, les rodes, els pneumàtics i la suspensió dels vehicles. Article 2. Procediment de control 2.1. P neumàtics S’ha de comprovar:

• Que la profunditat de la banda de rodatge estigui desgastada de manera uniforme i la profunditat mínima dels canals existents de la banda de rodatge no sigui de menys d’1,6 mm.
• Que no hi hagi deformacions, soldadures o forats en els flancs dels pneumàtics.
• Que el dibuix dels pneumàtics sigui igual en un mateix eix.
• Que no siguin reformats (recondicionats) en els eixos de direcció.
• Que els pneumàtics reformats estiguin certificats. S’accepten els pneumàtics reformats si compleixen una norma europea o bé una norma nacional d’un país membre de la Unió Europea.
• Que la diferència màxima de profunditat admissible del dibuix entre dos pneumàtics d’un mateix eix sigui com a màxim de 5 mm.
• Que no sobresurtin dels parafangs; si passa això cal disposar d’aletes suplementàries i comprovar l’amplada de via.
• Que les vàlvules de càrrega d’aire tinguin taps. També s’ha de fer un control de l’existència i l’estat de conservació de la roda de recanvi, que ha d’estar en conforme al que s’ha descrit anteriorment. S’accepten sistemes alternatius únicament quan així està previst pel fabricant i consta en l’homologació del vehicle. 2.2. Suspensió: eixos S’han de comprovar tots els elements que formen el sistema i verificar: Barra estabilitzadora, de torsió (fixació, absorbidors, deformacions, escalfament, corrosió). Esmorteïdors (eficàcia, desequilibri, estanquitat i fixació). Passos de rodes (fixació superior de l’esmorteïdor). Braços de suspensió i absorbidors (fixació, deformació, escalfament i corrosió). Ròtules de fixació dels braços de suspensió (jocs i guardapols). Molles de suspensió (verificació d’estat). Tirants de suspensió (deformacions, escalfaments i absorbidors). Ballestes (verificació de l’estat de les làmines i fixació del conjunt). Eix rígid (fixació, joc, deformació, escalfament i corrosió). 2.3. Suspensió pneumàtica En el cas de les suspensions pneumàtiques s’ha de comprovar: La pressió d’aire en el dipòsit (calderí) principal. L’estanquitat del circuit de pressió d’aire. L’estanquitat dels elements pneumàtics, així com les possibles esquerdes en els cossos pneumàtics. 2.4. Suspensió oleopneumàtica En el cas de la suspensió oleopneumàtica s’ha de comprovar: El funcionament correcte de la bomba de pressió. La comanda i la seva acció en les diferents posicions d’alçària de la carrosseria. L’estanquitat del circuit hidràulic i de tots els seus elements. Article 3. Qualificació dels defectes Element Mètode Causes de refús Qualificació dels defectes Lleu Greu Molt greu 7.1 Eixos: 7.1.1 Eixos Inspecció visual amb el vehicle sobre el fossat o en una plataforma elevada. Es poden emprar detectors de jocs de les rodes, cosa que es recomana per als vehicles amb una massa màxima no superior a 3,5 tones

a) Eix trencat o deformat 4 X

b) Mala subjecció al vehicle 4 Estabilitat alterada, afecta la funció: gran folgança relativa respecte a les seves fixacions 4 X X

c) Modificació perillosa 2) 4) Estabilitat alterada, afecta la funció i separació insuficient amb altres parts del vehicle o amb el terra X X 7.1.2 Fusells d’eix Inspecció visual amb el vehicle sobre el fossat o en una plataforma elevada. Es poden emprar detectors de jocs de les rodes, cosa que es recomana per als vehicles amb una massa màxima no superior a 3,5 tones. Cal aplicar una força vertical o lateral a cada roda i observar el moviment que hi ha entre l’arbre i el mànec d’eix

a) Fusell d’eix trencat 4 X

b) Desgast excessiu al passador de l’articulació i/o els coixinets 4 Probabilitat d’afluixar-se; altera l’estabilitat de la direcció 4 X X

c) Folgança excessiva entre el fusell i l’arbre 4 Probabilitat d’afluixament; altera l’estabilitat de la direcció 4 X X

d) Folgança del passador del fusell a l’eix 4 Probabilitat d’afluixament; altera l’estabilitat de la direcció 4 X X 7.1.3 Coixinets de les rodes Inspecció visual amb el vehicle sobre el fossat o en una plataforma elevada. Es poden emprar detectors de jocs de les rodes, cosa que es recomana per als vehicles amb una massa màxima no superior a 3,5 tones. Cal fer bascular la roda o aplicar una força lateral a cadascuna d’elles i observar el moviment cap amunt de la roda respecte al mànec d’eix

a) Folgances excessives en un coixinet de roda 4 Altera l’estabilitat de la direcció; perill de destrucció 4 X X

b) Coixinet massa ajustat, encallat 4 Perill de sobreescalfament; perill de destrucció 4 X X 7.2 Rodes i pneumàtics: 7.2.1 Cub de roda Inspecció visual

a) Femelles o cargols de les rodes inexistents o fluixos. Fixació inexistent o fluixa, de tal manera que afecta molt greument la seguretat viària X X

b) Cub desgastat o danyat. Cub desgastat o danyat, de tal manera que afecta la fixació segura de les rodes X X 7.2.2 Rodes Inspecció visual d’ambdós costats de cada roda amb el vehicle sobre el fossat o sobre una plataforma elevada

a) Trencaments o defectes de soldadura. X

b) Anells de retenció de pneumàtics no muntats correctament Probabilitat de despreniment X X

c) Roda deformada o desgastada Afecta la fixació segura a la galleda; afecta la fixació segura al pneumàtic X X

d) Mida, disseny tècnic, compatibilitat o tipus de roda no conforme als requisits 1 i perjudicial per a la seguretat viària X 7.2.3 Pneumàtics Inspecció visual de tot el pneumàtic, bé fent girar la roda separada del terra i el vehicle sobre el fossat o en una plataforma elevada, bé fent rodar el vehicle cap enrere i cap endavant sobre el fossat

