Annex 3

Annex III

Avaluació del risc per a les persones i/o el medi ambient

1. Criteris per la identificació de sòls que requereixen una avaluació de riscos Un sòl que presenta una concentració de contaminants superior als nivells guia d’alerta corresponents a l’ús actual recollits a l’annex II requerirà d’una avaluació del risc per a les persones. En cas que es detectin substàncies no recollides en el llistat de nivells guia d’alerta de l’annex II, caldrà incloure-les en l’anàlisi de risc per determinar si superen els objectius de descontaminació calculats en aquesta anàlisi. A més, quan es detecti una afectació potencial dels sòls d’espais protegits ambientalment o d’ecosistemes considerats sensibles segons el criteri fonamentat del ministeri responsable del medi ambient, es requerirà una avaluació de risc específica pels ecosistemes (o el medi ambient) si es dóna un dels casos següents:

a) Quan es detecti toxicitat en els bioassajos amb sòls o lixiviats en mostres no diluïdes que fonamentadament requereixi el ministeri responsable del medi ambient, en funció de l’ecosistema considerat.

• Organismes terrestres (assaigs sobre sòl):
• Assaig d’emergència i creixement de llavors en plantes terrestres
• Assaig de toxicitat aguda en cuc de terra
• Assaig de mineralització de carboni en sòl
• Assaig de mineralització de nitrogen en sòl
• Organismes aquàtics (assaigs sobre lixiviat):
• Assaig d’inhibició del creixement d’algues
• Assaig d’inhibició de la mobilitat en Daphnia magna
• Assaig de toxicitat aguda en peixos

b) Quan ho requereixi el ministeri responsable del medi ambient caldrà determinar en aquests casos quins organismes cal protegir: organismes del sòl, organismes de l’aigua i/o vertebrats terrestres, segons les característiques de l’ecosistema considerat. Tal com s’indica en l’article 8, punt 8, en casos puntuals en què justificadament no es pugui elaborar un estudi d’avaluació de risc per a les persones i/o el medi ambient o sigui urgent la declaració de sòl contaminat, el ministeri responsable del medi ambient podrà declarar com a sòl contaminat el sòl on es donin les condicions següents:

a) La concentració al sòl d’alguna de les substàncies recollides en l’annex II (excepte els nivells guia d’alerta pels TPH) supera 100 vegades o més els nivells guia d’alerta establerts al mateix annex o calculats específicament per aquest sòl.

b) En els casos on es consideri prioritària la protecció dels ecosistemes, quan la concentració letal o efectiva mitjana (CL(E)50), obtinguda en bioassajos d’ecotoxicitat pel grup taxonòmic més sensible, sigui inferior a 10 mg de sòl contaminat per cada gram de sòl per a organismes terrestres o inferior a 10 ml de lixiviat per cada litre d’aigua per a organismes aquàtics.

2. Contingut mínim de l’estudi d’avaluació del risc per a les persones i/o els ecosistemes (o el medi ambient)

1. Definició del model conceptual on s’identifiquen els contaminants que s’han de considerar, les vies d’exposició que poden posar en contacte els contaminants amb els possibles receptors, i quins són aquests receptors que cal avaluar.

2. Caracterització detallada de les fonts de contaminació, identificació dels contaminants i determinació del seu valor significatiu de concentració (màxim mesurat, percentil 95 i tot altre valor estadístic degudament justificat). Delimitació de l’àrea d’extensió de la contaminació en horitzontal i vertical.

3. Caracterització de les propietats texturals i els components del sòl. Perfils pedològics, geològics i hidrogeològics a la zona que s’interrelacioni amb el sòl susceptible de ser contaminat.

4. Descripció del medi físic orientada a identificar els mecanismes de transport dels contaminants des de la font de contaminació als receptors potencials, així com les vies d’exposició a la contaminació pels dits receptors, inclosos les aigües superficials, les aigües subterrànies, l’aire, el sòl i els aliments. S’hauran de descriure i justificar els models de transport utilitzats.

5. Identificació dels receptors potencials de la contaminació i de les vies d’exposició previsibles: a. Característiques dels receptors (pes mig, superfície de la pell exposada, etc.). b. Anàlisi de l’ús dels medis (aigua, aire, sòl) per a les persones. Identificació de les vies d’exposició als contaminants, com ara: i Consum d’aigua superficial o subterrània si la captació d’aigua està contaminada o ho pot estar. ii Ingesta de productes agrícoles que contenen o poden contenir contaminants aportats per l’aigua, l’aire o el sòl. iii Ingesta de terra (infants o treballadors de la construcció). iv Inhalació de pols i/o partícules. v Exposició a vapors de contaminants procedents de sòls o d’aqüífers, en entorns tancats o en espais oberts. vi Exposició cutània. c. Durada i freqüència de l’exposició de la població als contaminants. En el cas de la valoració de riscos pels ecosistemes (o el medi ambient) se seleccionen i es defineixen les vies d’exposició pels grups d’organismes que es poden veure implicats (organismes del sòl, organismes aquàtics i/o vertebrats terrestres).

6. Elecció justificada d’un valor de toxicitat per cadascun dels contaminants considerats.

7. Quantificació del risc. Si en un mateix sòl coexisteixen contaminants amb un mateix mecanisme d’acció, s’haurà de considerar el risc conjunt.

• En termes de protecció de la salut humana s’assumeix que, per a substàncies cancerígenes, una situació de risc acceptable és aquella situació en què la freqüència esperada d’aparició de càncer en la població exposada no excedeix en un per cada cent mil casos (inferior a 10-5). Per a substàncies amb efectes sistèmics s’assumeix com una situació de risc acceptable aquella situació en què, per cada substància, el quocient entre la dosi d’exposició a llarg termini i la dosi màxima admissible és inferior a la unitat.
• En termes de protecció dels ecosistemes, s’assumeix com una situació de risc acceptable aquella situació en què, per cada substància, el quocient entre el nivell d’exposició (expressat com a concentració) i el llindar ecotoxicològic (definit per la concentració màxima per la qual no s’esperen efectes sobre els ecosistemes), és inferior a la unitat.

8. Tota valoració de risc haurà d’incloure una anàlisi de les incerteses que s’hi associen, així com les conclusions pertinents sobre la validesa i la fiabilitat dels resultats de l‘avaluació.

9. Resultats de l’avaluació de risc per cadascun dels contaminants, vies d’exposició i receptors.