Disposició transitòria primera

Disposició transitòria primera

1. Els dipòsits de paret simple s’han de substituir per dipòsits de doble paret que compleixin els requisits establerts en aquest Reglament o s’han de transformar en dipòsits de doble paret seguint les prescripcions descrites en aquest Reglament, abans del 31 de desembre del 2030, a excepció de les estacions de servei.

2. No és necessària la transformació o el canvi de dipòsits a doble paret en les situacions següents:

a) Dipòsits de superfície a l’interior d’edificis, quan es respectin les prescripcions de l’article 9 “Emmagatzematge en dipòsits de superfície” d’aquest Reglament, que estableix les condicions que s’han de respectar per als emmagatzematges en dipòsits de superfície.

b) Dipòsits en fossa tancada o mig oberta, descrits a l’article 10 “Emmagatzematge en dipòsits en fossa “ d’aquest Reglament, sempre que la fossa sigui impermeable al producte emmagatzemat, que s’asseguri que no hi pot entrar aigua a l’interior i que disposi de detector de presència de producte.

3. Els dipòsits de les estacions de servei s’han de substituir per dipòsits de doble paret o s’han de transformar en dipòsits de doble paret amb un sistema de detecció de fuites de conformitat amb la norma EN 13160, abans del 31 de desembre del 2023. Disposició transitòria segona Els instal·ladors que tinguin el carnet d’instal·lador d’hidrocarburs, que es va lliurar pel fet de tenir una experiència de més de cinc anys en el sector, han de superar l’examen en la matèria específica de les instal·lacions d’emmagatzematge i subministrament d’hidrocarburs segons s’estableix a l’annex VII. Disposició derogatòria Queda derogat el Decret del 3-10-2018 d’aprovació del Reglament d’emmagatzematge, subministrament, subministrament, distribució i ús d’hidrocarburs, així com totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquest Reglament. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 16 de desembre del 2020 Xavier Espot Zamora Cap de Govern Annex I. Càlcul de la capacitat mínima d’emmagatzematge Per calcular la capacitat mínima d’emmagatzematge, cal justificar-ho tècnicament amb els càlculs que es considerin més oportuns. Sense ser una llista exhaustiva, es descriuen dos maneres de fer el càlcul del volum del dipòsit:

1. Tenint en compte els consums reals: en instal·lacions on sigui possible accedir a l’historial del consum de la instal·lació, es pot considerar el consum mitjà de combustible diari en l’època més desfavorable (per a les calderes és a l’hivern) dels últims cinc anys i multiplicar aquest consum per 45.

2. Càlcul teòric: aquest càlcul és aproximat, atès que dependrà en gran mesura de l’ús al qual es destina la instal·lació, de la construcció i de la potència dels aparells. Es pot utilitzar la fórmula següent: V= (P x h x 45) / Cp On: V: volum del dipòsit (en litres). P: potència de la caldera (en kW). h: temps de funcionament de l’aparell durant una jornada (en hores). El valor de h dependrà de l’ús de la instal·lació, de l’eficiència energètica de l’edifici, de l’eficiència de la caldera i de la seva localització. De forma general, per a una caldera ubicada en un edifici d’habitatges se sol considerar un temps de funcionament de sis hores/dia. Cp: poder calorífic inferior del gasoil: 9,98 kWh/l. Annex II. Procediments per a la revisió, la comprovació, la reparació o la posada en servei dels assortidors o els dispensadors de productes petrolífers

1. Material per efectuar les proves Les empreses que posen en funcionament els assortidors i els dispensadors de productes petrolífers i els organismes d’inspecció i control que vulguin fer les comprovacions dels aparells assortidors o els aparells volumètrics previstos en aquest Reglament han de disposar, com a mínim, del material següent:

a) Un recipient patró amb una capacitat nominal igual a la quantitat mínima mesurable que el sistema de mesura pugui subministrar.

b) Un recipient patró amb una capacitat nominal de com a mínim el volum subministrat en un minut de funcionament al cabal d’assaig per a l’assortidor o el dispensador o l’equip de transvasament amb comptador volumètric.

