Article 37. Càlcul de l’ajust per casament de fluxos

Article 37. Càlcul de l’ajust per casament de fluxos

1. Per a cada moneda, l’ajust per casament de fluxos s’ha de calcular de conformitat amb els principis següents:

a) L’ajust per casament de fluxos ha de ser igual a la diferència entre els elements següents: 1) el tipus efectiu anual, calculat com el tipus de descompte únic que, aplicat als fluxos de caixa de la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança, dona lloc a un valor igual al valor de la cartera d’actius assignats determinat de conformitat amb l’article 40 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances; i 2) el tipus efectiu anual, calculat com el tipus de descompte únic que, aplicat als fluxos de caixa de la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança, dona lloc a un valor igual al valor de la millor estimació de la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança tenint en compte el valor temporal i utilitzant per a això l’estructura temporal bàsica de tipus d’interès sense risc.

b) L’ajust per casament de fluxos no ha d’incloure el diferencial fonamental que reflecteix els riscos retinguts per l’entitat asseguradora o reasseguradora. No obstant això, aquesta deducció del diferencial fonamental només inclourà el percentatge del diferencial fonamental que encara no s’hagi reflectit en l’ajust dels fluxos de caixa de la cartera d’actius assignada.

c) Sense perjudici del que disposa la lletra a), el diferencial fonamental de crèdit s’ha d’incrementar quan sigui necessari per assegurar que l’ajust per casament de fluxos dels actius amb una qualitat creditícia amb qualificació inferior a BBB, o equivalent, no excedeix els ajustos per casament de fluxos dels actius, de la mateixa durada i classe, amb una qualitat creditícia qualificada de BBB o equivalent.

d) La utilització d’avaluacions de crèdit externes en el càlcul de l’ajust per casament de fluxos s’ha de fer de conformitat amb el que estableixen reglaments comunitaris.

e) En cas que els contractes d’assegurança o reassegurança incloguin primes futures, per determinar els fluxos de caixa de la cartera d’obligacions, s’han d’incloure tots els fluxos probables de prestacions i despeses derivades d’aquests contractes però no els fluxos de primes.

f) Als efectes del que disposa la lletra

a) d’aquest apartat, les entitats asseguradores i reasseguradores només consideren els actius assignats els fluxos de caixa esperats dels quals hagin de replicar els fluxos de caixa de la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança, excloent qualsevol actiu que excedeixi dels fluxos esmentats. Per flux de caixa esperat d’un actiu s’entén el flux de caixa de l’actiu ajustat en funció de la probabilitat d’impagament de l’actiu que es correspongui amb l’element del diferencial fonamental que preveu l’apartat següent o, quan no pugui obtenir-se un diferencial de crèdit fiable a partir de les estadístiques d’impagament, el percentatge de la mitjana a llarg termini del diferencial respecte al tipus d’interès sense risc que preveuen les lletres

b) i

c) de l’apartat 2 següent.

2. Als efectes de l’apartat 1.b), el diferencial fonamental ha de ser:

a) Igual a la suma de: 1r. el diferencial de crèdit corresponent a la probabilitat d’impagament dels actius; més 2n. el diferencial de crèdit corresponent a la pèrdua esperada resultant de la rebaixa de la qualificació dels actius.

b) Per a les exposicions a les administracions i als bancs centrals dels estats membres, no pot ser inferior al 30% de la mitjana a llarg termini del diferencial respecte al tipus d’interès sense risc corresponent a actius de la mateixa durada, qualitat creditícia i classe, de conformitat amb el que s’observi en els mercats financers.

c) Per a actius diferents de les exposicions a les administracions i els bancs centrals dels estats membres, no pot ser inferior al 35% de la mitjana a llarg termini del diferencial respecte al tipus d’interès sense risc corresponent a actius de la mateixa durada, qualitat creditícia i classe, de conformitat amb el que s’observi en els mercats financers.

d) La probabilitat d’impagament a què fa referència el punt 1r de la lletra

a) d’aquest apartat, s’ha de basar en les estadístiques d’impagament a llarg termini que siguin pertinents per a l’actiu en qüestió en relació amb la seva durada, qualitat creditícia i classe. No obstant això, quan no pugui obtenir-se un diferencial de crèdit fiable a partir de les estadístiques d’impagament esmentades anteriorment, el diferencial fonamental ha de ser igual al percentatge de la mitjana a llarg termini del diferencial respecte del tipus d’interès sense risc establert en les lletres

b) i

c) anteriors.

e) La mitjana a llarg termini a què es refereixen els apartats

b) i

c) anteriors, s’ha de basar en dades relatives als últims 30 anys. Quan estigui disponible una part d’aquestes dades, s’ha de substituir per dades elaborades. Les dades elaborades s’han de basar en dades disponibles i fiables corresponents als darrers 30 anys. Les dades que no siguin fiables s’han de substituir per dades elaborades utilitzant el mateix mètode. En tot cas, les dades elaborades s’han de basar en hipòtesis prudents.

f) La pèrdua esperada a què fa referència la llera

a) anterior, s’ha de correspondre amb la pèrdua ponderada per la seva probabilitat que l’entitat asseguradora o reasseguradora patiria en cas que l’actiu es rebaixés a un grau de qualitat creditícia inferior i se substituís immediatament després. El càlcul de la pèrdua esperada s’ha de basar en la hipòtesi que l’actiu substitutiu compleixi tots els criteris següents: 1r. que tingui el mateix patró de flux de caixa que l’actiu substituït abans de la correcció a la baixa; 2n. que pertanyi a la mateixa classe d’actius que l’actiu substituït; i 3r. que tingui el mateix grau de qualitat creditícia que l’actiu substituït abans de la correcció a la baixa o un de superior.

g) El diferencial fonamental per a cada durada, qualitat creditícia i classe d’actiu rellevant és el que publica l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions de Jubilació, per a cada divisa rellevant.

3. La probabilitat d’impagament que preveu el punt 1r de l’apartat 2.a) s’ha de basar en les estadístiques d’impagament a llarg termini que siguin pertinents per a l’actiu en qüestió en relació amb la seva durada, qualitat creditícia i classe.

4. Quan no es pugui obtenir un diferencial de crèdit fiable a partir de les estadístiques d’impagament esmentades a l’apartat 2.a), el diferencial fonamental és igual al percentatge de la mitjana a llarg termini del diferencial respecte al tipus d’interès sense risc que estableixen els apartats 2.b) i 2.c).