Article 105. Avaluació creditícia d’emissors i emissions

Article 105. Avaluació creditícia d’emissors i emissions

1. Quan hi hagi una avaluació creditícia per a un determinat programa o una determinada línia d’emissió a la qual pertany l’element constitutiu de l’exposició, s’ha d’utilitzar aquesta avaluació per determinar la ponderació de risc assignada a aquest element.

2. Quan no hi hagi una avaluació creditícia directament aplicable a un element concret, però sí una avaluació creditícia referida a un programa o una línia determinada d’emissió a la qual no pertanyi l’element constitutiu de l’exposició o una avaluació creditícia general de l’emissor, s’ha d’utilitzar aquesta avaluació en els dos casos següents:

a) Quan es produeixi una ponderació de risc més alta de la que s’obtindria d’una altra forma i l’exposició en qüestió tingui la mateixa prelació o més baixa, en tots els aspectes, que el mencionat programa o línia d’emissió o que les exposicions preferents no garantides d’aquest emissor, segons sigui pertinent.

b) Quan es produeixi una ponderació de risc més baixa i l’exposició en qüestió tingui la mateixa prelació o més alta, en tots els aspectes, que el mencionat programa o línia d’emissió o que les exposicions preferents no garantides d’aquest emissor, segons sigui pertinent. En tots els altres casos, l’exposició s’ha de considerar com a no qualificada.

3. Els apartats 1 i 2 s’han d’entendre sense perjudici de l’article 95.

4. Les avaluacions creditícies corresponents a emissors d’un grup d’empreses no poden servir d’avaluació creditícia d’altres emissors del mateix grup.