Annex 1. Protocol de notificació i actuació social de les situacions de risc dels infants i els adolescents (PAS)

Annex I. Protocol de notificació i actuació social de les situacions de risc dels infants i els adolescents (PAS)

1. Notificació per part de la ciutadania 1.1. La ciutadania, quan tingui coneixement o sospites fonamentades d’una situació de risc o desemparament en què es troba un infant o adolescent, té l’obligació de comunicar-ho al ministeri encarregat dels afers socials, al Cos de Policia, a l’Administració de Justícia, al Ministeri Fiscal o al Raonador del Ciutadà. Els infants i els adolescents també poden informar d’una situació de risc sense la necessitat de consentiment dels seus progenitors, persona tutora o guardadora. 1.2. La notificació al ministeri encarregat dels afers socials es pot efectuar de les formes següents:

a) Posant-se en contacte amb els equips tècnics d’atenció social del Servei Social d’Atenció Primària (SSAP) ubicats als centres d’atenció primària de totes les parròquies.

b) Presentant-se a les dependències del ministeri encarregat dels afers socials o trucant al número de telèfon del ministeri o al telèfon d’urgència 175 creat a aquest efecte.

c) Presentant una denúncia telemàtica mitjançant el formulari corresponent disponible a la web del ministeri encarregat dels afers socials. 1.3. El procediment que ha de seguir la ciutadania per notificar de forma telemàtica una situació de risc prop d’un infant o un adolescent és el següent:

a) Accedir a l’apartat Notificació telemàtica: situacions d’infants i adolescents en risc, disponible a la pàgina web d’Afers Socials ( www.aferssocials.ad) .

b) Dirigir-se a Espai ciutadà.

c) Emplenar el formulari corresponent. La persona que notifica ha d’exposar a l’apartat Motiu de la notificació la situació de risc detectada o la sospita sobre una situació de risc prop d’un infant o adolescent. Es requerirà la informació bàsica de la persona que notifica la situació de risc, tot i que es garanteix la confidencialitat de la informació i de la identitat de la persona que fa la comunicació, d’acord amb l’article 69 de la Llei 14/2019 . Aquest formulari s’enviarà automàticament a l’adreça de correu electrònic [email protected]. 1.4. En tot cas, s’ha de garantir la confidencialitat de la informació i de la identitat de la persona que fa la comunicació.

2. Notificació per part dels professionals 2.1. Actuacions prèvies 2.1.1. Sempre que sigui possible, i quan no es posi en perill la integritat física i moral de l’infant o l’adolescent, abans de notificar o denunciar la situació de risc, el col·lectiu de professionals ha d’efectuar un intercanvi d’informació amb la família respecte als indicadors detectats per esbrinar el que està succeint i, en la mesura que sigui possible, intentar reconduir les mancances existents. 2.2. Procediment de notificació 2.2.1. En cas que no es pugui fer aquest treball previ o no es pugui reconduir la situació, s’ha de notificar la situació al ministeri competent en matèria dels afers socials mitjançant el formulari específic per a professionals disponible a la web del ministeri competent i ha de facilitar-ne la informació i la documentació relatives a l’infant o l’adolescent concernit, i al seu entorn familiar o social, que siguin necessàries per valorar la situació. 2.2.2. L’activació del protocol (PAS) s’ha de notificar a la família. 2.2.3. No és necessari el consentiment de l’adolescent, els progenitors o la persona que exerceix la tutela de l’infant o l’adolescent per facilitar aquesta informació, i només es pot utilitzar per protegir l’infant o l’adolescent, d’acord amb el seu interès superior. 2.2.4. L’obligació dels professionals i les autoritats a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article preval sobre les normes que els puguin ser aplicables en relació amb el secret professional, sense perjudici del que estableix l’article 70, apartat 3 de la Llei 14/2019 . 2.2.5. Si l’infant o l’adolescent ja és objecte d’intervenció i la seva situació ha canviat o hi ha informació nova o de rellevància, aquesta informació s’ha de facilitar al professional referent del ministeri encarregat dels afers socials que tingui assignada aquesta família. 2.2.6. El procediment que han de seguir els professionals per notificar una situació de risc prop d’un infant o un adolescent és únicament el següent:

a) Accedir a l’apartat Notificació telemàtica: situacions d’infants i adolescents en risc, disponible a la pàgina web d’Afers Socials ( www.aferssocials.ad) .

b) Dirigir-se a Espai professional. El formulari adjunt està compost per un apartat que recull les dades del professional que notifica la situació, les dades de l’infant i el motiu de la notificació.

c) En l’apartat dels indicadors de risc cal marcar la casella amb l’indicador que s’hagi detectat. També es pot afegir informació que sigui d’interès respecte de l’infant o l’adolescent.

d) Després d’omplir aquests documents, els ha de desar per enviar-los a l’adreça de correu electrònic [email protected] . Posteriorment, rebrà una confirmació del lliurament. 2.3. Per a qualsevol dubte a l’hora de notificar, la ciutadania o els professionals poden presentar-se a les dependències del ministeri encarregat dels afers socials o trucar al número de telèfon del ministeri esmentat o al 175.

