Reglament pel qual s’estableixen els principis, les disposicions i els procediments generals relatius a la seguretat alimentària, del 2009-12-02
Capítol I. Àmbit d’aplicació i definicions
Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació
1. Aquest Reglament conté els principis, les disposicions i els procediments generals relatius a la seguretat alimentària i el funcionament del sistema d’alerta ràpida (RASFF). Així, es proporciona la base per assegurar un nivell elevat de protecció de la salut de les persones i dels interessos dels consumidors en relació amb els aliments, tenint en compte de manera particular la diversitat del subministrament d’aliments, inclosos els productes tradicionals.
2. Aquest Reglament estableix els principis generals aplicables als aliments i als pinsos en general, als temes que hi tenen un impacte directe o indirecte, i en particular a la seva seguretat.
3. Aquest Reglament s’aplica a totes les etapes de la producció, de la transformació i de la distribució d’aliments i pinsos, però no s’aplica a la producció primària destinada a un ús domèstic privat, ni a la preparació, la manipulació i l’emmagatzematge domèstics d’aliments per al consum domèstic privat.
Article 2
Definicions D’acord amb aquest Reglament, s’entén per: 1. activitat alimentària: la producció, la fabricació, l’elaboració, la transformació, la manipulació, l’emmagatzematge, la conservació, el condicionament, la distribució, el transport i també la importació, l’exportació, l’intercanvi, la comercialització, la venda i/o la cessió (ja sigui mitjançant una remesa directa o indirecta, per correu, de forma electrònica o per qualsevol altre mitjà) d’aliments, de productes alimentaris destinats al consum humà; i també el seu ús, comerç o tinença amb aquesta finalitat immediata o futura; 2. aliment: (o producte alimentari) la substància o producte, transformat, parcialment transformat o no transformat, destinat a ser ingerit o raonablement susceptible de ser ingerit per l’ésser humà. Aquest terme inclou les begudes, els xiclets i qualsevol altra substància, inclosa l’aigua, ja sigui de consum directe (aigua de consum humà) o bé integrada intencionadament en els productes alimentaris durant la seva fabricació, preparació i tractament, i no inclou:
a) els pinsos,
b) els animals vius, excepte si estan preparats per al consum humà,
c) les plantes abans de la collita,
d) els medicaments,
e) els cosmètics,
f) el tabac i els productes del tabac,
g) els estupefaents i les substàncies psicòtropes,
h) els residus i els contaminants; 3. anàlisi del risc: el procés que comporta tres etapes interconnectades, la determinació del risc, la gestió del risc i la comunicació sobre el risc; 4. autoritat competent: l’autoritat del Principat d’Andorra encarregada de sanitat i agricultura o tota autoritat a qui hagin delegat expressament aquestes competències; 5. comercialització: la tinença de productes alimentaris o de pinsos amb l’objectiu de vendre’ls, inclosa l’oferta amb intenció de destinar-los a la venda o qualsevol altra forma de cessió, de manera gratuïta o onerosa, com també la venda, la distribució i la resta de formes de cessió pròpiament dites; 6. comunicació del risc: l’intercanvi interactiu, al llarg del procés d’anàlisi de riscos, d’informacions i d’opinions sobre els perills i els riscos, els factors vinculats als riscos i les percepcions dels riscos, entre els responsables de l’avaluació de riscos i de la gestió de riscos, els consumidors, les empreses del sector alimentari i del sector de l’alimentació animal, els entorns universitaris i les altres parts interessades, i sobretot l’explicació dels resultats de l’avaluació de riscos i dels fonaments de les decisions preses en qüestió de gestió de riscos; 7. consumidor final: l’últim consumidor d’un aliment producte alimentari que no l’utilitza en el marc d’una operació o d’una activitat d’una empresa del sector alimentari. 8. determinació del risc: un procés que es fonamenta en bases científiques i que comprèn quatre etapes: la identificació dels perills, la seva caracterització, l’avaluació de l’exposició i la caracterització dels riscos; 9. empresa de pinsos: tota empresa pública o privada que porti a terme, amb objecte de lucre o sense, operacions de producció, de fabricació, de transformació, d’emmagatzematge, de transport i de distribució de pinsos, inclosos els productors agrícoles que produeixen, transformen o emmagatzemen pinsos per a la seva explotació; 10. establiment alimentari: (o empresa alimentària) tota empresa pública o privada que porti a terme, amb objecte de lucre o sense, activitats vinculades a les etapes de la producció, de la transformació i de la distribució dels productes alimentaris; 11. establiments de remesa directa: els centres o establiments que duen a terme activitats alimentàries, en els quals els aliments o els productes alimentaris són comercialitzats, venuts o cedits i/o servits directament al consumidor final. 