Annex 1. Protocol d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants

Annex I. Protocol d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants

i adolescents

1. Notificació de la situació detectada 1.1. En el moment que una persona detecti una situació de maltractament físic agut, abús o agressió sexual contra un infant o adolescent ha de notificar-la, amb la major brevetat possible, d’acord amb aquest protocol, al Cos de Policia (tel. 872 000 / 110).

La manca de denúncia pot ser constitutiva d’una infracció penal.

L’article 36 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, estableix el següent: “Tota persona que presenciï la comissió d’un delicte perseguible d’ofici o en tingui coneixement, estarà obligada a denunciar-ho, per escrit o verbalment, davant de l’autoritat judicial o de la policia.

L’autoritat judicial, el Ministeri Fiscal i el Servei de Policia han de rebre sempre les denúncies verbals o escrites que s’interposin.” 1.2. La notificació al Cos de Policia comporta l’activació del PAI, en els termes recollits als apartats següents. 1.3. En cas que la persona denunciant sigui un professional, haurà de recavar, preferentment per escrit, tota la informació rellevant de la possible situació de maltractament físic agut, abús o agressió sexual, ja sigui l’específica referent al maltractament com informació rellevant de l’infant o l’adolescent o de la seva família que pugui aportar o esclarir el nivell de desprotecció que presenta. 1.4. Si es considera que l’infant o l’adolescent ha patit recentment un maltractament físic, abús o agressió sexual i requereix assistència mèdica, es prioritzarà aquesta assistència.

Els professionals sanitaris que l’atenguin han de notificar la situació prop del Cos de Policia, que es comunicarà amb l’Àrea de Medicina Legal i Forense amb la màxima celeritat possible. 1.5. En cas de dubte, la persona o el professional es poden posar en contacte amb el SEAIA, al telèfon del ministeri encarregat dels afers socials o al telèfon d’emergència 175 , per rebre informació respecte al procediment que s’ha d’efectuar, així com suport i orientació professional.

El SEAIA recollirà les dades de contacte de la persona que faci la demanda d’informació per efectuar el seguiment de la notificació.

Resum del circuit de notificació:

2. Avaluació dels fets i recollida de proves 2.1. Una vegada denunciada una situació de maltractament físic agut, abús o agressió sexual, s’inicia la fase d’avaluació dels fets i la recollida de proves . 2.2. L’obtenció de proves no ha d’ocasionar una victimització secundària als infants i els adolescents i per això s’han d’emprar recursos senzills i han de regir els principis d’intervenció mínima, celeritat i especialització, per reduir el sofriment i no prolongar-lo de manera innecessària. 2.3. En els casos en què el maltractament físic, l’abús o l’agressió sexual l’hagi causat, presumptament, un dels progenitors o la persona representant legal de l’infant o l’adolescent, i consegüentment aquests no puguin estar presents en les actuacions, el batlle competent designarà un representant ad hoc perquè es facin les exploracions de la víctima amb les màximes garanties. 2.4. En aquesta fase, hi intervenen el Cos de Policia, la Batllia i el Ministeri Fiscal, el psicòleg forense de l’AAIA i l’Àrea de Medicina Legal i Forense. 2.4.i. Intervenció del Cos de Policia Quan el Cos de Policia rep la denúncia corresponent ho comunica immediatament al Ministeri Fiscal.

El Cos de Policia, mitjançant l’Àrea de Policia Judicial i Investigació Criminal, fa una primera valoració dels fets −per determinar-ne l’autoria i la temporalitat−, així com la recerca de proves, i comunica les seves actuacions a l’estament judicial que correspongui.

En tot cas, s’ha d’evitar, en la mesura que sigui possible, la declaració de la presumpta víctima.

