Article 63. Gestió de la cartera de negociació

Article 63. Gestió de la cartera de negociació

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 3 de l’article 53 de la Llei 35/2018 , del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’entitat ha de disposar de polítiques i procediments clarament definits per a la gestió global de la cartera de negociació. Aquests procediments i polítiques han d’especificar el següent:

a) Les activitats que l’entitat consideri de negociació i integrants de la cartera de negociació a l’efecte dels requisits de fons propis;

b) La mesura en què una posició es pot valorar diàriament a preus de mercat per referència a un mercat líquid actiu tant per a l’oferta com per a la demanda;

c) Respecte de les posicions valorades d’acord amb un model, la mesura en què l’entitat pot:

i) Determinar tots els riscos importants de la posició; ii) Cobrir tots els riscos importants de la posició amb instruments per als quals hi ha un mercat líquid actiu tant per a l’oferta com per a la demanda; iii) Fer estimacions fiables sobre les hipòtesis i els paràmetres clau utilitzats al model;

d) La mesura en què l’entitat pot i ha de generar per a la posició valoracions que es puguin validar externament de manera coherent;

e) La mesura en què restriccions legals o altres requisits operatius podrien menyscabar la capacitat de l’entitat per efectuar una liquidació o cobrir la posició a curt termini;

f) La mesura en què l’entitat pot i ha de gestionar activament els riscos de les posicions de la seva activitat de negociació;

g) La mesura en què l’entitat pot reclassificar riscos o posicions entre la cartera d’inversió i la cartera de negociació, i els requisits aplicables a aquestes reclassificacions que preveu l’article 64 bis.

2. L’entitat ha de gestionar les seves posicions o conjunts de posicions de la cartera de negociació d’acord amb el següent:

a) L’entitat ha de disposar d’una estratègia de negociació clarament documentada per a la posició, l’instrument o les carteres, i aprovada per la direcció general, que ha d’incloure el període de tinença previst;

b) L’entitat ha de disposar de polítiques i procediments clarament definits per a la gestió activa de les posicions preses en un departament de negociació. Aquests procediments i polítiques han d’especificar el següent:

i) Les posicions o carteres de posicions que poden prendre les diferents taules de negociació o, si escau, operadors designats; ii) Els límits fixats per les posicions, que s’han de supervisar per comprovar-ne l’adequació; iii) Que el personal encarregat de la negociació ha de tenir autonomia per prendre i gestionar posicions dins dels límits acordats i respectant l’estratègia convinguda; iv) Que s’ha d’informar la direcció general de les posicions mantingudes com a part integral del procés de gestió de riscos de l’entitat;

v) Que s’ha de dur a terme un seguiment actiu de les posicions per referència a les fonts d’informació del mercat, i s’ha d’avaluar la negociabilitat o possibilitat de cobertura de la posició o dels seus components de risc, inclosa una avaluació de la qualitat i disponibilitat de dades de mercat útils per al procés de valoració, del volum d’intercanvis del mercat i del volum de les posicions negociades en el mercat; vi) Procediments i controls actius contra el frau.

c) L’entitat ha de disposar de polítiques i procediments clarament definits per al seguiment de les posicions en relació amb la seva estratègia de negociació, inclòs el seguiment del volum d’operacions i de les posicions de les quals s’hagi excedit el període inicial de tinença previst.