Article 5. Formació i experiència

Article 5. Formació i experiència

1. D’acord amb l’article 40 de la Llei 9/2012 , del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, en cas que el treballador sigui nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, i sempre que no hagi signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra en matèria d’immigració, ha d’acreditar una titulació de caràcter estatal relacionada amb l’ocupació que pretén ocupar al Principat d’Andorra o una experiència mínima de 365 dies treballats i cotitzats efectivament, i relacionats amb l’ocupació que pretén desenvolupar al país, que s’han de corroborar amb el certificat laboral corresponent i el document de vida laboral oficial oportú.

En cas que el treballador no pugui acreditar en tot o en part un dels dos requisits alternatius esmentats al paràgraf anterior, o no aporti la documentació que permet corroborar aquests requisits d’acord amb el que s’hi estableix, cal adjuntar un pla de formació del treballador signat per l’empresari, una declaració jurada signada pel treballador en què es compromet a acomplir aquest pla, i, si l’empresari ha tingut contractats vint o més treballadors de mitjana durant el darrer any, també cal adjuntar un informe elaborat per un professional de l’àmbit dels recursos humans que certifiqui la idoneïtat del treballador per a l’ocupació professional que vol ocupar, i l’adequació del pla de formació proposat per l’empresari en relació amb el treballador.

El Servei d’Immigració tramet en el termini màxim de dos dies hàbils la sol·licitud d’autorització de residència i treball o de treball fronterer, juntament amb la documentació que s’hi acompanya, al Servei d’Ocupació, als efectes que verifiqui l’adequació del perfil professional del treballador en relació amb el lloc de treball que pretén ocupar.

El Servei d’Ocupació emet un informe motivat sobre la idoneïtat o no del treballador per a l’ocupació professional que vol ocupar, i sobre l’adequació o no del pla de formació proposat per l’empresari en relació amb el treballador, en el termini màxim de cinc dies hàbils, el qual té caràcter vinculant per al Servei d’Immigració.

El Servei d’Immigració pot demanar, en tots els casos, al sol·licitant o a l’empresari qualsevol documentació complementària que consideri necessari, i també pot fer totes les verificacions escaients per completar i contrastar les dades de la sol·licitud i dels documents que l’acompanyen.

2. D’acord amb l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 9/2012 , del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, en cas que el treballador sigui nacional d’un altre estat, es considera que té una alta especialització si ha obtingut un títol d’ensenyament superior de cicle curt d’una durada mínima de dos anys o de 120 crèdits (ECTS), o un títol d’ensenyament superior de cicle llarg d’almenys tres anys o de 180 crèdits (ECTS), o equivalent, degudament legalitzat o postil·lat quan el país emissor formi part del Conveni de l’Haia, del 5 d’octubre de 1961. Si les titulacions aportades presenten un dubte raonable sobre la seva validesa o autenticitat, el Servei d’Immigració en pot sol·licitar la validació per part del Departament d’Ensenyament Superior i Recerca. Aquesta titulació ha de ser de caràcter estatal i estar estrictament relacionada amb l’ocupació laboral que pretén desenvolupar el treballador al Principat d’Andorra.

3. D’acord amb l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 9/2012 , del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, en cas que el treballador sigui nacional d’un altre estat, es considera que disposa d’experiència professional per al lloc de treball que desitja ocupar quan té una experiència professional mínima de 6 anys en la mateixa activitat laboral que pretén desenvolupar al Principat d’Andorra. Aquesta experiència s’acredita mitjançant el certificat laboral corresponent, corroborat amb el document de vida laboral oficial oportú i qualsevol altra documentació equivalent que escaigui, degudament legalitzats o postil·lats quan el país emissor formi part del Conveni de l’Haia, del 5 d’octubre de 1961. Aquests documents han de contenir dades verificables relatives a la persona emissora del document, com ara el nom, els cognoms, l’adreça, el número de telèfon i les altres dades que puguin ser d’interès, i les tasques que desenvolupa si no es dedueixen de la naturalesa del document.