Annex 1

Annex I

Carn fresca Secció primera. Funcions del veterinari oficial

Capítol I. Funcions d’auditoria

A més dels requisits generals de l’apartat 4 de l’article 4 relatiu a les auditories de les bones pràctiques d’higiene, el veterinari oficial ha de verificar el compliment permanent de qualsevol procediment propi de l’operador d’empresa alimentària en relació amb la recollida, el transport, l’emmagatzematge, la manipulació, la transformació i la utilització o l’eliminació de subproductes animals, inclosos els materials especificats de risc dels quals l’operador d’empresa alimentària sigui responsable.

2. A més dels requisits generals de l’apartat 5 de l’article 4 relatiu a les auditories de procediments basats en el sistema APPCC, el veterinari oficial ha de comprovar que els procediments dels operadors garanteixin, en la mesura que sigui possible, que la carn:

a) no presenti anormalitats o alteracions fisiopatològiques;

b) no presenti contaminació fecal o d’altre tipus, i

c) no contingui materials especificats de risc, excepte quan ho permeti la legislació, i hagi estat produïda de conformitat amb la legislació sobre EET.

Capítol II. Funcions d’inspecció

En efectuar inspeccions segons es disposa en el aquest capítol, el veterinari oficial ha de tenir en compte els resultats de les auditories efectuades de conformitat amb l’article 4 i el capítol I d’aquest annex. Si escau, cal orientar en aquest sentit funcions d’inspecció. A. Informació sobre la cadena alimentària

1. El veterinari oficial ha de comprovar i analitzar la informació pertinent dels registres de l’explotació de procedència dels animals destinats a l’escorxador, i tenir presents els resultats documentats d’aquestes comprovacions i anàlisis en realitzar inspeccions ante mortem i .

2. En realitzar tasques d’inspecció, el veterinari oficial ha de tenir en compte els certificats oficials que acompanyen els animals i, si escau, les declaracions de veterinaris que realitzin controls de la producció primària, inclosos els veterinaris oficials i els veterinaris autoritzats.

3. Quan els operadors d’empresa alimentària adoptin mesures suplementàries per garantir la seguretat alimentària mitjançant l’aplicació de sistemes integrats, sistemes privats de control, certificacions independents a càrrec de tercers, o amb altres mitjans, i quan aquestes mesures estiguin documentades i els animals afectats siguin clarament identificables, el veterinari oficial pot tenir-ho en compte en realitzar tasques d’inspecció i revisar els procediments basats en el sistema APPCC. B. Inspecció ante mortem

1. Sota reserva del que es disposa en els punts 4 i 5:

a) el veterinari oficial ha d’efectuar una inspecció ante mortem de tots els animals abans del sacrifici;

b) aquesta inspecció s’ha de dur a terme en les vint-i-quatre (24) hores posteriors a l’arribada a l’escorxador i menys de vint-i-quatre (24) hores abans del sacrifici. A més, el veterinari oficial pot decidir dur a terme una inspecció en qualsevol altre moment.

2. La inspecció ante mortem ha de permetre, en particular, determinar pel que fa a l’animal concret sotmès a inspecció, l’existència de senyals:

a) que s’hagi posat en perill el seu benestar, o

b) que es doni qualsevol condició que pugui ser perjudicial per a la salut humana o la sanitat animal, fent una atenció especial a la detecció de zoonosi i de malalties que figurin en la llista A o, si escau, en la llista B de l’Oficina Internacional d’Epizoòties (OIE).

3. A més de la inspecció ante mortem de rigor, el veterinari oficial ha d’efectuar la inspecció clínica de tots els animals que l’operador d’empresa alimentària o els auxiliars oficials puguin haver apartat.

4. En els casos de sacrifici d’urgència fora de l’escorxador i de peces de caça silvestre caçades, el veterinari oficial ha d’examinar a l’escorxador o a l’establiment de manipulació de caça la declaració que acompanya la canal, expedida pel veterinari o per la persona que ha rebut una formació amb aquesta finalitat, de conformitat amb el Reglament pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal.

5. En els casos en què es disposa així en el capítol II de la secció tercera o en la secció quarta, la inspecció ante mortem es pot efectuar en l’explotació de procedència. En aquests casos, el veterinari oficial de l’escorxador únicament necessita efectuar una inspecció ante mortem en els casos i en la mesura que es disposi així. C. Benestar animal El veterinari oficial ha de verificar la correcta aplicació de les normatives sobre benestar animal. D. Inspecció

1. Immediatament després del sacrifici, tant les canals com les despulles que les acompanyen han de ser objecte d’una inspecció . S’han d’inspeccionar visualment totes les superfícies externes; per això, potser és necessària una mínima manipulació de la canal o les despulles, o algun equip tècnic especial. Cal prestar una atenció especial a la detecció de zoonosi i de malalties que figuren en la llista A i, si escau, en la llista B de l’OIE. La velocitat de la cadena de sacrifici i el nombre de membres de l’equip d’inspecció presents han de permetre realitzar-la de forma adequada.

2. S’han de realitzar exàmens suplementaris que consisteixen, per exemple, en la palpació i la incisió de parts de la canal i de les despulles i en proves de laboratori, quan es jutgi necessari per:

a) establir un diagnòstic definitiu, ob) detectar la presència de:

i) una malaltia animal, ii) residus o contaminants que superin els nivells establerts en virtut de la legislació, iii) un incompliment de criteris microbiològics, o bé iv) altres factors que poguessin obligar la declaració de la carn com a no apta per al consum humà o l’establiment de restriccions perquè s’utilitzi, especialment en el cas d’animals que hagin estat sotmesos a un sacrifici d’urgència.

3. El veterinari oficial ha d’exigir que les canals dels solípedes domèstics, els animals bovins de més de sis mesos i els porcs domèstics de més de quatre setmanes es presentin per a la inspecció dividides longitudinalment en dues meitats al llarg de la columna vertebral. Si la inspecció així ho requerís, el veterinari oficial també pot exigir que es talli longitudinalment qualsevol cap o canal. Tanmateix, per tenir en compte determinats hàbits alimentaris, les condicions tècniques o situacions sanitàries específiques, l’autoritat competent pot autoritzar la presentació de les canals dels solípedes domèstics, els animals bovins de més de sis mesos i els porcs domèstics de més de quatre setmanes no dividides per la meitat.

4. Durant la inspecció, s’han de prendre les precaucions corresponents per reduir al màxim el risc de contaminació de la carn per manipulacions com la palpació, el tall o la incisió.

5. En cas que es realitzi un sacrifici d’urgència, la canal s’ha de sotmetre tan aviat com sigui possible a una inspecció , de conformitat amb els punts 1 a 4, abans de ser declarada apta per al consum humà. E. Material especificat de risc i altres subproductes animals D’acord amb les normes comunitàries específiques relatives als materials especificats de risc i altres subproductes animals, el veterinari oficial ha de verificar la retirada, la separació i, si escau, el marcatge d’aquests productes. El veterinari oficial s’ha d’assegurar que l’operador d’empresa alimentària prengui totes les mesures necessàries per evitar que la carn es contamini amb materials especificats de risc durant el sacrifici (inclòs l’atordiment) i en retirar aquests materials. F. Proves de laboratori

1. El veterinari oficial s’ha d’assegurar que es prenguin mostres i que les mostres s’identifiquin, es manipulin i s’enviïn apropiadament al laboratori adequat en el context de:

a) la vigilància i el control de les zoonosis i els agents zoonòtics;

b) les proves de laboratori específiques per al diagnòstic de les encefalopaties espongiformes transmissibles (EET) de conformitat amb les normatives relatives a la prevenció, el control i l’eradicació de certes EET;

c) la detecció de substàncies o productes no autoritzats i el control de substàncies regulades, en particular en el marc dels plans nacionals de vigilància de residus, i

d) la detecció de malalties que figuren en la llista A i, si escau, en la llista B de l’OIE.

2. El veterinari oficial s’ha d’assegurar també que es realitzin les altres proves de laboratori que resultin necessàries.

Capítol III. Marcatge sanitari

El veterinari oficial ha de supervisar el marcatge sanitari i les marques utilitzades.

2. El veterinari oficial s’ha d’assegurar en particular que:

a) el marcatge sanitari s’apliqui únicament als animals (ungulats domèstics, mamífers pertanyents a la caça de cria diferents dels lagomorfs, i peces de caça major silvestre) als quals s’hagi efectuat la inspecció ante mortem i de conformitat amb aquest Reglament i sempre que no hi hagi motius per declarar que la carn no és apta per al consum humà. No obstant això, el marcatge sanitari es pot aplicar abans de disposar dels resultats dels exàmens que es facin per detectar la presència de triquinosi, sempre que el veterinari oficial tingui el convenciment que la carn provinent de l’animal en qüestió s’ha de comercialitzar únicament si els resultats són satisfactoris, i

b) el marcatge sanitari es faci sobre la superfície externa de les canals, mitjançant marca de tinta o a foc, i de manera que si les canals es tallen en mitges canals o quarts o les mitges canals es tallen en tres peces, cada peça porti una marca sanitària.

