Article 12. Resolució

Article 12. Resolució

1. L’òrgan competent dicta una resolució motivada que ha d’expressar, com a mínim, els fets que es consideren provats, la disposició legal en què es tipifiquen com a infracció, la sanció que s’aplica i la disposició legal en què està prevista aquesta sanció.

2. Abans de dictar la resolució, l’òrgan competent per fer-ho pot decidir motivadament que l’instructor realitzi les actuacions complementàries que consideri indispensables per prendre una resolució. Aquesta decisió s’ha de notificar a les persones interessades.

3. La resolució no pot declarar provats fets diferents dels que han estat determinats en el curs del procediment, amb independència que en variï la qualificació jurídica.

4. Quan durant la tramitació del procediment s’hagin adoptat mesures cautelars, la resolució s’ha de pronunciar motivadament sobre el manteniment o l’aixecament d’aquestes mesures. La resolució també pot adoptar motivadament mesures cautelars per garantir la seva eficàcia mentre no s’executi, fins i tot si no s’havien previst en la proposta de resolució.

5. La resolució o l’ofici de notificació han d’expressar les vies de recurs que existeixen contra la resolució sancionadora, i el termini per exercir-les.