Annex 1

Annex I

ITC-01: Instal·lacions de distribució de combustibles gasosos mitjançant canalització de concessió pública o privada. Article 1. Objecte L’objecte d’aquesta ITC és establir els requisits essencials i les mesures de seguretat mínimes que s’han d’observar en projectar, construir i mantenir les instal·lacions de distribució de combustibles gasosos mitjançant canalització sota regim de concessió publica i/o privada. Article 2. Àmbit d’aplicació Les disposicions d’aquesta ITC són aplicables a les instal·lacions de distribució de combustibles gasosos a diversos usuaris, mitjançant canalització. Article 3. Autoritzacions administratives Les instal·lacions de distribució, d’emmagatzematge i de subministrament de combustibles gasosos mitjançant canalització i extensions de xarxes existents requereixen l’autorització administrativa prèvia del Govern. Article 4. Disseny

1. Les instal·lacions han de ser dissenyades de manera que permetin efectuar un subministrament segur i continu del gas. El disseny ha de tenir en compte els aspectes de seguretat i de protecció del medi ambient tant en la fase d’execució com en la de manteniment.

2. Les xarxes han de ser dimensionades amb capacitat suficient per atendre les demandes de la zona i les previsions de creixement conegudes, en funció de les seves necessitats i de la seva climatologia. Si la xarxa es dissenya originàriament per transportar GLP, s’ha de dimensionar de manera que, en un futur, permeti substituir aquest gas per GN. En la concepció del projecte i l’elecció dels materials a utilitzar en la construcció de la xarxa s’han de tenir en compte les característiques fisicoquímiques del gas, la pressió de disseny, la pèrdua de càrrega admissible i el manteniment de les instal·lacions.

3. Les instal·lacions de distribució de combustibles gasosos per canalització s’han de projectar basant-se en l’article 16 del Reglament i dissenyar-les d’acord amb els requisits i exigències previstos a les normes EN 12007, EN 1594, EN 12186, EN 12327 en vigor, i les normes UNE 60310, UNE 60311 i UNE 60312. Article 5. Execució de les instal·lacions

1. Les instal·lacions s’efectuen sota la responsabilitat de la direcció d’obra. Ha de dur-les a terme una empresa instal·ladora autoritzada, de manera que es garanteixi la seguretat en els treballs, i s’han de prendre totes les mesures necessàries per evitar afectar altres instal·lacions en general.

2. Les connexions de noves instal·lacions de distribució a d’altres que ja hi ha s’han de fer, sempre que sigui possible, sense interrompre’n el subministrament.

3. L’execució d’obres especials motivades per l’encreuament o el pas per carreteres, rius, ponts o altres infraestructures o serveis públics essencials requereixen l’autorització de l’organisme afectat segons la Llei general del territori i urbanisme vigent. Article 6. Posada en funcionament

1. Abans de posar en servei la instal·lació s’han de fer les proves de resistència i estanquitat previstes a les normes UNE 60310, UNE 60311 i UNE 60312, o en les normes europees equivalents utilitzades, segons correspongui en funció del tipus d’instal·lació. Si la instal·lació compta amb dipòsits, cal realitzar les comprovacions previstes abans de la posada en funcionament descrites en la ITC 2 si els dipòsits són de GLP o bé la ITC 4 si els dipòsits són de GNL.

2. Acabades totes les proves, en cas que la instal·lació sigui apta per ser posada en marxa, la direcció d’obra ha de registrar al departament competent el certificat de final d’obra, a què cal annexar:

• Si s’han realitzat modificacions, un annex amb totes les variacions i modificacions del projecte inicial.
• En el cas que la instal·lació disposi de dipòsits fixos, cal adjuntar els certificats de conformitat dels dipòsits.
• Les actes de les proves efectuades en la instal·lació.
• El butlletí de la instal·lació de gas emès per l’empresa instal·ladora que ha efectuat els treballs.
• Còpia de la pòlissa d’assegurança de l’empresa concessionària explotadora de la instal·lació de gas.
• Còpia del contracte de manteniment de la instal·lació.