12. establiments de remesa indirecta: les indústries, els centres o els establiments que duen a terme activitats alimentàries, en els quals els aliments o els productes alimentaris no van destinats directament al consumidor final, sinó a terceres persones que, al seu torn, duen a terme activitats de comercialització, de venda i cessió o duen a terme un servei d’aliments o productes alimentaris. 13. estat membre: estat membre de la Unió Europea. 14. etapes de producció, transformació i distribució: qualsevol de les etapes, inclosa la importació, que inclou des de la producció primària d’un aliment, fins a l‘emmagatzematge, el transport, la venda i el lliurament al consumidor final, i també, si escau, la importació, la producció, la fabricació, l’emmagatzematge, el transport, la distribució, la venda i el lliurament dels pinsos; 15. factor de perill: un agent biològic, químic o físic present en els productes alimentaris o els pinsos, o un estat d’aquests productes alimentaris o dels pinsos, que pugui tenir un efecte nefast sobre la salut; 16. gestió del risc: el procés que, diferent de la determinació de riscos, consisteix a comparar les diverses polítiques possibles, consultant amb les parts interessades, tenint en compte la determinació del risc i altres factors legítims, i, si esdevé necessari, triar les mesures de prevenció i de control apropiades; 17. higiene alimentària: (d’ara endavant “higiene”) les mesures i les condicions necessàries per controlar els perills i garantir l’aptitud per al consum humà d’un aliment tenint en compte la utilització prevista per al producte esmentat; 18. legislació alimentària: les disposicions legislatives, reglamentàries i administratives que regulen els productes alimentaris en general i la seva seguretat en particular, en àmbit comunitari o nacional.
La legislació alimentària comprèn totes les etapes de la producció, de la transformació i de la distribució dels productes alimentaris i també dels pinsos produïts per alimentar als animals destinats a la producció d’aliments o subministrats a dits animals; 19. operador d’empresa de pinsos: les persones físiques o jurídiques encarregades de garantir el compliment dels requisits de la legislació alimentària en l’empresa alimentària que està sota el seu control; 20. operador d’empresa alimentària: les persones físiques o jurídiques que tenen la titularitat de l’establiment, les quals són responsables d’assegurar el compliment dels requisits de la legislació alimentària en l’empresa alimentària que està sota el seu control. 21. pinso: qualsevol substància o producte, inclosos els additius, transformat, parcialment transformat o no transformat, destinat a l’alimentació d’animals per via oral; 22. principi de precaució: principi que habilita l’Administració a adoptar mesures provisionals de gestió del risc per assegurar la protecció de la salut, quan després d’haver avaluat la informació disponible, es prevegi la possibilitat que es produeixin efectes nocius per a la salut humana, animal o vegetal, o danys en el medi ambient per alguna causa que no permeti determinar-ne el risc amb certesa, encara que hi hagi incertitud científica i entretant no es disposi d’informació addicional que permeti una avaluació del risc més exhaustiva. 23. producció primària: la producció, la cria i el cultiu dels productes primaris, inclosos la collita, la munyida i la producció d’animals de granja abans del sacrifici.
També comprèn la caça, la pesca i la collita de productes silvestres; 24. risc: la ponderació de la probabilitat d’un efecte perjudicial per a la salut i la gravetat d’aquest efecte, com a conseqüència d’un factor de perill; 25. traçabilitat: la possibilitat de trobar i seguir el rastre al llarg de totes les etapes de la producció, de la transformació i de la distribució d’un aliment, un pinso, un animal destinat a la producció d’aliments o una substància destinada a ser incorporada o susceptible de ser incorporada a un producte alimentari o un pinso;
Capítol II. Principis generals de la legislació alimentària
Article 3
Objectius generals
1. La legislació alimentària persegueix un o diversos dels objectius generals de la protecció de la vida i de la salut de les persones, de la protecció dels interessos dels consumidors, incloses les pràctiques equitatives en el comerç dels aliments, tenint en compte, si escau, la protecció de la salut i del benestar dels animals, els aspectes fitosanitaris i del medi ambient.