a) Dimensions del pneumàtic, capacitat de càrrega, marca d’homologació o categoria de l’índex de velocitat no conforme als requisits 1 i perjudicials per a la seguretat viària Capacitat de càrrega o categoria de l’índex de velocitat insuficient per a l’ús real; el pneumàtic toca altres parts fixes del vehicle, cosa que dificulta la conducció segura X X

b) Pneumàtics de diferent grandària en el mateix eix o en rodes bessones X

c) Pneumàtics de diferent constitució en el mateix eix (radial/diagonal) X

d) Qualsevol dany o tall greu del pneumàtic. Cable visible o danyat X X

e) Es pot veure l’indicador de desgast del dibuix dels pneumàtics Profunditat del dibuix del pneumàtic no conforme als requisits 1 X X

f) Pneumàtic que frega contra altres components (dispositius antiprojeccions flexibles) Pneumàtic que frega contra altres components (no dificulta una conducció segura) X X

g) Pneumàtics recautxutats o redibuixats no conformes als requisits 1 Capa exterior del cable malmès X X

h) El sistema de control de la pressió del pneumàtic funciona incorrectament o el pneumàtic està clarament desinflat El sistema de control no funciona X X

i) Muntatge incorrecte del pneumàtic X

j) Equipat amb pneumàtics de neu inadequats X 7.3 Sistema de suspensió : 7.3.1 Motlles i estabilitzadores Inspecció visual amb el vehicle sobre el fossat o en una plataforma elevada. Es poden emprar detectors de jocs de les rodes, cosa que es recomana per als vehicles amb una massa màxima no superior a 3,5 tones

a) Motlles mal subjectes al xassís o a l’eix 4 Folgança relativa visible; fixacions extremament fluixes 4 X X

b) Algun component de la molla malmès o trencat 4 Afecta molt greument la molla principal (ballesta) o les ballestes addicionals 4 X X

c) Molla inexistent 4 Afecta molt greument la molla principal (ballesta) o les ballestes addicionals 4 X X

d) Modificació perillosa 3) 4) Separació insuficient amb altres parts del vehicle; no funciona el sistema de motlles 4 X X

e) Trencament o inexistència de topall de suspensió 4 X 7.3.2 Amortidors Inspecció visual amb el vehicle sobre el fossat o en una plataforma elevada o utilització d’equips especials, si se’n disposa

c) Amortidors mal subjectes al xassís o a l’eix Amortidor lliure 4 (sense subjecció) X X

b) Amortidor malmès que presenta senyals de fuites importants o funcionament incorrecte 4 X

c) Amortidor inexistent 4 X 7.3.2.1 Prova de l’eficàcia de l’amortiment Utilitzeu un equip especial i compareu les diferències de la banda esquerra i el costat dret

a) Diferència significativa entre costat esquerre i dret 4 X

b) No s’assoleixen els valors mínims indicats 4 X 7.3.3 Barres de torsió, radis, forquilles i braços de suspensió Inspecció visual amb el vehicle sobre el fossat o en una plataforma elevada. Es poden emprar detectors de jocs de les rodes, cosa que es recomana per als vehicles amb una massa màxima no superior a 3,5 tones

a) Components mal subjectes al xassís o a l’eix 4 Probabilitat d’afluixament; altera l’estabilitat de la direcció 4 X X

b) Algun component danyat o excessivament corroït 4 Afecta l’estabilitat del component, o component trencat 4 X X

c) Modificació perillosa 3) 4) Separació insuficient amb altres parts del vehicle; no funciona el sistema 4 X X 7.3.4 Juntes de suspensió Inspecció visual amb el vehicle sobre el fossat o en una plataforma elevada. Es poden emprar detectors de jocs de les rodes, cosa que es recomana per als vehicles amb una massa màxima no superior a 3,5 tones

a) Desgast excessiu en el passador d’articulació i/o en els coixinets o les juntes de suspensió 4 Probabilitat d’afluixament; altera l’estabilitat de la direcció 4 X X

b) Guardapols molt deteriorat Sense guardapols o guardapols trencat 4 X X 7.3.5 Suspensió pneumàtica Inspecció visual

a) El sistema no funciona 4 X

b) Algun component malmès, modificat o deteriorat de forma que afecti negativament el funcionament del sistema 4 Afecta greument el funcionament del sistema 4 X X

c) Fuita audible 4 X 7.3.6 Suspensió oleopneumàtica o hidrodinàmica Inspecció visual

a) Existència de fuites 4 X

b) Avaria 4 X Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa al xassís i als elements acoblats al xassís dels vehicles (ITC-ITV número 8) Article 1. Objecte L’objecte d’aquesta instrucció tècnica és definir els procediments d’inspecció i la qualificació dels defectes observats relatius al xassís i als elements acoblats al xassís dels vehicles. Article 2. X assís i carrosseria Amb la finalitat d’efectuar el control de l’estructura d’un vehicle s’han d’utilitzar mitjans visuals. S’han de comprovar els punts i/o elements estructurals següents: Punts d’ancoratge de motor i canvi. Llarguers de xassís anteriors i posteriors (estructura monocasc). Llarguers i travesses de xassís (estructura convencional). Frontal, baixos de caixa i taloneres (estructura monocasc). Punts d’ancoratge de la carrosseria (estructura convencional). En tots els punts descrits anteriorment no està permesa l’aplicació d’escalfament amb la finalitat de fer la reparació estructural. S’ha de considerar defecte molt greu tot el que afecti la rigidesa de l’estructura en qualsevol tipus de vehicle. Article 3. Qualificació dels defectes Element Mètode Causes de refús Qualificació dels defectes Lleu Greu Molt greu 8.1 Xassís o bastidor i elements acoblats: 8.1.1 Estat general Inspecció visual amb el vehicle sobre el fossat o en una plataforma elevada