3. L’ompliment de gas de la instal·lació de distribució s’ha d’efectuar de manera que s’eviti la formació de mescles d’aire i gas compreses entre els límits d’inflamabilitat del gas. Per evitar-ho, el gas s’ha d’introduir a una velocitat que redueixi el risc de mescla inflamable en la zona de contacte o s’han de separar ambdós fluids mitjançant un tap de gas inert o amb un pistó de purga. Igualment, el procediment per purgar la instal·lació s’ha d’efectuar de manera controlada. En tot cas la posada en servei d’una instal·lació l’ha de fer personal qualificat autoritzat per l’empresa subministradora de la instal·lació i amb el coneixement del director facultatiu.

4. Al titular de la instal·lació de gas se li ha de donar una còpia del certificat de final d’obra i el butlletí de gas a l’empresa concessionària degudament compulsada pel departament competent, que dona fe del registre de la instal·lació. El subministrador té completament prohibit subministrar gas fins que l’empresa concessionària no justifiqui el registre de la instal·lació, sens perjudici de totes les autoritzacions que siguin preceptives per posar en servei l’activitat, quan correspongui. Article 7. Manteniment de la xarxa

1. La concessionària és responsable del manteniment, de la conservació i del bon ús de les instal·lacions, i ha de garantir el servei permanent amb el nivell de seguretat adequat. S’han d’aplicar els criteris de manteniment que siguin adequats d’acord amb la seguretat. Han de dur a terme, a més, les actuacions periòdiques que s’indiquen en aquest capítol i en les normes UNE 60310, UNE 60311 i UNE 60312, o en les normes europees equivalents utilitzades, segons correspongui en funció del tipus d’instal·lació. En el cas de disposar de dipòsits d’emmagatzematge, han de seguir el manteniment establert en la ITC 2 si el dipòsit és de GLP o la ITC 4, si el dipòsit és de GNL.

2. La concessionària pot realitzar el manteniment amb mitjans propis o bé ha de disposar d’un contracte de manteniment subscrit amb una empresa instal·ladora autoritzada, que ha de disposar d’un servei d’atenció d’urgències permanent.

3. Les dades resultants de les revisions, els defectes observats i les accions correctores que s’hagin efectuat en la instal·lació s’han de comunicar al departament competent.

4. Quan el resultat de la revisió sigui favorable, l’empresa mantenidora ha de lliurar el certificat corresponent a la concessionària, que l’ha de tenir a disposició de les autoritats competents i de l’empresa subministradora. En cas que la concessionària faci ella mateixa la revisió, cal que disposi d’un informe fet pels seus tècnics sobre l’estat de la instal·lació.

5. En el supòsit que es constatin defectes o anomalies cal lliurar una còpia de l’informe al departament competent en la qual figurin les anomalies i els terminis per arreglar-les.

6. En cap cas no es pot subministrar gas a les instal·lacions amb un resultat desfavorable. Article 7. Centres d’operació Les empreses subministradores de combustibles gasosos per canalització han de disposar de centres d’operació de les seves instal·lacions, en els quals han de disposar dels mitjans humans i materials necessaris per al desenvolupament normal de les activitats de control i supervisió. Les funcions principals d’aquests centres són, com a mínim, les següents:

1. Control de la xarxa i seguiment de les actuacions en camp a. Els centres d’operació han d’establir els mecanismes necessaris per controlar i mantenir dintre dels marges adequats els paràmetres de qualitat del subministrament, que han de ser com a mínim la pressió en les instal·lacions i la concentració d’odorant en el gas segons la norma ISO 13734. b. Els centres d’operació han de recollir, guardar i analitzar els registres de pressió de la xarxa, així com els possibles paràmetres de telemesura obtinguts de les estacions de regulació, i verificar el bon funcionament de la xarxa de distribució. c. Establir els procediments de comunicació amb el centre d’atenció d’urgències del mateix subministrador. d. Els centres d’operació també han de planificar les accions oportunes per garantir la continuïtat del subministrament, tenint en compte el creixement previst de la demanda. e. Els centres d’operació han d’elaborar cada mes un informe de la qualitat del gas subministrat, en què cal resumir els resultats de les mesures efectuades i les dades facilitades pels proveïdors en relació amb els nivells d’odorant, i el valor mitjà del poder calorífic superior (PCS) del gas que circula per les seves xarxes. f. Els centres d’operació s’encarreguen de la programació i el seguiment de les actuacions a efectuar sobre les xarxes principals. Article 8. Control de fuites

1. L’empresa concessionària de la xarxa ha de comprovar l’estanquitat de les instal·lacions, segons el que s’estableix en les normes UNE 60310 i UNE 60311, o en les normes europees equivalents utilitzades, segons correspongui en funció del tipus d’instal·lació.

2. Les fuites de gas detectades es classifiquen, segons la seva importància, en:

• Fuites d’intervenció urgent, en les quals la intervenció ha de ser immediata.
• Fuites d’intervenció programada, en què la intervenció es programa amb antelació.
• Fuites sota vigilància d’augment, de les quals es té un control i no suposen per se un problema de caràcter de risc en la seguretat i, per tant, una intervenció superior. Per determinar el nivell d’actuació cal tenir en compte els factors següents:
• Característiques del gas distribuït.
• Pressió de treball de les instal·lacions.
• Indicacions del sistema de detector de fuites.
• Proximitat de la fuita detectada a propietats i edificis, tenint en compte la utilització dels mateixos.

3. La documentació relativa a aquests controls periòdics queda sota la responsabilitat de la concessionària de la instal·lació i ha d’estar a disposició de l’Administració pública. Article 9. Prevenció d’afectacions per tercers

1. Quan hi hagi instal·lacions de subministrament de combustibles gasosos per canalització en una zona determinada, qualsevol entitat o persona, física o jurídica, que vulgui efectuar obres en la via pública ha de comunicar les seves intencions i demanar informació a l’empresa concessionària de la instal·lació de gas, amb una antelació mínima de vint dies al començament de les obres. La sol·licitud de la informació s’ha de fer per escrit i ha d’indicar les dades concretes de la localització de l’obra a efectuar.

2. En un termini màxim de deu dies des de la data de recepció de la sol·licitud, l’empresa concessionària ha de facilitar al sol·licitant la millor informació disponible corresponent a la localització de les seves instal·lacions, així com les obligacions i les normes a respectar al seu voltant, i els mitjans de comunicació amb el servei d’assistència d’urgències. La informació facilitada ha de tenir un termini de validesa limitat que determina l’empresa concessionària de la instal·lació en cada cas.

3. En el supòsit que l’obra prevista pel sol·licitant afecti directament el traçat o la localització de les instal·lacions de subministrament de gas, l’empresa s’hi pot negar per raons tècniques o de seguretat. En qualsevol cas, correspon al sol·licitant la càrrega de provar la necessitat d’executar l’obra que afecta la canonada de gas.

4. En cap cas el sol·licitant no pot iniciar els seus treballs fins que hagi rebut i acceptat formalment aquesta informació, i l’ha d’utilitzar de manera adequada amb l’objectiu de no malmetre les instal·lacions de subministrament de gas.

5. El sol·licitant està obligat a notificar el començament de les seves activitats a l’empresa subministradora amb una antelació no inferior a vint-i-quatre hores. Articles

10. Urgències i emergències

1. Les empreses concessionàries de les instal·lacions de subministrament de combustibles gasosos per canalització han de disposar dels mitjans necessaris per fer front a les incidències o avaries eventuals que es puguin presentar.