3. El marcatge sanitari ha de consistir en una marca ovalada que tingui com a mínim 6,5 cm d’ample i 4,5 cm d’alçària i que presenti la informació que a continuació s’esmenta en caràcters perfectament llegibles.

a) La marca ha d’indicar el nom del país en què estigui situat l’establiment, que pot figurar amb totes les lletres en majúscules o abreujat en un codi de dues lletres de conformitat amb la norma ISO corresponent. Per al Principat d’Andorra, aquest codi de dues lletres és el següent: AD. Per als països de la Comunitat Europea, aquests codis són els següents: BE, CZ, DK, DE, EE, EL, ES, FR, IE, IT,CY, LV, LT, LU, HU, MT, NL, AT, PL, PT, SI, SK, FI, SE i UK.

b) La marca ha d’indicar el número d’autorització de l’escorxador, i

c) les marques han de tenir forma oval i han de contenir les abreviatures CE, EC, EF, EG, EK, EY, ES, EÜ, EK, EB o WE. Aquestes abreviatures no han de figurar en les marques que s’apliquen a la carn importada procedent d’escorxadors de fora de països de la Comunitat Europea.

4. Les lletres i les xifres han de tenir una altura mínima de 0,8 cm i 1 cm, respectivament. La grandària i els caràcters de la marca es poden reduir per al marcatge sanitari de vedells, cabrits i corders.

5. Els colors utilitzats han d’estar autoritzats per a l’ús de substàncies colorants en productes alimentaris.

6. La marca sanitària pot incloure a més una indicació del veterinari oficial que efectuï la inspecció sanitària de la carn. Les autoritats competents i els operadors d’empresa alimentària poden continuar utilitzant, fins que s’acabin o s’hagin de substituir, els equips que hagin encarregat abans de l’entrada en vigor d’aquest Reglament.

7. La carn d’animals que hagin estat sacrificats d’urgència fora de l’escorxador ha de portar una marca sanitària especial, que no es pot confondre amb la marca sanitària prevista en aquest capítol ni amb la marca d’identificació prevista en la secció primera de l’annex II del Reglament pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal.

8. La carn de caça silvestre sense escorxar no pot dur la marca sanitària excepte que, un cop escorxada en un establiment de manipulació de caça, s’hagi sotmès a una inspecció i hagi estat declarada apta per al consum humà.

9. Aquest capítol s’ha d’aplicar sense perjudici de les normes zoosanitàries relatives al marcatge sanitari. Secció segona. Actuació consecutiva als controls

Capítol I. Comunicació dels resultats de la inspecció

El veterinari oficial ha de portar un registre i efectuar una avaluació dels resultats de les inspeccions que realitzi. 2.

a) Si aquestes inspeccions posen de manifest la presència d’una malaltia o un estat de salut que puguin afectar la salut pública o la sanitat animal, o bé posar en perill el benestar dels animals, el veterinari oficial n’ha d’informar l’operador d’empresa alimentària.

b) Quan el problema en qüestió s’origini en la fase de producció primària, el veterinari oficial n’ha d’informar el veterinari que s’ocupi de l’explotació de procedència, l’operador d’empresa alimentària responsable d’aquesta mateixa explotació (a condició que aquesta informació no comprometi actuacions judicials ulteriors) i, si escau, l’autoritat competent responsable de supervisar aquesta explotació de procedència o la zona de caça.

c) Si els animals afectats han estat criats en un altre estat membre o en un país tercer, el veterinari oficial n’ha d’informar l’autoritat competent de l’estat membre en què estigui situat l’establiment. L’autoritat competent ha de prendre les mesures oportunes de conformitat amb la legislació aplicable.

3. Els resultats de les inspeccions i de les proves efectuades s’han d’incloure en les bases de dades corresponents.

4. Si, en el transcurs d’una inspecció ante mortem o o de qualsevol altra activitat d’inspecció, el veterinari oficial sospita de la presència d’algun agent infecciós dels esmentats en la llista A de l’OIE o, si escau, en la llista B de l’OIE, ha d’informar-ne immediatament l’autoritat competent i ambdós han de prendre totes les mesures i les precaucions necessàries de conformitat amb la legislació aplicable per evitar la propagació de l’agent infecciós.

Capítol II. Decisions relatives a la informació sobre la cadena alimentària

El veterinari oficial ha de comprovar que no se sacrifiquin animals llevat que l’operador econòmic de l’escorxador hagi rebut i comprovat la informació pertinent sobre la cadena alimentària.

2. No obstant això, el veterinari oficial pot permetre el sacrifici d’animals a l’escorxador encara que no es disposi de la informació pertinent sobre la cadena alimentària. En aquest cas, s’ha de facilitar tota la informació pertinent sobre la cadena alimentària abans que la canal es pugui aprovar per al consum humà. Tot esperant una decisió final, les canals en qüestió i les despulles corresponents s’han d’emmagatzemar separades de la resta de la carn.

3. No obstant el que es disposa en el punt 2, quan en un termini de vint-i-quatre (24) hores des de l’arribada de l’animal a l’escorxador no es disposi de la informació pertinent sobre la cadena alimentària, tota la carn d’aquest animal s’ha de declarar no apta per al consum humà. En cas que l’animal no hagués estat sacrificat, s’ha de sacrificar separadament de la resta d’animals.

4. En cas que els registres, la documentació o qualsevol altra informació adjunta posin de manifest que:

a) els animals provenen d’una explotació o d’una zona subjectes a una prohibició de moviment o una altra restricció per raons de sanitat animal o salut pública;

b) no s’han complert les normes sobre l’ús de medicaments veterinaris, o

c) hi ha qualsevol altre factor que pugui perjudicar la salut humana o la sanitat animal, no es pot admetre els animals per al sacrifici, excepte de conformitat amb els procediments previstos en la legislació amb la finalitat d’eliminar els riscos per a la salut humana o la sanitat animal. En cas que els animals ja es trobin a l’escorxador, s’han de sacrificar separadament, s’han de declarar no aptes per al consum humà, i s’han de prendre, quan escaigui, les precaucions adequades per salvaguardar la salut pública i la sanitat animal. Quan el veterinari oficial ho consideri necessari, s’han de dur a terme controls oficials en l’explotació de procedència.

5. L’autoritat competent ha de prendre les mesures oportunes en cas de descobrir que els registres, la documentació o qualsevol altra informació que acompanya els animals no es correspongui amb la situació real de l’explotació de procedència o amb l’estat real de salut dels animals, o tingui com a objectiu induir deliberadament a una errada del veterinari oficial. L’autoritat competent ha d’actuar contra l’operador d’empresa alimentària responsable de l’explotació de procedència dels animals, o qualsevol altra persona implicada. Aquesta actuació pot consistir, en particular, en la realització de controls addicionals. Els costos d’aquests controls són a càrrec de l’operador d’empresa alimentària responsable de l’explotació de procedència o, si escau, de les altres persones implicades.

Capítol III. Decisions relatives als animals vius

El veterinari oficial s’ha d’assegurar que l’operador d’empresa alimentària compleixi l’obligació que li imposa el Reglament pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal de vetllar perquè els animals admesos amb la finalitat de ser sacrificats per al consum humà estiguin adequadament identificats. El veterinari oficial ha de vetllar perquè els animals amb una identitat que no es pugui determinar de manera raonable siguin sacrificats per separat i declarats no aptes per al consum humà. Quan el veterinari oficial ho consideri necessari, s’han de dur a terme controls oficials en l’explotació de procedència.

2. Si hi ha consideracions preponderants pel que fa al benestar dels animals, es pot efectuar el sacrifici dels èquids a l’escorxador encara que no s’hagi subministrat la informació legalment requerida en relació amb la seva identitat. Tanmateix, abans que la canal pugui ser declarada apta per al consum humà, s’ha de proporcionar aquesta informació. Aquests requisits s’han d’aplicar igualment al sacrifici d’urgència d’èquids fora de l’escorxador.

3. El veterinari oficial s’ha d’assegurar que l’operador d’empresa alimentària compleixi l’obligació que li imposa el Reglament pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal de vetllar perquè els animals que tinguin la pell o la llana en unes condicions en què hi hagi un risc inacceptable de contaminació de la carn durant el sacrifici no siguin sacrificats per al consum humà a menys que hagin estat netejats prèviament.