a) Lleuger trencament o deformació de qualsevol llarguer o travesser 3 Greu ruptura o deformació de qualsevol llarguer o travesser 3 X X

b) Plaques de reforç o subjeccions soltes 3 Majoria de subjeccions soltes; resistència insuficient de l’estructura 3 X X

c) Corrosió excessiva que afecta la rigidesa del conjunt 3 Resistència insuficient de l’estructura 3 X X

d) Panell posterior deformat i/o afectat per corrosió perforant 3 X

e) Frontal de carrosseria deformat i/o afectat per corrosió perforant 3 X

f) Aplicació d’escalfament en la reparació estructural bàsica 3 X 8.1.2 Tubs d’escapament i silenciadors Inspecció visual amb el vehicle sobre el fossat o en una plataforma elevada

a) Sistema d’escapament mal fixat o amb fuites X

b) Fums que penetren a la cabina o a l’habitacle Perill per a la salut de les persones a bord X X 8.1.3 Dipòsit i conductes de combustible (incloent-hi el dipòsit i els conductes de calefacció) Inspecció visual amb el vehicle sobre el fossat o en una plataforma elevada; ocupació de dispositius per a detecció de fuites en cas de sistemes GLP/GNC/GNL

a) Dipòsit o conductes mal subjectes que creen un potencial risc d’incendi. X

b) Fuita de combustible o tap de la boca d’ompliment inexistent o inoperant. Risc d’incendi; pèrdua excessiva de materials perillosos. X X

c) Conductes fregats. Conductes malmesos. X X

d) La clau de pas del combustible (si escau) no funciona correctament. X

e) Risc d’incendi degut: — a una fuita de combustible; — a un aïllament defectuós del dipòsit o de l’escapament; — a l’estat del compartiment del motor. X

f) El sistema de GLP/GNC/GNL o hidrogen no compleix els requisits 1 ; alguna part del sistema defectuosa3 X

g) Proximitat excessiva dels elements que contenen combustible amb zones calentes o connexions elèctriques Amb risc d’ignició X X

h) Component del sistema GLP/GNC/GNL no homologat 3 X 8.1.4 Para-xocs, proteccions laterals i dispositius de protecció posterior Inspecció visual

a) Fixació defectuosa o deformacions que podrien produir lesions en fregar-se o tocar-se 4 Risc de despreniment de les parts. Afecta greument la funció 4 X X

b) Dispositiu que clarament no compleix els requisits 1) 3) X

c) Inexistència. X

d) Soldadures no autoritzades 3 X

e) Para-xocs fissurat, sense afectar l’estructura de l’element 4 X

f) Para-xocs amb fissures que afecten l’estructura de l’element 4 X 8.1.5 Suport de la roda de recanvi (si escau) Inspecció visual

a) Suport en mal estat X

b) Suport trencat o solt (sense fixar) X

c) Roda de recanvi no ben fixada al suport. Risc molt greu de despreniment X X 8.1.6 Acoblament mecànic i equip de tracció Inspecció visual del desgast i el correcte funcionament amb una atenció especial a qualsevol dispositiu de seguretat instal·lat i/o amb la utilització d’un instrument de mesura

a) Component malmès, defectuós o esquerdat 4 (vehicle tractor sense remolc) Component malmès, defectuós o esquerdat 4 (vehicle tractor amb remolc) X X

b) Desgast excessiu d’un component Per sota del límit de desgast X X

c) Fixació defectuosa 4 Alguna fixació solta amb risc molt greu de despreniment 4 X X

d) Dispositiu de seguretat absent o de funcionament incorrecte X

e) Algun indicador d’acoblament no funciona X

f) Obstrucció de la placa de matrícula o de qualsevol llum (quan no s’utilitzi) Matrícula il·legible (quan no s’utilitzi) X X

g) Modificació perillosa 2) 3) (elements auxiliars) Modificació perillosa 2) 3) (elements principals) X X

h) Acoblament massa dèbil X

i) Inexistència de la placa d’homologació X

j) No coincidència amb dades del certificat de matriculació X

k) Funcionament defectuós de la instal·lació elèctrica X 8.1.7 Transmissió Inspecció visual

a) Cargols de fixació fluixos o absents 4 Cargols de fixació fluixos o absents de tal forma que es posa greument en perill la seguretat viària 3 X X

b) Desgast excessiu dels coixinets dels eixos de la transmissió 4 Risc molt greu que es deixin anar o s’esquerdin 3 X X

c) Desgast excessiu de les juntes universals o cadenes / corretges de transmissió 4 Risc molt greu que es deixin anar o s’esquerdin 3 X X

d) Juntes flexibles deteriorades 4 Risc molt greu que es deixin anar o s’esquerdin 3 X X

e) Eix malmès o doblegat 4 X

f) Allotjament del coixinet trencat o fluix 4 Risc molt greu que es deixi anar o s’esquerdi 3 X X

g) Guardapols molt deteriorat. Sense guardapols o guardapols trencat. X X

h) Modificació no reglamentària de la línia motriu 3 X

i) Defectes en l’estanqueïtat dels càrters de la transmissió Amb degoteig continu X X 8.1.8 Ancoratges del motor Inspecció visual no necessàriament efectuada en el fossat o en plataforma elevada

a) Ancoratges deteriorats, clarament i evidentment danyats 4 Ancoratges fluixos o trencats 4 X X

b) Mal assentament del subxassís de motor 4 X

c) Deformacions al subxassís o corrosió perforant 3 X 8.1.9 Prestacions del motor 2 Inspecció visual i/o utilització de la interfície electrònica

a) Unitat de control modificada de forma que afecta la seguretat o el medi ambient 3 X

b) Modificació del motor que afecta a la seguretat o al medi ambient 3 X 8.2 Cabina i carrosseria: 8.2.1 Estat Inspecció visual

a) Panell o component fluix o malmès, que podria causar lesions. Caiguda probable X X

