Annex 2

Annex II

Disposicions relatives a l’ús dels equips de treball

1. Observació preliminar Les disposicions d’aquest annex s’han d’aplicar de conformitat amb el que disposa aquest Reglament i quan existeixi el risc corresponent per a l’equip de treball considerat.

2. Disposicions de tipus general aplicables a l’ús de tots els equips de treball 2.1. Els equips de treball s’han d’instal·lar, s’han de disposar i s’han d’utilitzar de manera que es redueixin els riscos per als usuaris de l’equip i per als altres treballadors.

En el muntatge s’ha de tenir en compte la necessitat d’alliberar espai entre els elements mòbils dels equips de treball i els elements fixos o mòbils del seu entorn.

S’han de poder subministrar o retirar de manera segura les energies i les substàncies utilitzades o produïdes per l’equip. 2.2. Els treballadors han de poder accedir i han d’estar en condicions de seguretat a tots els llocs necessaris per utilitzar, ajustar o mantenir els equips de treball. 2.3. Els equips de treball no s’han d’utilitzar en operacions o en condicions contraindicades pel fabricant.

Tampoc no es poden utilitzar sense els elements de protecció previstos per a la realització de l’operació prevista.

Els equips de treball només es poden utilitzar en operacions o en condicions no considerades pel fabricant si s’ha fet prèviament una avaluació dels riscos que això comportaria i s’han pres les mesures pertinents per a la seva eliminació o control. 2.4. Abans d’utilitzar un equip de treball s’ha de comprovar que les proteccions i les condicions d’ús són les adequades, i que la connexió o la posada en marxa no representa un perill per a tercers.

Els equips de treball s’han de deixar d’utilitzar si es produeixen deterioraments, avaries o altres circumstàncies que comprometin la seguretat del seu funcionament. 2.5. Quan s’utilitzin equips de treball amb elements perillosos accessibles que no puguin ser totalment protegits, s’han d’adoptar les precaucions i s’han d’utilitzar les proteccions individuals apropiades per reduir els riscos el mínim possible.

En particular, s’han de prendre les mesures necessàries per evitar, si escau, l’atrapament dels cabells, la roba de treball o altres objectes que pogués dur el treballador. 2.6. Quan durant la utilització d’un equip de treball sigui necessari netejar o retirar residus propers a un element perillós, l’operació s’ha de fer amb els mitjans auxiliars adequats que garanteixin una distància de seguretat suficient. 2.7. Els equips de treball han de ser instal·lats i utilitzats de manera que no puguin caure, bolcar o desplaçar-se de manera incontrolada, i posin en perill la seguretat dels treballadors. 2.8. Els equips de treball no s’han de sotmetre a sobrecàrregues, sobrepressions, velocitats o tensions excessives que puguin posar en perill la seguretat del treballador que els utilitza o la de tercers. 2.9. Quan la utilització d’un equip de treball pugui donar lloc a projeccions o radiacions perilloses, sigui durant el funcionament normal o en cas d’anomalia previsible, han d’adoptar les mesures de prevenció o protecció adequades per garantir la seguretat dels treballadors que els utilitzin o que estiguin situats en zones pròximes. 2.10. Els equips de treball portats o guiats manualment, el moviment que pugui suposar un perill per als treballadors situats a les zones pròximes, s’han d’utilitzar amb les precaucions escaients, de manera que es respecti sempre una distància de seguretat suficient.

Amb aquesta finalitat, els treballadors que els facin servir han de disposar de condicions adequades de control i de visibilitat. 2.11. En ambients especials com ara locals mullats o d’alta conductivitat, locals amb alt risc d’incendi, atmosferes explosives o ambients corrosius, no es poden fer servir equips de treball que en aquest entorn suposin un perill per a la seguretat dels treballadors. 2.12. Els equips de treball exposats a llocs on puguin caure llamps han d’estar protegits, durant el seu funcionament, contra aquests efectes per dispositius o mesures adequades. 2.13. El muntatge i el desmuntatge dels equips de treball s’ha de dur a terme de manera segura, especialment mitjançant el compliment de les instruccions del fabricant, quan n’hi hagi. 2.14. Les operacions de manteniment, revisió o reparació dels equips de treball que puguin suposar un perill per a la seguretat dels treballadors, s’han d’efectuar després d’haver parat o desconnectat l’equip, després d’haver comprovat que no hi ha energies residuals perilloses i d’haver pres les mesures necessàries per evitar-ne la posada en marxa o connexió accidental mentre s’estigui efectuant l’operació.

Quan la parada o la desconnexió no sigui possible s’han d’adoptar les mesures necessàries perquè aquestes operacions es facin de forma segura o fora de les zones perilloses. 2.15. Quan un equip de treball hagi de disposar d’un llibre de manteniment, s’ha de mantenir actualitzat. 2.16. Els equips de treball que es retirin de servei han de mantenir els dispositius de protecció.

En cas contrari, s’han de prendre les mesures necessàries per impossibilitar-ne l’ús. 2.17. Les eines manuals han de ser de característiques i mida adequades a l’operació que calgui efectuar.

El seu ús i el transport no ha d’implicar riscos per a la seguretat dels treballadors.

3. Disposicions per a la utilització d’equips de treball mòbils, automotors o no 3.1. La conducció d’equips de treball automotors està reservada als treballadors que hagin rebut una formació específica per a la conducció segura d’aquests equips de treball. 3.2. Quan un equip de treball maniobri en una zona de treball, s’han de fixar i respectar les normes de circulació adequades. 3.3. S’han d’adoptar mesures d’organització per evitar que circulin treballadors a peu per la zona de treball d’equips de treball automotors. Si es requereix la presència de treballadors a peu per dur a terme els treballs de manera correcta, s’han d’adoptar mesures apropiades per evitar que resultin ferits pels equips. 3.4. L’acompanyament de treballadors en equips de treball mòbils moguts mecànicament només es pot autoritzar en emplaçaments segurs i condicionats a aquest efecte. 3.5. Els equips de treball mòbils dotats d’un motor de combustió no s’han d’emprar en zones de treball tancades, excepte si s’hi garanteix una quantitat suficient d’aire que no suposi riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors.

4. Disposicions relatives a la utilització d’equips de treball per a l’elevació de càrregues 4.1. Generalitats 4.1.1. Els equips de treball desmuntables o mòbils que serveixin per elevar de càrregues s’han d’emprar de manera que es pugui garantir l’estabilitat de l’equip de treball durant la seva utilització en totes les condicions previsibles, tenint en compte la naturalesa del sòl. 4.1.2. L’elevació de treballadors només està permesa amb els equips de treball i els accessoris previstos a aquest efecte.

Amb caràcter excepcional, es poden utilitzar per aquest efecte equips de treball no previstos per elevar treballadors, sempre que s’hagin pres les mesures pertinents per garantir-ne la seguretat, d’acord amb la legislació vigent.

Durant la presència de treballadors en l’equip de treball destinat a aixecar càrregues, el lloc de comandament ha d’estar ocupat permanentment.

Els treballadors elevats han de disposar d’un mitjà de comunicació segur i n’ha d’estar prevista l’evacuació en cas de perill. 4.1.3. A menys que fos necessari per efectuar correctament els treballs, s’han de prendre mesures per evitar la presència de treballadors sota les càrregues suspeses.

No està permès el pas de les càrregues per sobre dels llocs de treball no protegits ocupats habitualment per treballadors.

En aquesta hipòtesi, si no es pot garantir la realització correcta dels treballs d’una altra manera, s’han de definir i s’han aplicar procediments adequats. 4.1.4. Els accessoris d’elevació s’han de seleccionar en funció de les càrregues que es manipulin, dels punts de pressió, del dispositiu de l’enganxament, de les condicions atmosfèriques, i tenint en compte la modalitat i la configuració de l’amarratge.

Els accessoris d’elevació han d’estar clarament marcats per permetre que l’usuari en conegui les característiques. 4.1.5. Els accessoris d’elevació s’han d’emmagatzemar de manera que no es malmetin ni es deteriorin. 4.2. Equips de treball per elevar càrregues no guiades 4.2.1. Si dos o més equips de treball per elevar càrregues no guiades s’instal·len o es munten en un lloc de treball, de manera que els seus camps d’acció coincideixen, s’han d’adoptar les mesures adequades per evitar les col·lisions entre les càrregues o els elements dels mateixos equips de treball. 4.2.2. Durant l’ús d’un equip de treball mòbil per elevar càrregues no guiades s’han d’adoptar les mesures necessàries per evitar-ne el balanceig, la bolcada i, si escau, el desplaçament i el lliscament.

A més, s’ha de comprovar que aquestes mesures s’efectuen correctament. 4.2.3. Si l’operador d’un equip de treball per elevar càrregues no guiades no pot veure el trajecte complet de la càrrega, ni directament ni mitjançant els dispositius auxiliars que facilitin les informacions útils, ha de designar un encarregat de senyals en comunicació amb l’operador perquè el guiï i s’han d’adoptar mesures d’organització per evitar col·lisions de la càrrega que puguin posar en perill els treballadors. 4.2.4. Els treballs s’han d’organitzar de manera que mentre un treballador estigui penjant o despenjant una càrrega a mà, pugui fer amb tota seguretat aquestes operacions i es garanteixi en particular que aquest treballador en conservi el control, directe o indirecte. 4.2.5. Totes les operacions d’aixecament han d’estar correctament planificades, vigilades adequadament i efectuades amb vista a protegir la seguretat dels treballadors.

En particular, quan dos o més equips de treball per elevar càrregues no guiades hagin d’elevar simultàniament una càrrega, s’ha d’elaborar i aplicar un procediment per garantir una bona coordinació dels operadors. 4.2.6. Si algun equip de treball per elevar càrregues no guiades no pot mantenir les càrregues en cas d’avaria parcial o total de l’alimentació d’energia, s’han d’adoptar mesures apropiades per evitar que els treballadors s’exposin als riscos corresponents.

Les càrregues suspeses no han de quedar sense vigilància, excepte si és impossible accedir a la zona de perill i si la càrrega s’ha penjat amb tota seguretat i es manté de forma completament segura. 4.2.7. L’ocupació a l’aire lliure d’equips de treball per elevar càrregues no guiades ha de cessar quan les condicions meteorològiques es degradin fins al punt de perjudicar la seguretat de funcionament i provocar d’aquesta manera que els treballadors corrin riscos.

S’han d’adoptar mesures adequades de protecció, destinades especialment a impedir la bolcada de l’equip de treball, per evitar riscos als treballadors.

5. Disposicions relatives a la utilització dels equips de treball per a la realització de treballs temporals en altura 5.1. Disposicions generals 5.1.1. Si, en aplicació del que disposa la Llei 34/2008 , del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, en concret els articles 7, 8 i 12, així com els articles 3, 4, 6 i 7 d’aquest Reglament, no es poden efectuar treballs temporals en altura de manera segura i en condicions ergonòmiques acceptables des d’una superfície adequada, s’han d’elegir els equips de treball més apropiats per garantir i mantenir unes condicions de treball segures, tenint en compte, en particular, que s’ha de donar prioritat a les mesures de protecció col·lectiva enfront de les mesures de protecció individual i que l’elecció no es pot subordinar a criteris econòmics.

Les dimensions dels equips de treball han d’estar adaptades a la naturalesa del treball i a les dificultats previsibles, i han de permetre una circulació sense perill.

L’elecció del tipus més convenient de mitjà d’accés als llocs de treball temporal en altura s’ha d’efectuar en funció de la freqüència de circulació, l’altura a la qual s’hagi de pujar i la durada de la utilització.

L’elecció efectuada ha de permetre l’evacuació en cas de perill imminent. 5.1.2. La utilització d’una escala de mà com a lloc de treball en altura s’ha de limitar a les circumstàncies en què, tenint en compte el que disposa l’apartat 5.1.1, la utilització d’altres equips de treball més segurs no estigui justificada pel baix nivell de risc i per les característiques dels emplaçaments que l’empresari no pugui modificar. 5.1.3. La utilització de les tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes s’ha de limitar a circumstàncies en què l’avaluació del risc indiqui que el treball es pot executar de manera segura i en les quals, a més, la utilització d’un altre equip de treball més segur no estigui justificada.

Tenint en compte l’avaluació del risc i, especialment, en funció de la durada del treball i de les exigències de caràcter ergonòmic, s’ha de facilitar un seient proveït dels accessoris apropiats. 5.1.4. Segons el tipus d’equip de treball escollit, d’acord amb els apartats anteriors, s’han de determinar les mesures adequades per reduir al màxim els riscos inherents a aquest tipus d’equips.

En cas necessari, s’ha de preveure instal·lar uns dispositius de protecció contra caigudes.

Aquests dispositius han de tenir una configuració i una resistència adequades per prevenir o aturar les caigudes d’altura i, tant com sigui possible, evitar les lesions dels treballadors.

Els dispositius de protecció col·lectiva contra caigudes d’altura només es poden interrompre en els punts d’accés a una escala o una escala de mà. 5.1.5. Quan l’accés a l’equip de treball o l’execució d’una tasca particular exigeixi la retirada temporal d’un dispositiu de protecció col·lectiva contra caigudes, s’han de preveure mesures compensatòries i eficaces de seguretat, que s’han d’especificar en la planificació de l’activitat preventiva.

No es pot executar el treball sense l’adopció prèvia d’aquestes mesures.

Una vegada conclòs aquest treball particular, ja sigui de forma definitiva o temporal, s’han de tornar a posar al seu lloc els dispositius de protecció col·lectiva contra caigudes. 5.1.6. Els treballs temporals en altura només es poden efectuar quan les condicions meteorològiques no posin en perill la salut i la seguretat dels treballadors. 5.2. Disposicions específiques sobre la utilització d’escales. 5.2.1. Les escales de mà i de tisora han de complir les prescripcions de seguretat següents:

a) Han de tenir una llargada suficient per assegurar, en totes les posicions en què s’utilitzin, un bon suport a les mans i als peus. No es poden fer treballs que impliquin inclinar-se exageradament a causa de la posició de l’escala.

b) No es poden carregar objectes de pes superior a 25 kg, i fins i tot de menys pes, si això dificulta l’accés correcte per l’escala. Les càrregues no es poden transportar a les mans mentre s’efectuï l’ascens o el descens per l’escala.

c) La distància entre els travessers ha de ser constant i com a màxim de 35 cm. S’han de mantenir nets per evitar relliscades.

d) Han d’estar proveïdes d’elements de fixació en funció del terra on s’aguantin, com tacs, puntes de ferro, grapes, topalls o altres mecanismes antilliscants a la base, o de ganxos de subjecció a l’extrem superior.

e) Si no fos possible fixar l’escala per cap dels extrems, una persona s’hauria de quedar al peu de l’escala per impedir-ne el lliscament.

f) Les escales no poden descansar sobre materials que es puguin desplaçar o trencar. Ho han de fer sobre una base regular i ferma a fi que s’aguantin sense perill de bolcar o de perdre l’estabilitat.

g) Es prohibeix utilitzar escales metàl·liques en treballs propers a instal·lacions elèctriques o que requereixin fer servir eines elèctriques.

h) És obligatori pujar, baixar i treballar de cara a l’escala. Mai no la poden utilitzar dos treballadors simultàniament.

i) Es prohibeix utilitzar les escales com a passarel·les, muntants de bastida o suports de plataformes de treball.

j) No s’han col·locar les escales enfront de cap porta excepte que s’asseguri que no es podrà obrir.

k) Les escales de mà s’han de revisar periòdicament. No es pot utilitzar cap escala que presenti defectes en l’estructura i que en comprometi l’estabilitat i la resistència.

l) Les escales de mà utilitzades com a mitjà d’accés han de sobrepassar un metre, com a mínim, el nivell més alt on s’hagi d’accedir, o bé s’han d’allargar per un dels muntants fins a l’altura indicada, amb la finalitat que serveixi de suport.

m) Si les escales de mà o de tisora són de fusta, els muntants han de ser resistents, sense nusos o defectes visibles, i han d’estar tallats longitudinalment a la fibra. Els travessers de fusta han d’estar acoblats o encaixats als muntants, no clavats, i han de ser d’una sola peça. Es prohibeix l’ús d’escales de mà de construcció improvisada.

n) Es prohibeix pintar les escales per evitar que els possibles defectes quedin amagats, llevat que siguin de fusta i es faci amb un vernís transparent.

o) Es prohibeix empalmar dos escales, llevat que l’estructura tingui dispositius especials per a aquesta finalitat.

p) Les escales de mà s’han de col·locar amb la inclinació adequada, de manera que formin un angle aproximat de 75º amb l’horitzontal.

q) Si l’escala de mà es recolza enfront d’una superfície de vidre, s’ha de preveure un travesser recolzat pels extrems als punts de resistència adequada. Si el recolzament es fa sobre una superfície arrodonida, s’ha d’assegurar l’escala mitjançant un cable o una cadena per evitar que pugui lliscar.

r) Els treballs a més de 3,5 metres d’altura, des del punt d’operació a terra, que requereixin moviments o esforços perillosos per a l’estabilitat del treballador, només es poden efectuar si s’utilitza un equip de protecció individual anticaigudes o s’adopten altres mesures de protecció alternatives.

s) Les escales de tisora han d’estar dotades de cadenes o de cables per limitar que s’obrin quan s’estiguin utilitzant. Es prohibeix col·locar els peus en ambdós costats de l’escala. No es poden utilitzar els últims graons perquè la mateixa escala limiti el risc de caiguda. 5.2.2. Les escales fixes instal·lades a l’exterior han de ser d’acer i complir les disposicions particulars de les escales de mà. S’han d’ajustar al que estableix la normativa específica de llocs de treball. 5.2.3. Les escales provisionals de graons utilitzades per treballs en curs han de:

a) Tenir una amplada lliure de com a mínim 60 cm. Els graons tindran les mateixes dimensions, amb la petjada de com a mínim 15 cm i la contrapetjada de 25 cm com a màxim.

b) Tenir en els costats oberts baranes segons les condicions establertes en aquest Reglament, si disposen de més de cinc graons.

c) Tenir una elevació vertical ininterrompuda inferior a 3,5 m. 5.3 Disposicions específiques relatives a la utilització de les bastides. 5.3.1. S’entén per bastida tota instal·lació provisional fixa, suspesa o mòbil, que sosté una o diverses plataformes utilitzades per suportar persones o materials, en tot tipus de treballs. Han de reunir totes les condicions de seguretat generals i particulars per a la classe de bastida o plataforma corresponent. 5.3.2. Les condicions generals de seguretat són:

a) Els elements i els sistemes d’unió de les diverses peces de la bastida n’han de garantir la funció d’unió i enllaç amb condicions de fixació, solidesa, permanència i estabilitat.

b) Els elements i les peces només es poden utilitzar per a la finalitat per la qual han estat certificades, assajades o previstes pel fabricant.

c) Les dimensions i la qualitat de les diverses peces i dels elements auxiliars d’una bastida han de garantir la resistència suficient a les forces i les càrregues que hi puguin concórrer, entre d’altres: el pes dels materials necessaris per al treball, els mecanismes o els mitjans que s’hi col·loquin per exigències de la construcció, les causades per l’acció del vent, la neu i similars, i el pes dels treballadors.

d) La unió entre els elements horitzontals i els verticals s’ha de fer mitjançant dispositius especialment concebuts per a aquest ús i han d’estar fixats de manera que no llisquin per l’esforç a què poden estar sotmesos.

e) L’estructura ha d’estar formada per tubs d’acer, pintats o galvanitzats, o d’alumini.

f) En els treballs de muntatge i desmuntatge total o parcial de les bastides s’han de seguir les instruccions d’utilització marcades pel fabricant. En cas que es vulgui utilitzar una bastida en una configuració no estàndard o no prevista pel fabricant, un tècnic amb formació universitària o professional habilitant ha d’elaborar la nota de càlcul i efectuar els plànols que indiquin com s’ha de dur a terme aquest muntatge. Aquesta documentació s’ha de quedar a l’obra.

g) Les bastides les han de muntar, desmuntar o modificar treballadors qualificats, amb la supervisió de tècnics competents de l’empresa muntadora i del vigilant de seguretat i salut de l’obra. S’han d’utilitzar mitjans de protecció col·lectiva per muntar-les o desmuntar-les, i, quan no es pugui, s’han de fer servir les proteccions individuals escaients.

h) Quan una bastida s’estigui muntant o desmuntant, se n’ha de prohibir l’accés i l’ús al personal que no participi en aquestes tasques. Si algunes parts d’una bastida no estan llestes per ser utilitzades, en particular durant el muntatge, el desmuntatge o les transformacions, han de disposar de senyals d’advertència de perill general, d’acord amb la normativa vigent, sobre senyalització de seguretat i salut al centre de treball, i han d’estar delimitades convenientment mitjançant elements físics que impedeixin l’accés a la zona de perill.

i) Les bastides han de tenir un nombre suficient de plataformes de treball que permetin als treballadors desenvolupar les diverses tasques amb seguretat i estabilitat.

j) Les bastides, segons el tipus, han d’estar ancorades convenientment en punts resistents de la construcció.

k) Les bastides no han d’estar sobrecarregades i les càrregues han d’estar repartides uniformement. S’han de mantenir netes de runa i només s’hi pot emmagatzemar el material estrictament necessari per garantir la continuïtat dels treballs en curs.

l) S’han de prendre les mesures necessàries per evitar els riscos de relliscada en cas que hi hagi gel o neu.

m) Tots els aparells i els mitjans elevadors instal·lats a les bastides emprats per efectuar l’ascens o el descens dels elements que constitueixen la bastida o els materials que cal utilitzar han de reunir les condicions de construcció corresponents, d’estabilitat i de resistència segons les càrregues que hagin de suportar.

n) Un cop muntada la bastida i abans d’utilitzar-la, la persona amb formació universitària o professional que s’habiliti per dur a terme aquesta tasca ha de fer-ne un reconeixement i comprovar-ne l’estabilitat, el bon estat dels materials emprats en la construcció, si és apropiada per a l’ús al qual es destina i si s’hi han instal·lat els dispositius de seguretat necessaris.

o) Els reconeixements i les proves també s’han d’efectuar després d’una interrupció llarga dels treballs, després d’haver suportat condicions climatològiques adverses, i sempre que es dubti de la seguretat de la bastida.

p) Quan el muntatge de la bastida segueixi les instruccions marcades pel fabricant segons una configuració estàndard, aquestes comprovacions les pot efectuar una persona que disposi del nivell bàsic de formació, d’acord amb la legislació vigent de seguretat i salut en el treball i que disposi d’una experiència certificada per l’empresari en aquesta matèria de més de dos anys.

q) Les bastides han de guardar les distàncies de seguretat respecte a les canalitzacions o les xarxes elèctriques que es defineixen en el Reglament de seguretat i de protecció de la salut en les obres de construcció.

r) En el muntatge de qualsevol bastida s’ha de preveure un sistema d’accés a les diverses plataformes de treball que permeti als treballadors utilitzar-les amb comoditat i seguretat. 5.3.3. Les plataformes de treball de les bastides han de complir les següents prescripcions de seguretat:

a) Els elements o les peces que formen una plataforma de treball han de quedar ben fixats per evitar que es puguin moure, balancejar, relliscar o fer qualsevol moviment perillós. Han de ser de fusta tractada, per protegir-les de la intempèrie, d’acer galvanitzat, de plàstic o d’alumini, i de resistència suficient. En tots els casos s’ha d’utilitzar material en bon estat.

b) L’amplada ha de ser la necessària per facilitar el treball, la circulació dels treballadors i un emmagatzematge adequat de les eines i els materials necessaris per al treball. Ha de quedar sempre un passatge de 60 cm lliure de qualsevol obstacle fix o de materials dipositats.

c) Tota plataforma de treball d’una bastida ha de tenir una superfície i un gruix uniformes, sense intervals i antilliscant.

d) Els empalmaments o les unions entre les diverses plataformes d’una mateixa fila s’han d’efectuar sobre travessers, on s’han de fixar. Si la unió s’efectua encavalcant o muntant les plataformes, han d’anar sobreposades en una llargada d’almenys 10 cm d’una banda i l’altra de l’eix del travesser de suport, i el ressalt s’ha de reduir mitjançant la col·locació de peces tallades al bisell per evitar els riscos d’ensopegada.

e) Cap plataforma de treball no pot sobrepassar el suport extrem en una distància que excedeixi quatre vegades el seu gruix.

f) L’altura de l’espai lliure per sobre de les plataformes de treball de les bastides ha de ser com a mínim d’1,80 m.

g) Les plataformes de treball o els llocs de treball amb risc de caiguda des d’una altura superior a 2 m s’han de protegir amb baranes en tot el perímetre. Les baranes de les plataformes de treball de les bastides han de reunir les condicions establertes en aquest Reglament.

h) En cap cas no es poden considerar les diagonals, els tirants i les creus de Sant Andreu com a elements per protegir la caiguda de persones.

i) Les baranes s’han d’instal·lar arran del límit de la plataforma.

j) La distància entre la construcció i la plataforma de treball d’una bastida ha de ser tan reduïda com sigui possible. 5.3.4. Bastides fixes

a) Han d’estar sòlidament ancorades a la construcció sempre que la seva altura sigui superior a cinc vegades el costat més curt de la base.

b) L’altura no ha d’excedir mai el punt més alt d’ancoratge en una distància que pugui afectar-ne l’estabilitat i la resistència.

c) El recolzament de la bastida sobre el terra o el suport s’ha de dur a terme mitjançant plaques base o fusos d’anivellació que han de tenir una superfície i un gruix que els permetin resistir la càrrega sense deformar-se.

d) Les plaques base o els fusos d’anivellació han de quedar units al muntant de manera que la càrrega hi quedi centrada.

e) Els muntants de les bastides s’han de recolzar sobre un terra o un suport que sigui resistent a les càrregues a les quals estarà sotmès. Si aquesta resistència és insuficient, cal utilitzar suplements adequats i sòlids per distribuir la càrrega, com taulons o bigues d’acer.

f) Quan dos trams de bastida s’ajunten en l’angle d’una construcció, s’ha d’instal·lar un muntant en la intersecció dels travessers exteriors.

g) Cada escala de mà que posi en comunicació els diversos nivells d’una bastida ha de salvar, a tot estirar, l’altura entre dos nivells, que com a màxim ha de ser de dos metres. Ha de ser d’una sola peça i ha d’estar sòlidament unida al cos de la bastida.

h) En el supòsit que s’utilitzi l’escala de gat de la mateixa estructura, l’accés únicament es pot efectuar per la part interior de la bastida mitjançant la col·locació d’un sistema de trapes situades als extrems de les plataformes que facilitin el pas als diversos nivells. Aquestes trapes han d’estar situades als extrems oposats de les plataformes consecutives.

i) Excepcionalment, es pot adaptar una línia de vida al cos de la bastida i utilitzar un equip de protecció individual anticaiguda durant l’accés, si la separació entre les plataformes és superior als 2 m o es fa per l’exterior de la bastida.

j) Si l’accés a la plataforma d’una bastida metàl·lica es fa des de l’interior de l’edifici, s’han de preveure sistemes d’accés que permetin la comunicació còmoda i segura, sense que els treballadors no hagin de saltar mai per accedir-hi.

k) La distància entre la construcció i la plataforma de treball d’una bastida fixa ha de ser tan reduïda com sigui possible. En cas que aquesta distància sigui inferior als 20 cm, la barana de protecció interior no és obligatòria. 5.3.5. Bastides sobre rodes

a) Només es poden utilitzar sobre superfícies planes i estables.

b) S’han de recolzar sobre una superfície resistent a les càrregues a les quals estarà sotmesa.

c) L’altura de la bastida sobre rodes no pot ser superior a quatre vegades el costat més curt de la base i no pot superar mai els 12 m.

d) Abans d’efectuar qualsevol desplaçament de la bastida, la plataforma ha d’estar lliure de personal, de material i d’equip.

e) Per utilitzar la bastida s’han d’immobilitzar les rodes convenientment.

f) L’accés s’ha de dur a terme d’acord amb les prescripcions previstes en aquest Reglament per a les bastides fixes. 5.3.6. Bastides volants o suspeses

a) La llargada màxima ha de ser de 8 m, a excepció de les bastides motoritzades.

b) Els materials utilitzats com a elements de subjecció i fixació de les bastides, com argolles o bigues, han de ser inalterables quant a resistència i han de quedar ancorats a l’estructura de la construcció.

c) Es prohibeix utilitzar apuntalaments o contrapesos no previstos pel fabricant.

d) Els cables de suspensió han de quedar ancorats als elements de subjecció i col·locats de forma que no puguin relliscar per una forta inclinació o batzegada de la bastida. Han d’estar col·locats en un pla vertical perpendicular al frontal de la construcció, és a dir, no poden treballar mai obliquament.

e) Els cables de suspensió els ha de revisar setmanalment una persona competent d’acord amb els criteris fixats a l’article 41 d’aquest Reglament.

f) Els aparells de maniobra per desplaçar les bastides han de disposar, com a mínim, de dos cables: el cable de treball, del qual penja la bastida, i el cable de seguretat, independent del de treball, amb un fre automàtic que no permeti el descens sense la intervenció d’un treballador. El cable de seguretat ha d’estar contrapesat.

g) S’han d’utilitzar, únicament, els aparells de maniobra dissenyats per al desplaçament de les bastides volants o suspeses.

h) La posició dels elements de subjecció i fixació de les bastides (argolles o bigues) ha de permetre que la plataforma quedi fixada a una distància màxima de 30 cm de la construcció. En el supòsit que els obrers treballin asseguts, la distància màxima pot ser de fins a 45 cm.

i) Les plataformes de treball de les bastides volants han de ser resistents i adequades per suportar els esforços a què hagin d’estar sotmeses.

j) Les plataformes de les bastides volants o suspeses han d’estar equipades amb baranes reglamentàries per tots els costats. Només en cas que els obrers treballin asseguts, la barana interior no és obligatòria però la plataforma ha d’estar equipada amb cables o recursos similars que permetin que el treballador s’hi subjecti en cas de relliscada.

k) L’ús d’una bastida volant o suspesa ha de respectar les prescripcions de seguretat següents:

i) Per desplaçar-la o per dur a terme qualsevol treball ha d’estar completament plana. ii) Abans d’utilitzar per primer cop la bastida s’ha de comprovar l’estat mecànic dels sistemes d’elevació i s’ha de fer una prova de càrrega i de funcionament del conjunt a 1 m d’altura. Diàriament s’ha de dur a terme una inspecció ocular de l’estat general de la bastida abans d’utilitzar-la. iii) Els treballadors que utilitzin les bastides volants s’han d’equipar de forma permanent amb un arnés de seguretat ancorat en un indret independent de la plataforma de treball i dels elements de subjecció de què disposi. iv) S’han de preveure dispositius adequats per evitar el moviment de la bastida mentre s’hi estigui treballant.

v) Queda terminantment prohibit treballar en una bastida volant en cas de vent fort o de tempesta. vi) Durant el desplaçament de la bastida volant s’ha de vigilar que el tir sigui uniforme, i l’ha de portar a terme un nombre de treballadors igual als aparells de maniobra que hi hagi. vii) Es prohibeix allargar una bastida volant mitjançant la col·locació de plataformes recolzades en la construcció o en una altra bastida. viii) Es prohibeix muntar una plataforma addicional sobre una plataforma volant o suspesa. ix) Es prohibeix saltar a o des de la bastida, motiu pel qual cal preveure accessos adequats.

x) El material transportat en la plataforma no ha de sobresortir per cap dels seus extrems. 5.3.7. Bastides de cavallets i bastides de mènsules

a) Les bastides sobre cavallets no han de tenir una altura superior a 3 m des del sòl. S’ha de tenir una cura especial en la protecció perimetral de les bastides de cavallets quan estiguin situades en balcons, prop de la caixa de l’ascensor, dels finestrals o d’obertures similars.

b) Els cavallets han de ser rígids i descansar sobre bases fermes i anivellades. Queda prohibit que es recolzin sobre qualsevol altre tipus de bastida.

c) Les mènsules han de ser rígides, han d’estar sòlidament fixades al mur i només es poden utilitzar per a treballs que no necessitin materials o equips de molt pes.

d) La distància màxima entre els cavallets o les mènsules pot ser de fins a 3,5 m, sempre que es garanteixi la resistència de la plataforma de treball.

e) Excepcionalment, les plataformes de treball de les bastides de cavallets es poden conformar amb taulons de fusta no tractada.

Aquests taulons han d’estar en bon estat d’ús, sense nusos que en puguin comprometre la resistència, el gruix mínim ha de ser de 7 cm i l’amplada mínima de 20 cm. 5.4 Tècniques d’accés i posicionament mitjançant cordes 5.4.1. En tot treball que es dugui a terme a més de 2 m d’altura i quan el risc de caiguda no estigui acotat per una protecció col·lectiva adequada, o quan la protecció no sigui suficient, és preceptiu l’ús d’un cinturó de seguretat o d’un arnès, l’elecció del qual s’ha de fer depenent de les característiques de la tasca que s’hagi de dur a terme. 5.4.2. El disseny de tot cinturó o arnès, així com els accessoris o els elements auxiliars que complementin aquests equips de protecció, ha d’estar preparat perquè, si el treballador que els utilitza cau, el risc de lesió física sigui mínim. 5.4.3. En treballs puntuals, i sempre que l’única protecció de l’operari sigui el cinturó de seguretat o l’arnès, l’operari no pot estar sol sinó que ha d’anar acompanyat d’un altre treballador. 5.4.4. Abans d’utilitzar-los s’han de verificar, almenys visualment, tots els elements constituents, els quals han de portar una etiqueta o un element similar que indiqui la classe, la llargada, l’any de fabricació i la referència del fabricant.

Cal vigilar de manera especial la seguretat del punt d’ancoratge i la seva resistència. 5.4.5. En cas que hi hagi la possibilitat de caure, s’ha de controlar el recorregut que es produiria i deixar-lo lliure d’obstacles, tant en moviment vertical com d’oscil·lació.

Així mateix, s’han de controlar les condicions de l’entorn perquè el cable o la corda de subjecció no entri en contacte amb arestes vives, cables elèctrics, fonts de calor o qualsevol altra causa que el pugui deteriorar. 5.4.6. El cable o la corda per subjectar el cinturó de seguretat o l’arnés ha d’estar sòlidament ancorat a elements fixos o provisionals capaços de resistir esforços violents.

Aquest dispositiu ha de poder suportar sense risc una càrrega suspesa mínima de 450 kg i ha de tenir una resistència mínima al trencament de 1.150 kg. 5.4.7. Els cinturons, els arnesos i els elements auxiliars s’han de guardar en un lloc fresc, sec i ventilat.

No s’han d’exposar a la llum solar directa i s’ha d’evitar el contacte amb qualsevol substància agressiva.

Una persona competent els ha de revisar periòdicament.

Tot cinturó o arnès que s’hagi utilitzat en una caiguda s’ha de retirar. 5.4.8. Els cinturons de seguretat i els arnesos s’han d’integrar en sistemes de subjecció o de manteniment del lloc de treball i en sistemes anticaiguda, respectivament, per evitar les caigudes al buit o limitar-ne les conseqüències. 5.4.9. El cinturó de seguretat s’integra dins d’un sistema de subjecció o de manteniment del lloc de treball, ja que té per objecte mantenir l’usuari en la seva posició sense la possibilitat que caigui al buit.

El sistema està format pel punt d’ancoratge, la subjecció –corda i mosquetó– i el cinturó, i s’utilitza quan el treballador no s’ha de desplaçar o quan els desplaçaments són limitats. 5.4.10. L’arnès s’integra dins d’una sistema combinat anticaiguda i subjecció, ja que té per objecte limitar la caiguda del treballador que dugui a terme operacions on pugui quedar suspès.

El sistema ha d’estar format per l’ancoratge, la subjecció –eslinga i dissipador d’energia– i l’arnès.

Ha de retenir l’usuari en la mínima distància possible i sempre d’acord amb les prescripcions establertes pel fabricant de l’equip.

Ha de vetllar perquè l’espai lliure que hi ha a sota de l’usuari sigui suficient per no xocar contra cap obstacle en cas que caigués.

S’utilitza quan el treballador ha d’estar suspès per dur a terme treballs determinats, amb la possibilitat que hagi de fer esforços estàtics, o bé quan el treballador s’ha de desplaçar i hi ha possibilitat de caiguda lliure, és a dir, quan fa esforços dinàmics. 5.4.11. Un sistema anticaiguda i de subjecció es pot combinar amb altres elements per guanyar llibertat de moviments.

Aquests elements poden ser, entre d’altres, línies de vida –cordes o cables fixats a punts d’ancoratge on s’enganxen els dispositius anticaiguda–, eslingues, dispositius anticaiguda per ascensos i descensos, anticaigudes enrotllables amb embragatge de frenada o dissipadors d’energia. 5.4.12. El cinturó de seguretat integrat a l’arnès ha de cobrir els riscos descrits per un sistema combinat d’anticaiguda i de subjecció. 5.4.13. La utilització de tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes ha de complir les condicions següents:

a) S’ha de facilitar als treballadors uns arnesos adequats, que han d’utilitzar i connectar a la corda de seguretat.

b) En cas que el cinturó o l’arnès sigui l’únic mitjà de protecció previst per dur a terme el treball, s’ha de preveure un segon cable, eslinga o corda de seguretat ancorat a un punt de fixació independent. El sistema ha de constar, com a mínim, de dos cordes amb subjecció independent: la corda de treball, equipada amb un mecanisme segur d’ascens i descens i d’un sistema de bloqueig automàtic amb la finalitat d’impedir la caiguda en cas que l’usuari perdi el control del seu moviment, i la corda de seguretat, que ha d’estar equipada amb un dispositiu mòbil contra caigudes que segueixi els desplaçaments del treballador.

c) Les eines i els altres accessoris que hagi d’utilitzar el treballador han d’estar subjectes a l’arnès o al seient del treballador, o subjectes per altres mitjans adequats.

d) El treball s’ha de planificar i supervisar correctament, de manera que, en cas d’emergència, es pugui socórrer immediatament el treballador.

e) S’ha d’impartir als treballadors afectats una formació adequada i específica per a les operacions previstes, destinada, en particular, a:

i) Les tècniques per a la progressió mitjançant cordes i sobre estructures. ii) Els sistemes de subjecció. iii) Els sistemes anticaigudes. iv) Les normes sobre la cura, el manteniment i la verificació de l’equip de treball i de seguretat.

v) Les tècniques de salvament de persones accidentades en suspensió. vi) Les mesures de seguretat davant condicions meteorològiques que puguin afectar la seguretat. vii) Les tècniques segures de manipulació de càrregues en alçada.

f) En circumstàncies excepcionals, en què tenint en compte l’avaluació del risc i el fet que la utilització d’una segona corda faci més perillós el treball, es pot admetre l’ús d’una sola corda, sempre que es justifiquin les raons tècniques que ho motivin i es prenguin les mesures adequades per garantir una bona seguretat.