Annex 2

Annex II

Requisits relatius a diversos productes d’origen animal Secció primera. Marcatge d’identificació

1. Els punts 1, 2 i 4 de l’apartat A, els punts 1 i 3 de l’apartat B i els punts 1, 2 i 3 de l’apartat C d’aquesta secció són igualment aplicables als establiments de remesa indirecta en matèria d’higiene dels aliments d’origen animal que només pretenen destinar els seus productes al mercat nacional.

2. Quan esdevingui necessari, de conformitat amb el que es disposa als articles 5 i 6, i sense perjudici del que es disposa a l’annex III, els operadors d’empresa alimentària han de garantir la fixació d’una marca d’identificació en els productes d’origen animal, de conformitat amb les disposicions següents: A. Fixació de la marca d’identificació

1. La marca d’identificació s’ha de fixar abans que el producte abandoni l’establiment de producció.

2. No obstant això, serà necessari fixar una nova marca en un producte si es desembala o desenvasa o si se sotmet a una nova transformació en un altre establiment, i en aquest cas la nova marca ha d’indicar el número d’autorització de l’establiment en què tinguin lloc aquestes operacions.

3. No cal la marca d’identificació per als ous respecte dels quals l’annex III secció desena estableixi requisits relatius a l’etiquetatge o marcatge.

4. Els operadors d’empresa alimentària han de comptar, de conformitat amb l’article 12 del Reglament pel qual s’estableixen els principis, les disposicions i els procediments generals relatius a la seguretat alimentària, amb sistemes i procediments per identificar els operadors d’empresa alimentària dels quals han rebut i als quals han lliurat productes d’origen animal. B. Forma de la marca d’identificació

1. La marca ha de ser llegible i indeleble, i els seus caràcters, fàcilment desxifrables. S’ha de fixar de manera que quedi clarament visible per a les autoritats competents.

2. La marca ha d’indicar el nom del país en què estigui situat l’establiment, que pot figurar amb totes les lletres o abreujat en un codi de dues lletres, de conformitat amb la norma ISO corresponent. Per al Principat d’Andorra aquest codi de dues lletres és el següent: AD. Per als països de la Comunitat Europea, aquests codis són els següents: BE, CZ, DK, DE, EE, EL, ES, FR, IE, IT,CY, LV, LT, LU, HU, MT, NL, AT, PL, PT, SI, SK, FI, SE i UK. Els operadors d’empresa alimentària poden seguir utilitzant, fins que s’acabin o hagin de ser substituïts, existències i equips que havien encarregat abans de l’entrada en vigor d’aquest Reglament.

3. La marca ha d’indicar el número d’autorització de l’establiment. En el cas d’establiments que elaborin productes alimentaris als quals no s’apliqui, l’operador de l’empresa alimentària pot establir la mateixa marca d’identificació en ambdós tipus de productes alimentaris.

4. La marca ha de tenir forma oval i ha de contenir les sigles CE, EB, EC, EF, EG, EK, EO, EY, ES, EÜ, EK o WE. Aquestes sigles no s’inclouran a les marques fixades en productes importats procedents d’establiments no pertanyents a països de la Comunitat Europea. C. Mètode de marcatge

1. Depenent del tipus de presentació de cada producte d’origen animal, la marca es pot fixar directament en el producte, en l’envàs o l’embalatge, o bé ser estampada en una etiqueta fixada a qualsevol dels tres. La marca pot consistir també en una etiqueta inamovible de material resistent.

2. En el cas dels embalatges que continguin carn especejada o despulles, la marca s’ha de fixar a una etiqueta subjecta a l’embalatge, o s’ha d’estampar en l’embalatge, de tal manera que quedi destruïda quan s’obri. Això no cal, però, si el procés d’obertura destrueix l’embalatge. Quan l’envàs ofereixi la mateixa protecció que l’embalatge, l’etiqueta es pot col·locar a l’envàs.

3. Quan els productes d’origen animal s’introdueixin en contenidors de transport o en grans embalatges i es destinin a la manipulació posterior, la transformació, l’envasament i l’embalatge en un altre establiment, la marca pot ser fixada en la superfície exterior del contenidor o embalatge.

4. En el cas dels productes d’origen animal líquids, granulars o en pols transportats en grans quantitats, com també dels productes de la pesca transportats en grans quantitats, la marca d’identificació no és necessària si la documentació que l’acompanya conté la informació indicada en els punts 2, 3 i, si escau, 4 de l’apartat B d’aquesta secció.

5. Quan els productes d’origen animal siguin posats al mercat en embalatges destinats al subministrament directe al consumidor final, n’hi ha prou de fixar la marca únicament a l’exterior de l’embalatge esmentat.

6. Quan la marca s’apliqui directament als productes d’origen animal, els colors utilitzats han de ser autoritzats, de conformitat amb les normes comunitàries per a l’ús de substàncies colorants en els productes alimentaris. Secció segona. Objectius dels procediments d’APPCC

1. Els operadors d’empresa alimentària que exploten escorxadors han de garantir que els procediments que han establert de conformitat amb el que es disposa a l’article 5 del Reglament relatiu a la higiene dels aliments compleixen els requisits la necessitat dels quals hagi quedat demostrada per les anàlisis de perill, com també els requisits específics enumerats en el punt 2.

2. Els procediments han de garantir que cada animal o, quan escaigui, cada lot d’animals que s’accepti en els locals de l’establiment:

a) hagi estat convenientment identificat;

b) vagi acompanyat de la informació pertinent de la seva explotació de procedència a què es refereix la secció tercera;

c) no procedeixi d’una explotació o d’una zona subjectes a una prohibició de desplaçament o una altra restricció per motius de sanitat animal o pública, excepte quan l’autoritat competent ho permeti així;

d) estigui net;

e) tingui bona salut, en la mesura en què pugui jutjar-ho així l’operador d’empresa alimentària;

f) estigui, en arribar a l’escorxador, en un estat satisfactori pel que fa al benestar.

3. En cas que no es compleixi algun dels requisits enumerats en el punt 2, l’operador d’empresa alimentària ha de notificar-ho al veterinari oficial i prendre les mesures oportunes. Secció tercera. Informació sobre la cadena alimentària Els operadors d’empresa alimentària que explotin escorxadors han de, en cas necessari, sol·licitar, rebre, verificar i intervenir en la informació sobre la cadena alimentària, tal com figura en aquesta secció en relació amb tots els animals, diferents de la caça silvestre, que s’hagin enviat o que s’enviaran a l’escorxador.

1. Els operadors dels escorxadors no han d’acceptar animals en els locals de l’escorxador a menys que hagin sol·licitat i rebut la informació sobre la cadena alimentària corresponent continguda en els registres de l’explotació de procedència, de conformitat amb el que es disposa al Reglament relatiu a la higiene dels aliments.

2. Els operadors dels escorxadors han de rebre la informació esmentada almenys 24 hores abans de l’arribada dels animals a l’escorxador, excepte en les circumstàncies esmentades en el punt 7.

3. La informació de la cadena alimentària esmentada en el punt 1 ha d’incloure, en particular:

a) la situació de l’explotació de procedència o la situació regional pel que fa a la salut animal;

b) l’estat de salut dels animals;

c) els medicaments veterinaris o altres tractaments administrats als animals durant un període adequat i amb un temps d’espera superior a zero, juntament amb les dates de l’administració i els terminis de retirada;

d) l’aparició de malalties que puguin afectar la innocuïtat de la carn;

e) els resultats, sempre que siguin pertinents per protegir la salut pública, les anàlisis efectuades sobre mostres preses als animals i altres mostres recollides per diagnosticar les malalties que puguin afectar la innocuïtat de la carn, incloses les mostres preses en el marc de la vigilància i el control de les zoonosis i els residus;

f) qualsevol informe pertinent relacionat amb precedents inspeccions ante mortem i en animals procedents de la mateixa explotació de procedència, inclosos, en particular, els informes del veterinari oficial;

g) dades de producció, quan puguin indicar la presència de malalties, i

h) el nom i l’adreça del veterinari que atén normalment l’explotació de procedència. 4.

a) Malgrat això, no és necessari que els operadors dels escorxadors rebin:

i) la informació esmentada a les lletres a), b),

f) i

h) del punt 3 si l’operador ja és conscient de la informació esmentada (per exemple, mitjançant un acord permanent o un sistema d’assegurança de la qualitat), o ii) la informació a què es fa referència a les lletres a), b),

f) i

g) del punt 3 si el productor declara que no hi ha informació pertinent que s’hagi de notificar.

b) No cal facilitar la informació com un extracte textual dels registres de l’explotació de procedència. Es pot aportar per mitjà d’intercanvi de dades electròniques o com una declaració normalitzada firmada pel productor.

5. Els operadors d’empresa alimentària que decideixin acceptar animals en els locals de l’escorxador després d’avaluar la informació corresponent sobre la cadena alimentària han de donar una còpia de la informació al veterinari oficial sense dilació i, excepte en les circumstàncies esmentades al punt 7, com a mínim 24 hores abans de l’arribada de l’animal o del lot. L’operador d’empresa alimentària ha de notificar al veterinari oficial qualsevol informació que plantegi inquietud pel que fa a la salut abans de la inspecció ante mortem de l’animal de què es tracti.

6. Quan els animals arribin a l’escorxador sense la informació sobre la cadena alimentària, l’operador ha de notificar-ho immediatament al veterinari oficial. El sacrifici de l’animal no pot tenir lloc fins que el veterinari oficial ho permeti.

7. Si l’autoritat competent ho permet així, la informació sobre la cadena alimentària pot acompanyar a l’escorxador als animals a què es refereix, sense necessitat que arribi almenys 24 hores abans, en el cas de:

a) animals porcins, aus de corral o caça de cria que hagin estat sotmesos a una inspecció ante mortem en l’explotació de procedència, si els acompanya un certificat firmat pel veterinari en què declari que ha examinat els animals a l’explotació i els ha trobat sans;

b) solípedes domèstics;

c) animals que hagin estat sotmesos a un sacrifici d’urgència, si els acompanya una declaració firmada pel veterinari en què es registri el resultat favorable de la inspecció ante mortem, id) animals que no es lliurin directament a partir de l’explotació de procedència de l’escorxador. Els operadors dels escorxadors han d’avaluar la informació pertinent. Si accepten els animals per al sacrifici, han de subministrar els documents esmentats a les lletres

a) i

c) al veterinari oficial. El sacrifici de l’animal no pot tenir lloc fins que el veterinari ho permeti.

8. L’operador d’empresa alimentària ha de comprovar el passaport que acompanyi el solípede domèstic per assegurar-se que l’animal està destinat al sacrifici per al consum humà. Si accepta l’animal per al sacrifici, l’operador ha de subministrar aquest passaport al veterinari oficial.