4. Els animals que pateixin una malaltia transmissible a altres animals o als éssers humans per manipulació o ingestió de carn i, en general, els que presentin signes clínics de malaltia sistemàtica o emaciació, no s’han de sacrificar per al consum humà. Aquests animals s’han de sacrificar separadament, en condicions que evitin la contaminació d’altres animals o d’altres canals, i s’han de declarar no aptes per al consum humà.

5. S’ha d’ajornar el sacrifici d’animals dels quals se sospiti que tenen una malaltia o un estat de salut que puguin resultar perjudicials per a la salut humana o la sanitat animal. Aquests animals han de ser sotmesos a un examen ante mortem exhaustiu per establir un diagnòstic. A més, el veterinari oficial pot decidir obtenir-ne mostres i realitzar anàlisis de laboratori com a complement de la inspecció . En cas necessari, els animals s’han de sacrificar separadament al final del procés normal de sacrifici, prenent totes les precaucions necessàries per evitar la contaminació de la resta de la carn.

6. Els animals que poguessin tenir residus de medicaments veterinaris per sobre dels nivells establerts de conformitat amb la legislació pertinent, o residus de substàncies prohibides, s’han de tractar d’acord amb el que disposa la normativa relativa al control de les hormones i els residus d’altres substàncies en animals vius i productes d’origen animal.

7. El veterinari oficial ha d’imposar les condicions en les quals s’han de tractar els animals dins d’un pla específic d’eradicació o control d’una malaltia determinada, com la brucel·losi, o la tuberculosi, o agents zoonòtics, com la salmonel·la, sota la seva supervisió directa. L’autoritat competent ha d’establir les condicions en les quals es poden sacrificar aquests animals. Aquestes condicions han de tenir com a objectiu la reducció al màxim de la contaminació d’altres animals o de la seva carn.

8. Els animals presentats en un escorxador perquè siguin sacrificats, com a regla general, han de ser sacrificats en aquest mateix escorxador. No obstant això, en circumstàncies excepcionals, com en cas d’avaria greu de les instal·lacions de l’escorxador, el veterinari oficial pot permetre desplaçaments directes a altres escorxadors.

Capítol IV. Decisions relatives al benestar animal

En cas que no es respectin les normes sobre protecció dels animals en el moment del sacrifici o la matança, el veterinari oficial ha de vetllar perquè l’operador d’empresa alimentària adopti immediatament les mesures necessàries per esmenar la situació i evitar que es reprodueixi.

2. El veterinari oficial ha d’adoptar un enfocament proporcionat i progressiu en la seva actuació destinada a fer complir les normes, que pot oscil·lar des de formular directrius fins a reduir i aturar la producció, depenent de la natura i la gravetat del problema.

3. Si escau, el veterinari oficial ha d’informar dels problemes de benestar animal a altres autoritats competents.

4. En cas que el veterinari oficial descobreixi que no es respecten les normes sobre protecció dels animals durant el transport, ha de prendre les mesures necessàries de conformitat amb la legislació pertinent.

5. Quan:

a) un auxiliar oficial estigui duent a terme comprovacions sobre el benestar dels animals de conformitat amb les seccions tercera o quarta, ib) d’aquestes comprovacions es desprengui l’incompliment de les normes sobre protecció dels animals, l’auxiliar oficial n’ha d’informar immediatament el veterinari oficial i, si fos necessari en casos d’urgència, ha d’adoptar les mesures necessàries a les quals fan referència els punts de l’1 al 4 mentre espera l’arribada del veterinari oficial.

Capítol V. Decisions relatives a la carn

La carn s’ha de declarar no apta per al consum humà en cas que:

a) procedeixi d’animals que no hagin estat sotmesos a una inspecció ante mortem, excepte en el cas de peces de caça silvestre;

b) procedeixi d’animals les despulles dels quals no hagin estat sotmeses a una inspecció , excepte que aquest Reglament o el Reglament pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal disposin el contrari;

c) procedeixi d’animals morts abans del sacrifici, nascuts morts, no nascuts o sacrificats amb menys de set (7) dies d’edat;

d) procedeixi de la part de l’animal en la qual es realitza el sagnat;

e) procedeixi d’animals que pateixin una malaltia que figuri en la llista A o, si escau, en la llista B de l’OIE, excepte que la secció quarta disposi una altra cosa;

f) procedeixi d’animals que pateixin una malaltia generalitzada, com septicèmia, pièmia, toxèmia i virèmia generalitzades;

g) no sigui conforme als criteris microbiològics establerts en virtut de la legislació pertinent per determinar si l’aliment pot entrar en el mercat;

h) reveli infecció parasitària, excepte quan la secció quarta disposi una altra cosa;

i) contingui residus o contaminants que superin els nivells establerts en virtut de la legislació pertinent. Qualsevol superació del nivell corresponent dóna lloc a fer, si escau, anàlisis addicionals;

j) sense perjudici de normatives més específiques, procedeixi d’animals o canals que continguin residus de substàncies prohibides o hagin estat tractats amb aquestes substàncies;

k) procedeixi del fetge i dels ronyons d’animals de més de dos (2) anys provinents de zones en les quals l’aplicació de plans de vigilància aprovats hagi posat de manifest la presència generalitzada de metalls pesants en el medi ambient;

l) hagi estat tractada il·legalment amb substàncies descontaminants;

m) hagi estat tractada il·legalment amb raigs ionitzants o raigs ultraviolats;

n) contingui cossos estranys (excepte, en el cas de peces de caça silvestre, el material utilitzat per caçar l’animal);

o) superi els nivells màxims de radioactivitat permesos en virtut de la legislació pertinent;

p) presenti alteracions fisiopatològiques, una consistència anòmala, un sagnat insuficient (excepte en el cas de peces de caça silvestre) o anomalies organolèptiques, en particular, una olor sexual forta;

q) procedeixi d’animals desnodrits;

r) contingui materials especificats de risc, excepte en els casos considerats per la legislació pertinent;

s) presenti brutícia, contaminació fecal o d’altre tipus;

t) es tracti de sang que pugui comportar un risc per a la salut pública o la sanitat animal a causa de l’estat de salut de l’animal del qual procedeix o la contaminació que es produeix durant el procés de sacrifici;

u) en opinió del veterinari oficial, després d’haver examinat tota la informació pertinent, pugui comportar un risc per a la salut pública o la sanitat animal o per qualsevol altra raó no sigui apta per al consum humà.

2. El veterinari oficial pot imposar requisits relatius a la utilització de carn provinents d’animals que hagin estat sotmesos a un sacrifici d’urgència fora de l’escorxador. Secció tercera. Responsabilitats i freqüència dels controls

Capítol I. Auxiliars oficials

Els auxiliars oficials poden assistir el veterinari oficial en totes les seves funcions, subjectes a les restriccions següents i a les normes específiques establertes en la secció quarta: 1) pel que fa referència a les funcions d’auditoria, els auxiliars oficials només poden recollir informació relativa a les bones pràctiques d’higiene i als procediments basats en el sistema APPCC; 2) pel que fa a la inspecció ante mortem i als controls relatius al benestar animals, els auxiliars oficials només poden efectuar un examen inicial dels animals i ajudar en la realització de tasques estrictament pràctiques, i 3) pel que fa referència a la inspecció , el veterinari oficial ha de controlar periòdicament les tasques dels auxiliars oficials i, quan els animals hagin estat sotmesos a un sacrifici d’emergència fora de l’escorxador, ha de realitzar la inspecció personalment.

Capítol II. Freqüència dels controls

L’autoritat competent ha de vetllar perquè almenys un veterinari oficial sigui present:

a) als escorxadors, durant tot el procés d’inspecció ante mortem i , i

b) als establiments de manipulació de caça, durant tot el procés d’inspecció .

2. No obstant això, l’autoritat competent pot adaptar aquest enfocament en determinats escorxadors i establiments de manipulació de caça identificats sobre la base d’una anàlisi dels riscos i d’acord amb els criteris establerts de conformitat amb el punt 3 de l’article 13 en cas que existeixin. En aquests casos:

a) no és necessari que el veterinari oficial sigui present en el moment de la inspecció ante mortem a l’escorxador en cas que:

i) un veterinari oficial o un veterinari autoritzat hagi efectuat la inspecció ante mortem en l’explotació de procedència, hagi comprovat la informació sobre la cadena alimentària i hagi comunicat els resultats d’aquesta comprovació a l’auxiliar oficial de l’escorxador, ii) l’auxiliar oficial de l’escorxador hagi confirmat que la informació sobre la cadena alimentària no indica que hi pugui haver un problema per a la seguretat alimentària i que l’estat de salut i benestar general de l’animal és satisfactori, i iii) el veterinari oficial confirmi periòdicament que l’auxiliar oficial realitza de forma correcta aquestes comprovacions;

b) no és necessari que el veterinari oficial estigui present en tot moment durant la inspecció en cas que:

i) un auxiliar oficial realitzi la inspecció i separi la carn que presenta anormalitats de la resta de la carn del mateix animal, ii) el veterinari oficial inspeccioni posteriorment tota aquesta carn, i iii) l’auxiliar oficial documenti els seus procediments i conclusions de manera que el veterinari oficial pugui confirmar que s’estan complint les normes. No obstant això, pel que fa a les aus de corral i als lagomorfs, l’auxiliar oficial pot rebutjar la carn que presenti anormalitats i, sota reserva del que es disposa en la secció quarta, no té l’obligació d’inspeccionar sistemàticament tota aquesta carn.

