Article 2. Conceptes bàsics

Article 2. Conceptes bàsics

Els conceptes bàsics d’aquest Reglament es defineixen d’acord amb el que estableix l’article 2 de la Llei 6/2014 , amb les precisions següents:

a) Establiment: l’espai físic on es presten serveis, programes i accions.

b) Centre: conjunt organitzat de mitjans tècnics i d’instal·lacions per a la prestació de serveis, programes i accions.

c) Servei: unitat de les prestacions tècniques i tecnològiques adreçades a la satisfacció de les necessitats personals i familiars, prestades per equips professionals al domicili o en establiments i centres de serveis socials i sociosanitaris. El servei pot ser de diagnòstic, de promoció, d’atenció o d’inserció de les persones i famílies.

d) Programa: conjunt coordinat de projectes i accions adreçats a l’assoliment d’uns fins i objectius, prioritzats i organitzats degudament, en un territori i durant un període determinats.

e) Protocol: conjunt d’instruccions i normes convinguts pels professionals que operen en una intervenció social i, si escau, sociosanitària, que actua com una guia flexible dels processos i les col·laboracions, i que és avaluat i actualitzat periòdicament. El protocol pot ser formal, i en aquest cas ha de ser ratificat per les institucions implicades, o intern, com a instrument de treball dels professionals en determinades intervencions.

f) Acció: activitat que habitualment forma part d’un programa, susceptible d’incidir de manera significativa en els serveis socials i sociosanitaris.

g) Entitat d’iniciativa privada: entitat privada que pot ser d’iniciativa mercantil o d’iniciativa cívica, segons tingui o no tingui ànim de lucre. L’entitat d’iniciativa cívica ha de ser objecte de promoció i ha de tenir preferències d’acord amb la normativa vigent. Les entitats d’iniciativa privada, per crear i gestionar establiments i centres que prestin serveis socials i sociosanitaris, han de complir la normativa vigent, ser autoritzades degudament i estar inscrites en el Registre Nacional de Serveis Socials i Sociosanitaris. Aquestes entitats poden formar part del Sistema de serveis socials i sociosanitaris (d’ara endavant, “el Sistema”), si són acreditades i atorguen el conveni de col·laboració corresponent amb el Govern o els comuns, segons escaigui.

h) Preu públic de les prestacions tècniques i tecnològiques: contraprestació que s’ha de satisfer per a la recepció d’un servei del Sistema. El preu públic el fixa, segons les seves competències, el Govern o els comuns, o s’estableix a la normativa de la seguretat social aplicable. Aquest preu s’ha de fixar en funció del cost de referència de la prestació i en cap cas no pot superar l’import del cost del servei que rep la persona beneficiària. El cost de referència és el cost real reconegut pel Govern o els comuns. A més, el preu públic ha de distingir entre les despeses sanitàries, les d’atenció personal a l’autonomia i les de manutenció i hostaleria, que es financen d’acord amb el que estableix l’article 61, apartat 1, de la Llei 6/2014 .

i) Atenció centrada en la persona: model que requereix que els serveis, els programes i les accions afavoreixin l’autonomia i la participació de la persona concernida en la presa de decisions. Així mateix, aquest model afavoreix, sempre que la persona ho desitgi, la permanència en el seu entorn, mitjançant l’atenció domiciliària i els suports necessaris o, si escau, a través d’una atenció residencial propera i com més semblant a una llar millor.