Article 37. Omissió d’Intervenció

Article 37. Omissió d’Intervenció

1. En els supòsits en què, segons el que disposa aquest Reglament, la funció interventora és preceptiva i s’omet, no es pot reconèixer l’obligació, ni tramitar el pagament, ni intervenir favorablement aquestes actuacions fins que no es conegui i resolgui aquesta omissió en els termes previstos en aquest article.

2. Si l’interventor general o els interventors delegats tenen constància d’un expedient amb alguna de les omissions indicades en el punt anterior, emeten l’informe corresponent posant-ho de manifest i l’adrecen a l’òrgan de contractació.

3. L’òrgan de contractació sotmet al Govern les actuacions objecte de l’omissió, mitjançant un informe que inclou una explicació de l’omissió de la preceptiva fiscalització o intervenció prèvia, juntament amb l’informe de la Intervenció per tal que el Govern adopti la resolució escaient.

4. L’informe de la Intervenció, que no té naturalesa de fiscalització, posa de manifest, com a mínim, els punts següents:

a) Les infraccions de l’ordenament jurídic que, a judici de l’interventor, s’han produït en el moment en què es va adoptar l’acte sense fiscalització o intervenció prèvia.

b) Les prestacions que s’han realitzat com a conseqüència d’aquest acte.

c) La possibilitat de revisió dels actes dictats amb infracció de l’ordenament.

5. L’omissió de submissió d’un expedient de despesa al control de la Intervenció és susceptible de comportar responsabilitats de conformitat amb el que estableixen la Llei general de les finances públiques i les modificacions posteriors, i la Llei 32/2014 , del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.