2. Els recipients patró tindran les característiques metrològiques comunes següents: han d’estar graduats amb una traça múltiple; la capacitat nominal en litres ha de ser igual a 1x10n, 5x10n o 2x10n, sent “n” zero o un nombre enter i positiu. S’han de calibrar almenys cada tres anys amb traçabilitat a patrons internacionals i els ha de precintar un organisme autoritzat. El seu error màxim relatiu permès ha de ser igual o inferior a 1x10-3 en la seva capacitat nominal i en els punts d’escala de +- 0,5% i de +-1%. En el certificat del calibratge dels vasos hi ha de constar la temperatura de referència i el coeficient de dilatació cúbica que permeti calcular el volum corregit en funció de la temperatura.

a) Un multímetre indicador amb escales de corrent altern, corrent continu i resistència elèctrica.

b) Els mitjans i els dispositius necessaris per al transport dels vasos patró i la utilització adequada en l’emplaçament usual dels assortidors o els comptadors i els procediments de seguretat i mediambientals sobre el líquid utilitzat. Els recipients patró poden ser reemplaçats per un comptador patró, sempre que aquest comptador pugui garantir la mateixa exactitud en la mesura del volum, s’utilitzi dintre del rang de temperatura, pressió atmosfèrica i altres condicions atmosfèriques idònies segons les indicacions del fabricant, i estigui degudament calibrat seguint la periodicitat indicada pel fabricant.

3. Requisits generals per a les proves Les determinacions de l’error en el volum indicat per l’assortidor o el comptador volumètric s’han de fer en condicions de prova estables. Es preveu que les condicions siguin estables quan la variació màxima de la temperatura ambient durant la prova és inferior a 10 ºC i la diferència entre la temperatura del líquid en el vas de referència i la temperatura a la qual s’ha calibrat el vas és inferior, en valor absolut, a 10 ºC. En tota operació de lectura s’ha d’assegurar l’anivellament del vas.

4. Proves que cal dur a terme

a) Operacions prèvies. Abans d’iniciar les proves cal efectuar tres operacions prèvies:

• Comprovació del cable. En el cas dels assortidors, s’ha de comprovar la integritat del cable, o dels cables d’unió entre l’emissor d’impulsos i el comptador del sortidor.
• Mullat del vas de referència. Cal intentar que la verificació s’efectuï després d’un període llarg d’inactivitat.
• Prova preliminar. S’ha d’efectuar en cas que l’assortidor o comptador volumètric no hagi funcionat durant un període de temps superior a sis hores abans de la verificació. Aquest assaig es pot repetir i no cal tenir en compte els resultats obtinguts en el primer assaig. S’ha de comprovar la dilatació volumètrica de la mànega flexible en despenjar la boca de subministrament i després d’haver desactivat, en cas que sigui possible, el dispositiu que serveix per ocultar els primers centilitres o centèsimes del dispositiu indicador. Una vegada despenjada la boca de subministrament, s’ha de prendre nota del valor del volum mesurat per l’assortidor abans d’obrir l’aixeta o la vàlvula de la boca de subministrament. La indicació representa el valor de la dilatació volumètrica de la mànega flexible. Si l’assortidor o el dispensador de combustible no disposa d’embolicador, el valor de dilatació de la mànega flexible ha de ser inferior a l’1% del valor de la quantitat mínima mesurada. Si l’assortidor o el dispensador de combustible disposa d’embolicador, la dilatació resultant del pas de la posició de mànega plegada no sotmesa a pressió o de la posició de mànega desenrotllada sotmesa a la pressió de la bomba ha de ser inferior al 2% del valor de la quantitat mínima mesurada. Aquest assaig preliminar s’efectua amb la quantitat mínima mesurada, al cabal mínim possible més proper al que indica la placa de característiques de l’assortidor o el dispensador de combustible i en les condicions normals de subministrament. b). Assaig al cabal màxim. Té per objecte determinar l’error de l’assortidor o el dispensador al cabal normal d’utilització. Cal utilitzar un vas de referència amb capacitat nominal capaç de contenir, com a mínim, el volum subministrat per l’assortidor o el dispensador assajat en un minut de funcionament a cabal màxim. S’efectua en condicions normals d’ús i d’acord amb les fases següents:
• S’efectua el buidat del vas després de l’operació de mullat o d’un assaig precedent i del seu escorriment, que, llevat d’indicació expressa en el certificat de calibratge, es preveu finalitzat al cap de 30 segons de la interrupció del cabal continu.
• S’inicia l’assaig d’exactitud, per la qual cosa es despenja i s’escorre la boca de l’assortidor o el dispensador (si és necessari es posa a zero el dispositiu indicador). S’aboca al vas de referència, i al cabal màxim permès per la boca de subministrament, el volum corresponent a la capacitat nominal del vas utilitzat (en cas de sobrepassar-la s’ha d’iniciar novament el procediment indicat a la fase 1 anterior). No obstant això, si l’organisme verificador ho considera convenient, aquest assaig pot fer-se a continuació d’un servei anterior de volum qualsevol i, per tant, no cal posar a zero el dispositiu indicador.
• Es fa la lectura del volum indicat en el vas de referència i es calcula l’error segons la fórmula següent: er = [(Vind
• Vp) /Vp]x 100; essent: Vind: volum indicat per l’assortidor o el dispensador, en litres. Vp: volum llegit en litres sobre el vas de referència. er: error relatiu percentual en el volum indicat per l’assortidor o el dispensador.