b) Passos de roda afectats per corrosió 3 X

c) Passos de roda amb fissures 3 X

d) Modificació perillosa 2) 3) Separació insuficient entre elements rotatoris o mòbils i la via pública 3 X X

e) Aletes de la carrosseria afectades per corrosió. X 8.2.2 Fixació Inspecció visual sobre el fossat o sobre una plataforma elevada

a) Carrosseria o cabina mal subjecta 4 Afecta l’estabilitat 4 X X

b) Carrosseria / cabina clarament mal centrada al xassís 4 X

c) Fixació defectuosa o manca de fixació de la carrosseria / cabina al xassís o a elements transversals i simetria 4 Fixació defectuosa o manca de fixació de la carrosseria / cabina al xassís o a elements transversals de manera que posa greument en perill la seguretat viària 4 X X

d) Corrosió excessiva dels punts de subjecció en carrosseries integrals 3 Estabilitat alterada 3 X X 8.2.3 Portes i manetes Inspecció visual

a) Alguna porta no s’obre o no es tanca adequadament X

b) Alguna porta pot obrir-se d’improvís o no és manté tancada (portes corredisses) Alguna porta pot obrir-se d’improvís o no es manté tancada (portes giratòries) X X

c) Porta, frontisses, manetes o muntants deteriorats Porta, frontisses, manetes, muntants absents o lliures (sense fixar) X X

d) Mecanisme de tancament del capot davanter defectuós X 8.2.4 Terra Inspecció visual sobre el fossat o sobre una plataforma elevada Sòl fluix o molt deteriora Estabilitat insuficient X X 8.2.5 Seient del conductor Inspecció visual

a) Seient amb estructura defectuosa Seient sense fixar X X

b) El mecanisme d’ajust no és òptim Seient que es mou o el suport no pot fixar-se X X 8.2.6 La resta de seients Inspecció visual

a) Seients en estat defectuós o fluixos (elements auxiliars) Seients en estat defectuós o fluixos X X

b) Seients no muntats de forma reglamentària 1 Se supera el nombre de seients permès X X

c) Seients que no permeten accés a places posteriors X

d) Inexistència d’algun reposacaps obligatori X 8.2.7 Controls de conducció Inspecció visual i funcionament Algun comandament necessari per a la conducció segura del vehicle no és òptim Funcionament segur afectat X X 8.2.8 Esglaons d’accés a la cabina Inspecció visual

a) Esglaó o suport de peu insegur Estabilitat insuficient X X

b) Esglaó o suport en un estat que fa probables les lesions als usuaris X

c) Esglaó d’accés a cub de roda X 8.2.9 Altres equips i accessoris interiors i exteriors Inspecció visual

a) Fixació incorrecta d’altres equips o accessoris X

b) Altres equips o accessoris no conformes als requisits 1 Els elements muntats poden provocar lesions; afecta la seguretat del funcionament 3 X X

c) Equip hidràulic amb fuites Pèrdues quantioses de materials perillosos X X 8.2.10 Parafangs (aletes), dispositius antiesquitxades Inspecció visual

a) Inexistents, sense fixar o amb molta corrosió Poden provocar lesions; pot desprendre’s X X

b) Insuficient separació de la roda (antiprojecció) Insuficient separació de la roda (parafangs) X X

c) No conforme als requisits 1 Cobertura insuficient dels pneumàtics X X 8.2.11 Cavallet de suport Inspecció visual

a) Inexistents, sense fixar o amb molta corrosió X

b) No conforme als requisits 1 X

c) Risc que es desplegui amb el vehicle en moviment X 8.2.12 Agafadors i reposapeus Inspecció visual

a) Inexistents, sense fixar o amb molta corrosió X

b) No conforme als requisits 1 X Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa als equips diversos dels vehicles (ITC-ITV número 9) Article 1. Objecte L’objecte d’aquesta instrucció tècnica és definir els procediments d’inspecció i la qualificació dels defectes observats relatius als equips diversos amb els quals poden estar equipats els vehicles. Article 2. Mètode d’inspecció El procediment de control s’ha de fer per mitjans visuals així com de funcionament. Article 3. Qualificació dels defectes Element Mètode Causes de refús Qualificació dels defectes Lleu Greu Molt greu 9.1 Cinturons de seguretat / sivelles i sistemes de fixació: 9.1.1 Fixació de cinturons de seguretat / sivelles Inspecció visual

a) Punt d’ancoratge molt deteriorat 4 Afecta l’estabilitat 4 X X

b) Ancoratge sense fixar 4 X

c) Nombre de punts d’ancoratge no conforme als requisits 1 X 9.1.2 Estat dels cinturons de seguretat / sivelles Inspecció visual i funcionament

a) Cinturó de seguretat obligatori inexistent 4 X

b) Cinturó de seguretat malmès 4 Tall o senyals de deformació 4 X X

c) Cinturó de seguretat no conforme amb els requisits 1 . X

d) Sivella del cinturó de seguretat malmesa o de funcionament incorrecte 4 X

e) Retractor de cinturó de seguretat malmès o de funcionament incorrecte 4 X

f) Cinturons no homologats 4 X 9.1.3 Limitador de càrrega dels cinturons de seguretat Inspecció visual o utilització de la interfície electrònica

a) Limitador de càrrega clarament absent o no adequat per al vehicle 4 X

b) El sistema indica una anomalia a través de la interfície electrònica del vehicle 4 X 9.1.4 Pretensors dels cinturons de seguretat Inspecció visual o utilització de la interfície electrònica

a) Pretensor clarament absent o no adequat per al vehicle 4 X

b) El sistema indica una anomalia a través de la interfície electrònica del vehicle 4 X 9.1.5 Coixí de seguretat (airbag) Inspecció visual o utilització de la interfície electrònica

a) Coixins de seguretat absents de manera evident o no adequats per al vehicle 4 X

b) El sistema indica una anomalia a través de la interfície electrònica del vehicle 4 X

