Article 256. C àlcul del valor d’exposició

Article 256. Càlcul del valor d’exposició

1. Les exposicions totals enfront d’un grup de clients vinculats entre si es calculen sumant les exposicions enfront de cadascun dels clients individuals d’aquest grup.

2. Les exposicions globals enfront de clients individuals es calculen sumant les exposicions de la cartera de negociació i les exposicions de la cartera d’inversió.

3. Pel que fa a les exposicions de la cartera de negociació, les entitats poden:

a) Compensar les seves posicions llargues i curtes en els mateixos instruments financers emesos per un determinat client, calculant la posició neta en cadascun dels diferents instruments d’acord amb els mètodes definits en la secció segona del capítol cinquè del títol III;

b) Compensar les seves posicions llargues i curtes en instruments financers diferents emesos per un determinat client, però únicament si l’instrument financer subjacent de la posició curta està subordinat a l’instrument financer subjacent de la posició llarga, o si els instruments subjacents tenen la mateixa prelació. Als efectes de les lletres a i b, els instruments financers poden assignar-se a segments en funció dels diversos graus de prelació amb la finalitat de determinar la prelació relativa de les posicions.

4. Les entitats han de calcular els valors d’exposició dels contractes de derivats enumerats en l’annex II i dels contractes sobre derivats de crèdit directament subscrits amb un client de conformitat amb un dels mètodes establerts en els articles 172 a 180 de la secció cinquena del capítol tercer del títol III, segons sigui procedent. Les exposicions resultants de les operacions a què es refereixen els articles 244 a 246 es calculen de la manera determinada en aquests articles. En calcular el valor d’exposició dels contractes a què es refereix el paràgraf primer, quan aquests contractes s’assignin a la cartera de negociació, les entitats han de complir a més els principis establerts a l’article 185. No obstant el que es disposa en el paràgraf primer d’aquest apartat, les entitats que tinguin autorització per utilitzar els mètodes a què es refereixen els articles 130 a 148 de la secció tercera del capítol tercer del títol III poden utilitzar aquests mètodes per calcular el valor d’exposició de les operacions de finançament de valors.

5. Les entitats han d’afegir a l’exposició total enfront d’un client les exposicions resultants dels contractes de derivats enumerats a l’annex II i dels contractes sobre derivats de crèdit quan el contracte no es va subscriure directament amb aquest client però l’instrument de deute o renda variable subjacent va ser emès per aquest client.

6. Les exposicions no han d’incloure:

a) En el cas de les operacions de canvi de divises, les exposicions assumides, en el curs normal de la liquidació, durant els dos dies hàbils següents a la realització del pagament;

b) En el cas de les operacions de compra o de venda de valors, les exposicions assumides, en el curs normal de la liquidació, durant els cinc dies hàbils posteriors a la data del pagament, o a la de lliurament dels valors, si aquesta fos anterior;

c) En el cas de la prestació de serveis de transferència de diners, inclosa l’execució de serveis de pagament, compensació i liquidació en qualsevol divisa i corresponsalia bancària, o serveis de compensació, liquidació i custòdia d’instruments financers a clients, la recepció amb retard de fons i altres exposicions derivades de l’activitat amb la clientela que no es perllonguin més enllà del dia hàbil següent;

d) En el cas de la prestació de serveis de transferència de diners, inclosa l’execució de serveis de pagament, compensació i liquidació en qualsevol divisa i corresponsalia bancària, les exposicions intradia enfront de les entitats que faciliten aquests serveis;

e) Les exposicions deduïdes dels elements de capital de nivell 1 ordinari o de capital de nivell 1 addicional conformement a l’article 20 d’aquest Reglament i l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, o qualsevol altra deducció d’aquests elements que redueixi la ràtio de solvència.

7. Amb la finalitat de determinar l’exposició global respecte d’un client o d’un grup de clients vinculats entre si, en relació amb clients respecte dels quals l’entitat tingui exposicions a través de les operacions a què es refereixen les lletres m i o de l’article 78, o a través d’altres operacions en què hi hagi una exposició a actius subjacents, l’entitat ha d’avaluar les seves exposicions subjacents tenint en compte el contingut econòmic de l’estructura de l’operació i els riscos inherents a l’estructura de l’operació en si, per tal de determinar si es tracta d’una exposició addicional.

8. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar els aspectes següents:

a) Les condicions i els mètodes que s’han d’emprar per determinar l’exposició global respecte d’un client o d’un grup de clients vinculats entre si respecte als tipus d’exposicions a què es refereix l’apartat 7;

b) Les condicions en les quals l’estructura de les operacions a què es refereix l’apartat 7 no constitueix una exposició addicional.

9. A l’efecte de l’apartat 5, el ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar la manera de determinar les exposicions resultants dels contractes enumerats a l’annex II i dels derivats de crèdit no directament subscrits amb un client, però que siguin subjacents d’un instrument de deute o renda variable emès per aquest client per a la seva inclusió en les exposicions respecte del client.