Article 19

Article 19

Base de tributació

1. Els obligats tributaris en què la xifra de negocis en l’exercici immediatament anterior no superi els 300.000 euros es poden acollir al règim especial previst en aquest article.

2. No obstant el que es preveu en l’apartat anterior, per als casos d’obligats tributaris que desenvolupin activitats professionals, perquè es puguin acollir a aquest règim especial, la xifra de negocis a què es refereix l’apartat anterior és de 150.000 euros.

3. S’entén per “activitat professional” l’exercici d’una professió per a la qual es requereixi estar en possessió d’una titulació universitària.

4. En cas que l’obligat tributari exerceixi simultàniament activitats econòmiques i activitats professionals, el límit quantitatiu per a l’aplicació d’aquest règim especial és de 300.000 euros.

5. En el cas de societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms regulats en el segon paràgraf de la lletra

a) de l’apartat A) de l’article 15 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, els socis de les quals optin pel règim especial de determinació objectiva, els límits quantitatius establerts en aquest capítol fan referència a cada un dels socis, hereus, comuners o partícips, respectivament.

6. Els obligats tributaris que vulguin acollir-se a aquest règim ho han de comunicar al Ministeri de Finances un mes abans de l’inici de l’exercici fiscal en què hagi de tenir efecte, mitjançant la declaració censal corresponent.

7. En el cas d’entitats de nova creació, l’opció d’acollir-se a aquest règim s’ha de fer durant el mes següent a la inscripció al Registre de Societats.

8. La base de tributació en la modalitat de determinació objectiva es determina d’acord amb el que estableix l’article 24.bis de la Llei de l’impost sobre societats. En cas que l’obligat tributari desenvolupi diverses activitats, el càlcul es fa activitat per activitat, i la suma dels rendiments nets de les activitats s’integra en una sola liquidació.

9. L’obligat tributari queda exclòs del règim especial de determinació de la base de tributació quan no es compleixi el que disposa l’apartat 1 d’aquest article. La exclusió té efectes des de l’inici de l’any immediatament posterior a aquell en què es produeixi aquesta circumstancia. L’exclusió suposa la inclusió al règim d’estimació directa de la base de tributació.