2. La legislació alimentària pretén que hi hagi lliure circulació entre Andorra i els estats membres d’aliments i pinsos fabricats i comercialitzats de conformitat amb els principis generals i les prescripcions generals definits en aquest capítol.
3. Quan existeixin normes internacionals o s’estiguin a punt d’adoptar, es tindran en compte en l’elaboració o l’adaptació de la legislació alimentària.
Article 4
Anàlisi del risc
1. Per assolir l’objectiu general d’un nivell de protecció alt de la salut i de la vida de les persones, la legislació alimentària s’ha de basar en l’anàlisi del risc, excepte en els casos en què aquest enfocament no s’adapti a les circumstàncies o a la naturalesa de la mesura.
2. La determinació del risc s’ha de fomentar en les proves científiques disponibles i s’ha de portar a terme de manera independent, objectiva i transparent.
3. La gestió del risc ha de tenir en compte els resultats de la determinació del risc, i l’opinió de l’autoritat competent, i també altres factors legítims per al tema en qüestió i el principi de precaució quan siguin aplicables les condicions previstes per l’article 5, paràgraf 1, amb la finalitat d’assolir els objectius generals de la legislació alimentària enunciats a l’article 3.
Article 5
Principi de precaució
1. En els casos especials en què una avaluació de les informacions disponibles reveli la possibilitat d’efectes nocius per a la salut, però on hi hagi una incertitud científica, es poden adoptar mesures provisionals de gestió del risc, necessàries per garantir el nivell elevat de protecció de la salut, a l’espera d’altres informacions científiques per determinar de manera més completa el risc.
2. Les mesures adoptades en aplicació del paràgraf 1 han de ser proporcionades i no han d’imposar al comerç més restriccions de les necessàries per obtenir l’alt nivell de protecció de la salut, tenint en compte les possibilitats tècniques i econòmiques i altres factors considerats com a legítims en funció de les circumstàncies en qüestió. Aquestes mesures es revisaran en un termini de temps raonable, en funció de la naturalesa del risc per a la vida o la salut, i del tipus d’informacions científiques necessàries per aclarir la incertitud científica i fer una determinació més completa del risc.
Article 6
Protecció dels interessos dels consumidors La legislació alimentària pretén protegir els interessos dels consumidors i donar-los una base per poder triar amb coneixement de causa els aliments que consumeixen. Intenta prevenir: 1. les pràctiques fraudulentes o enganyoses; 2. l’adulteració d’aliments, i 3. qualsevol altra pràctica que pugui induir al consumidor a un error.
Capítol III. Principis de transparència
Article 7
Consulta pública Durant el procés d’elaboració, avaluació i revisió de la legislació alimentària s’ha de procedir a una consulta pública, oberta i transparent, ja sigui directament o mitjançant organismes representatius, excepte si la urgència del tema no ho permet.
Article 8
Informació al públic Quan hi hagi motius raonables per sospitar que un aliment o un pinso pot representar un risc per a la salut humana o animal, les autoritats competents han de prendre, en funció de la naturalesa, la gravetat i la magnitud del risc, mesures apropiades per informar la població de la naturalesa del risc per a la salut, identificant el màxim possible l’aliment o el pinso, o el tipus d’aliment o pinso, el risc que pot presentar i les mesures que es prenguin o estiguin a punt de ser preses per prevenir, reduir o eliminar el risc.
Capítol IV. Requisits generals de la legislació alimentària
Article 9
Requisits relatius de la seguretat alimentària
1. No s’han de comercialitzar els aliments que no siguin segurs.
2. Es considera que un aliment no és segur quan sigui:
a) nociu per a la salut;
b) no apte per al consum humà.
3. Per determinar si un aliment no és segur, cal tenir en compte:
a) les condicions normals d’ús de l’aliment per als consumidors en cada etapa de la producció, del tractament i de la distribució; i
b) la informació proporcionada al consumidor, inclosa la que ha de figurar a l’etiqueta, o altres dades que han d’estar a la seva disposició i que tenen a veure amb la prevenció d’efectes perjudicials per a la salut que es deriven d’un determinat aliment o categoria d’aliments.