3. La flexibilitat indicada en el punt 2 no es pot aplicar:

a) als animals sotmesos a un sacrifici d’urgència;

b) als animals sospitosos de patir una malaltia o de trobar-se en un estat de salut que pugui perjudicar la salut de les persones;

c) als bovins provinents de ramats no declarats oficialment lliures de tuberculosi;

d) als bovins, els ovins i el cabrum provinents de ramats no declarats oficialment lliures de brucel·losi;

e) en cas de brot d’una de les malalties incloses en la llista A de l’OIE o, si escau, en la llista B de l’OIE, en relació amb animals susceptibles de contraure la malaltia en qüestió i provinents de la zona afectada segons es defineix a la normativa relativa a intercanvis d’animals de les espècies bovina i porcina;

f) quan es requereixin controls més estrictes per tenir en compte malalties emergents o malalties concretes de les incloses en la llista B de l’OIE.

4. A les sales d’especejament, l’autoritat competent ha de vetllar perquè, mentre s’efectuïn les feines en la carn, un veterinari oficial i un auxiliar oficial hi siguin presents amb la freqüència necessària perquè es puguin aconseguir els objectius d’aquest Reglament.

Capítol III. Participació del personal de l’escorxador

A. Funcions específiques relatives a la producció de carns d’aus de corral i lagomorfs L’autoritat competent pot autoritzar el personal de l’escorxador perquè desenvolupi funcions dels assistents oficials especialitzats en relació amb els controls de la producció de carn d’aus de corral i lagomorfs. Per això, s’han d’observar els requisits següents:

a) en cas que l’establiment hagi funcionat durant dotze (12) mesos com a mínim i hagi complert plenament les bones pràctiques d’higiene, de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 4, del present Reglament, i hagi aplicat el sistema APPCC, l’autoritat competent pot autoritzar que el personal de l’establiment dugui a terme funcions d’auxiliar oficial. Només s’ha de concedir aquesta autorització si el personal de l’establiment ha rebut, a satisfacció de l’autoritat competent, la mateixa formació que els auxiliars oficials per a les funcions de dits auxiliars o per a les funcions específiques que està autoritzat a dur a terme. Aquest personal està sotmès a la supervisió i la direcció del veterinari oficial, que serà responsable del mateix. En aquest cas, el veterinari oficial ha d’estar present en la inspecció ante mortem i , ha de controlar aquestes activitats i ha de realitzar exàmens d’avaluació periòdics per determinar si l’activitat de l’escorxador s’ajusta als criteris especificats establerts per l’autoritat competent, i ha de deixar constància documental dels resultats d’aquests exàmens. En cas que la feina d’aquest personal menyscabi el nivell d’higiene en l’establiment, que aquest personal no executi de forma correcta les seves comeses o en cas que, en general, aquest personal efectuï la seva feina de manera que, en opinió de l’autoritat competent, no sigui satisfactòria, aquest personal ha de ser substituït per assistents oficials.

b) l’autoritat competent ha de decidir en principi i cas per cas si permet implantar el sistema descrit anteriorment.

En cas que l’autoritat competent es decideixi en principi per aquest sistema, ha d’informar de la seva decisió i dels requisits sobre això les autoritats competents dels estats membres i la Comissió Europea a través del procediment que s’acordi en el si del Comitè Mixt CE-Andorra.

Els operadors d’empresa alimentària que utilitzin el sistema descrit més amunt han de conservar la llibertat d’utilitzar-lo realment o no. Els operadors d’empresa alimentària no poden veure’s obligats per l’autoritat competent a implantar el sistema descrit anteriorment.

En cas que l’autoritat competent no estigui segura que l’operador d’empresa alimentària compleixi els requisits, el sistema no s’ha d’implantar en aquest establiment.

Per avaluar aquest punt, l’autoritat competent ha d’efectuar una anàlisi dels registres de producció i inspecció, del tipus d’activitats realitzades en l’establiment, del seu historial pel que fa al compliment dels requisits legals, dels coneixements tècnics especialitzats, de l’ètica professional i sentit de responsabilitat del personal de l’escorxador en qüestió pel que fa a la seguretat alimentària, i d’altres dades pertinents.

B. Funcions específiques de mostreig i assaig El personal de l’escorxador que hagi rebut una formació específica sota la supervisió del veterinari oficial pot dur a terme, sota la seva responsabilitat i supervisió, funcions específiques de mostreig i assaig sobre animals de totes les espècies.

Capítol IV. Qualificacions professionals

A. Veterinaris oficials

1. L’autoritat competent només pot nomenar veterinaris oficials els veterinaris que hagin aprovat un examen que s’ajusti als requisits del punt 2.

2. L’autoritat competent ha d’organitzar la celebració de l’examen, que ha de confirmar que es tenen coneixements sobre els aspectes que s’indiquen a continuació, en la mesura necessària en funció de la formació i de les qualificacions del veterinari:

a) legislació sobre salut pública veterinària, seguretat alimentària, sanitat animal, benestar animal i substàncies farmacèutiques;

b) fonaments de la transformació d’aliments i tecnologia alimentària;

c) principis, conceptes i mètodes de les bones pràctiques de producció i la gestió de la qualitat;

d) promoció i aplicació dels principis d’higiene i seguretat alimentària (bones pràctiques d’higiene);

e) principis, conceptes i mètodes de l’anàlisi del risc;

f) principis, conceptes i mètodes del sistema APPCC i la seva utilització al llarg de la cadena de producció d’aliments i la cadena alimentària;

g) prevenció i control dels perills d’origen alimentari per a la salut humana;

h) dinàmica demogràfica de la infecció i la intoxicació;

i) epidemiologia i diagnòstic;

j) sistemes de seguiment i vigilància;

k) auditoria i avaluació legal dels sistemes de gestió de la seguretat alimentària;

l) principis dels mètodes de prova moderns i les seves aplicacions per al diagnòstic;

m) tecnologies de la informació i la comunicació en l’àmbit de la salut pública veterinària;

n) processament de dades i aplicació de bioestadístiques;

o) investigació de brots de malalties alimentàries en els humans;

p) aspectes significatius en relació amb les EET;

q) benestar animal durant la producció, el transport i el sacrifici;

r) qüestions mediambientals en relació amb la producció d’aliments (inclosa la gestió de residus);

s) principi de cautela i inquietuds del consumidor, it) principis de la formació del personal que treballa en la cadena de producció d’aliments. Els candidats poden adquirir els coneixements requerits com a part de la seva formació veterinària bàsica, o bé mitjançant la formació que hagin rebut, o de l’experiència professional adquirida, després de la seva titulació com a veterinari. L’autoritat competent pot organitzar diverses proves per tenir en compte la formació dels candidats. No obstant això, si l’autoritat confirma que un candidat ha adquirit tots el coneixements requerits durant la seva formació universitària, o bé mitjançant una formació permanent que doni lloc a un títol de postgrau, el pot eximir de l’obligació de realitzar una prova.

3. El veterinari ha de tenir aptituds per a la cooperació multidisciplinària.

4. A més, abans de poder treballar de manera independent, cada veterinari oficial ha de rebre formació pràctica durant un període de pràctiques de com a mínim dues-centes (200) hores. Durant aquest període, el veterinari en pràctiques ha de treballar sota la supervisió de veterinaris oficials ja existents en escorxadors, sales d’especejament, llocs d’inspecció de carn fresca i explotacions. La formació ha de versar en particular sobre l’auditoria dels sistemes de gestió de la seguretat alimentària.

5. El veterinari oficial ha de mantenir al dia els seus coneixements i estar informat de les novetats, participar periòdicament en activitats de formació permanent i consultar bibliografia especialitzada. Quan sigui possible, el veterinari oficial ha de realitzar cada any activitats de formació permanent.

6. Els veterinaris que ja hagin estat nomenats veterinaris oficials han de tenir un coneixement adequat dels temes esmentats en el punt

2. En cas necessari, han d’adquirir aquests coneixements a través d’activitats de formació permanent. L’autoritat competent ha de prendre les mesures oportunes en aquest sentit.