2. Les empreses concessionàries de les instal·lacions de subministrament de combustibles gasosos per canalització han de disposar d’un pla d’autoprotecció escrit que ha de descriure l’organització i l’actuació dels mitjans humans i materials, propis i/o aliens, en les situacions d’emergència normalment previsibles. Aquest pla ha d’incloure, com a mínim, els aspectes següents:

• Objecte i àmbit d’aplicació
• Graus d’emergència
• Desenvolupament d’una emergència
• Determinació dels responsables
• Etapes de l’emergència
• Notificació als serveis públics (protecció civil, bombers, policia, servei de circulació, serveis sanitaris), a les autoritats pertinents i als clients afectats
• Anàlisis dels riscos i de les emergències
• Difusió i coneixement del pla

3. Les empreses concessionàries de les instal·lacions de subministrament de combustibles gasosos per canalització han d’organitzar i realitzar simulacres i exercicis que posin en pràctica el pla d’autoprotecció per tal de comprovar i ajustar el seu funcionament. En aquests simulacres cal demanar la participació als serveis d’emergència. Article 11. Atenció d’emergències i avisos

1. Les empreses subministradores han d’assegurar un servei d’assistència telefònica i d’assistència en camp de manera permanent, a fi de poder atendre les possibles incidències que es puguin originar en la seva xarxa de distribució, i han de facilitar-ne coneixement als usuaris i als organismes públics, mitjançant la difusió en els mitjans de comunicació més adients. Aquests serveis d’assistència han de ser capaços d’activar el pla d’emergència en cas necessari.

2. Per poder atendre les possibles incidències de seguretat, sigui per olor de gas, per incendi o per explosió, en les instal·lacions receptores dels usuaris, les empreses subministradores han de disposar d’un sistema propi d’atenció d’urgències.

3. Els serveis d’atenció d’urgències han de disposar de procediments escrits en què es classifiquin els avisos per prioritats i s’especifiqui la manera d’actuar en la resolució dels nivells de màxima prioritat. En aquest sentit, es considera com a avisos de màxima prioritat els relacionats amb la fuita de gas i tots els que puguin suposar una situació de risc.

4. Els centres d’atenció d’urgències han de disposar dels registres necessaris de totes les incidències amb relació detallada cronològicament de les mesures adoptades i els mitjans utilitzats per garantir la seguretat. Una vegada finalitzada la incidència s’ha de trametre còpia del registre al departament competent als efectes que corresponguin. El registre ha de ser mantingut i conservat en perfecte estat, sota la responsabilitat de l’empresa concessionària de la instal·lació i ha d’estar a disposició de l’Administració pública. Article 12. Registre i arxiu

1. L’empresa concessionària de la instal·lació ha de disposar de la informació cartogràfica detallada de les instal·lacions, permanentment actualitzada.

2. Ha d’actualitzar i mantenir a l’arxiu, durant el període d’explotació de la instal·lació, els documents necessaris relatius a les autoritzacions administratives i als projectes de les instal·lacions, inclosos els resultats de les proves en obra i els controls d’estanquitat, així com les certificacions finals d’obra de la direcció d’obra de l’execució de les instal·lacions.

3. També s’han de mantenir a l’arxiu, durant un període no inferior a deu anys, les intervencions efectuades per motius de seguretat, així com els procediments i els mitjans utilitzats en les actuacions d’emergència.

4. El sistema arxivístic ha de ser en suport informàtic redundat geogràficament, és a dir, duplicat en ubicacions diferents. Article 13. Finalització de la vida útil d’una instal·lació

1. Tota instal·lació, una vegada hagi finalitzat totalment o parcialment la seva vida útil, ha de ser desgasificada.

2. La desgasificació de la instal·lació ha de ser efectuada per una empresa instal·ladora autoritzada, que en finalitzar ha de lliurar el certificat de desgasificació i la donada de baixa de la instal·lació corresponent mitjançant el registre del butlletí d’instal·lació de gas corresponent.