c) Coixí de seguretat que clarament no funciona 4 X

d) Existència d’elements que impedeixen el normal desplegament d’un coixí de seguretat 4 X 9.1.6 Sistemes SRS Inspecció visual de l’indicador d’anomalies (MIL) o utilització de la interfície electrònica

a) L’indicador d’anomalies de l’SRS indica algun error del sistema 4 X

b) El sistema indica una anomalia a través de la interfície electrònica del vehicle 4 X 9.2 Extintor 2 Inspecció visual

a) Falta X

b) No conforme als requisits 1 Si és obligatori (per exemple taxis, autobusos, autocars, etc.) X X 9.3 Panys i dispositius antirobatori Inspecció visual i funcionament

a) El dispositiu que impedeix la conducció del vehicle no funciona X

b) Defectuosos Bloqueig o immobilització imprevistos X X

c) El vehicle no disposa de dispositiu antirobatori X 9.4 Triangle de senyalització de perill (quan sigui obligatori) 2 Inspecció visual

a) No existeix o està incomplet X

b) No conforme als requisits 1 X 9.5 Farmaciola d’urgència (quan sigui obligatori) 2 Inspecció visual Absent, incomplet o no conforme als requisits 1 X 9.6 Falques de roda (falques) (quan siguin obligatoris) 2 Inspecció visual Falten o estan en mal estat, estabilitat o dimensió insuficients X 9.7 Dispositiu productor de senyals acústics Inspecció visual i funcionament

a) No funciona adequadament No funciona X X

b) Accionament insegur X

c) No conforme als requisits 1 El so emès podria confondre’s amb sirenes oficials. X X

d) Inexistència X 9.8 Velocímetre Inspecció visual o comprovació del seu funcionament durant la prova en carretera o per mitjans electrònics

a) No instal·lat conforme als requisits 1 Falta (si és obligatori) X X

b) Funcionament alterat Totalment inoperant X X

c) Sense il·luminació suficient Sense cap il·luminació X X

d) Velocímetre en unitats no admissibles X 9.9 Tacògraf (si està muntat / si és obligatori) Inspecció visual

a) No instal·lat conforme als requisits 1 X

b) Inoperant X

c) Precintes defectuosos o inexistents o d’un taller no autoritzat X

d) Placa d’instal·lació inexistent, il·legible o caducada X

e) Manipulació evident X

f) Mida dels pneumàtics no compatible amb els paràmetres de calibratge X

g) Dades de placa d’instal·lació incorrectes o no coincidents amb dades dels precintes X

h) Revisió caducada X

i) Tacògraf digital que no permet imprimir dades X 9.10 Dispositiu limitador de velocitat (si està muntat / si és obligatori) Inspecció visual i del seu funcionament si l’equip està disponible

a) No instal·lat conforme als requisits 1 X

b) Clarament inoperant X

c) Velocitat fixada incorrecta (si es comprova) X

d) Precintes defectuosos o no existeixen X

e) Placa inexistent o il·legible X

f) Mida dels pneumàtics no compatible amb els paràmetres de calibratge X

g) Dades de placa de muntatge incorrectes o no coincidents amb dades dels precintes X

h) La constant k del tacògraf no coincideix amb el coeficient w del vehicle X 9.11 Comptaquilòmetres (si està disponible) 2 Inspecció visual o utilització de la interfície electrònica

a) Clarament manipulat (frau) per reduir o falsejar el quilometratge registrat d’un vehicle 4 X

b) Clarament fora de servei 4 X 9.12 Control electrònic d’estabilitat (ESC) (si està muntat / si és obligatori) Inspecció visual i/o utilització de la interfície electrònica

a) Sensors de velocitat de roda inexistents o danyats X

b) Connexions malmeses X

c) Altres components inexistents o malmesos X

d) Interruptor malmès o de funcionament incorrecte X

e) L’indicador d’anomalies de l’ESC indica algun error del sistema X

f) El sistema indica una anomalia a través de la interfície electrònica del vehicle X

g) El senyal òptic d’avís de fallada no funciona X Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa a les emissions contaminants produïdes pels vehicles (ITC-ITV número 10) Article 1. O bjecte L’objecte d’aquesta instrucció és definir i regular els procediments de mesura i els valors límit que cal tenir en compte en les inspeccions relatives a les emissions contaminants dels vehicles, així com la qualificació dels defectes que en puguin resultar. Article 2. Mètode d’inspecció El procediment de control s’ha de fer per mitjans visuals així com per mesuraments amb sonòmetre pel que fa a la mesura de la contaminació acústica i amb analitzador de gasos d’escapament pel que fa a la mesura de les emissions dels gasos de la combustió. Article 3. Qualificació de defectes Element Mètode Causes de refús Qualificació dels defectes Lleu Greu Molt greu 10.1 Soroll: 10.1.1 Sistema de supressió de soroll Avaluació subjectiva (a menys que l’inspector consideri que el nivell de soroll pugui ser superior al valor límit; en aquest cas es pot fer un mesurament de soroll emès per el vehicle en repòs emprant un sonòmetre). Es farà la prova en tots els casos en què s’hagi modificat el tub d’escapament del vehicle

a) Nivells de soroll superiors als permesos en els requisits 1 X

b) Algun component de sistema de supressió de soroll està fluix, danyat, incorrectament instal·lat, absent o clarament modificat, de manera que afecta negativament els nivells de soroll Risc molt greu de despreniment X X 10.2 Emissions de gasos d’escapament: 10.2.1 Emissions de motors d’encesa per guspira: 10.2.1.1 Equip de control de les emissions de gasos d’escapament Inspecció visual

a) Equip de control d’emissions muntat pel fabricant absent, modificat o clarament defectuós X

b) Pèrdues que podrien afectar significati- vament el mesurament de les emissions X 10.2.1.2 Emissions gasoses