7. No obstant el que es disposa en els punts 1 a 6, l’autoritat competent pot establir normes específiques per als veterinaris oficials que treballin a temps parcial i siguin competents per a la inspecció de petits establiments. B. Auxiliars oficials

1. L’autoritat competent pot nomenar com a auxiliars oficials només les persones que hagin rebut una formació i aprovat un examen i que s’ajusti als requisits que s’exposen a continuació.

2. L’autoritat competent ha d’organitzar la celebració d’aquests exàmens. Per poder-s’hi presentar, els candidats han de demostrar:

a) haver rebut una formació teòrica d’almenys 500 hores, una formació pràctica d’almenys 400 hores que inclogui els àmbits especificats en el punt 5, i

b) comptar amb la formació addicional necessària perquè els auxiliars puguin desenvolupar les seves tasques de manera competent.

3. La formació pràctica al·ludida en la lletra

a) del punt 2 s’ha de realitzar en escorxadors i sales d’especejament, sota la supervisió d’un veterinari oficial i en explotacions i altres establiments pertinents.

4. La formació i els exàmens han de versar principalment sobre les carns vermelles i les carns d’aus de corral. No obstant això, les persones que hagin seguit la formació i aprovat l’examen corresponent a una d’aquestes dues categories només han de seguir una formació abreujada per sotmetre’s a l’examen de l’altra. Si escau, la formació i els exàmens han d’incloure la caça silvestre, la caça de cria i els lagomorfs.

5. La formació d’auxiliar oficial ha d’incloure, i els exàmens ho han de confirmar, el coneixement dels temes següents:

a) En relació amb les explotacions:

i) part teòrica: - coneixements bàsics sobre les malalties, en particular zoonosi, virus, bacteris, paràsits, etc., - seguiment de les malalties, ús de medicaments i vacunes, assaigs per detectar residus, - higiene i inspecció sanitària, - benestar dels animals en l’explotació i durant el transport, - requisits mediambientals: en els edificis, en les explotacions i en general, - disposicions legals, reglamentàries i administratives pertinents, - inquietuds dels consumidors i control de la qualitat, ii) part pràctica: - visites a establiments de producció, - observació de la càrrega i la descàrrega dels animals, - demostracions de laboratoris, - controls veterinaris, - documentació.

b) En relació amb els escorxadors i les sales d’especejament:

i) part teòrica: - familiarització amb la indústria càrnia; organització, mètodes de producció, comerç internacional i tecnologia relativa al sacrifici i a l’especejament, - coneixements bàsics sobre higiene i bones pràctiques d’higiene i, en particular, sobre la higiene industrial, en el sacrifici, l’especejament i l’emmagatzematge, com també sobre la higiene del treball, - el sistema APPCC i auditories dels procediments basats en aquest sistema, - benestar dels animals en la descàrrega després del transport i a l’escorxador, - coneixements bàsics sobre l’anatomia i la fisiologia dels animals sacrificats, - coneixements bàsics sobre la patologia dels animals sacrificats, - coneixements bàsics sobre l’anatomia patològica dels animals sacrificats, - coneixements pertinents sobre les EET i altres zoonosis i agents zoonòtics importants, - coneixements sobre els mètodes i procediments de sacrifici, inspecció, preparació, envasat, embalatge i transport de la carn fresca, - coneixements bàsics de microbiologia, - inspecció ante mortem, - examen per detectar la presència de triquinosi, - inspecció , - tasques administratives, - coneixements sobre les disposicions legals, reglamentàries i administratives pertinents, - procediment de mostreig, - aspectes relacionats amb el frau, ii) part pràctica: - identificació dels animals, - controls de l’edat, - inspecció i avaluació dels animals sacrificats, - inspecció en un escorxador, - examen per detectar la presència de triquinosi, - identificació d’espècies animals mitjançant l’examen de parts típiques de l’animal, - identificació i formulació d’observacions sobre parts d’animals sacrificats en les quals s’hagin produït alteracions, - control de la higiene i, en especial, auditoria de les bones pràctiques d’higiene i dels procediments basats en el sistema APPCC, - registre dels resultats de la inspecció ante mortem, - mostreig, - traçabilitat de la carn, - documentació.

6. Els auxiliars oficials han de mantenir al dia els seus coneixements i estar informats de les novetats, participant periòdicament en activitats de formació permanent i consultant bibliografia especialitzada. Quan sigui possible, l’auxiliar oficial ha de realitzar cada any activitats de formació permanent.

7. Les persones que ja hagin estat nomenades auxiliars oficials han de tenir un coneixement adequat dels temes esmentats en el punt

5. En cas necessari, han d’adquirir aquests coneixements a través d’activitats de formació permanent. L’autoritat competent ha de prendre les mesures oportunes en aquest sentit.

8. No obstant això, si els auxiliars oficials només realitzen mostreigs i anàlisis en relació amb l’examen per detectar la presència de triquinosi, l’autoritat competent únicament ha de garantir que reben la formació adequada per a aquestes funcions. Secció quarta. Requisits específics

Capítol I. Bovins domèstics

A. Bovins de menys de sis (6) setmanes Les canals i les despulles dels bovins de menys de sis (6) setmanes s’han de sotmetre als procediments d’inspecció següents: 1) inspecció visual del cap i del coll; incisió i examen dels ganglis limfàtics retrofaringis (Lnn. retropharyngiales); inspecció de la cavitat bucal i palpació de la llengua; 2) inspecció visual dels pulmons, la tràquea i l’esòfag; palpació dels pulmons; incisió i examen dels ganglis limfàtics bronquials i mediastínics (Lnn. bifucationes, eparteriales i mediastinales); la tràquea i les ramificacions principals dels bronquis s’han d’obrir longitudinalment i cal practicar una incisió en el terç posterior dels pulmons, perpendicular als eixos principals; aquestes incisions no són necessàries quan els pulmons no estiguin destinats al consum humà; 3) inspecció visual del pericardi i del cor, en el qual s’ha de practicar una incisió longitudinal que obri els ventricles i talli el septe interventricular; 4) inspecció visual del diafragma; 5) inspecció visual del fetge i dels ganglis limfàtics hepàtics i pancreàtics (Lnn. portales); palpació i, si és necessari, incisió del fetge i dels seus ganglis limfàtics; 6) inspecció visual del tracte gastrointestinal, el mesenteri i els ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics (Lnn. gastrici, mesenterici, craniales i caudales); palpació i, en cas necessari, incisió dels ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics; 7) inspecció visual i, si és necessari, palpació de la melsa; 8) inspecció visual dels ronyons; incisió, si és necessari, d’aquests òrgans i dels ganglis limfàtics renals (Lnn. renales); 9) inspecció visual de la pleura i del peritoneu; 10) inspecció visual i palpació de la regió umbilical i les articulacions; en cas de dubte, s’ha de practicar una incisió a la regió umbilical i obrir les articulacions; cal examinar el líquid sinovial.

B. Bovins de més de sis (6) setmanes Les canals i les despulles dels bovins de més de sis (6) setmanes s’han de sotmetre als procediments d’inspecció següents: 1) inspecció visual del cap i del coll; incisió i examen dels ganglis limfàtics submaxil·lars, retrofaringis i paròtides (Lnn. retropharyngiales, mandibulares i parotidei); examen dels músculs masseters externs, en els quals cal efectuar dues incisions paral·leles a la mandíbula, i els músculs masseters interns (pterigoideos interns), la incisió dels quals s’ha de realitzar al llarg d’un pla; la llengua s’ha de desprendre de forma que permeti una inspecció visual detallada de la boca i el coll, i també s’ha de sotmetre a inspecció visual i palpació; 2) inspecció de la tràquea i de l’esòfag; inspecció visual i palpació dels pulmons; incisió i examen dels ganglis limfàtics bronquials i mediastínics (Lnn. bifucationes, eparteriales i mediastinales); la tràquea i les ramificacions principals dels bronquis s’han d’obrir longitudinalment i s’ha de practicar una incisió en el terç posterior dels pulmons, perpendicular als eixos principals; aquestes incisions no són necessàries quan els pulmons no es destinin al consum humà; 3) inspecció visual del pericardi i del cor, en el qual s’ha de practicar una incisió longitudinal que obri els ventricles i talli el septe interventricular; 4) inspecció visual del diafragma; 5) inspecció visual i palpació del fetge i dels ganglis limfàtics hepàtics i pancreàtics (Lnn. portales); incisió de la superfície gàstrica del fetge i de la base del lòbul caudat per examinar els conductes biliars; 6) inspecció visual del tracte gastrointestinal, el mesenteri i els ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics (Lnn. gastrici, mesenterici, craniales i caudales); palpació i, en cas necessari, incisió dels ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics; 7) inspecció visual i, si és necessari, palpació de la melsa; 8) inspecció visual dels ronyons i, si és necessari, incisió d’aquests òrgans i també dels ganglis limfàtics renals (Lnn. renales); 9) inspecció visual de la pleura i del peritoneu; 10) inspecció visual dels òrgans genitals (exceptuant el penis, si ja ha estat rebutjat); 11) inspecció visual i, si és necessari, palpació i incisió de la mamella i els ganglis limfàtics (Lnn. supramammarii); en la vaca, cada meitat de la mamella s’ha d’obrir mitjançant una incisió llarga i profunda fins a les sines lactíferes (sinus lactiferes) i cal efectuar una incisió dels ganglis limfàtics de la mamella, excepte si s’exclou del consum humà.

Capítol II. Ovins i cabrum domèstics

Les canals i les despulles dels ovins i el cabrum s’han de sotmetre als procediments d’inspecció següents: 1) inspecció visual del cap una vegada escorxat i, en cas de dubte, examen del coll, la boca, la llengua i els ganglis limfàtics retrofaringis i paròtides; sense perjudici de les normes zoosanitàries, aquests exàmens no són necessaris quan l’autoritat competent pugui garantir que el cap, en especial la llengua i el cervell, no es destinen al consum humà; 2) inspecció visual dels pulmons, la tràquea i l’esòfag; palpació dels pulmons i els ganglis limfàtics bronquials i mediastínics (Lnn. bifucationes, eparteriales i mediastinales); en cas de dubte, cal realitzar una incisió i un examen d’aquests òrgans i dels ganglis limfàtics; 3) inspecció visual del pericardi i del cor; en cas de dubte, cal realitzar una incisió i un examen del cor; 4) inspecció visual del diafragma; 5) inspecció visual del fetge i dels ganglis limfàtics hepàtics i pancreàtics (Lnn. portales); palpació del fetge i els ganglis limfàtics; incisió de la superfície gàstrica del fetge per examinar els conductes biliars; 6) inspecció visual del tracte gastrointestinal, el mesenteri i els ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics (Lnn. gastrici, mesenterici, craniales i caudales); 7) inspecció visual i, si és necessari, palpació de la melsa; 8) inspecció visual dels ronyons i, si és necessari, incisió d’aquests òrgans i també dels ganglis limfàtics renals (Lnn. renales); 9) inspecció visual de la pleura i el peritoneu; 10) inspecció visual dels òrgans genitals (exceptuant el penis, si ja ha estat rebutjat); 11) inspecció visual de la mamella i els ganglis limfàtics; 12) inspecció visual i palpació de regió umbilical i de les articulacions dels animals joves; en cas de dubte, s’ha de practicar una incisió a la regió umbilical i obrir les articulacions; cal examinar el líquid sinovial.

Capítol III. Solípedes domèstics

Les canals i les despulles dels solípedes s’han de sotmetre als procediments d’inspecció següents: 1) inspecció visual del cap i, una vegada despresa la llengua, de la gola; palpació i, si és necessari, incisió dels ganglis limfàtics submaxil·lars, retrofaringis i paròtides (Lnn. retropharyngiales, mandibulares i parotidei); la llengua s’ha de desprendre de manera que permeti una inspecció visual detallada de la boca i del coll, i s’ha de sotmetre també a inspecció visual i palpació; 2) inspecció visual dels pulmons, la tràquea i l’esòfag; palpació dels pulmons i, si és necessari, incisió dels ganglis limfàtics bronquials i mediastínics (Lnn. bifucationes, eparteriales i mediastinales); la tràquea i les ramificacions principals dels bronquis s’han d’obrir longitudinalment i cal practicar una incisió en el terç posterior dels pulmons, perpendicular als eixos principals; no obstant això, aquestes incisions no són necessàries quan els pulmons no es destinin al consum humà; 3) inspecció visual del pericardi i del cor, en el qual s’ha de practicar una incisió longitudinal que obri els ventricles i talli el septe interventricular; 4) inspecció visual del diafragma; 5) inspecció visual, palpació i, si és necessari, incisió del fetge i dels ganglis limfàtics hepàtics i pancreàtics (Lnn. portales); 6) inspecció visual del tracte gastrointestinal, el mesenteri i els ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics (Lnn. gastrici, mesenterici, craniales i caudales); si és necessari, incisió dels ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics; 7) inspecció visual i, si és necessari, palpació de la melsa; 8) inspecció visual i palpació dels ronyons; incisió d’aquests òrgans, si és necessari, i dels gangli limfàtics renals (Lnn. renales); 9) inspecció visual de la pleura i del peritoneu; 10) inspecció visual dels òrgans genitals de sementals (exceptuant el penis, si ja ha estat rebutjat) i eugues; 11) inspecció visual de la mamella i els ganglis limfàtics (Lnn. supramammarii ) i, si és necessari, incisió dels ganglis limfàtics supramamaris; 12) inspecció visual i palpació de la regió umbilical i les articulacions dels animals joves, en cas de dubte, s’ha de practicar una incisió a la regió umbilical i obrir les articulacions; cal examinar el líquid sinovial; 13) tots els cavalls grisos i blancs s’han de sotmetre a una inspecció per a la detecció de melanosi i melanomatosi, consistent en l’examen dels músculs i dels ganglis limfàtics (Lnn. subrhomboidei) de les escàpules, per sota del cartílag escapular, després de deixar anar el lligam de l’escàpula; els ronyons han de quedar exposats i cal examinar-los mitjançant una incisió que els travessi completament.

Capítol IV. Súids domèstics

A. Inspecció ante mortem

1. L’autoritat competent pot decidir que els porcs destinats al sacrifici se sotmetin a inspecció ante mortem en l’explotació de procedència. En aquest cas, només es pot autoritzar el sacrifici d’un lot de porcs provinent d’una explotació en cas que:

a) vagin acompanyats del certificat sanitari establert en la part A del capítol X, i

b) es compleixin els requisits dels punts 2 a 5.

2. La inspecció ante mortem en l’explotació de procedència ha d’incloure:

a) la verificació dels registres o la documentació de l’explotació, incloent-hi la informació sobre la cadena alimentària;

b) l’examen dels porcs per determinar si:

i) tenen una malaltia o afecció transmissible als animals o als éssers humans per manipulació o ingestió de la carn, o es comporten, individualment o col·lectivament, d’una manera que indica que aquesta malaltia es pot presentar; ii) presenten una alteració del comportament general, o signes d’una malaltia que pot fer que la carn no sigui apta per al consum humà, o iii) hi ha indicis o motius per sospitar que poden contenir residus químics per sobre dels nivells fixats en la legislació, o residus de substàncies prohibides.

3. La inspecció ante mortem en l’explotació ha de ser efectuada per un veterinari oficial o autoritzat. Aquests porcs s’han d’enviar directament al sacrifici i no s’han de barrejar amb altres porcs.

4. La inspecció ante mortem en l’escorxador només ha d’incloure:

a) un control de la identificació dels animals, i

b) un examen per determinar el compliment de les normes en matèria de benestar dels animals i l’existència de signes de qualsevol afecció que pugui afectar negativament la salut humana o la sanitat animal. Aquest examen el pot realitzar un auxiliar oficial.

5. Quan els porcs no se sacrifiquin en els tres (3) dies següents a l’expedició del certificat sanitari previst en la lletra

a) del punt 1:

a) si els porcs no han abandonat l’explotació de procedència anant cap a l’escorxador, cal tornar-los a examinar i s’ha d’expedir un nou certificat sanitari;

b) si els porcs s’estan transportant cap a l’escorxador, o un cop a l’escorxador, se’n pot autoritzar el sacrifici un cop s’hagi avaluat el motiu de l’endarreriment, sempre que se’ls torni a sotmetre a una nova inspecció veterinària ante mortem. B. Inspecció

1. Les canals i les despulles dels porcs distints dels esmentats en el punt 2 s’han de sotmetre als procediments d’inspecció següents:

a) inspecció visual del cap i del coll; incisió i examen dels ganglis limfàtics submaxil·lars (Lnn. mandibulares); inspecció visual de la cavitat bucal, el coll i la llengua;

b) inspecció visual dels pulmons, la tràquea i l’esòfag; palpació dels pulmons i dels ganglis limfàtics bronquials i mediastínics (Lnn. bifucationes, eparteriales i mediastinales); la tràquea i les ramificacions principals dels bronquis s’han d’obrir longitudinalment i cal practicar una incisió al terç posterior dels pulmons, perpendicular als eixos principals; aquestes incisions no són necessàries quan els pulmons no es destinin al consum humà;

c) inspecció visual del pericardi i del cor, en el qual cal practicar una incisió longitudinal que obri els ventricles i talli el septe interventricular;

d) inspecció visual del diafragma;

e) inspecció visual del fetge i dels ganglis limfàtics hepàtics i pancreàtics (Lnn. portales); palpació del fetge i dels ganglis limfàtics;

f) inspecció visual del tracte gastrointestinal, el mesenteri i els ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics (Lnn. gastrici, mesenterici, craniales i caudales); palpació i, en cas necessari, incisió dels ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics;

g) inspecció visual i, si és necessari, palpació de la melsa;

h) inspecció visual dels ronyons; la incisió d’aquests òrgans, si és necessari, i dels ganglis limfàtics renals (Lnn. renales);

i) inspecció visual de la pleura i del peritoneu;

j) inspecció visual dels òrgans genitals (exceptuant el penis, si ja ha estat rebutjat);

k) inspecció visual de les mamelles i els ganglis limfàtics (Lnn. supramammarii); incisió dels ganglis limfàtics supramamaris de les truges adultes;

l) inspecció visual i palpació de la regió umbilical i de les articulacions dels animals joves; en cas de dubte, s’ha de practicar una incisió a la regió umbilical i obrir les articulacions.

2. L’autoritat competent pot decidir, d’acord amb la informació epidemiològica i d’altre tipus obtinguda de l’explotació, que els porcs d’engreix allotjats en condicions d’allotjament controlades dins de sistemes de producció integrats des del deslletament, només se sotmetin, en alguns o en tots els casos esmentats en el punt 1, a una inspecció visual.

Capítol V. Aus de corral

A. Inspecció ante mortem

1. L’autoritat competent pot decidir que les aus de corral destinades al sacrifici se sotmetin a inspecció ante mortem en l’explotació de procedència. En aquest cas, només es pot autoritzar el sacrifici d’un ramat d’aus de corral provinent d’una explotació en cas que:

a) vagin acompanyades del certificat sanitari establert en la part A del capítol X, i

b) es compleixin els requisits dels punts 2 a 5.

2. La inspecció ante mortem en l’explotació de procedència ha d’incloure:

a) la verificació dels registres o la documentació de l’explotació, incloent-hi la informació sobre la cadena alimentària;

b) una inspecció del ramat per determinar si les aus:

i) tenen una malaltia o afecció transmissible als animals o als éssers humans per manipulació o ingestió de la carn, o es comporten d’una manera que indiqui que aquesta malaltia es pot presentar, ii) presenten una alteració del comportament general, o signes d’una malaltia que pot fer que la carn no sigui apta per al consum humà, o iii) hi ha indicis o motius per sospitar que les aus puguin contenir residus químics per sobre dels nivells fixats en la normativa relativa al control de les hormones i residus d’altres substàncies en animals vius i productes d’origen animal.

3. La inspecció ante mortem en l’explotació s’ha d’efectuar per un veterinari oficial o autoritzat.

4. La inspecció ante mortem en l’explotació només ha d’incloure:

a) un control de la identificació dels animals, i

b) un examen per determinar el compliment de les normes en matèria de benestar dels animals i l’existència de signes de qualsevol afecció que pugui afectar negativament la salut humana o la sanitat animal. Aquest examen pot ser efectuat per un auxiliar oficial.

5. Quan les aus no se sacrifiquin en els tres (3) dies següents a l’expedició del certificat sanitari previst en la lletra

a) del punt 1:

a) en cas que el ramat no hagi abandonat l’explotació de procedència anant cap a l’escorxador, cal tornar-lo a examinar i expedir un nou certificat sanitari;

b) en cas que el ramat ja s’estigui transportant cap a l’escorxador, o un cop a l’escorxador, se’n pot autoritzar el sacrifici tan bon punt s’hagi avaluat el motiu de l’endarreriment, sempre que se’l sotmeti a un nou examen.

6. En cas de no haver realitzat una inspecció ante mortem en l’explotació, el veterinari oficial ha d’efectuar una inspecció del ramat a l’escorxador.

7. En cas que les aus presentin símptomes clínics d’una malaltia, no es poden sacrificar per al consum humà. No obstant això, es pot efectuar el sacrifici d’aquestes aus en les mateixes instal·lacions al final del procés normal de sacrifici si es prenen precaucions per evitar el risc de propagació d’organismes patògens i per netejar i desinfectar les instal·lacions immediatament després del sacrifici.

8. En el cas de les aus de corral criades per a la producció de foie gras i de les aus d’evisceració diferida sacrificades en l’explotació de procedència, s’ha d’efectuar una inspecció ante mortem de conformitat amb els punts 2 i

3. Les canals sense evisceració han d’anar acompanyades fins a l’escorxador o la sala d’especejament d’un certificat conforme al model previst en la part C. B. Inspecció

1. Totes les aus s’han de sotmetre a una inspecció de conformitat amb les seccions primera i tercera d’aquest annex. A més, el veterinari oficial s’ha d’ocupar personalment d’efectuar els controls següents:

a) inspeccionar diàriament les vísceres i les cavitats del cos d’una mostra representativa d’aus;

b) inspeccionar detalladament una mostra aleatòria, en cada lot d’aus del mateix origen, de parts d’aus o d’aus senceres declarades no aptes per al consum humà després de la inspecció , ic) realitzar tots els exàmens necessaris quan hi hagi motius per sospitar que la carn de les aus en qüestió pot no ser apta per al consum humà.

2. En el cas de les aus de corral criades per a la producció de foie gras i de les aus d’evisceració diferida obtingudes en l’explotació de procedència, la inspecció ha d’incloure un control del certificat sanitari que acompanya les canals. Quan aquestes canals es transportin directament des de l’explotació fins a la sala de desossament, la inspecció s’ha d’efectuar a la sala de desossament. C. Model de certificat sanitari Certificat sanitari Per a les aus de corral destinades a la producció de foie gras i aus d’evisceració diferida sacrificades en l’explotació de procedència Servei competent: Número:

1. Identificació de les canals sense evisceració Espècie: Número:

2. Procedència de les canals sense evisceració Adreça de l’explotació:

3. Destinació de les canals sense evisceració Les canals s’han de transportar a la sala de desfer següent:

4. Declaració El/la veterinari/ària sotasignat/ada declara que: - les canals sense evisceració descrites són d’aus que s’han examinat a l’explotació esmentada més amunt a les. (hora) del.(data), havent comprovat abans que presentaven un bon estat de salut, - els registres i la documentació relatius a aquests animals són conformes als requisits legals i no s’oposen al sacrifici de les aus. (lloc) En data: (data) Segell (firma del/de la veterinari/ària oficial o autoritzat/ada)

Capítol VI. Lagomorfs de cria

S’apliquen als lagomorfs de cria els requisits aplicables a les aus de corral.

Capítol VII. Caça de cria

A. Inspecció ante mortem

1. La inspecció ante mortem es pot realitzar en l’explotació de procedència quan es compleixin els requisits establerts en la secció tercera de l’annex III del Reglament pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal. En aquest cas, se n’ha d’encarregar un veterinari oficial o autoritzat.

2. La inspecció ante mortem en l’explotació ha d’incloure verificacions dels registres o de la documentació de l’explotació, incloent-hi la informació sobre la cadena alimentària.

3. En cas que la inspecció ante mortem es realitzi com a màxim tres (3) dies abans de l’arribada dels animals a l’escorxador i aquests animals es lliurin vius a l’escorxador, la inspecció ante mortem a l’escorxador només ha d’incloure:

a) un control de la identificació dels animals, i

b) un examen per determinar el compliment de les normes en matèria de benestar dels animals i l’existència de signes de qualsevol afecció que pugui afectar negativament la salut humana o la sanitat animal.

4. Els animals vius inspeccionats a l’explotació han d’anar acompanyats d’un certificat conforme al model previst en la part A del capítol X. Els animals inspeccionats i sacrificats a l’explotació han d’anar acompanyats d’un certificat conforme al model previst en la part B del capítol X. B. Inspecció

1. Aquesta inspecció ha d’incloure la palpació i, quan es consideri necessari, la incisió de les parts de l’animal que hagin sofert alguna alteració o siguin sospitoses per algun altre motiu.

2. Els procediments d’inspecció descrits per als bovins, els ovins, els suids domèstics i les aus de corral s’han d’aplicar a les espècies corresponents de caça de cria.

3. En cas que els animals hagin estat sacrificats a l’explotació, el seu veterinari oficial ha de comprovar el certificat que els acompanya.

Capítol VIII. Caça silvestre

A. Inspecció

1. Les peces de caça silvestre s’han d’inspeccionar tan aviat com sigui possible després que siguin admeses a l’establiment de manipulació.

2. El veterinari oficial ha de tenir en compte la declaració o la informació que la persona amb formació, que hagi intervingut en el cobrament de la peça, hagi facilitat de conformitat amb el Reglament pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal.

