Article 41. Càlcul de la millor estimació

Article 41. Càlcul de la millor estimació

Les entitats asseguradores i reasseguradores han de calcular la millor estimació a la qual es refereix l’article 24 d’acord amb les regles següents:

a) La projecció de fluxos de caixa utilitzada en el càlcul de la millor estimació ha d’incloure tots els fluxos de caixa següents, en la mesura que aquests fluxos de caixa es corresponguin amb contractes d’assegurança i reassegurança existents: 1r. Pagament de prestacions a prenedors i beneficiaris d’assegurances. 2n. Pagaments que l’entitat asseguradora o reasseguradora haurà de satisfer en proporcionar prestacions contractuals que es paguin en espècie. 3r. Pagament de totes les despeses incorregudes per complir les obligacions d’assegurances i reassegurança. 4t. Pagament de primes i de qualsevol flux de caixa addicional que es derivi d’aquestes primes. 5è. Pagaments entre l’entitat asseguradora o reasseguradora o intermediaris en relació amb les obligacions d’assegurances o reassegurança 6è. Pagaments de l’entitat asseguradora o reasseguradora en relació amb contractes amb prestacions vinculades a índexs o a fons d’inversió. 7è. Pagaments per salvament i subrogació en la mesura que no es puguin considerar actius o passius separats d’acord amb la normativa comptable específica per a les entitats subjectes a la Llei 12/2017 o d’acord amb les normes internacionals de comptabilitat aprovades per la Comissió Europea. 8è. Pagaments d’impostos cobrats o que es prevegi cobrar als prenedors d’assegurances o que calguin per liquidar les obligacions d’assegurança o reassegurança.

b) El càlcul de la millor estimació ha de tenir en compte les circumstàncies futures esperades que tinguin un efecte significatiu sobre les entrades i sortides de caixa necessàries per liquidar les obligacions d’assegurança i reassegurança durant el seu període de vigència. A aquests efectes, les circumstàncies futures inclouen circumstàncies en els àmbits demogràfic, jurídic, mèdic, tecnològic, social, mediambiental i econòmic.

c) La projecció de fluxos de caixa utilitzada en el càlcul de la millor estimació ha de tenir en compte explícitament o implícitament totes les incerteses relatives als fluxos de caixa, inclosos tots els aspectes següents: 1r. incertesa pel que fa al moment de l’ocurrència, la freqüència i la gravetat dels successos assegurats; 2n. incertesa pel que fa als imports dels sinistres; 3r. incertesa pel que fa a l’import de les despeses en relació amb les obligacions d’assegurança i reassegurances assumides per l’entitat asseguradora o reasseguradora; 4t. incertesa pel que fa a les circumstàncies futures esperades a què fa referència l’apartat 2 d’aquest article; 5è. incertesa pel que fa al comportament dels prenedors d’assegurances; 6è. dependència entre dues o més causes d’incertesa; 7è. dependència dels fluxos de caixa de circumstàncies prèvies a la data del flux de caixa.

d) Les projeccions de flux de caixa utilitzades per calcular les millors estimacions han de tenir en compte totes les despeses següents, relatives a les obligacions reconegudes d’assegurança i reassegurança de les entitats asseguradores i reasseguradores: 1r. despeses d’administració; 2n. despeses de gestió d’inversions; 3r. despeses de gestió de sinistres; i 4t. despeses d’adquisició.

e) En calcular la millor estimació, les entitats asseguradores i reasseguradores han de tenir en compte: 1r. totes les garanties financeres i opcions contractuals incloses en les seves pòlisses d’assegurança i reassegurança; i 2n. tots els factors que puguin afectar la probabilitat que els prenedors d’assegurances exerceixin les opcions contractuals o realitzin el valor de les garanties financeres.

f) La millor estimació s’ha de calcular per separat respecte dels fluxos de caixa en monedes diferents.

g) Sense perjudici de tot l’anterior, la millor estimació s’ha de calcular d’una manera transparent i mitjançant mètodes actuarials i estadístiques que reflecteixin els riscos que afecten els fluxos de caixa subjacents i la naturalesa de les obligacions d’assegurança i reassegurança. Addicionalment, en el cas que el mètode de càlcul es basi en dades de pòlisses agrupades d’acord amb l’article 22, les entitats asseguradores i reasseguradores han de garantir que l’agrupament de pòlisses crea grups de risc homogenis que reflecteixin adequadament els riscos de les pòlisses individuals incloses en aquests grups.

h) També, amb relació al càlcul de la millor estimació, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’analitzar la mesura en què el valor actual dels fluxos de caixa depèn tant del resultat previst de fets i circumstàncies futurs com de la possible desviació del resultat real respecte del resultat previ en certs escenaris. Igualment, quan, d’acord amb el que s’acaba d’exposar, el valor actual dels fluxos de caixa depengui de fets i circumstàncies futurs, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’utilitzar un mètode per calcular la millor estimació dels fluxos de caixa que reflecteixi aquesta dependència.

i) Les projeccions de fluxos de caixa utilitzades en el càlcul de les millors estimacions pel que fa a les obligacions d’assegurança de vida s’han de realitzar per separat respecte de cada pòlissa d’acord amb el que disposa l’article 30 d’aquest Reglament, excepte en el cas que el càlcul per separat per cada pòlissa suposi una càrrega excessiva per a l’entitat asseguradora i reasseguradora. En aquest cas, aquesta entitat pot realitzar la projecció agrupant pòlisses, per la qual cosa s’ha de complir: 1r. que no hi hagi diferències significatives en la naturalesa i la complexitat dels riscos subjacents a les pòlisses que pertanyin al mateix grup; 2n. que l’agrupament de pòlisses no distorsioni el risc subjacent a les pòlisses i no falsegi els seus gestos; i 3r. que existeixi la probabilitat que l’agrupament de pòlisses doni aproximadament els mateixos resultats en el càlcul de la millor estimació que un càlcul efectuat pòlissa per pòlissa.

j) Amb relació a la millor estimació de les obligacions d’assegurança diferent de l’assegurança de vida, aquesta s’ha de calcular separant el càlcul respecte de les provisions per a primes i el càlcul de les provisions per a sinistres pendents. En particular: 1r. les provisions per a primes es corresponen amb els sinistres futurs coberts per les obligacions d’assegurança i reassegurança acceptats per l’entitat asseguradora o reasseguradora; 2n. les projeccions de fluxos de caixa per calcular les provisions per a primes inclouen les prestacions, les despeses i les primes connexes a aquests sinistres; 3r. les provisions per a sinistres pendents es corresponen amb els sinistres que ja s’hagin materialitzat, independentment que s’hagin declarat o no; i 4t. les projeccions de fluxos de caixa per calcular les provisions per a sinistres pendents inclouen les prestacions, les despeses i les primes connexes a aquests sinistres.