Concretament, algunes de les accions que pot efectuar el Cos de Policia sota la direcció i el control del fiscal de guàrdia o el batlle competent són les següents:

• Prendre declaració a la persona que ha notificat la situació.
• Prendre declaració als testimonis, si n’hi ha.
• Prendre declaració als progenitors, tutors o guardadors de l’infant o l’adolescent víctima.
• Fer la recerca de proves materials.
• Buscar la persona presumptament agressora i prendre-li declaració.
• Detenir la persona presumptament agressora.
• Trametre l’enquesta preliminar a la Batllia o a la Fiscalia.
• Activar la intervenció del metge forense.
• Prendre mesures de protecció de l’infant o adolescent en situació de desemparament i/o derivar-lo al SEAIA.
• Qualsevol altra que li sigui atribuïda per llei. 2.4.ii. Intervenció del metge forense La intervenció del metge forense s’activa quan l’infant o l’adolescent presenti una lesió física, proves o rastres biològics de la persona agressora que poden evidenciar aquesta situació detectada. En tot cas s’intentarà minimitzar el nombre d’exploracions fetes a la víctima.

a) En cas d’agressió sexual:

• L’actuació medicoforense davant una agressió sexual a un infant o adolescent ha de ser específica en funció de les característiques i circumstàncies dels fets.
• L’exploració física inclou una exploració física general i, de forma més específica, de les àrees d’accés sexual. Així, s’exploren la regió genital, l’anal i la bucal, fent èmfasi en les àrees on la víctima descriu que ha patit els tocaments o l’accés carnal.
• El metge forense podrà, segons criteri professional, recolzar-se en altres facultatius mèdics especialitzats. i. Menys de 72 hores entre el delicte i l’exploració L’actuació del metge forense en aquest supòsit és de caràcter urgent i prioritari, ja que es poden observar les lesions sofertes i hi pot haver rastres biològics de la persona agressora que poden donar un perfil genètic per a la identificació posterior. ii. Més de 72 hores entre el delicte i l’exploració Amb posterioritat a aquest temps, aquests rastres es deterioren i desapareixen, i es perd el cos de la prova. Tot i així, podria ser necessària la intervenció per tal de valorar possibles lesions físiques.

b) En cas d’agressions física L’activació d’aquest recurs dependrà de la tipologia d’agressió o el maltractament, així com del temps transcorregut des dels presumptes fets.

El metge forense efectua una exploració física general per avaluar les possibles lesions sofertes i, en particular, la lesió que es derivi de la situació denunciada.

Els espais i els professionals s’adequaran segons la tipologia de situació denunciada. 2.4.iii.

Intervenció del psicòleg forense En l’avaluació de les situacions de maltractament físic i, en particular, la situació d’abús o agressió sexual, el testimoni de l’infant o l’adolescent és bàsic.

Segons les característiques de l’infant o l’adolescent, es poden donar dificultats o una absència d’habilitats per comunicar eficientment les seves vivències –sobretot respecte dels fets viscuts–, i encara que tingui més probabilitat d’experimentar la simptomatologia descrita, es produeix una gran variabilitat en la naturalesa i l’extensió de l’estrès psicològic que experimenta, fet que dificulta l’evidència de les conseqüències negatives derivades d’aquesta situació.

Per aquest motiu, la intervenció del psicòleg forense és fonamental per avaluar i explorar els fets denunciats i evitar la reactivació del trauma de l’abús/agressió o el maltractament físic sofert.

El professional ha d’elaborar i lliurar els informes pericials sol·licitats pels estaments judicials i l’enregistrament audiovisual de les declaracions de l’infant o de l’adolescent.

Respecte als recursos materials, l’espai destinat a l’exploració ha de ser un entorn confortable i agradable per a l’infant o l’adolescent i ha de disposar de tots els mitjans materials –vidre unidireccional– i tecnològics per enregistrar i reproduir posteriorment la declaració, evitar la victimització secundària de l’infant o l’adolescent i possibilitar la pràctica de la prova preconstituïda, aspecte que es recull a l’article 76 de la Llei 14/2019 .

Per donar garanties al testimoni de la víctima i evitar el seu testimoniatge reiterat, el psicòleg forense procedirà de la manera següent:

• Entrevista inicial a la víctima Davant una situació d’indeterminació dels fets denunciats i mitjançant un requeriment judicial, el psicòleg forense pot fer una entrevista inicial a la víctima a fi de determinar els fets denunciats, la possible persona agressora, la temporalitat i altres elements que es considerin d’important rellevància per prosseguir amb la investigació policial i judicial. En aquesta entrevista cal dedicar el temps necessari a parlar o jugar amb la víctima abans de començar l’entrevista pròpiament dita amb l’objectiu d’establir la confiança suficient perquè es relaxi i no se senti amenaçada. Aquesta entrevista s’ha de centrar a aconseguir un relat lliure i poc dirigit de l’infant, amb l’objectiu d’obtenir una declaració objectiva, evolutivament apropiada i defensable des del punt de vista legal. La prova s’ha d’efectuar a l’espai adaptat, destinat a l’exploració de les víctimes i amb els recursos materials necessaris, com l’enregistrament tecnològic i l’assistència a la sala annexa dels professionals que el batlle instructor determini. Si en el marc d’aquesta entrevista inicial s’evidencia que el fets ocorreguts requereixen l’actuació de l’Àrea de Medicina Legal i Forense, aquesta derivació es farà amb la màxima celeritat, seguint els circuits establerts.
• Prova preconstituïda Per tal d’optimitzar les declaracions de l’infant o l’adolescent i evitar la seva revictimització, s’estableix la realització de la prova preconstituïda. Aquesta prova ha de permetre prendre la declaració a la víctima amb totes les garanties processals necessàries per evitar, si és possible, que assisteixi al judici. La prova es portarà a terme al mateix espai adaptat per a les exploracions en presència de totes les parts designades pel batlle instructor a la sala adjacent, les quals han de visualitzar i escoltar l’entrevista a través d’un vidre unidireccional i amb els mitjans audiovisuals adients. El batlle instructor pot sol·licitar totes les qüestions i els aclariments que consideri oportuns al psicòleg forense perquè aquest darrer ho pugui esclarir durant l’exploració.
• Dictamen pericial El Batlle, d’ofici o a instància de part, pot nomenar un o dos pèrits perquè efectuïn les comprovacions materials i tècniques, d’acord amb les precisions del batlle, i redactin un dictamen pericial, d’acord amb la secció novena del Codi de procediment penal vigent. En aquest aute de nomenament, el batlle instructor autoritza el pèrit a enregistrar la imatge i el so de les entrevistes que es facin a l’infant o l’adolescent, a l’efecte d’evitar una exposició excessiva de l’infant o de l’adolescent afectat.

3. Procediment judicial

a) Actuacions precedents al judici oral Un professional del SEAIA efectua, si escau, un acompanyament a l’infant o l’adolescent i la seva família durant el procés judicial i activa, si són necessaris, els recursos per a la seva recuperació física i psicosocial. Prèviament a la data de la vista, aquest professional pot acompanyar la víctima a la sala del judici per facilitar-li la informació escaient respecte del procediment, adaptada a la seva edat i el seu grau de maduresa. La preparació psicològica de l’infant o l’adolescent víctima per declarar en el judici s’ha d’efectuar, si escau, amb el seu psicòleg de referència. Així mateix, s’han d’identificar els factors que poden contribuir a millorar el seu testimoniatge i s’ha de reduir al màxim la possibilitat de danys psicològics secundaris i així donar compliment a l’article 75 de la Llei 14/2019 .

b) Judici oral La Llei 14/2019 estableix que la intervenció dels infants i els adolescents en un procés judicial davant de qualsevol jurisdicció s’ha de fer en un entorn favorable i en unes condicions que permetin prendre en consideració la seva edat, el seu grau de maduresa i desenvolupament, i les seves dificultats de comunicació eventuals. Atenent el respecte dels drets de la infància i l’adolescència, els tribunals poden ordenar que el judici es faci a porta tancada. Així mateix, la declaració dels infants i dels adolescents víctimes s’ha de dur a terme evitant la confrontació visual amb la persona inculpada per reduir o evitar els perjudicis que se’n puguin derivar, i el batlle o el tribunal pot ordenar la utilització de qualsevol mitjà tècnic per practicar la prova. Concretament, en els processos penals, s’ha d’informar els infants i els adolescents dels drets que els concerneixen. Si, excepcionalment, el judici oral no té lloc a porta tancada, els mitjans de comunicació han d’efectuar un tractament rigorós dels continguts informatius relacionats amb els maltractaments dels infants i dels adolescents amb respecte a l’honor, la intimitat i la imatge de la persona afectada, evitant la difusió pública de qualsevol informació que pugui conduir a la seva identificació, d’acord amb l’article 74 de la Llei 14/2019 .