Article 18. Menors d’edat amb discapacitat

Article 18. Menors d’edat amb discapacitat

1. Les persones menors d’edat amb discapacitat que tenen la residència a Andorra gaudeixen de la cobertura de la CASS com a drethavents dels pares, tutors o guardadors que hi cotitzen. No obstant això, quan aquests pares, tutors o guardadors no estan obligats a afiliar-se a la CASS, han de donar-los cobertura mitjançant la subscripció d’una pòlissa d’assegurances amb una entitat privada que ofereixi al menor d’edat amb discapacitat una protecció que sigui equivalent, com a mínim, a la del règim de la CASS en la secció de malaltia.

2. En cas d’incompliment de l’obligació establerta a l’apartat anterior, els pares, tutors o guardadors del menor d’edat amb discapacitat són responsables dels perjudicis que se’n puguin derivar.

3. El Govern ha d’afiliar les persones menors d’edat amb discapacitat al règim que correspongui de la CASS, i ha de pagar la cotització que se’n derivi, en els supòsits següents:

a) Quan els pares, tutors o guardadors del menor d’edat amb discapacitat ho demanin al ministeri i acreditin la manca de mitjans per acomplir l’obligació establerta a l’apartat 1 d’aquest article.

b) Quan l’autoritat judicial competent confiï al Govern la guarda i custòdia del menor d’edat amb discapacitat.

4. En els casos que preveu l’apartat anterior, els familiars del menor d’edat amb discapacitat o les altres persones obligades han de retornar al Govern les quantitats avançades si la seva situació econòmica millora, d’acord amb l’article 26, apartat 2, de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat.