Article 16

Article 16

Duplicat dels documents d’identificació

1. Quan es perdi el document d’identificació original, però es pugui determinar la identitat de l’animal equí, principalment pel codi transmès pel microxip o pel mètode alternatiu, i es pugui mostrar una declaració de propietat, l’organisme emissor esmentat a l’article 4 ha d’emetre un duplicat del document d’identificació amb una referència al nombre permanent únic i ha de marcar clarament el document com a tal (duplicat del document d’identificació). En aquests casos, l’animal s’ha de classificar en la secció IX, part II, del duplicat del document d’identificació com a “no destinat al sacrifici per al consum humà”. La informació sobre el duplicat del document d’identificació emès i la classificació de l’animal equí a la secció IX d’aquest document s’han d’introduir tenint en compte el nombre permanent únic a la base de dades esmentada a l’article 21.

2. No obstant el que disposa l’apartat 1, paràgraf segon, el Departament d’Agricultura pot decidir suspendre la situació de l’animal equí com a destinat al sacrifici per al consum humà durant un període de sis mesos quan el titular pugui demostrar satisfactòriament en un termini de trenta dies a partir de la data declarada de pèrdua del document d’identificació que la situació de l’animal destinat al sacrifici per al consum humà no s’ha vist compromesa per cap tractament mèdic. A aquest efecte, el Departament d’Agricultura ha d’introduir la data de començament del període de suspensió de sis mesos a la primera columna de la secció IX, part III, del duplicat del document d’identificació i n’ha de completar la tercera columna.

3. Quan el document d’identificació original perdut l’hagi emès un organisme emissor amb seu a un país estranger, en els termes de l’article 4, apartat 2, aquest organisme ha d’emetre el duplicat del document d’identificació, que es trametrà al titular o al propietari a través de l’organisme emissor o del Departament d’Agricultura. En aquests casos, l’animal equí es classifica en la secció IX, part II, del duplicat del document d’identificació com a “no destinat al sacrifici per al consum humà” i l’entrada a la base de dades a la qual es fa referència a l’article 21, apartat 1, lletra l, s’hi ha d’adaptar en conseqüència. No obstant això, el duplicat del document d’identificació el pot emetre un organisme emissor, en els termes de l’article 4, que registri els èquids d’aquesta raça, o un organisme emissor que registri èquids a aquest efecte en el lloc on es trobi l’animal equí, si l’organisme emissor d’origen hi està d’acord.

4. Si el document d’identificació original perdut el va emetre un organisme emissor que ja no existeix, el duplicat del document d’identificació l’ha d’emetre un organisme emissor allà on es trobi l’animal equí de conformitat amb l’apartat 1.