Article 26. Futures decisions de gestió

Article 26. Futures decisions de gestió

1. Amb relació a les hipòtesis a què fa referència l’article 40 de la Llei 12/2017 , respecte de les hipòtesis sobre futures decisions de gestió, aquestes només es consideren realistes quan compleixin tots els requisits següents:

a) que les hipòtesis sobre futures decisions de gestió es determinin d’una manera objectiva;

b) que les hipotètiques futures decisions de gestió siguin coherents amb les estratègies i les pràctiques comercials actuals de l’entitat asseguradora o reasseguradora, inclòs l’ús de tècniques de reducció del risc, i que quan hi hagi proves suficients que constatin que l’entitat modificarà les seves pràctiques o estratègies, les hipotètiques futures decisions de gestió siguin coherents amb les estratègies o pràctiques modificades;

c) que les hipotètiques futures decisions de gestió siguin coherents entre si;

d) que les hipotètiques futures decisions de gestió no siguin contràries a les seves obligacions davant els prenedors i beneficiaris d’assegurances ni als requisits legals aplicables a l’entitat asseguradora o reasseguradora; i

e) que les hipotètiques futures decisions de gestió tinguin en compte qualsevol indicació pública de l’entitat asseguradora o reasseguradora pel que fa a les decisions que prevegi o no prendre.

2. Les hipòtesis sobre futures decisions de gestió han de ser realistes i han d’incloure tot el següent:

a) una comparació entre les hipotètiques futures decisions de gestió i les decisions de gestió prèviament preses per l’entitat asseguradora o reasseguradora;

b) una comparació de les futures decisions de gestió que s’hagin tingut en compte en els càlculs actuals i els anteriors de la millor estimació; i

c) una avaluació dels efectes sobre el valor de les provisions tècniques d’una modificació de les hipòtesis sobre futures decisions de gestió.

3. Tenint en compte tot l’anterior, les entitats asseguradores o reasseguradores han d’establir un pla integral de futures decisions de gestió, que ha de ser aprovat per l’òrgan d’administració de l’entitat asseguradora o reasseguradora i ha de preveure tot el següent:

a) La identificació de futures decisions de gestió que siguin pertinents per a la valoració de les provisions tècniques.

b) La identificació de les circumstàncies específiques en què l’entitat asseguradora o reasseguradora esperaria raonablement portar a efecte cadascuna de les futures decisions de gestió previstes en la lletra anterior.

c) La identificació de les circumstàncies específiques en què l’entitat asseguradora o reasseguradora podria no trobar-se en condicions de portar a efecte cadascuna de les futures decisions de gestió previstes en la lletra

a) anterior, i una descripció de la manera en què es prendrien en consideració aquestes circumstàncies en el càlcul de les provisions tècniques;

d) Una descripció de qualsevol treball en curs necessari per garantir que l’entitat asseguradora o reasseguradora estigui en condicions de portar a efecte cadascuna de les futures decisions de gestió previstes en la lletra a);

e) Una descripció de la manera en què han reflectit les futures decisions de gestió previstes en la lletra

a) en el càlcul de la millor estimació.

f) Una descripció dels procediments d’informació interns aplicables a les futures decisions de gestió previstes en la lletra

a) i que s’hagin tingut en compte en el càlcul de la millor estimació.

4. Les hipòtesis sobre futures decisions de gestió han de tenir en compte el temps necessari per a la seva posada en pràctica i qualsevol despesa que ocasionin.