Article 29. Emissió dels documents d’identificació permanents únics substitutius

Article 29. Emissió dels documents d’identificació permanents únics substitutius

1. L’organisme emissor segons l’apartat 1 de l’article 5 emet un document d’identificació substitutiu quan:

a) S’hagi perdut el document d’identificació permanent únic original i:

i) No es pugui determinar la identitat de l’animal, ii) No hi hagi indicis ni proves que un organisme emissor segons l’apartat 1 de l’article 5 hagi emès prèviament un document d’identificació per a l’animal en qüestió;

b) L’animal no hagi estat identificat dins dels terminis assenyalats a l’apartat 1 de l’article 12 o l’article 14.

2. En els casos descrits a l’apartat 1, l’organisme emissor segons l’apartat 1 de l’article 5, a instància del posseïdor o a petició de l’autoritat competent, ha de fer el següent:

a) Implantar a l’animal un transponedor de conformitat amb l’article 17 o aplicar un mètode de verificació de la identitat d’acord amb l’article 19;

b) Emetre un document d’identificació substitutiu clarament marcat com a tal (“document d’identificació substitutiu”) amb una referència a un número permanent únic novament assignat que es correspongui amb el registre de la base de dades en el moment d’emetre’s el document d’identificació substitutiu mencionat;

c) Classificar l’animal equí a la part II de la secció II del document d’identificació substitutiu com a animal no destinat al sacrifici per al consum humà.

3. Les dades contingudes en el document d’identificació substitutiu emès de conformitat amb l’apartat 2 hauran d’introduir-se a la base de dades fent referència al número permanent únic segons l’article 34, i ser transmeses a la base de dades central de conformitat amb l’article 35.