• Vehicles fins a les categories d’emissions Euro 5 i Euro V: mesura amb un analitzador de gasos d’escapament d’acord amb els requisits 1 o lectura del DAB. Els assajos d’emissions del tub d’escapament han de ser el mètode per defecte per a l’avaluació d’emissions de gasos d’escapament. Sobre la base d’una avaluació de l’equivalència, tenint en compte la legislació pertinent en matèria d’homologació, es pot autoritzar el recurs als DAB d’acord amb les recomanacions de fabricant i altres requisits 1
• Vehicles fins a les categories d’emissions Euro 6 i Euro VI: mesura amb un analitzador de gasos d’escapament d’acord amb els requisits 1 o lectura del DAB d’acord amb les recomanacions del fabricant i altres requisits 1 Mesuraments no aplicables als motors de dos temps

a) Les emissions gasoses superen els nivells específics donats pel fabricant, o X

b) Si no consta aquesta informació, les emissions de CO superen:

i) En el cas de vehicles no controlats per un sistema avançat de control d’emissions (catalitzador): – 4,5%. – o 3,5%. Segons la data de la primera matriculació o circulació precisada als requisits 1 ii) En el cas de vehicles controlats per un sistema avançat de control d’emissions (catalitzador): – amb el motor al ralentí, 0,5% – amb el motor al ralentí accelerat, 0,3% – o amb el motor al ralentí, 0,3% – amb el motor al ralentí accelerat, 0,2% Segons la data de la primera matriculació o circulació preci sada en els requisits 1 X

c) Coeficient lambda superior a 1±0,03 o no conforme amb l’especificació del fabricant X

d) La lectura del DAB indica una falta de conformitat significativa X

e) Condicions del vehicle inadequades per a l’assaig X 10.2.2 Emissions de motors d’encesa per compressió: 10.2.2.1 Equip de control de l’emissió de gasos d’escapament Inspecció visual

a) Absència o funcionament clarament defectuós de l’equip de control d’emissions instal·lat pel fabricant X

b) Pèrdues que podrien afectar significativament el mesurament de les emissions X 10.2.2.2 Opacitat. Els vehicles matriculats o posats en circulació abans de l’1 de gener de 1980 estan exempts d’aquest requisit

• Vehicles fins a les categories d’emissions Euro 5 i Euro V: mesura de l’opacitat dels gasos d’escapament accelerant el motor en buit (motor desembragat i passant de la velocitat de ralentí a la velocitat de desconnexió) o lectura del DAB. Els assajos d’emissions del tub d’escapament han de ser el mètode per defecte per a l’avaluació d’emissions de gasos d’escapament. Sobre la base d’una avaluació de l’equivalència, es pot autoritzar el recurs als DAB d’acord amb les recomanacions de fabricant i altres requisits 1
• Vehicles fins a la les categories d’emissions Euro 6 i Euro VI: mesura de l’opacitat dels gasos d’escapament accelerant el motor en buit (motor desembragat i passant de la velocitat de ralentí a la velocitat de desconnexió) o lectura del DAB d’acord amb les recomanacions del fabricant i altres requisits 1 Precondicionament del vehicle:

1. Els vehicles poden ser sotmesos a assaig sense precondicionament, encara que per raons de seguretat s’ha de comprovar que el motor estigui calent i en condicions mecàniques satisfactòries.

2. Requisits previs:

i) El motor ha d’estar completament calent; per exemple, la temperatura de l’oli del motor mesurada mitjançant sonda introduïda en el tub de la vareta de nivell d’oli ha de ser com a mínim de 80°C, o la temperatura normal de funcionament si és inferior, o la temperatura del càrter del motor mesurada pel nivell de radiació infraroja ha de ser com a mínim equivalent. Si, a causa de la configuració del vehicle, aquest mesurament és impracticable, la temperatura normal de funcionament del motor pot ser determinada per altres mitjans; per exemple, mitjançant el funcionament del ventilador del motor. ii) El tub d’escapament ha de ser purgat mitjançant un mínim de tres cicles d’acceleració en buit o amb un mètode equivalent. Procediment d’assaig

1. El motor, i qualsevol turbocompressor incorporat, ha d’estar al ralentí abans que comenci cada cicle d’acceleració en buit. En el cas dels motors dièsel de gran potència, això significa esperar al menys 10 segons després de deixar anar l’accelerador.

2. Per començar cada cicle d’acceleració en buit, l’accelerador s’ha de prémer a fons amb rapidesa i continuïtat (en menys d’1 segon), encara que no amb violència, per tal d’obtenir el màxim pas de la bomba d’injecció.

3. Durant cada cicle d’acceleració en buit, el motor ha d’assolir la velocitat de desconnexió o, en els vehicles de transmissió automàtica, la velocitat especificada pel fabricant o, en cas de no disposar d’aquesta informació, 2/3 de la velocitat de desconnexió abans de deixar anar l’accelerador. Això es pot comprovar, per exemple, controlant la velocitat del motor o deixant passar un temps suficient entre el moment en què es prem inicialment l’accelerador i el moment en què es deixa anar, que en els vehicles de les categories 1 i 2 de l’annex I ha de ser, al menys, de 2 segons.

4. Els vehicles són refusats únicament en el cas que la mitjana aritmètica d’almenys tres cicles d’acceleració en buit sigui superior al valor límit. Per efectuar aquest càlcul, es pot no tenir en compte tot mesurament que es desviï substancialment de la mitjana mesurada o el resultat de qualsevol càlcul estadístic que tingui en compte la dispersió de les mesures.

