Article 39. Refús d’ordres de pagament

Article 39. Refús d’ordres de pagament

1. Si el proveïdor de serveis de pagament es nega a executar una ordre de pagament o a iniciar una operació de pagament, ha de notificar a l’usuari de serveis de pagament la seva negativa i, si és possible, els motius de la mateixa negativa i el procediment per rectificar els possibles errors de fet que l’hagin motivat, tret que ho prohibeixi la legislació aplicable. El proveïdor de serveis de pagament ha de proporcionar o fer accessible la notificació de la manera acordada tan aviat com sigui possible i, en qualsevol cas, dins els períodes especificats a l’article 43. El contracte marc pot incloure una clàusula que permeti al proveïdor de serveis de pagament cobrar una comissió raonable per aquesta negativa si la mateixa negativa està objectivament justificada.

2. El proveïdor de serveis de pagament gestor de compte no pot negar-se a executar una ordre de pagament autoritzada si es compleixen totes les condicions fixades en el contracte marc de l’ordenant, independentment que l’ordre de pagament la iniciï un ordenant per compte propi, per un proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments, o per un beneficiari o a través del mateix beneficiari, tret que ho prohibeixi la normativa aplicable en cada moment.

3. Als efectes dels articles 43 i 48, les ordres de pagament l’execució de les quals hagi estat denegada no es consideren rebudes.