4. Per determinar si un aliment és nociu per a la salut, cal tenir en compte:
a) els probables efectes immediats, i a curt i llarg termini, de l’aliment sobre la salut, no només de la persona que el consumeixi, sinó també de la seva descendència;
b) els possibles efectes tòxics acumulatius;
c) la sensibilitat particular d’ordre orgànic d’una categoria específica de consumidors, quan l’aliment els està destinat.
5. Per determinar si un aliment no és apte per al consum humà, cal tenir en compte l’ús per al qual està destinat, i si està contaminat per una matèria entranya o per alguna altra causa, o està putrefacte, deteriorat o en estat de descomposició.
6. Quan un aliment, que no sigui segur, formi part d’un lot o d’una remesa d’aliments de la mateixa categoria o que corresponguin a la mateixa descripció, s’ha de pressuposar que la totalitat d’aliments continguts en aquest lot o aquesta remesa tampoc no són segurs, excepte si una avaluació detallada demostra que no hi ha proves que la resta del lot o de la remesa no sigui segura.
7. L’aliment que compleixi les disposicions específiques que regulin la innocüitat dels aliments s’ha de considerar segur pel que fa als aspectes inclosos en aquestes disposicions.
8. La conformitat d’un aliment amb les disposicions específiques que li siguin aplicables no impedirà que les autoritats competents puguin prendre mesures adequades per imposar restriccions a la seva comercialització o per a exigir-ne la retirada del mercat si hi ha raons per sospitar que, malgrat de la seva conformitat, l’aliment no és segur.
Article 10
Presentació Sense perjudici de disposicions més específiques de la legislació alimentària, l’etiquetatge, la publicitat i la presentació dels aliments o dels pinsos, inclosos la forma, l’aparença i l’envasat, els materials d’envasat utilitzats, la manera com es disposen els aliments o els pinsos i el lloc on es mostren, així com les informacions que se n’ofereixen per qualsevol mitjà, no han d’induir a error al consumidor.
Article 11
Responsabilitats
1. Els operadors d’empresa alimentària o de pinsos han de vetllar perquè, en totes les etapes de la producció, de la transformació i de la distribució a les empreses que estan sota el seu control, els aliments o els pinsos compleixin els requisits de la legislació alimentària aplicables a les seves activitats, i han de comprovar que es respectin aquests requisits.
2. Les autoritats competents han de vetllar pel compliment de la legislació alimentària; i han de controlar i verificar que els operadors d’empresa alimentària i d’empresa de pinsos compleixin els requisits de la legislació alimentària en totes les etapes de la producció, de la transformació i de la distribució. Amb aquest objectiu, s’ha de mantenir un sistema de controls oficials i altres activitats oportunes, incloent-hi activitats de comunicació pública sobre la seguretat i els riscos dels aliments i dels pinsos, la vigilància de la seguretat dels aliments i dels pinsos, i altres activitats de control que comprenguin totes les etapes de la producció, de la transformació i de la distribució. Les autoritats competents han de vetllar perquè les normes relatives a les mesures i sancions aplicables a les infraccions de la legislació relativa als aliments i de la legislació dels pinsos siguin efectives, proporcionades i dissuasòries. 3.
Article 12
Traçabilitat
1. En totes les etapes de la producció, de la transformació i de la distribució cal assegurar la traçabilitat dels aliments, dels pinsos, dels animals destinats a la producció d’aliments i de qualsevol altra substància destinada a ser incorporada a un aliment o en un pinso, o amb probabilitat de ser-ho.
2. Els operadors d’empresa alimentària i de pinsos han de poder identificar les persones que els hagin proveït un aliment, un pinso, un animal destinat a la producció d’aliments o qualsevol substància destinada a ser incorporada o susceptible de ser incorporada als aliments o als pinsos. Amb aquest objectiu, els operadors han de disposar de sistemes i de procediments que permetin posar aquesta informació a disposició de les autoritats competents, si ho sol·liciten.