5. Per evitar proves innecessàries, es pot refusar els vehicles que hagin donat mesures considerablement superiors als valors límit després de menys de tres cicles d’acceleració en buit o després dels cicles de purga. Igualment per evitar proves innecessàries, es pot aprovar els vehicles que hagin presentat valors substancialment inferiors als valors límit després de menys de tres cicles d’acceleració en buit o després dels cicles de purga.

a) Per als vehicles matriculats o posats en circulació per primera vegada després de la data especificada en els requisits 1 , l’opacitat supera el nivell registrat a la placa del fabricant col·locada al vehicle

b) Quan no es disposi d’aquesta informació o quan els requisits 1 no permetin l’ús de valors de referència:

• A motors d’aspiració natural: 2,5 m –1 .
• A motors de turbo compressió: 3,0 m –1
• O, tractant-se de vehicles compresos en els requisits 1 o matriculats o posats en circulació per primera vegada després de la data especificada en els requisits 1 , 1,5 m –1 o 0,7 m –1

c) Condicions del vehicle inadequades per a l’assaig X X X 10.3 Supressió d’interferències electromagnètiques: Radi interferè ncia Qualsevol incompliment dels requisits 1 X 10.4 Altres elements relacionats amb el medi ambient: 10.4.1 Fuites de líquids Qualsevol fuga de líquid, diferent de l’aigua, que pugui danyar el medi ambient o plantejar un risc de seguretat per a altres usuaris de la via pública Degoteig continu que suposi un risc molt greu X X Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa a les proves suplementàries per als vehicles que transporten persones, de les categories M2 i M3 (ITC-ITV número 11) Article 1. Objecte L’objecte d’aquesta instrucció tècnica complementària és definir els procediments d’inspecció i la qualificació dels defectes observats, relatius a les condicions tècniques que han de complir els vehicles de les categories M2 i M3 destinats al transport públic de passatgers i al transport escolar. Article 2. Mètode d’inspecció El procediment de control s’ha de fer per mitjans visuals així com de funcionament. Article 3. Q ualificació dels defectes Element Mètode Causes de refús Qualificació dels defectes Lleu Greu Molt greu 11.1 Portes: 11.1.1 Portes d’entrada i sortida Inspecció visual i funcionament

a) Funcionament defectuós X

b) Estat deteriorat Poden provocar lesions X X

c) Comandament d’emergència defectuós, no fàcilment visible i/o clarament identificat X

d) Comandament a distància de les portes o dispositius d’avís inexistents o defectuosos X

e) No conforme als requisits 1 Amplada de porta insuficient X X

f) Inexistència de dispositius que permetin al conductor detectar la presència de viatgers a la zona contigua interior de cada porta de servei no automàtica X 11.1.2 Sortides d’emergència Inspecció visual i funcionament (quan correspongui)

a) Funcionament defectuós X

b) Rètols de sortides d’emergència il·legibles, o no visibles des de l’interior/exterior (inclou el cas que estiguin en un idioma no oficial) Rètols de sortides d’emergència absents X X

c) Absència de martell per trencar el vidre X

d) No conforme als requisits 1 Amplada insuficient o accés bloquejat X X 11.2 Sistema antibaf i antigel Inspecció visual i funcionament

a) No funcionen correctament o no existeixen Afecten el funcionament segur del vehicle X X

b) Emissió de gasos tòxics o d’escapament dins de l’habitacle del conductor o dels passatgers. Perill per a la salut de les persones a bord X X

c) Desgel defectuós (si és obligatori) X 11.3 Sistema de ventilació i calefacció Inspecció visual i funcionament

a) Funcionament defectuós Risc per a la salut de les persones a bord X X

b) Emissió de gasos tòxics o d’escapament dins de l’habitacle del conductor o dels passatgers Perill per a la salut de les persones a bord X X 11.4 Seients: 11.4.1 Seients de passatgers (inclosos els seients per acompanyants) Inspecció visual

a) Els seients plegables (si es permeten) no funcionen automàticament Bloquegen una sortida d’emergència X X

b) No conformes als requisits 1 X 11.4.2 Seient del conductor (requisits addicionals) Inspecció visual

a) Dispositius especials defectuosos com ara protecció antienlluernament (para-sol) Camp de visió impedit X X

b) Protecció per al conductor solta o no conforme als requisits 1 Pot provocar lesions X X 11.5 Dispositius d’enllumenat interior i navegació Inspecció visual i funcionament

a) Dispositiu defectuós o no conforme amb els requisits 1 Totalment inoperant o inexistent (quan és obligatori) X X 11.6 Passarel·les, zones de permanència en peu Inspecció visual

a) Terra insegur, sense recobriment antilliscant Afecta a l’estabilitat X X

b) Estreps i agafadors defectuosos Mal fixat o inutilitzable X X

c) No conforme als requisits 1 Amplada o espai insuficients X X 11.7 Escales i esglaons Inspecció visual i funcionament (quan correspongui)

a) Estat deteriorat Estat malmès Afecta l’estabilitat X X X

b) Els esglaons retràctils no funcionen correctament X

c) No conformes als requisits 1 Amplada insuficient o alçària excessiva X X

d) Absència de les proteccions dels seients situats enfront dels pous d’escala a les portes de servei i/o emergència X

e) Proteccions dels peus d’escala no conformes als requisits 1 X 11.8 Pneumàtics i equipaments Inspecció visual

a) Absència de cadenes antilliscants en el període comprès entre l’1 de novembre i l’1 de maig X 11.9 Sistema de comunicació amb els passatgers Inspecció visual i funcionament

a) Sistema defectuós Totalment inoperant X X 11.10 Cartells Inspecció visual

a) Cartell inexistent, erroni o il·legible X

b) No conformes als requisits 1 Informació falsa X X 11.11 Requisits relatius al transport escolar: 11.11.1 Portes Inspecció visual

a) Protecció de portes no conforme als requisits 1 relatius a aquesta forma de transport X

b) Absència de tancament automàtic de les portes X

c) No portar els testimonis d’obertura i tancament de portes al tauler de comandament X 11.11.2 Senyalització i equips especials Inspecció visual Senyalització o equips especials inexistents o no conformes als requisits 1 X 11.11.3. Pneumàtics i equipaments Inspecció visual Absència de pneumàtics de contacte i cadenes antilliscants en el període comprès entre l’1 de novembre i l’1 de maig X 11.11.4. Identificació Inspecció visual Antiguitat màxima del vehicle de màxim 20 anys X 11.11.5. Cinturons de seguretat Inspecció visual i funcionament Cinturons de seguretat de 2 punts.

