Article 7

Article 7

Connexions Les connexions a un dipòsit, en funció de la finalitat que tinguin, poden ser de càrrega, d’extracció o de retorn del producte, així com per a la ventilació del dipòsit.

1. La càrrega o l’ompliment del dipòsit es fa mitjançant connexions formades per dos acoblaments ràpids oberts, un mascle i l’altre femella, a fi que a través d’ells es pugui efectuar la transferència dels líquids de manera estanca i segura.

En instal·lacions domèstiques, la boca de càrrega, si es troba situada en la via pública, s’ha de situar a una alçada compresa entre 0,80 i 1,10 metres del pla de terra, dintre d’un armari o d’un calaix de mides suficients per poder manipular amb seguretat els acoblaments de connexió.

L’armari o el calaix ha de disposar de porta amb pany de clau triangular.

Els acoblaments entre el vehicle cisterna i la boca de càrrega han de ser compatibles i d’un material que no pugui produir guspires en el xoc contra altres materials.

L’acoblament n’ha de garantir la fixació i no permetre un desacoblament fortuït, i també n’ha d’assegurar la continuïtat elèctrica.

El tipus de boca de càrrega dels dipòsits serà el que fixa la norma EN 14420-6, de 2” fins a 15.000 litres de capacitat i de 3” per a capacitats superiors.

En les estacions de servei seran del tipus 4” (DN100), fixat per la norma EN 14420-6. Tots els dipòsits de més de 3.000 litres i els que, sigui quina sigui la seva capacitat, no sigui visible el nivell d’ompliment per a la persona que té el comandament de l’operació de càrrega, han de disposar d’un dispositiu de seguretat que interrompi automàticament l’ompliment quan s’aconsegueixi el nivell màxim d’ompliment.

Aquest dispositiu ha de complir les especificacions del tipus A2 (800 kPa) que preveu la norma EN13616, en la versió en vigor a la data de la posada en servei de la instal·lació.

La pressió màxima de servei del limitador d’ompliment, quan la càrrega es pugui efectuar sota pressió, ha de figurar de forma visible a cada tub de càrrega i a les proximitats de la boca de càrrega del dipòsit.

Resta prohibit sotmetre el limitador d’ompliment a pressions superiors a la pressió màxima de servei.

La carrega a dipòsits de superfície de capacitat nominal igual o inferior a 3.000 litres i amb productes de les classes C o D es pot efectuar per mitjà d’un sortidor a un orifici que serveixi per això.

El tub de càrrega, en els dipòsits de capacitat superior als 1.000 litres, ha d’entrar al dipòsit fins a 15 cm del fons i acabar, preferentment, tallat en pic de flauta.

El diàmetre, en tota la seva longitud, ha de ser igual o superior al de l’acoblament de càrrega.

Quan el líquid emmagatzemat sigui de la classe C o D, el final del tub de càrrega pot fer-se mitjançant una corba del tipus “hamburguesa de 180º”, per evitar que en sortir el líquid es remogui el fang del fons del dipòsit.

La càrrega o l’ompliment es pot fer per gravetat o per forçada.

Quan sigui per gravetat, el tub de càrrega ha de tenir en tota la seva longitud un pendent mínim de l’1%.

La boca de càrrega ha d’estar situada a una distància no superior a 10 m de la zona d’estacionament del vehicle cisterna.

A aquest efecte, la propietat, d’acord amb les ordinacions comunals en vigor, ha de preveure la zona d’estacionament corresponent.

Els cabdals d’ompliment han de ser superiors a: 10 m3/h en instal·lacions amb una capacitat d’emmagatzematge igual o inferior a 5 m3. 20 m3/h en instal·lacions amb capacitat d’emmagatzematge compresa entre 5 i 50 m3. 40 m3/h en instal·lacions de capacitat d’emmagatzematge superior a 50 m3.

2. L’extracció del producte es pot fer per aspiració, impulsió o gravetat. El tub d’extracció es calcularà d’acord amb el cabal de subministrament als equips corresponents i amb les normes que els fabricants recomanin. Quan el dipòsit es pugi buidar per sifó, just a la sortida s’ha d’instal·lar una vàlvula de tancament ràpid, comandada des de l’accés a la sala de calderes o, si no n’hi ha, des d’una zona propera al dipòsit, d’accés fàcil i segur. Per evitar el buidat del tub cal col·locar una vàlvula antiretorn. Quan la canonada tingui una disposició flotant, s’elaborarà amb materials resistents al líquid que hagi d’emmagatzemar, i amb materials certificats pel fabricant adequats a l’ús que es vulgui donar.

3. Els tubs de retorn, quan siguin necessaris, es calcularan i es dimensionaran de manera anàloga als d’extracció.

4. Els dipòsits han de disposar d’un tub de ventilació d’un diàmetre interior mínim de 25 mm per capacitats iguals o inferiors a 3.000 litres i de 40 mm per capacitats superiors, que ha de sortir a l’aire lliure fins a un lloc en què els vapors expulsats no puguin penetrar als locals ni als habitatges veïns ni entrar en contacte amb cap font que pugui provocar-ne la inflamació; han de protegir la sortida contra la penetració d’objectes estranys.

Es calcularà de manera que l’evacuació dels gasos no provoqui la sobrepressió del dipòsit.

La ventilació dels dipòsits amb un volum total igual o inferior a 1.000 litres de productes C o D pot desembocar en espais tancats sempre que disposin d’una ventilació directa a l’exterior igual o superior a 200 cm2.

Quan la instal·lació de ventilació estigui dissenyada per a la recuperació de vapors, es construirà d’acord amb el projecte original i de conformitat amb les instruccions del fabricant de l’equip de recuperació.

Quan la ventilació sigui a l’aire lliure, la boca de sortida ha de disposar d’un reixa tallafocs i ha d’estar situada, preferentment, sobre la boca de càrrega del producte, i com a mínim a 0,5 m per sobre d’aquesta.

En qualsevol cas, ha d’estar situada en un indret visible des del punt de comandament de la descàrrega, i a un mínim de 4 m per sobre del nivell de la zona d’estacionament del vehicle subministrador i a una distància mínima de 10 m de qualsevol xemeneia o foc.

La canonada ha de tenir cap al dipòsit un pendent de com a mínim un 1% en qualsevol punt del seu recorregut, que asseguri una evacuació dels condensats.

Quan hi hagi més d’un dipòsit que contingui la mateixa classe de productes, es poden connectar a un sol conducte de ventilació, sempre que el diàmetre del conducte únic sigui com a mínim igual al més gran dels conductes individuals.

5. Connectors flexibles. S’admet la utilització d’elements flexibles en les connexions entre tubs rígids i equips. També entre els tubs rígids i les connexions de la boca d’home dels dipòsits, així com amb les connexions amb els equips de consum, de transvasament o bombeig, i en general qualsevol equipament o aparell susceptible de produir vibracions o desplaçaments. Els connectors han d’estar construïts amb materials apropiats per a la conducció de combustibles líquids i reforçats o protegits exteriorment amb una funda metàl·lica o d’un altre material que garanteixi un grau de protecció mecànic equivalent. Els connectors flexibles han de ser accessibles de manera permanent i se’n garantirà la continuïtat elèctrica quan s’utilitzin amb productes de classe B.