Article 42. C àlcul del marge de risc

Article 42. C àlcul del marge de risc

1. El marge de risc de tota la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança es calcula utilitzant la fórmula: En què:

• CoC representa la taxa de cost del capital. Aquesta taxa de cost del capital és igual a un 6% llevat que l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances estipuli una altra cosa;
• SCR(t) representa el capital de solvència obligatori un cop passats t anys; - r(t+1) representa el tipus d’interès sense risc bàsic corresponent al venciment de t + 1 any. Aquest tipus d’interès sense risc bàsic s’ha d’elegir en funció de la moneda utilitzada en els estats financers de l’entitat asseguradora o reasseguradora.

2. Quan les entitats asseguradores i reasseguradores calculin el seu capital de solvència obligatori amb un model intern aprovat i determinin que aquest mateix model és adequat per calcular el capital de solvència necessari per assumir les obligacions d’assegurança i reassegurança durant el període de vigència d’aquestes obligacions, en qualsevol moment del període de vigència de les obligacions d’assegurança i reassegurança, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’utilitzar el model intern per calcular els imports de SCR(t) a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article.

3. Les entitats d’assegurances i reassegurances han d’assignar el marge de risc de tota la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança a les línies de negoci definides en l’annex I d’aquest Reglament. L’assignació ha de reflectir adequadament les aportacions de les línies de negoci al capital de solvència obligatori necessari per assumir les obligacions d’assegurança i reassegurança durant el període de vigència de la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança en el seu conjunt.

4. El càlcul del marge de risc descrit en l’apartat anterior s’ha de basar en les hipòtesis següents:

a) Que la totalitat de la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança de l’entitat asseguradora o reasseguradora que calculi el marge de risc (l’entitat inicial) sigui assumida per una altra entitat asseguradora o reasseguradora (l’entitat de referència).

b) Que sense perjudici de l’anterior, quan l’entitat dugui a terme simultàniament activitats d’assegurança de vida i d’assegurança diferent de la de vida, la cartera d’obligacions d’assegurança de vida i obligacions de reassegurança de vida i la cartera d’obligacions d’assegurança corresponent a activitats d’assegurança diferent de la de vida i obligacions de reassegurança diferent de la reassegurança de vida siguin assumides per separat per dues entitats de referència diferents.

c) Que la transferència d’obligacions d’assegurança i reassegurança inclogui qualsevol contracte o acord de reassegurança amb entitats amb comesa especial en relació amb aquestes obligacions.

d) Que l’entitat de referència no tingui cap obligació d’assegurança o reassegurança ni posseeixi fons propis abans que tingui lloc la transferència.

e) Que després de la transferència, l’entitat de referència no assumeixi cap obligació d’assegurança o reassegurança nova.

f) Que després de la transferència, l’entitat de referència obtingui fons propis admissibles per un import igual al capital de solvència obligatori necessari per assumir les obligacions d’assegurança i reassegurança durant el seu període de vigència.

g) Que després de la transferència, l’entitat de referència posseeixi actius per un import igual a la suma del seu capital de solvència obligatori i de les provisions tècniques, net dels imports recuperables de contractes de reassegurança i d’entitats amb comesa especial.

h) Que els actius se seleccionin de manera que minimitzin el capital de solvència obligatori pel risc de mercat al qual estigui exposada l’entitat de referència.

i) Que el capital de solvència obligatori de l’entitat de referència tingui en compte: 1r. el risc de subscripció pel que fa a les activitats transferides; 2n. el risc de mercat; 3r. el risc de crèdit pel que fa als contractes de reassegurança, acords amb entitats amb comesa especial, intermediaris, prenedors d’assegurances i qualssevol altres exposicions significatives, i 4t. el risc operacional.

j) Que la capacitat d’absorció de pèrdues de les provisions tècniques de l’entitat de referència es correspongui, respecte de cada risc, amb la capacitat d’absorció de pèrdues de les provisions tècniques de l’entitat inicial.

k) Que no hi hagi cap capacitat d’absorció de pèrdues dels impostos diferits pel que fa a l’entitat de referència.

l) Que, amb subjecció al que disposen les lletres

e) i f), les futures decisions de gestió de l’entitat de referència siguin coherents amb les hipotètiques futures decisions de gestió de l’entitat inicial.