c) Assaig a cabal reduït. L’assaig a cabal reduït té per objecte verificar l’estanquitat interna del mesurador. S’efectua a un cabal sensiblement superior al cabal mínim i no superior al 50% del cabal màxim indicat a la placa de característiques de l’assortidor o dispensador, que cal provar en un minut de funcionament al 50% del cabal màxim. S’ha d’executar seguint les fases previstes a l’assaig anterior. En ambdós assajos, l’error màxim permès és del ± 0,5%.

d) Assaigs de funcionament general. - Dispositiu de posada a zero. Consisteix a despenjar la boca de la mànega de subministrament i comprovar que tant l’indicador de volum com el de l’import del consum se situen correctament a zero. En el cas d’assortidors o dispensadors utilitzats en autoservei amb sala de control s’ha de comprovar la seguretat de la posada a zero despenjant la boca de subministrament i comprovant que la posada a zero del dispositiu indicador, després de la posada en funcionament de l’assortidor o el dispensador, no s’efectua fins que l’autorització d’utilització hagi estat emesa des de la sala de control. L’error màxim permès, en valor absolut, és:

i) Amb dispositiu indicador discontinu: e= 0%. ii) Amb dispositiu indicador continu: e= 0,5%, de la quantitat mínima mesurada.

• Control del preu unitari. Aquesta verificació s’ha de dur a terme durant l’assaig amb el màxim cabal possible i s’ha de calcular com a diferència entre l’import indicat i el calculat a partir del volum indicat i el preu unitari. L’error màxim permès, en valor absolut, ha de ser igual a l’import corresponent a l’1% de la quantitat mínima mesurada.
• Control de l’alimentació elèctrica de seguretat. S’ha de verificar el bon funcionament de l’alimentació d’emergència en cas que hi hagi un tall de l’alimentació elèctrica principal.
• Sistemes de mesura per al subministrament de mescles de gasolina i oli. Els assaigs podran fer-se amb carburant pur o amb la mescla en el nivell mínim possible d’oli.
• Distribuïdors de quantitats múltiples de litre o de mig litre. L’assaig s’ha d’efectuar sobre un vas de referència de cinc litres al cabal màxim segons el que s’estableix en el punt

e) L’error màxim permès en el volum subministrat és de ± 1%. - Sistemes de mesura en autoserveis que funcionen amb monedes. L’assaig d’exactitud s’ha d’efectuar, d’acord amb el que s’indica en el punt 3.2, sobre un vas de referència de cinc litres, i ajusta el preu unitari de manera que el volum subministrable teòric estigui dintre del camp de lectura del vas. L’error màxim permès en el volum subministrat és de ± 0,5%.