Article 4. Marcatge

Article 4. Marcatge

1. Els animals de companyia de les espècies considerades en la part A de l’annex I es marquen amb la implantació d’un transponedor amb els requisits tècnics següents:

a) Que compleixi la norma ISO 11784 i apliqui la tecnologia HDX o FDX-B;

b) Que pugui ser llegit amb un dispositiu de lectura compatible amb la norma ISO 11785.

2. Quan el transponedor no compleixi els requisits de l’apartat 1, el propietari o la persona autoritzada a realitzar el moviment no comercial ha de proporcionar els mitjans necessaris per a la lectura del transponedor en qualsevol moment en què es requereixi la comprovació de la identificació de l’animal.

3. El Departament d’Agricultura subministra els transponedors als veterinaris legalment establerts. El codi d’identificació únic per a cada transponedor consta de quinze dígits, les tres primeres xifres dels quals es corresponen amb el codi de país, que per a Andorra és el 020 segons la norma ISO 3166.

4. La implantació del transponedor l’efectuen els veterinaris legalment establerts. El transponedor s’implanta, en condicions òptimes d’asèpsia, a la banda esquerra del coll de l’animal. En cas que, a criteri facultatiu, no sigui possible, s’implanta a la zona de la creu, entre les espatlles, i es fa constar expressament en el document oficial d’identificació per a animals de companyia.

5. Els animals de les espècies considerades en la part B de l’annex I són marcats o descrits de conformitat amb el Reglament referent a la classificació i a l’establiment de les condicions d’atorgament de l’autorització de nucli zoològic per a espècies de la fauna salvatge, les obligacions de funcionament, el tipus d’instal·lacions i les condicions que han de complir aprovat pel Decret del 16-3-2005.

6. Tenint en compte la diversitat de les espècies considerades en la part B de l’annex I, el veterinari responsable de la identificació pot aplicar, a criteri facultatiu, altres sistemes d’identificació diferents dels que estableix el Reglament esmentat a l’apartat 5 sempre que quedi garantit el vincle entre l’animal i el seu document d’identificació.

7. En el cas d’il·legibilitat del marcatge, el veterinari legalment establert responsable de la identificació de l’animal de companyia procedeix a marcar-lo de nou, i ho fa constar en el document oficial d’identificació.