Article 180. Conjunt de posicions compensables

Article 180. Conjunt de posicions compensables

1. Les entitats han d’establir els conjunts de posicions compensables d’acord amb els apartats 2 a 5.

2. S’ha d’establir un conjunt de posicions compensables per cada emissor d’un instrument de deute de referència que constitueixi el subjacent d’una permuta de cobertura per impagament. El tractament de les permutes de cobertura per impagament d’ n -èsim impagament sobre cistelles ha de ser el següent:

a) La magnitud d’una posició de risc en un instrument de deute de referència comprès en una cistella subjacent a una permuta de cobertura per impagament d’ n -èsim impagament ha de ser igual al valor nocional efectiu de l’instrument de deute de referència, multiplicat per la duració modificada del derivat d’ n -èsim impagament respecte a una variació del diferencial creditici de l’instrument de deute de referència;

b) Per a cada instrument de deute de referència comprès en una cistella subjacent a una determinada permuta de cobertura per impagament d’ n -èsim impagament hi ha d’haver un conjunt de posicions compensables. Les posicions de risc derivades de diferents permutes de cobertura per impagament d’ n -èsim impagament no s’han d’incloure en un mateix conjunt de posicions compensables;

c) El multiplicador del risc de contrapart aplicable a cada conjunt de posicions compensables creat per cada instrument de deute de referència d’un derivat d’ n -èsim impagament ha de ser el següent:

i) El 0,3% per als instruments de deute de referència amb una avaluació creditícia efectuada per una ECAI reconeguda equivalent als nivells 1 a 3 de qualitat creditícia ii) El 0,6% per als altres instruments de deute

3. Quan es tracta de posicions de risc de tipus d’interès derivades:

a) De dipòsits monetaris lliurats a una contrapart com a garantia, quan aquesta contrapart no té obligacions de deute pendents amb un risc específic reduït

b) D’instruments de deute subjacents, als quals s’aplica una exigència de capital superior a l’1,60% segons el quadre 1 de l’article 218 S’ha d’establir un conjunt de posicions compensables per a cada emissor. Quan un component de pagament replica un instrument de deute d’aquest tipus, també s’ha d’establir un conjunt de posicions compensables per a cada emissor de l’instrument de deute de referència. Les entitats poden assignar, a un mateix conjunt de posicions compensables, les posicions de risc que sorgeixin d’instruments de deute d’un determinat emissor o d’instruments de deute de referència del mateix emissor que són replicats per components de pagament o que constitueixin la base d’una permuta de cobertura per impagament.

4. Els instruments financers subjacents diferents dels instruments de deute només s’han d’assignar als mateixos conjunts de posicions compensables si són instruments idèntics o similars. En tots els altres casos s’han d’assignar a conjunts de posicions compensables independents. A l’efecte del que està previst en aquest apartat, les entitats han de determinar la similitud dels instruments subjacents d’acord amb els principis següents:

a) Pel que fa a les accions, el subjacent ha de ser similar si ha estat emès pel mateix emissor. Un índex d’accions s’ha de tractar com un emissor diferent;

b) Pel que fa als metalls preciosos, el subjacent és similar si es tracta del mateix metall. Un índex de metalls preciosos s’ha de tractar com un metall preciós diferent;

c) Pel que fa a l’energia elèctrica, el subjacent ha de ser similar si els drets i obligacions de subministrament es refereixen al mateix període de càrrega màxima o mínima dins d’un període de 24 hores;

d) Pel que fa a les matèries primeres, el subjacent ha de ser similar si és la mateixa matèria primera. Un índex de matèries primeres s’ha de tractar com una matèria primera diferent.

5. Els multiplicadors del risc de contrapart (en endavant denominats “MRCC”) per a les diverses categories de conjunts de posicions compensables han de ser els previstos en el quadre següent: Quadre 5 Categories de conjunts de posicions compensables Multiplicador RCC (MRCC)

1. Tipus d’interès 0,2%

2. Tipus d’interès per a les posicions de risc d’un instrument de deute de referència que constitueix el subjacent d’una permuta de cobertura per impagament i al qual s’aplica una exigència de capital de l’1,60%, o inferior, d’acord amb el quadre 1 del capítol cinquè, secció segona 0,3%

3. Tipus d’interès per a les posicions de risc d’un instrument de deute o d’un instrument de deute de referència al qual s’aplica una exigència de capital superior a l’1,60% d’acord amb el quadre 1 del capítol cinquè, secció segona 0,6%

4. Tipus de canvi 2,5%

5. Energia elèctrica 4%

6. Or 5%

7. Capital 7%

8. Metalls preciosos (excepte or) 8,5%

9. Altres matèries primeres (exclosos els metalls preciosos i l’energia elèctrica) 10%

10. Instruments subjacents dels instruments derivats no negociats en mercats regulats que no figuren en cap de les categories anteriors 10% Els instruments subjacents dels instruments derivats OTC esmentats en el punt 10 del quadre 5 s’han d’assignar a conjunts de posicions compensables individuals diferents per a cada categoria d’instrument subjacent.

6. En el cas de les operacions amb un perfil de risc no lineal, o dels components de pagament i les operacions que tenen com a subjacents instruments de deute, en relació amb les quals l’entitat bancària no pot determinar el delta o la durada modificada, segons correspongui, mitjançant un model instrumental que l’AFA hagi aprovat per calcular els requisits de fons propis per risc de mercat, l’AFA ha de determinar la quantia de les posicions de risc i dels multiplicadors del risc de contrapart aplicables de forma prudent o ha d’exigir que l’entitat utilitzi el mètode establert en l’article 172. No es reconeix la compensació (és a dir, el valor d’exposició s’ha de determinar com si hi hagués un conjunt d’operacions compensables que comprenen només una operació).

7. Les entitats han de comptar amb procediments interns per verificar que, abans d’incloure una operació en un conjunt de posicions compensables, l’operació està coberta per un contracte de compensació legalment exigible que compleix els criteris establerts en els articles 181 a 184.

8. Les entitats que recorrin a garanties reals per atenuar el seu risc de contrapart han de comptar amb procediments interns per verificar, abans de reconèixer l’efecte de la garantia real en els seus càlculs, que aquesta garantia compleix les oportunes normes de certesa jurídica segons el que estableix la secció tercera.