Article 31

Article 31

Normes generals de liquidació de l’impost

1. Excepte el que s’estableix en relació amb les importacions, els obligats tributaris han de realitzar per si mateixos la determinació del deute tributari mitjançant declaracions de liquidació ajustades a les normes compreses en els apartats següents. Els empresaris i professionals han de presentar les declaracions-liquidacions periòdiques a què es refereixen els apartats 3 i 4 d’aquest article. Extraordinàriament, en els casos en què no hi hagi quotes meritades ni es practiqui deducció de quotes suportades o satisfetes, es pot sol·licitar al ministeri encarregat de les finances l’exempció en la presentació de les declaracions mencionades.

2. Les declaracions-liquidacions s’han de presentar directament a l’òrgan competent del ministeri encarregat de les finances o a les entitats col·laboradores designades.

3. El període de liquidació es determina en funció de la xifra anual de negocis:

a) Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 250.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos de juliol i gener.

b) Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener.

c) Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui superior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions, es fan mensualment.

d) Quan l’exercici anterior tingui una durada inferior a 12 mesos es prorrateja en la part corresponent a l’any natural i s’aplica el que preveuen les lletres anteriors.

4. En cas d’inici d’activitat, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener, llevat que hi sigui aplicable el règim especial simplificat. En aquest cas les declaracions es farien els mesos de juliol i gener.

5. Els obligats tributaris que decideixin donar per finalitzada la seva activitat empresarial, ja sigui per tancament del negoci, en el cas de persones físiques, o bé per dissolució i liquidació de la societat, en el cas de persones jurídiques, han d’ingressar el saldo a favor de l’Administració tributària en el moment que presentin la declaració. Pel que fa als obligats tributaris a títol individual, han d’efectuar l’ingrés corresponent en el moment en què presentin la sol·licitud de baixa del negoci davant l’Administració, o bé la sol·licitud de baixa en el Registre d’Obligats Tributaris, i sempre que hagin liquidat o desafectat tots els béns afectes a la seva activitat empresarial. En el cas de persones jurídiques, han d’efectuar l’ingrés corresponent abans d’inscriure la dissolució de la societat en el Registre de Societats Mercantils i de dissoldre la societat, i sempre que n’hagin liquidat tots els béns.

6. La declaració-liquidació ha d’ajustar-se al model que, per cada supòsit, determini el ministeri encarregat de les finances i ha de presentar-se, excepte en els supòsits previstos en l’apartat anterior, durant el mes següent al període de liquidació corresponent.

7. La declaració-liquidació és única per cada empresari o professional, sense perjudici del que estableixi el ministeri encarregat de les finances pel que fa a les característiques dels règims especials establerts en l’impost.