3. Els operadors d’empresa alimentària i de pinsos han de disposar de sistemes i de procediments que permetin identificar les empreses a les quals es proporcionen els productes. Aquesta informació s’ha de trobar a disposició de les autoritats competents, si la sol·liciten.
4. Els aliments i els pinsos comercialitzats o que són susceptibles de ser-ho s’han d’etiquetar i d’identificar de manera adequada per facilitar-ne la traçabilitat mitjançant els documents o informacions pertinents, d’acord amb els requisits previstos per disposicions més específiques.
Capítol V. Sistema d’alerta ràpida (RASFF)
Article 13
Funcionament del sistema d’alerta ràpida
1. El sistema d’alerta ràpida, RASFF, està destinat a notificar els riscos directes o indirectes per a la salut humana que es deriven d’aliments o pinsos en què participen els estats membres, és a dir, els països europeus que disposen d’acords en aquest àmbit i en els quals la Comissió europea, en endavant “la Comissió”, n’és responsable de la gestió.
2. Quan el Govern disposi d’informació relativa a l’existència d’un risc greu, directe o indirecte, per a la salut humana derivat d’un aliment o d’un pinso, ho ha de notificar immediatament a la Comissió a través del sistema d’alerta ràpida. La Comissió ha de comunicar immediatament aquesta informació als membres de la xarxa.
3. El Govern ha de notificar immediatament a la Comissió a través del sistema d’alerta ràpida:
a) les mesures que adopti per restringir la comercialització d’aliments o pinsos, la retirada del mercat o la recuperació si ja han estat subministrats als consumidors, amb la finalitat de protegir la salut humana contra un risc que exigeix una acció ràpida;
b) les recomanacions als professionals o els acords que s’hi han establert per, voluntàriament o obligatòriament, prevenir, restringir o sotmetre a condicions especials la comercialització o l’eventual ús d’un aliment o un pinso, o bé imposar condicions especials, amb motiu d’un risc greu per a la salut de les persones que exigeixi una actuació ràpida;
c) els rebutjos de lots, contenidors o carregaments d’aliments o pinsos que obeeixin a un risc directe o indirecte per a la salut humana efectuats per una autoritat competent en algun punt fronterer de la Unió Europea. La notificació ha d’anar acompanyada d’una explicació detallada de les raons de l’acció presa i ha d’anar seguida ràpidament d’informació suplementària, en particular, quan les mesures en què es basi la notificació es modifiquin o es retirin. La Comissió ha de transmetre immediatament als membres de la xarxa la notificació i la informació complementaria que hagi rebut conforme als paràgrafs primer i segon.
4. Quan s’envia a un país tercer un aliment o un pinso que hagi estat objecte d’una notificació en el sistema d’alerta ràpida, la Comissió ha de proporcionar a aquest país la informació corresponent.
5. Andorra ha d’informar immediatament la Comissió de les accions empreses o les mesures adoptades en rebre les notificacions i la informació complementària transmeses a través del sistema d’alerta ràpida. La Comissió ha de comunicar immediatament aquesta informació als membres de la xarxa.
Article 14
Normes de confidencialitat aplicables al sistema d’alerta ràpida
1. En general, la informació de què es disposi en relació amb el risc que presenta un aliment o un pinso per a la salut de les persones ha de ser accessible al públic, d’acord amb el principi d’informació previst en l’article 8. De manera general, el ciutadà ha de tenir accés a la informació sobre la identificació dels productes, la naturalesa del risc i la mesura adoptada.
2. La protecció del secret professional no ha d’impedir la difusió a les autoritats competents de la informació pertinent per garantir l’eficàcia de la vigilància del mercat i de les activitats executòries en el sector dels aliments i dels pinsos
Capítol VI. Infraccions i sancions
Article 15
Infraccions i sancions L’incompliment de qualsevol de les disposicions i obligacions establertes en aquest reglament, en matèria d’higiene i de salut pública, són sancionats de conformitat amb l’establert en el títol X de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, modificada per la Llei 1/2009 , del 23 de gener, de modificació de la Llei general de sanitat. Els incompliments relatius als drets i interessos dels consumidors són sancionats de conformitat amb el què disposa el capítol sis de la Llei per la que es regulen els drets del consumidor i la seva protecció, de 31 de juliol de 1985.