Per als seients situats davant del passadís central, darrere del seient del conductor i davant dels pous d’escala sense protecció, és necessari o bé cinturons de 2 punts, o bé cinturons de 3 punts amb alçadors del grup III En el cas de no disposar d’alçadors, és necessari marcar el seient amb un senyal que l’identifiqui com a “Plaça no apta per a menors de 10 anys” X 11.11.6. Sistema de comunicació amb l’exterior Inspecció visual i funcionament Sistema de comunicació de mans lliures amb altaveu X 11.11.7. Sensor analitzador d’alcoholèmia Inspecció visual, funcionament i validació certificació del fabricant Sensor que analitzi el grau d’alcoholèmia del conductor integrat en el sistema d’arrancada del vehicle X 11.11.8. Climatització Inspecció visual i funcionament Climatització que no funcioni correctament (calefacció i aire condicionat) X Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa als vehicles de tipus tren turístic (ITC-ITV número 12) Article 1. Objecte L’objecte d’aquesta instrucció tècnica complementària és definir els procediments d’inspecció i la qualificació dels defectes observats relatius a les condicions tècniques que han de complir els vehicles de tipus tren turístic.

Article 2. Vehicles del tipus tren turístic, destinats al transport de persones D’acord amb el que es preveu en aquest Reglament, en relació amb les definicions i les categories de vehicles, un tren turístic és un vehicle constituït per un vehicle tractor amb un o diversos remolcs concebuts i construïts per al transport de persones amb fins turístics, amb la velocitat màxima limitada en funció del que dicti l’autoritat competent.

Article 3. Legislació de referència La legislació de referència és el Reglament regulador dels trens turístics, del 14 de maig del 2003. Article 4. Matriculació o importació temporal Per a tots els vehicles d’aquesta categoria per als quals es vulgui obtenir l’autorització per a la matriculació o per ser importats temporalment, s’ha d’aportar la documentació que acredita l’homologació del vehicle per part del fabricant.

Article 5. Procediment d’inspecció 5.1. El procediment d’inspecció s’ha de fer amb mitjans mecànics i visuals segons escaigui i s’han de verificar i controlar els elements i/o equips següents. 5.1.1. Tot el que estigui descrit a les instruccions tècniques complementàries números 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11 que sigui aplicable per a aquest tipus de vehicles. 5.1.2. Aspectes específics d’aquest tipus de vehicles: accessoris i eines. 5.2. Accessoris i eines Els accessoris i les eines mínimes que han de portar aquest tipus de vehicles són els següents:

• Un joc de bombetes dels llums davanters i posteriors en bon estat.
• Una roda de recanvi en bon estat, amb les eines necessàries per canviar-la. Si el vehicle porta rodes de diferents tipus n’ha de portar una de recanvi de cada tipus.
• Dos triangles de senyalització de perill.
• Un extintor en bon estat que ha d’estar situat en un lloc visible i pròxim al conductor, amb les instruccions d’ús corresponents.
• Una falca adequada al vehicle.
• Un llum portàtil amb cable de connexió a la bateria.
• Cadenes antilliscants i rodes de contacte per al vehicle tractor, en el període comprès entre l’1 de novembre i l’1 de maig.
• Protectors de seguretat en les entrades i/o sortides dels passadissos d’accés dels passatgers dels remolcs.
• Un llum rotatiu de color taronja situat entre 2,20 m i 3,10 m del terra.
• Una caixa de primers auxilis en les condicions que determina la ITV-ITC número 9. 5.3. Periodicitat de les revisions Els trens turístics la velocitat dels quals sigui inferior a 25 km/h per construcció i si figura així en la seva homologació, estan exempts d’efectuar la inspecció tècnica periòdica. Els trens turístics la velocitat dels quals sigui igual o superior a 25 km/h han de ser tractats com a vehicles assimilables a vehicles de transport de passatgers de les categories M2 i M3 i han de ser sotmesos a la inspecció tècnica periòdica amb la freqüència que es prescriu en l’article 34 d’aquest Reglament. Article 6. Qualificació dels defectes Element Mètode Causes de refús Qualificació dels defectes Lleu Greu Molt greu 12.1 Accessoris i eines: 12.1 Accessoris i eines específics dels trens turístics Inspecció visual

a) Absència d’un joc de bombetes de recanvi X

b) Absència de roda o diverses rodes de recanvi X

c) Absència de triangles de perill X

d) Absència d’extintor o fora de data de validesa de la darrera revisió X

e) Absència de falca X

f) Absència de llum portàtil amb cable de connexió a la bateria X

g) Absència de pneumàtics de contacte i cadenes antilliscants en el període comprès entre l’1 de novembre i el 15 de maig X

h) Absència de protectors en les entrades i/o sortides del passatgers dels remolcs X

i) Absència de llum rotatiu x

j) El llum rotatiu no funciona X

k) Caixa de primers auxilis inexistent o no conforme als requisits 1 X Observacions comunes a totes les instruccions tècniques complementàries de l’annex IV: 1) Els requisits són els que estan establerts en l’homologació de tipus del vehicle, o en la primera matriculació o en la primera posada en circulació del vehicle, així com els requisits tècnics establerts a posteriori i per raons de seguretat viària, de forma obligatòria i retroactiva per via reglamentària. Les causes de refús indicades en les instruccions tècniques complementàries són aplicables únicament quan s’hagi comprovat el compliment dels requisits. 2) Una modificació perillosa és la modificació que afecta negativament en la seguretat viària del vehicle o que té un defecte desproporcionat o advers per al medi ambient. 3) Causes de refús observades durant la ITV que impliquen l’autorització prèvia del departament competent per a la reparació del vehicle i la presentació d’un certificat de taller per part d’un taller competent i autoritzat. 4) Causes de refús observades durant la ITV que impliquen la presentació d’un certificat de taller per part d’un taller competent i autoritzat que certifiqui la idoneïtat de la reparació conforme el vehicle es troba en les condicions de seguretat legalment establertes.