3. Durant la inspecció , el veterinari oficial ha d’efectuar:

a) un examen visual de la canal, de les seves cavitats i, si escau, dels seus òrgans per:

i) detectar qualsevol anomalia no resultant del procés de caça. A aquest efecte, pot fonamentar-ne el diagnòstic en la informació facilitada per la persona amb formació sobre el comportament de l’animal abans de ser abatut, ii) comprovar que la mort no ha estat causada per motius diferents de la caça; en cas de no poder efectuar una valoració que es basi només en l’examen visual, cal realitzar una inspecció més àmplia en un laboratori;

b) la recerca d’anomalies organolèptiques;

c) la palpació dels òrgans, si escau;

d) quan hi hagi raons de pes per sospitar la presència de residus o contaminants, una anàlisi per mostreig dels residus no resultants del procés de caça, incloent-hi els contaminants mediambientals. Quan es realitzi una inspecció més àmplia que es basi en aquestes sospites, el veterinari ha d’esperar que s’acabi per avaluar la totalitat de les peces cobrades durant una cacera determinada o les parts que siguin sospitoses de presentar les mateixes anomalies;

e) la recerca de característiques indicatives que la carn presenta riscos per a la salut, entre les quals:

i) comportament anormal o pertorbació de l’estat de salut general de l’animal viu assenyalats pel caçador, ii) presència generalitzada de tumors o abscessos que afectin diversos òrgans interns o músculs, iii) artritis, orquitis, alteracions patològiques del fetge o de la melsa, inflamació dels budells o de la regió umbilical, iv) presència de cossos estranys, no resultants del procés de caça, en les cavitats corporals, l’estómac, els budells o l’orina, quan hagin perdut color la pleura o el peritoneu (sempre que les vísceres en qüestió estiguin presents),

v) presència de paràsits, vi) formació d’una quantitat important de gas en el tracte gastrointestinal, amb descoloració dels òrgans interns (sempre que aquestes vísceres estiguin presents), vii) anomalies significatives de color, de consistència o d’olor en el teixit muscular o els òrgans, viii) fractures obertes antigues, ix) emaciació o edema general o local,

x) adherències pleurals o peritoneals recents, ixi) altres alteracions visibles extenses, com, per exemple, putrefacció.

4. Quan el veterinari oficial ho sol·liciti, cal practicar una incisió longitudinal en la columna vertebral i en el cap.

5. En cas que es tracti de peces de caça menor que no hagin estat eviscerades immediatament després de la mort, el veterinari oficial ha de realitzar una inspecció en una mostra representativa d’animals de la mateixa procedència. Si la inspecció posa de manifest l’existència d’una malaltia transmissible als éssers humans o d’alguna de les característiques enumerades en la lletra

e) del punt 3, el veterinari oficial ha de realitzar les comprovacions en el lot complet per determinar la necessitat de declarar-lo no apte per al consum humà o si cadascuna de les canals s’ha d’inspeccionar individualment.

6. En cas de dubte, el veterinari oficial pot dur a terme totes les incisions i les inspeccions de les parts pertinents dels animals que siguin necessàries per arribar a un diagnòstic definitiu. B. Decisions arran dels controls A més dels casos previstos en el capítol V de la secció tercera, la carn que en la inspecció presenti alguna de les característiques enumerades en la lletra

e) del punt 3 de la part A s’ha de declarar no apta per al consum humà.

Capítol IX. Perills específics

A. Encefalopaties espongiformes transmissibles En els controls oficials efectuats en relació amb EET, cal tenir en compte els requisits de la normativa relativa a la prevenció, el control i l’eradicació de certes encefalopaties espongiformes. B. Cisticercosi

1. Els procediments d’inspecció descrits en els capítols I i IV constitueixen els requisits mínims de l’examen per detectar cisticercosi en bovins de més de sis (6) setmanes i en suids. També es poden efectuar proves serològiques específiques. En el cas dels bovins més grans de sis (6) setmanes, si es realitza una prova serològica específica no és obligatori realitzar la incisió dels músculs masseters en la inspecció . També s’ha d’aplicar als bovins més grans de sis (6) setmanes que han estat criats en explotacions en les quals s’ha certificat oficialment l’absència de cisticercosi.

2. La carn infectada per Cysticercus s’ha de declarar no apta per al consum humà. Tanmateix, si aquesta infecció no és generalitzada, les parts no infectades de l’animal es poden declarar aptes per al consum humà després d’haver estat sotmeses a un tractament frigorífic. C. Triquinosi

1. Les canals de suids (domèstics, caça de cria i caça silvestre), solípedes i altres espècies sensibles a la triquinosi s’han de sotmetre a un examen per detectar la presència de triquinosi de conformitat amb la legislació pertinent, excepte si aquesta legislació estableix el contrari.

2. La carn d’animals infectats per triquines s’ha de declarar no apta per al consum humà. D. Borm

1. Si escau, cal examinar els solípedes per detectar la presència de borm. L’examen per detectar el borm en els solípedes ha d’incloure un reconeixement diligent de les mucoses de la tràquea, la laringe, les cavitats nasals, els sinus i les ramificacions, amb la incisió prèvia del cap en el pla mitjà i l’ablació del septe nasal.

2. La carn dels èquids en els quals s’hagi detectat el borm s’ha de declarar no apta per al consum humà. E. Tuberculosi

1. Si els animals han tingut una reacció positiva o dubtosa a la tuberculina, o hi ha altres motius per sospitar l’existència d’infecció, cal sacrificar-los separadament de la resta d’animals i prendre precaucions per evitar el risc de contaminació d’altres canals, la cadena de sacrifici i el personal que es troba a l’escorxador.

2. Tota la carn d’animals en els quals la inspecció hagi revelat lesions tuberculoses en diversos òrgans o diverses parts de la canal s’ha de declarar no apta per al consum humà. Tanmateix, en cas que es detecti una lesió tuberculosa en els ganglis limfàtics d’un únic òrgan o en part de la canal, només l’òrgan o part de la canal afectat i el gangli limfàtic corresponent s’han de declarar no aptes per al consum humà. F. Brucel·losi

1. Si els animals han tingut una reacció positiva a una prova de brucel·losi, o hi ha altres motius per sospitar l’existència d’infecció, cal sacrificar-los separadament de la resta d’animals i prendre precaucions per evitar el risc de contaminació d’altres canals, la cadena de sacrifici i el personal que es troba a l’escorxador.

2. La carn dels animals en els quals la inspecció hagi revelat lesions simptomàtiques d’infecció aguda per brucel·losi, s’ha de declarar no apta per al consum humà. En el cas dels animals que hagin tingut una reacció positiva o dubtosa a una prova de brucel·losi, el braguer, el tracte genital i la sang s’han de declarar no aptes per al consum humà, encara que no s’hagin observat aquestes lesions.

Capítol X. Model de certificat sanitari

A. Model de certificat sanitari per als animals vius Certificat sanitari Per als animals vius transportats de l’explotació a l’escorxador Servei competent:. Número:.

1. Identificació dels animals Espècie:. Número d’animals:. Marca d’identificació:

2. Procedència dels animals Direcció de l’explotació de procedència:. Identificació de l’allotjament (*):

3. Destí dels animals Els animals seran transportats a l’escorxador següent:. amb el mitjà de transport següent:.

4. Altra informació pertinent

5. Declaració El/la veterinari/a sotasignat declara que: - els animals descrits han estat examinats abans del sacrifici el l’explotació anteriorment esmentada a les. (hora) del. (data), havent-se comprovat que presentaven un bon estat de salut. - Els registres i la documentació relatius a aquests animals són conformes als requisits legals i no s’oposen al seu sacrifici. (lloc) En data: (data) Segell B. Model de certificat sanitari per als animals sacrificats en l’explotació Certificat sanitari Per als animals sacrificats en l’explotació Servei competent: Número:

1. Identificació dels animals Espècie: Nombre d’animals: Marca d’identificació:

2. Procedència dels animals Adreça de l’explotació de procedència: Identificació de l’allotjament (*):

3. Destinació dels animals Els animals s’han de transportar a l’escorxador següent: amb el mitjà de transport següent:.

4. Altra informació pertinent

5. Declaració El/la veterinari/ària sotasignat/ada declara que: - els animals descrits s’han examinat abans del sacrifici a l’explotació esmentada més amunt a les. (hora) del. (data), i s’ha comprovat que presentaven un bon estat de salut.

• Es van sacrificar a l’explotació a les. (hora) del. (data), i el sacrifici i el sagnat es van portar a terme correctament.
• Els registres i la documentació relatius a aquests animals són conformes als requisits legals i no s’oposen al seu sacrifici. (lloc) En data:. (data) Segell (firma del/de la veterinari/ària oficial o autoritzat/ada)