3. Derivació Quan el Cos de Policia, l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal o el Raonador del Ciutadà rebin una denúncia sobre una possible situació de risc o desemparament prop d’un infant o adolescent, han de fer la derivació oportuna al ministeri encarregat dels afers socials per activar aquest protocol (PAS).

4. Estudi previ i cribratge 4.1. Quan el ministeri encarregat dels afers socials rebi una notificació o denúncia d’una situació de risc, l’Equip de Cribratge, ha d’efectuar un estudi previ de la situació per valorar si es tracta efectivament d’un cas competència del ministeri encarregat dels afers socials i per determinar el grau de risc que presenta l’infant o l’adolescent i el servei competent que ha d’intervenir. 4.2. Amb aquesta finalitat, ha de recavar la informació rellevant relacionada amb la identificació de la persona que ha notificat així com la relacionada amb la situació.

5. Valoració de la situació de risc 5.1. En funció de les conclusions de l’Equip de Cribratge, s’ha d’assignar un professional referent competent, que ha d’efectuar la valoració de risc de l’infant o l’adolescent.

En cas que se’n desprengui que el risc és lleu o moderat, la valoració, la intervenció i el seguiment corresponen al servei social d’atenció primària (SSAP).

En cas de risc greu i en els casos en què hi hagi indicadors d’una possible situació de desemparament, la valoració, la intervenció i el seguiment correspon al servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència (SEAIA). 5.2. Inicialment, el professional referent del servei competent ha d’establir un primer contacte amb la persona que ha notificat la situació de risc per ampliar la informació exposada en la notificació o denúncia i esclarir dubtes, si escau, en un termini màxim de quinze dies naturals. 5.3. En aquesta fase, el professional referent ha d’efectuar la valoració de la situació de risc més acurada obtenint la informació de tots els agents socials que intervenen amb els membres de la família, amb l’objectiu de concretar la situació de risc, la severitat del dany ocasionat a l’infant o l’adolescent, la probabilitat que es torni a produir un incident, el grau de satisfacció de les necessitats de l’infant o adolescent i, finalment, els recursos familiars i de l’entorn. 5.4. També s’ha de valorar el grau de col·laboració i reconeixement de les dificultats per part de la família en el sentit més ampli possible.

6. Intervenció social 6.1. Posteriorment a la fase de valoració de la situació de risc, el professional o l’equip tècnic referent ha de promoure l’aplicació d’intervencions o recursos d’atenció social i educativa que permetin disminuir o eliminar la situació de risc, fet que comporta l’elaboració d’un pla d’intervenció familiar en el qual es faci constar els objectius, els recursos i les intervencions dissenyades per respondre a les necessitats detectades, així com una previsió de la temporització.

Aquesta temporització s’establirà en funció de la situació de risc detectada i de l’assoliment dels objectius que es vagin establint. 6.2. Per efectuar una intervenció social adequada, el professional o l’equip tècnic referent ha de fer un intercanvi d’informació i una actuació coordinada amb els professionals que estiguin vinculats a l’infant, l’adolescent o la seva família.

En aquest sentit s’establiran protocols específics entre els serveis implicats en l’atenció de l’infant i l’adolescent. 6.3. Els progenitors, la persona tutora o guardadora estan obligats a col·laborar activament, segons la seva capacitat, en l’execució de les intervencions o les mesures establertes pel servei competent.

Si no s’obté la seva col·laboració o es neguen a participar en l’execució de les intervencions o mesures establertes, el SEAIA pot demanar al batlle competent de la jurisdicció de menors que en promogui la col·laboració oportuna, en els termes de l’article 78 de la Llei 14/2019 . 6.4. Durant aquesta intervenció, la situació del nucli familiar pot variar, i en aquests casos el professional o l’equip tècnic referent ha de valorar si la intervenció correspon a un altre servei, en funció de l’especificitat i la gravetat de la situació que s’esdevingui. 6.5. En cas que el professional o l’equip referent de l’SSAP consideri que hi ha un risc greu per a l’infant o adolescent, que no s’aconsegueix disminuir o controlar la situació de risc amb la seva intervenció o que hi ha una manca de col·laboració de la família que impedeix la intervenció social, elevarà un informe de valoració a la CAIA, la qual pot fer la derivació oportuna al SEAIA. 6.6. Per a les situacions d’infants o adolescents atesos pel SEAIA de risc greu que es recondueixin per mitjà de la intervenció efectuada i en les quals la continuïtat en la intervenció social sigui necessària perquè es mantenen com a situacions de risc lleu o moderat, s’efectuarà la derivació escaient a l’SSAP.

7. Assessorament i orientació Qualsevol persona que tingui coneixement o sospita fonamentada d’una situació de risc o possible desemparament pot posar-se en contacte amb el SEAIA mitjançant el telèfon del ministeri encarregat dels afers socials o el telèfon d’emergència 175, perquè l’assessori i l’orienti respecte al procediment de notificació i actuació, així com respecte als indicadors de risc en cas de dubte a l’hora d’omplir la notificació, o per efectuar-ne el seguiment d’aquesta.