Article 27

Article 27

Liquidació de l’impost. Normes generals

1. Excepte el que s’estableix en relació amb les importacions, els obligats tributaris han de realitzar per si mateixos la determinació del deute tributari mitjançant declaracions de liquidació ajustades a les normes compreses en els apartats següents. Els empresaris i professionals han de presentar les declaracions-liquidacions periòdiques a què es refereixen els apartats 3 i 4 d’aquest article. Extraordinàriament, en els casos en què no hi hagi quotes meritades ni es practiqui deducció de quotes suportades o satisfetes, es pot sol·licitar al ministeri encarregat de les finances l’exempció en la presentació de les declaracions mencionades.

2. Les declaracions-liquidacions s’han de presentar directament a l’òrgan competent del ministeri encarregat de les finances o a les entitats col·laboradores designades.

3. El període de liquidació es determina en funció de la xifra anual de negocis:

a) Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 250.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos de juliol i gener.

b) Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener.

c) En els altres casos, les declaracions-liquidacions es fan mensualment.

4. La declaració-liquidació ha d’ajustar-se al model que, per cada supòsit, determini el ministeri encarregat de les finances i ha de presentar-se durant el mes següent al període de liquidació corresponent.

5. La declaració-liquidació és única per cada empresari o professional, sense perjudici del que estableixi el ministeri encarregat de les finances pel que fa a les característiques dels règims especials establerts en l’impost.