Article 36. Ajust per casament de fluxos de l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc

Article 36. Ajust per casament de fluxos de l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc

1. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden aplicar un ajust per casament a l’estructura temporal pertinent dels tipus d’interès sense risc per calcular la millor estimació d’una cartera d’obligacions d’assegurança o reassegurança de vida, incloses les prestacions en forma de renda procedents de contractes d’assegurança o reassegurança diferents de l’assegurança de vida, el qual està condicionat a l’aprovació prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, quan es compleixin les condicions següents:

a) L’entitat asseguradora o reasseguradora ha assignat una cartera d’actius, composta per bons i obligacions i altres actius amb unes característiques similars de fluxos de caixa, per cobrir la millor estimació de la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança, i manté aquesta assignació durant tota la vida de les obligacions, excepte per mantenir la replicació dels fluxos de caixa esperats entre els actius i els passius quan aquests fluxos de caixa hagin canviat de manera substancial.

b) La cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança a la qual s’aplica l’ajust per casament i la cartera d’actius assignada estan identificades, organitzades i gestionades per separat respecte d’altres activitats de les entitats, i la cartera d’actius assignada no es pot utilitzar per cobrir pèrdues derivades d’altres activitats de les entitats.

c) Els fluxos de caixa esperats de la cartera d’actius assignada repliquen cadascun dels fluxos de caixa esperats de la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança en la mateixa moneda i cap falta de correspondència dona lloc a riscos materials en relació amb els riscos inherents a les activitats d’assegurances a les quals s’aplica un ajust per casament.

d) En els contractes en què es basa la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança no es tenen en compte les primes futures.

e) Els únics riscos de subscripció vinculats a la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança són els riscos de longevitat, de despeses, de revisió i de mortalitat.

f) Si el risc de subscripció vinculat a la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança inclou la mortalitat, la millor estimació d’aquesta cartera no augmenta en més d’un 5% en el cas d’un impacte del risc de mortalitat, definit com la concurrència de les situacions següents: 1) un increment instantani i permanent del 15% de les taxes de mortalitat utilitzades per calcular la millor estimació; i 2) un increment instantani de 0,15 punts percentuals en les taxes de mortalitat (expressades en percentatges) que s’utilitzin per calcular les provisions tècniques amb la finalitat de reflectir el nivell de mortalitat en els dotze mesos següents.

g) Els contractes en què es basen les obligacions d’assegurança o de reassegurança no inclouen cap opció per al prenedor de l’assegurança o inclouen únicament l’opció del rescat de l’assegurança quan el valor d’aquest rescat no excedeixi el valor dels actius (determinat d’acord amb l’article 40.2 de la Llei 12/2017 ) assignats a les obligacions d’assegurança o de reassegurança en el moment en què s’exerceix l’opció de rescat esmentada.

h) Els fluxos de caixa de la cartera d’actius assignada són fixos i no poden ser modificats pels emissors dels actius ni per tercers.

i) Les obligacions d’assegurança o de reassegurança d’un contracte d’assegurança o de reassegurança no es divideixen en diverses parts quan formen la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança als efectes d’aquest apartat.

2. No obstant el que disposa la precedent lletra h), les entitats asseguradores o reasseguradores poden utilitzar actius els fluxos de caixa dels quals siguin fixos, excepte per la seva dependència de la inflació, sempre que aquests actius repliquin els fluxos de caixa de la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança que depenguin de la inflació.

3. En cas que els emissors o tercers tinguin dret a modificar els fluxos de caixa d’un actiu de manera que l’inversor rebi una compensació suficient que li permeti obtenir els mateixos fluxos de caixa mitjançant la reinversió en actius d’una qualitat creditícia equivalent o superior, el dret a modificar els fluxos de caixa no impedeix que l’actiu sigui admissible a la cartera assignada d’acord amb la lletra

h) precedent.

4. Les entitats asseguradores o reasseguradores que apliquin l’ajust per casament de fluxos a una cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança no poden tornar a adoptar sense coneixement de l’autoritat de supervisió l’enfocament que no inclou aquest ajust. Quan una entitat asseguradora o reasseguradora que apliqui l’ajust per casament de fluxos deixi de complir els requisits que estableixen els apartats 1, 2 i 3, n’ha d’informar immediatament l’autoritat de supervisió i ha de prendre les mesures necessàries per tornar a complir aquests requisits.

5. Quan l’entitat esmentada no sigui capaç de tornar a complir aquests requisits en el termini de dos mesos a partir de la data d’incompliment, ha de deixar d’aplicar l’ajust per casament de fluxos a totes les seves obligacions d’assegurança o de reassegurança i no el pot aplicar de nou fins que hagin transcorregut vint-i-quatre mesos.

6. L’ajust per casament de fluxos no s’ha d’aplicar respecte a les obligacions d’assegurança o de reassegurança quan l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc per calcular la millor estimació sobre aquestes obligacions inclogui un ajust per volatilitat o una mesura transitòria sobre els tipus d’interès sense risc d’acord amb la disposició transitòria segona d’aquest Reglament.

7. Amb relació a la situació de tensió del risc de mortalitat a què es refereix la lletra

f) de l’apartat primer d’aquest article, aquest s’ha de correspondre amb el més advers dels escenaris següents en termes d’incidència en els fons propis bàsics:

a) Un increment instantani i permanent del 15% en les taxes de mortalitat utilitzades per calcular la millor estimació.

b) Un increment instantani de 0,15 punts percentuals en les taxes de mortalitat (expressades en percentatge) que s’utilitzin per calcular les provisions tècniques per tal de reflectir el nivell de mortalitat en els dotze mesos següents.

8. No obstant el que disposa l’apartat 7 anterior, l’increment en les taxes de mortalitat només s’aplica a les pòlisses d’assegurança respecte a les quals un increment en les taxes de mortalitat doni lloc a un increment de les provisions tècniques, tenint en compte el següent:

a) Les pòlisses d’assegurança relatives a una mateixa persona assegurada poden considerar-se una sola pòlissa d’assegurança.

b) Quan el càlcul de provisions tècniques es basi en grups de pòlisses, la determinació de les pòlisses respecte a les quals augmentin les provisions tècniques en cas d’increment en les taxes de mortalitat també es pot basar en els grups de pòlisses en lloc de les pòlisses individuals, sempre que s’obtingui un resultat que no sigui significativament diferent. Finalment, amb relació a la tensió del risc de mortalitat, respecte de les obligacions de reassegurança, la determinació de les pòlisses respecte a les quals augmentin les provisions tècniques en cas d’increment en les taxes de mortalitat només s’ha d’aplicar a les pòlisses d’assegurança subjacents i s’ha de dur a terme de conformitat amb el que es disposa anteriorment en aquest apartat.